Josep80 Hasn't joined any discussions yet.
Josep80 creat un nou tema ' Marató de Varsòvia - 26/setembre/2021' en el fòrum. fa 2 mesos

Havia de córrer la marató de Reykjavik el 17 d'agost, amb una inscripció que ja venia del 2020. Aleshores (2020) l'esdeveniment es va cancel·lar a només dues setmanes de la data prevista per a la cursa. Enguany, i novament amb dues setmanes d'antelació, l'organització va enviar el 4 d'agost un email comunicant l'endarreriment de la cursa, nova data 21 de setembre. Encara me'n vaig sortir prou bé a l'hora de reprogramar tot el viatge (avions, apartaments i lloguer de cotxe), atès que no em va representar sobrecostos importants. Pel que fa a l'entrenament, què us haig de dir. Ja m'havia tocat passar l'any passat per aquesta experiència d'haver d'allargar la preparació 4-5 setmanes, amb el volum important ja fet, i la veritat...
Finalment l'organització, en una clara mostra de dubtes i indecisions, va acabar enviant un darrer e-mail el 19 d'agost cancel·lant definitivament la cursa.

Arribats en aquest punt, només se'm va ocórrer buscar en el calendari una marató per la segona quinzena de setembre, a un país on poder viatjar pel tema de la covid, i amb una logística senzilla pel que fa a la preparació del viatge. I així va ser com vaig anar a parar a la marató de Varsòvia, programada pel 26 de setembre, vol directe des de Barcelona, i on ja havíem estat per darrer cop feia tres mesos, quan vaig córrer la Mitja de Byalistok. De fet hauria preferit córrer la marató de Cracòvia a l'hora de triar una ciutat per córrer en aquest país, però tant li fa.

Varsòvia, capital de Polònia des del segle XVI, quan li va ser transferida la capitalitat des de Cracòvia. Banyada pel cabalós riu Vístula, té un atractiu Stare Miasto (barri antic), força reconstruït, ja que la ciutat va ser destruïda pels alemanys després de la revolta del gueto l'any 1944, quan dins del gueto jueu, el més gran d'Europa, ja només hi quedava un 10% de la seva població inicial, havent estat deportat als camps d'extermini l'altre 90%. Per força racons de la ciutat, vagis on vagis, es poden veure tota mena de monuments, escultures, plaques, fotografies, recordant les víctimes i com a memòria històrica dels fets.
Varsòvia, molt lligada també a personatges il·lustres, com Frederic Chopin, Marie Curie (de soltera Maria Sklodowska) o Nicolau Copèrnic, s'ha "reformat occidentalment", després d'haver estat quaranta-cinc anys sota la influència soviètica, encara que, inevitablement, conserva encara un grapat de tics del passat.
Divendres/24 em vaig acostar al "Multimedia Fountain Park", on tindria lloc la sortida i l'arribada de la marató, per conèixer l'escenari i familiaritzar-me amb l'entorn, i aprofitant per córrer vint minuts i així activar una mica les cames. A la tarda vam anar a recollir la bossa del corredor (dorsal, samarreta i un grapat de productes de marxandatge) a la Fira del Corredor, instal·lada en una de les ales de la planta baixa de l'immens Palau de Cultura i Ciència, probablement l'edifici més emblemàtic de la ciutat. Déu n'hi do la varietat d'estands comercials que hi eren presents, començant per New Balance, un dels principals patrocinadors. Bona logística per entregar la bossa a cada inscrit/a, distingint taules per la Marató i taules per a la Mitja Marató.
Dissabte tranquil, vam passejar per la Stare Miasto, vaig carregar el cos d'hidrats, i descansar a la tarda, com manen els cànons. I una darrera ullada a la zona de sortida/arribada de la cursa, que era a tocar de l'apartament on ens allotjàvem. Vam comprovar que si bé els preparatius ja estaven força avançats, aquella gent aniria a dormir ben tard aquella nit per poder-ho tenir tot llest l'endemà al matí.
El diumenge va aparèixer solejat, 11 °C i 100% d'humitat a les 8 h del matí, que anirien progressant fins a arribar a uns 15 °C i 75% d'humitat a mig matí. Quatre sortides d'uns 750 corredors/es cada grup, separació de quinze minuts entre sortides. Mascareta en els calaixos. Sortida puntual, a les 8:00 pel primer grup. Jo vaig sortir en el tercer grup, a les 8:30, hora indicada en el mateix dorsal. Recorregut força variat, els 42 quilòmetres (i 195 metres) donen per molt, especialment si en cap moment es van a buscar quilòmetres a l'extraradi: trams llargs per avingudes amples, trams de terra per parcs ombrejats, carrers amb asfalt defectuós i raïls de tramvia, carrers de vianants amb llambordes planes, altres carrers amb llambordes no tan planes..., i a més creuant un parell de vegades (2+2) els ponts Świętokrzyski i Gdański sobre el Vístula. Vaig contar fins a una dotzena de punts d'animació musical, en directe, per tot el circuit, alguns grups molt bons, per cert. Fins a cinc speakers distribuïts per tot el recorregut, en punts d'animació, que cantaven el teu nom per megafonia en passar pel seu costat. En tres ocasions l'speaker de torn em va reconèixer la samarreta i va citar el meu país d'origen. Punts d'avituallament cada 2,5 quilòmetres, alternant productes sòlids i sempre aigua+isotònics. Molts, moltíssims voluntaris, amb gran disposició.
També es va celebrar la marató per relleus, que va començar també a les 8 h, i la mitja marató (aquesta sortint a les 12 del migdia). Per tant, i en alguns moments, els relleus fresquets de la marató per relleus passaven pel costat, avançant. Alguns d'ells, en passar pel meu costat, em van felicitar, i és que en aquesta cursa portava un dorsal especial a l'esquena: "40th marathon".
Semblava ahir que vaig debutar en la distància màgica en aquella marató de Barcelona 2004, darrera edició abans de la cancel·lació l'any 2005. I des d'aleshores, ja havia travessat la línia d'arribada en 39 ocasions, aquesta seria la que faria 40.
Vaig anar fent, xino-xano, caminant uns segons a cada avituallament, i a un ritme força constant en la primera meitat de la cursa. Però a mesura que van anar arribant els quilòmetres complicats, els últims deu, el ritme va anar minvant, i fins i tot abans del 35 vaig tenir un ensurt, en forma d'estrebada, en el recte anterior de la cama dreta, havent de gairebé parar i fent d'aquell quilòmetre el més lent de tots. Finalment, i ensumant cada vegada amb més intensitat la línia d'arribada, em van sortir unes ales màgiques que em van portar, sense adonar-me'n, a la línia d'arribada.
Molta gent a la zona d'arribada, parc molt gran on la gent anava, a més, a gaudir d'un esplèndid matí de sol. Allà estava la Tere, com sempre, encoratjant-me i filmant els meus darrers metres de la cursa. Medalla, fotos, darrers avituallaments, i cap a l'apartament, afortunadament a tocar.
Com a resum, cursa molt ben organitzada, recorregut que vaig trobar atractiu, bastant animació popular i molta per part de l'organització, i molts voluntaris. Vaig gaudir.
Amb un temps de 4:16:19, vaig quedar en el lloc 1709/2734 acabats (en la general) i en el lloc 37/94 acabats (en la categoria M60-64).
Van acabar 2244 homes i 490 dones.
Guanyador amb 2:14:37, i guanyadora amb 2:31:08, ambdós de Polònia.

40ena marató al sac, i 26è país en córrer una marató. I a per la propera...



Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' VARNA Marathon (Varna-Bulgària-Mar Negre)-9/Maig/2021' en el fòrum. fa 7 mesos

No és que la meva intenció fos córrer dues maratons en 14 dies, ni de bon tros, però vaig voler considerar les dues, per si una de les dues era cancel·lada. Un cop ja feta la de Kíev el 25 d'abril, em va quedar el dubte de córrer o no aquesta Marató de Varna, la inscripció de la qual ja em venia transferida des de l'any passat, quan, encara que inscrit, no hi vaig poder participar pel confinament. Mai havia corregut dues maratons en 15 dies (com a màxim dues en 21 dies, ja fa 7 anys), i no les tenia totes, però el fet d'haver acabat a Kíev sense problemes musculars i de que, en aquesta ocasió, ens hi acompanyava l'Arcadi, em fa fer decidir per intentar-ho.

Varna és la tercera ciutat més gran de Bulgària, després de Sofia i Plovdiv, i la seva capital marítima, amb 335.000 habitants. Banyada pel Mar Negre, és una barreja de ciutat portuària, base naval i centre vacacional. Encara que culturalment és important destacar les termes romanes i les restes de les èpoques de tracis i romans, la gran joia de la ciutat és el seu parc Primorski, de més de 8 quilòmetres de longitud, al costat del mar, i que acull un zoo, un museu d'Història Natural, un Planetari i un Aquari. Una autèntica meravella. I és clar, platges, platges i més platges, amb tota les infraestructures pròpies d'un lloc on anar a gaudir d'uns dies de “panxing”. A més, una zona semblant al Port Vell de Barcelona, amb restaurants i passejos tocant a l'aigua.

Vam arribar a Varna en cotxe la nit del divendres, des de l'aeroport de Sofia. Dia cansat, matinar moltíssim, dos avions, i 5h30' de carretera.
El dissabte vam recollir el dorsal, vam voltar una mica pel parc i la platja, acabant davant d'un plat de pasta just al costat d'on el dia següent començaria i acabaria la cursa. Per la tarda, Barça-At.Madrid en un sports bar que hi havia en el mateix hotel on s'allotjava l'Arcadi, i retirada cap a l'apartament, a descansar.
La marató de Varna és una cursa de 4 voltes, que bàsicament recorre el parc Primorski durant mig recorregut, tornant pel costat del mar en l'altre. A cada volta es passa per la línia de sortida/arribada, que és a la bonica plaça de la òpera. Recorregut amb un perfil molt trencador, que a cada volta es fa més insuportable.
El dia va ser fantàstic per córrer, amb Sol i poc vent. Jo hagués agraït, però, haver sortit més aviat (vam sortir a les 9:30), atès que la calor va fer mal. Ens vam trobar a la sortida pocs minuts abans de començar, aprofitant que érem pocs, i que tant el nostre apartament com, sobre tot, l'hotel de l'Arcadi, estaven molt a prop.
Tres curses en un mateix circuit: marató (4 voltes, 136 inscrits), mitja marató (2 voltes, 211 inscrits) i 10'5k (1 volta, 308 inscrits). Només a la marató, érem corredores i corredors arribats de 16 països diferents, quasi tots europeus. Déu n'hi do.
Encara que les sortides per les tres curses haurien d'haver estat espaiades per cinc minuts (9:30-9:35-9:40), el cert és que els de la marató i els de la mitja vam sortir plegats. Mesures anti covid-19 inexistents. De fet a Bulgària ningú porta mascaretes pel carrer. No és obligatori. Només cal en els recintes tancats.

De la cursa destacar que l'Arcadi i jo vam sortir junts, i així vam anar la primera i la segona volta, i part de la tercera, fins que ell va agafar uns metres d'avantatge. Durant tota la quarta i darrera volta el vaig tenir en contacte visual, i així pràcticament fins el final. La primera volta, de reconeixement, ens va semblar entretinguda i fins i tot ens va permetre assaborir el paisatge: primer els caminets entre arbres, per dins el parc, després el so de les onades en els quilòmetres a ran de platja. A mesura que vam anar cobrint la segona, tercera i quarta volta, la duresa del perfil i la calor van anar colpejant cada vegada amb més força. A més, és clar, la tercera volta va ser bastant solitària, i la quarta solitària del tot. Animació quasi inexistent, llevat de la zona de meta, i d'alguna voluntaris repartits pel circuit. Dos punts d'avituallament, un d'ells situat per cobrir anada/tornada. Només aigua (ampolles de 600ml) i crec recordar que plàtans.
Personalment he de dir que em vaig sorprendre de no haver de lamentar aquesta segona marató en 14 dies, ja que si bé a la darrera volta anava ja amb el pilot automàtic, modalitat Robocop, sense gaudir ja de res, i completament pendent de si alguna part del dièsel deia prou, el fet és que vaig poder acabar sense majors problemes, i sense cap peça malmesa.
Els parcials de les quatre voltes van ser 1:00:19, 1:01:16, 1:05:24 i 1:11:45. Temps final de 4:18:43, posició 83/126 en la general, sense classificació per grups d'edat.
29 dones acabades en la marató, i 97 homes.
L'Arcadi em va agafar finalment un bon grapat de metres, entrant amb 4:17:20.
Guanyador cat homes, de Kènia, amb 2:17:40, i guanyadora cat dones, de Kènia, amb 2:33:08.

En resum, 39ena marató al sac, i 25è país en córrer una marató. I a per la propera...







Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' 5 KYIV EURO MARATHON - KÍEV-(UCRAÏNA) – 25/ABRIL/2021' en el fòrum. fa 7 mesos

Des de setembre, a Ostrava/Txèquia, que no corria els 42,195 km. Una mitja presencial a Sofia/Bulgària, i fins a una dotzena de mitges virtuals era el bagatge des d'aleshores. M'havia estat preparant per córrer una marató el gener (Madeira), o el febrer (Nicòsia) o el març (Girona vies verdes), però totes ajornades o cancel·lades, i mentrestant anar allargant una preparació setmanes i més setmanes, fins a arribar al sobreentrenament, amb cansament acumulat i manca de pistonada. A més, i per acabar-ho d'adobar, tota la sèrie de mesures restrictives que cada país imposa per lluitar contra la Covid-19.
En fi, que es va presentar aquesta oportunitat, i no la vaig desaprofitar, fent la inscripció i la reserva de vols i allotjament tot just una setmana abans.
No es tracta de la marató de Kíev, que es fa cada any el mes d'octubre, sinó la Euro marató de Kíev, que amb aquesta ja porta 5 edicions, i que enguany ha aprofitat per ajuntar-la amb el campionat de marató dels Balcans, en el que hi han participats corredors d'elit d'alguns països de la zona (Ucraïna, Bulgària, Romània, Turquia, Israel, Macedònia del Nord...).
Kíev, la capital d'un país que ja fa més de trenta anys va deixar de formar part de l'antiga URSS, però que, inevitablement, es veu emmirallada en Rússia, amb un alt grau d'influència, i amb una sèrie de conflictes prou vius, per què no dir-ho, entre els dos països (a Crimea i a la regió del Donbàs). Kíev, banyada pel riu Dnièper, amb uns 3 milions d'habitants, amb mitja dotzena de reclams turístics locals, força interessants, i amb un altre, no local (cal desplaçar-s'hi), poc convencional: visita a la central de Txernòbil (visita guiada). Sense comentaris.
Esdeveniment celebrat en plenes restriccions a la ciutat de Kíev per lluitar contra la covid-19, les més dures del país: només botigues essencials obertes, la resta tancades. Hostaleria només oberta per menjar per emportar. Prohibits tota mena d'actes col·lectius. Servei de transport públic només disponible per treballadors essencials. Prova PCR negativa per entrar en el país, i pels visitants, obligada contractació d'una assegurança mèdica feta amb una companyia local. I en mig de tot això, la celebració d'aquesta cursa, que volia ser un intent de començar a tornar a la normalitat en l'àmbit esportiu, aprofitant poca assistència, i aprofitant el campionat de la marató dels Balcans.
339 inscrits a la marató, 80 a la marató per relleus, 720 a la mitja marató, 308 als 10k, 119 als 5k, 15 inscrits als 21km marxa nòrdica, 45 en els 10k de marxa nòrdica, i finalment 115 en els 5k de marxa nòrdica, afegint-hi la dotzena de corredors d'elit del campionat dels Balcans.
48 hores abans de l'esdeveniment l'organització va comunicar als participants que les autoritats sanitàries es tiraven enrere pel que fa a autoritzar la celebració de la prova, i que només autoritzaven la marató. Aquest fet va generar molt enrenou, pel que fa a les maneres i a les contradiccions dels responsables, i al cap de poques hores van haver de rectificar, autoritzant finalment totes les proves, això sí, amb l'obligatorietat de complir amb tota una sèrie de normes preventives.
Recollida del dorsal a les taquilles de l'estadi del Dinamo de Kíev, punt on la cursa tenia la sortida i l'arribada. Cada taquilla una cursa, per evitar aglomeracions. Ni fira del corredor ni res semblant. Circuit molt diferent del circuit de la marató de la ciutat (Wizz Air Kyiv city marathon), el qual sí que passa pels llocs emblemàtics de la ciutat. En aquest cas, la marató constava de 4 voltes a un circuit, que anava a buscar descaradament la sortida de la ciutat per l'oest, circulant 3 quilòmetres d'anada + tres de tornada (per volta) per una autovia amb pendent, una de les mitjaneres de la qual estava tallada per nosaltres (en l'altre sentit de l'autovia els cotxes circulaven a més de 100 km/h). En fi, recorregut trencacames, atès que Kíev és una ciutat plena, plena, plena de turons, i "turonassos". Asfalt bastant irregular en alguns trams, així com esporàdiques llambordes.
La cursa va començar a les 9:00, amb un dia solejat i amb 3 °C de temperatura. No vaig haver de matinar, perquè a més, l'aparthotel on ens allotjàvem estava a 10 minuts caminant. Després de la sortida dels participants en el campionat dels Balcans, vam sortir els de la marató (9:05). Mesures anti covid-19 per accedir al calaix de sortida: mascareta, control de temperatura, distància de 1'5m entre corredors a la sortida (esquerra, dreta, davant, darrere). Sortida de corredors de tres en tres, i cada cinc segons. Fred de collons, quan estaves a l'ombra, i aturat. Un cop corrent, mascareta fora, i endavant. Recorregut lleig amb ganes. Animació inexistent, llevat dels pocs voluntaris i voluntàries que no escatimaven esforços. Cap banda musical. Avituallaments en dos punts del circuit a base d'aigua i plàtans, i d'aigua i plàtans. Això sí, l'aigua en ampolles de 750ml, que anaven llançades quasi plenes.
I de punts quilomètrics,... Cap ni un! Per tant, a fiar-te del GPS, que sempre marca de més.
La intenció era fer Galloway (14'+1'), tant pel sobreentrenament, com per la cursa d'aquí a dues setmanes, però vist el perfil del recorregut, vaig decidir adequar el Galloway al traçat del circuit.
Vaig passar els parcials de cada volta en 1:01:02, 1:02:21, 1:04:12 i 1:07:36, la primera mitja en 2:03:23 i la segona en 2:11:48. Intentant ser regular, la veritat és que els pendents van anant passant factura a mesura que passaven els quilòmetres. Per contra, cap a mitja cursa el cel es va tapar, el Sol ja no escalfava, i es va agrair. Les dues primeres voltes van ser més o menys entretingudes, ja que sempre tenies corredors a prop, de qualsevol distància. A partir de la tercera volta, i especialment la quarta i última, vaig córrer sol, ja que ja quedàvem molt pocs corrent.
Crono total 4:15:11, posició 214/271 acabats i posició 3/5 en categoria 60-65. En realitat jo era el segon més vellet de la cursa, darrere d'un altre corredor de 64 anys. (36 dones i 235 homes acabats). Un corredor turc va guanyar entre els homes (2:18:26) i una corredora croata entre les dones (2:36:26), ambdós participants en el campionat dels Balcans.
En fi, 38a marató al sac. Marató poc recomanable, lleixa. Però que ha complert el seu objectiu per a mi: tornar-hi!!!



Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' Ostrava City Marathon (20/setembre/2020)' en el fòrum. fa 1 any

OSTRAVA CITY MARATHON (TXÈQUIA) – 20/SETEMBRE/2020

La darrera marató havia estat el 19 de gener a Nassau (Bahames), i la darrera mitja marató presencial el 8 de març a Den Haag, una setmana abans que ens confinessin per la covid-19. Aquestes eren, amb les mitges de Terrassa i Malta, les úniques vegades que m'havia pogut posar el dorsal enguany.

Com la majoria de vosaltres (per no dir tots i totes) vaig intentar entrenar com vaig poder durant les 7 setmanes que vam estar tancats. Quan ens van "obrir" i vam poder córrer sense impediments a l'exterior, vaig començar a cercar curses quasi obsessivament per Europa, l'únic horitzó geogràfic que em semblava possible, per les circumstàncies. Pel camí em van anar arribant les cancel·lacions de les curses de primavera a les quals estava inscrit: mitges de Chicago i Milwaukee, marató de Copenhaguen, mitja de Helsinki i mitja de Stuttgart.

De seguida vaig identificar la marató de Reykjavík, data 22 d'agost, i a finals de maig vaig contactar amb l'organització, que em va confirmar, a finals de juny, que tiraven endavant amb la celebració de la cursa, amb el suport de les autoritats sanitàries, i seguint un determinat protocol sanitari. Posant en marxa el pla d'entrenament de 14 setmanes que tic "homologat" per la marató, vaig anar configurant el viatge a Islàndia, sempre pendent de la web de la marató i del correu, no fos cas que hi hagués canvis.

El 4 d'agost, dues setmanes abans de la marató, amb tot l'entrenament gairebé enllestit, i amb tot el viatge dissenyat i gairebé pagat del tot, em va arribar un email que em va deixar molt tocat: la marató es cancel·lava. Les autoritats sanitàries islandeses s'havien acollonit perquè en les darreres setmanes havia aparegut algun cas de covid-19 a l'illa, malgrat els controls d'entrada a l'aeroport. No m'ho esperava, francament. Però tornat a la realitat, vaig pensar que ben valia la pena aprofitar l'entrenament i intentar trobar una altra marató propera. Vaig identificar la marató de Bratislava, que es corria dues setmanes més tard, el 6 de setembre. En consultar a l'organització sobre la confirmació de la cursa, la seva resposta va ser semblant a la que havia rebut d'Islàndia setmanes enrere: sí, es faria la cursa, i les autoritats sanitàries havien introduït uns protocols determinats. I el 28 d'agost, 9 dies abans de la cursa, un altre comunicat descoratjador: cancel·lació de la cursa.
Aquest cop, afortunadament, no havia fet reserva de cap mena, ja estava escarmentat. De fet no m'havia ni tan sols enregistrat a la marató.

Tossut jo, vaig tornar a mirar el calendari de maratons europees: el 13 de setembre es feia la de Vílnius, però a Lituània no ens deixaven entrar sense quarantena. Per tant, no em valia. I la següent en el calendari era Ostrava, a Txèquia, que se celebrava el 20 de setembre, 4 setmanes més tard que la de Reykjavík, que havia estat la que havia marcat la meva preparació per a la marató.

Vaig consultar la web de la cursa, i de seguida vaig comprovar que era una cursa amb pocs participants, i en una ciutat, Ostrava, molt allunyada de la capital, Praga, i amb una incidència baixa pel que feia a la pandèmia. Vaig comprovar que podíem viatjar a Txèquia amb la sola restricció d'haver-nos de fer una prova PCR amb resultat negatiu, en arribar al país.

I a només una setmana de la marató, i sense canvis pel que feia a la celebració de la prova i/o a restriccions per viatjar, vaig posar fil a l'agulla: inscripció cursa, avió, tren, hotel Praga, aparthotel Ostrava. I aquesta vegada sí, no hi va haver sorpreses d'última hora, i el dijous/17 vam volar a Praga amb vol directe, per estar-nos a Txèquia una setmaneta.

Ostrava és la tercera ciutat més gran de la República Txeca, després de Praga i Brno, amb una població de 320.000 habitants. Té l'estatus de ciutat estatutària (amb llei municipal pròpia), i està situada a 370 quilòmetres de Praga, a uns 10 km de la frontera polonesa i a uns 50 km de la frontera eslovaca. Capital de la Regió de Moràvia i Silèsia, és una ciutat amb un passat industrial i miner important. La seva àrea metropolitana inclou, a més d'Ostrava, uns altres set municipis, que sumen un total de 600.000 habitants, i constitueix, per tant, la segona metròpoli més gran del país, després de Praga.

Vam anar a recollir el dorsal el dissabte/19 a la tarda, en un hotel de la localitat. Poca gent, en consonància amb el nombre de corredors inscrits. A més del dorsal i samarreta, també van donar la medalla de finisher, dins un protector de plàstic, suposo que com a mesura sanitària per estalviar manipular medalles el dia de la cursa.
Vaig aprofitar per fer un repàs al circuit de la cursa. Un traçat de 10,5 quilòmetres, amb sortida i arribada en el mateix punt, que els participants de la marató hauríem de fer 4 vegades, els de la mitja marató 2 vegades, i els de quart de marató només una. Part del circuit per carrers, i una altra part, més gran, per parcs boscosos i camins vora el riu. Avituallaments cada 5 quilòmetres, un a la sortida/arribada i l'altra en el punt quilomètric 5,2 aproximadament.
El diumenge 20, a les 9:30 del matí, vam aparèixer a la plaça Masaryk, centre neuràlgic de la prova, just en el centre del downtown d'Ostrava. Teníem l'apartament a 5 minuts caminant, tot un encert. Durant els 30 minuts que faltaven per començar la prova vam donar un tom per tot el muntatge: escenari amb banda musical, carpes per inscripcions de darrer moment, diferents carpes de beguda i menjar, associacions esportives, benèfiques, etc. Sota l'arc de sortida havien posat una llarga catifa vermella damunt de la qual ens vam haver de posar els corredors, preparats per la sortida. Mascaretes obligatòries per accedir a l'àrea de sortida, mascaretes que vam portar posades durant uns 200 metres, un cop engegada la cursa. La sortida va ser única pels corredors de la marató, de la mitja marató i del quart de marató, en total no arribàvem a 500.

La primera volta encara va ser distreta, atès que els corredors i corredores de la mitja i del quart "feien companyia". Després de la primera volta la coincidència amb altres participants ja va ser més espaiada, ja que els de quart havien acabat i els que quedàvem ens havíem estirat més. I les voltes tercera i quarta, especialment la quarta, van ser solitàries, d'aquelles en les que el maratonià es troba amb si mateix, pura essència. A cada volta vaig tenir la Tere al costat de l'arc de meta, animant, fent fotos, i donant-me el segon Recuperat-ion a mitja cursa. A la tercera i quarta volta el circuit va ser compartit, parcialment, pels participants d'una prova de relleus (6 km x 6 corredors) que va començar més tard, i que, de tant en tant, va trencar la solitud dels darrers quilòmetres. Avituallaments discrets, però correctes, amb gots que els voluntaris manipulaven amb protectors. Ningú animant, llevat de la gent de l'àrea de sortida/arribada. Dos grups musicals en el recorregut, un el de la sortida/arribada i un altre més endavant. Bastants llambordes en els carrers del centre, a prop de la sortida i l'arribada.
Vaig aconseguir fer les 4 voltes de 10,55 km amb uns parcials bastant semblants de 1h02'36", 1h03'46", 1h04'11" i 1h06'16", guanyant en cada volta posicions a la general i en la categoria, amb un temps final de xip de 4h16'49", posició 84/127 a la general i 9/18 a la categoria M60.
En la mitja marató hi van participar 165 corredors i 56 corredores (total 221) i en el quart de marató 66 corredors i 67 corredores (total 133)
En definitiva, una experiència més, i 37a marató al sac. Finalment vaig poder treure'm una mica del "mono" que portava al damunt, però ja pensant en la propera cursa.







Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' MARATONS CORRECATS 2020' en el fòrum. fa 3 anys

Com ja fa uns dies que estem inscrits a maratons de 2020, inicio tema :sunglasses: :sunglasses:

19/01/2020 Bahamas: Mona, Arcadi42, Josep80

Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' Marató de Marràqueix (27-Gener-2019)' en el fòrum. fa 3 anys

Volia córrer una marató en el continent africà, i Marràqueix em va semblar des d'un primer moment una opció atractiva, no només per ser un enclavament turístic, sinó també perquè la data de la cursa és el darrer diumenge de Gener, bona data per córrer a l'Àfrica i per entrenar la marató a casa, amb temperatures acceptables. El fet de que l'Arcadi la corregués l'any passat, i de que me'n fes cinc cèntims, em va fer acabar de decidir.

No havíem estat mai a l'Àfrica, si no considerem les Canàries, i el cert és que ha estat una experiència interessant. En alguns aspectes Marràqueix m'ha recordat Istanbul, ciutat a cavall entre Europa i Àsia, que vaig visitar fa un bon grapat d'anys, en motiu d'una convenció de l'empresa on treballava. Molt soroll, força contaminació, autèntic caos circulatori en el que el vianant corre un perill real de ser atropellat encara que creui semàfors en verd, per posar un exemple. Els pitjors, sens dubte, els ciclomotors, circulant per les aceres, per parcs i jardins, en contra direcció, per carrers per vianants,... Banderes del Marroc a tota arreu, i grans retrats del Rei Monamed VI a dojo.

Es nota molt la influència francesa de la primera meitat del segle XX. L'idioma francès és la segona llengua, i el parla o el xampurreja quasi bé tothom. També l'ordre urbanístic imposat en el seu dia per les autoritats franceses han deixat una bona empremta, impedint que dins de la Medina es construïssin edificacions més altes que una palmera, i que a la part nova de la ciutat (Ville Nouvelle) s'edifiqués a una altura superior a la del minaret de la mesquita Koutoubia, probablement la principal icona de la ciutat.

L'aventureta és bastant econòmica, en termes relatius, quan fem comparacions amb altres destinacions. Avió directe des de Barcelona, i preus d'hotels força atractius. Pensant en la marató, vam triar un hotel que té la sortida i arribada de la marató a uns 500 metres, en front del Menara Mall, el principal centre comercial de la Ville Nouvelle.

El divendres a mig matí vam anar a recollir el dorsal i la samarreta que donen amb la inscripció. Unes quantes carpes instal·lades en un costat de la plaça 16 de Novembre, cap representació de cases comercials fent marketing dels seus productes, només unes quantes persones repartint fulletons d'altres curses. Poca gent, i això que amb la marató també es corre una Mitja – que surt 30 minuts més tard que la marató, compartint part del circuït. Una taula per les inscripcions de darrera hora (també en vam veure el dia següent, dissabte, a diferents punts de la ciutat, com l'estació de trens). Particularitat en el preu: 150 MAD (una mica menys de 15€) preu inscripció marató pels marroquins, 820 MAD (una mica menys de 82€) pels estrangers.

Diumenge dia de la cursa, vam sortir a les 8:00 de l'hotel, just mitja horeta abans de l'hora de la sortida, per anar caminant xino-xano fins on havia de començar (i esperava que acabar) la meva 33ª aventura maratoniana. Dels sis dies que vam estar a Marràqueix, diumenge va ser l'únic dia que va fer un matí lleixot (com diria un conegut home del temps de TV3), amb boira baixa i humitat extrema. Així com la resta de dies abans de les 8:30 despuntava el Sol, amb uns 4-5ºC, fresqueta increïble, i la Temperatura es recuperava fins a uns 12-14ºC al migdia, combinació que hauria estat fantàstica per córrer una marató, el diumenge va ser tot el contrari. El Sol no va sortir en cap moment, la boira va dominar tota la cursa, i la humitat era tan elevada que quan portàvem 2km corrent ja estava suant pels 4 costats. I evidentment, l'Atlas no es veia, mentre que els altres dies si.

A la sortida havia quedat amb el Suso, un gallec establert a Castelldefels, conegut de l'Arcadi des de la marató de los Angeles, i amb qui en poques setmanes ens tornarem a veure a Malta. Ell tenia pensat anar a un ritme una mica més ràpid que jo, i per tant desprès de la sortida ja ens vam separar.
Fotos, comiat amb la Tere, i vam començar a córrer la marató uns quants centenars de corredors, sense calaixos, sense llebres, poques dones, bona part d'elles occidentals, i entre els homes també molta gent de fora, destacant els francesos, per raons obvies.

Avingudes amples, llargues, pocs revolts, el primer punt quilomètric marcat a l'asfalt, el segon també, el tercer ja no... Teòricament a partir del quilòmetre 5 només es marcaven els quilòmetres de 5 en 5, cert, però amb uns errors de mesurament brutals, interferits sens dubte per la Mitja Marató, que entrava i sortia en el circuit de la marató, compartint alguns trams, i amb els seus propis punts quilomètrics. Al final tal era el descontrol, que vaig passar del cronòmetre i vaig anar per sensacions, donat que a les maratons no porto el GPS. Només us diré que quan calculava que estava pel quilòmetre 29, per la zona del Palmeral, guiat per la darrera referència que havia tingut del quilòmetres 25, vaig veure incrèdul que a un costat del camí passàvem el cartell de quilòmetre 30!!!

Avituallaments només d'aigua de 33cl, cada 5 quilòmetres, encara que en el quilòmetres 10 no en van donar i vam haver de fer 10 quilòmetres (del 5 al 15) sense aigua. Quan hi havia aigua, molts pocs voluntaris, i sense estar per la feina (els havies tu d'empaitar per aconseguir l'ampolla).També esponges i dàtils i taronges.

Tot asfalt en relatives bones condicions, encara que en alguns trams vam haver d'anar amb compte. La publicitat de la marató parlava de circuit pla, per intentar record mundial, però ni de bon tros. “Falsos Plans” per un tub, i especialment dolorosos els de les avingudes que et portaven els darrers quilòmetres des de El Palmeral a la línia de Meta.

Animació pobra, cursa solitària. De fet en les darreres grans avingudes vam trobar a gent, a força gent, aturada dins els seus cotxes i fent sonar les botzines perquè els corredors no els deixàvem passar. En alguns trams vam haver de córrer amb molta atenció per no ensopegar amb grups de nanos de 8-10 anys que sortien de les voreres i es posaven a córrer al costat dels corredors, sense ordre ni concert.

La cursa em va anar segons el previst, sense ensurts, complint amb rigor les ingestes de gels i sals, i portant un ritme que conec i que no em fa patir físicament més de lo necessari. Al final vaig entrar a meta, sol, sense cap corredor pels voltants, i sense que el Sol s'hagués deixat veure, amb 4h05'00'', posició 665 de 1133 en la general, i posició 57 de 109 en la meva categoria, sent aquest el darrer registre que hauré fet en marató en la categoria 55-59 anys, ja que a Rio ja hauré posat el 6. Vaig veure de seguida al Suso, que com era d'esperar, havia entrat uns minuts abans que jo, també sense forçar més del necessari.

Per la tarda, a l'hotel, consultant els resultats per Internet, encara m'esperava una darrera sorpresa: Josep Maria Morera, finisher a la MITJA marató amb un temps de 3h37'. Vaig consultar altres dorsals de la marató, com el del Suso, i l'errada era la mateixa. Havien barrejat resultats intermedis de las dos curses, i s'havien fet un embolic. Res que un email de reclamació no pogués fer que ho corregissin.

El guanyador, d'Etiòpia, va fer 2:08:43. La guanyadora, també d'Etiòpia, va fer 2:29:57

-1133 finishers en la marató, dels quals 946 homes i 187 dones
-6368 finishers en la mitja marató, dels quals 5192 homes i 1176 dones

En definitiva, experiència positiva i 33 maratons al sarró, amb 20 països de 5 continents

Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' Mitges Maratons Europees' en el fòrum. fa 3 anys

Corro maratons i forma part de la meva vida, però sempre he dit que la distància que més m'agrada és la mitja marató. Per a mi, acabar la marató és un repte, però córrer una mitja marató és un plaer, i em fa gaudir.
És per això - i per buscar-me algun repte que tingués recorregut amb el pas dels anys - que fa ja 4 anys vaig iniciar la meva aventura de mitges maratons nord-americans. I és per això igualment, que començo, amb la mitja marató de Pisa, l'aventura de mitges maratons europees, més enllà de Catalunya (finalitzades ja unes 80), i més enllà d'Espanya (Benasque 2005).
El propòsit, com sempre, és combinar running i turisme, amb l'avantatge que si la cursa és una mitjana en comptes d'una marató, el fet d'haver de córrer no distorsiona els teus plans de Tursime (en canvi els dissabtes previs al dia de una marató acostumen a ser força "tranquils", encara que estiguis en un altre país).
En el cas d'Europa, algunes escapades seran viatges llampec, com aquell qui diu de cap de setmana, i amb un pressupost bastant assequible, en funció del país.
I així ho plantejo, i així ho explicaré, per si d'altres s'animen.

MITJA MARATÓ DE PISA (ITÀLIA) – 16/DESEMBRE/2018

Vol directe des de Barcelona a Pisa, si t'encaixen les dates. També pots anar-hi via Florència, com vam fer nosaltres, i així pots visitar també Florència, ciutat propera a Pisa, amb un notable atractiu artístic. La comunicació entre Pisa i Florència en tren és ràpida i senzilla, igualment la comunicació de les respectives estacions ferroviaries centrals amb els respectius aeroports.

A Pisa, ciutat emmurallada, tot és a prop, el centre històric no és gran, i el més interessant de veure, des d'un punt de vista turístic - la Piazza dei Miracoli (amb duomo, torre, baptisteri i cementiri) - està intramurs. Oferta suficient d'hotels, i econòmics. Només hem hagut de caminar una mica per anar a recollir el dorsal, ja que la Fira del Corredor té lloc en unes instal·lacions extramurs una mica allunyades del centre. Fira del Corredor, pert cert, hiper-modesta, on a mès de recollir dorsal i samarreta, pots voltar per una dotzena d'expositors de material esportiu i de productes energètics/isotònics, peró poca cosa mès.

La mitja marató de Pisa té lloc conjuntament amb la marató de Pisa, compartint hora de sortida (9: 00h), punts de sortida i meta (Piazza dei Miracoli) i també part del recorregut. Uns 1700 participants en la marató, i uns 1500 a la mitja marató, el que significa uns 3.200-3.300 participants en l'edició d'aquest any, xifra poc "engoixant". És un nombre de participants que a mi m'agrada, atès que et permet córrer al teu ritme gairebé des del primer moment. En fer la inscripció (43 euros amb xip propi) demanen un certificat mèdic. Suposadament hi ha calaixos, en funció de la marca que has posat en la inscripció, encara que jo no en vaig veure cap.

El dia de la cursa va està amb el cel cobert, a 4ºC en la línia de sortida. Vaig buscar amb la mirada a Aurelian per la Piazza dei Miracoli, contigua a la Sortida, on la gent escalfava, però sense èxit. I 10 minuts abans de les 9h ja em vaig instal·lar dins les tanques, sense veure, com he dit, cap calaix.
El recorregut de la Mitja constaba d'uns primers 5 km de vagareig pel centre de Pisa, per sortir després de la ciutat en direcció SO, seguint a certa distància el curs del riu Arno, fins arribar al km 12,6 en què els participants de la mitja marató realitzàvem un gir de gairebé 180º per tornar en un traçat pràcticament recte cap al centre de Pisa, mentre que els maratonians seguien en direcció a la costa de la mar Tirrena, per passar per les localitats de Tirrenia i Marina de Pisa, i tornada cap a Pisa. Va ser en aquest llarg tram de més de 5 km en sentit NE, després del gir del km 12,6, quan ens vam trobar de sobte amb un vent en contra de notable intensitat. I finalment, arribada de nou a la Piazza dei Miracoli, al costat de la Torre inclinada, per creuar sota l'arc d'arribada. Fotos, medalla, i borsa post-cursa d'ampolla d'aigua i pasta industrial. Parlant d'aigua, és gairebé l'únic que vaig veure als abituallaments (almenys en els km 's que jo vaig recórrer, a més d'alguna fruita), aigua en petits gots a mig omplir, i amb tan pocs voluntaris que de vegades havies d'esperar que omplissin el got.

La cursa em va servir com a entrenament de qualitat a 6 setmanes de la meva propera marató, a finals de gener, amb un registre de 1h51'10 '', per la meitat de la classificació, En definitiva, una altra mitja al sac, tercer país europeu en el meu repte personal de mitges maratons europees, i satisfet doblement per haver tornat a la preciosa Toscana, després d'una mica més de 40 llargs anys ...



Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' MARATÓ DE CHICAGO (13/10/2019)' en el fòrum. fa 3 anys

Doncs m'acaba de tocar a la lottery un dorsal per la marató de Chicago 2019, i per tant el 2019 serà l'any d'acabar el repte de les Majors, Chicago és l'única que em falta.

Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' Maratona do Rio (23/Juny/2019)' en el fòrum. fa 3 anys

Doncs ja han obert les inscripcions per Rio 2019. Uns 40K participans, i em sembla que volen, per tant no m'he fet esperar.
Com a novetat, meig que a més de la marató, Mitja, 10K i 10K, hi ha també una combinada de 42K+21K (Marató+Mitja). No ho havia vist mai.
Com tampoc havia vist en cap marató que pels abueletes de 60 anys o més, apliquessin un 50% de dte. en el preu d'inscripció.
Hi ha 2 modalitats d'inscripció per la marató, la normal (Kit Básico: Camiseta, Medalha, Sacochila, Chip, Número de Peito) i la VIP (Kit VIP: Camiseta VIP, Medalha, Mochila, Toalha, Viseira, Chip, Número de peito, Serviços Exclusivos, Lounge VIP exclusivo na Retirada de Kit, Área VIP na Largada com Banheiros exclusivos e Guarda-Volumes,Largada junto a Elite,Área VIP na Chegada com Banheiros Exclusivos, Buffet, Guarda, Volumes, Massagem e ativações de patrocinadores).
He agafat la modalitat VIP, que amb el 50% de dte. i amb el canvi del BRL (Real brasilè), m'ha sortit per 31,45 euros!!!!
No em direu que no és una ganga:)
En fi, que si algú en té ganes, pero dubte per faltar encara tant de temps, pot fer la inscripció, per si un cas, i a les males (si al final no hi va) tampoc perd un gran capital.
Les dates, com podeu veure, no són dolentes (dia de la revetlla)

Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' Mitges Maratons en els Estats Units d'Amèrica' en el fòrum. fa 4 anys

Mitja Marató de Portsmouth (Hew Hampshire-USA)

New Hampshire, un dels 50 estats nord-americans, conegut com “l'Estat del granit”, té 1,3 Milions d'habitants, i una superfície de 24239 km2 (aproximadament unes 3/4 parts de la superfície de Catalunya).
Conjuntament amb els estats de Massachusetts, Vermont, Maine, Rhode Island i Connecticut, composen tots sis la regió de Nova Anglaterra, essent New Hampshire l'estat més republicà de tots ells. Es famós per ser el primer estat que vota en les primàries presidencials, el que dona una influència enorme per un estat d'aquesta mida.
La consigna més extrema de New Hampshire, gravada en totes les matricules dels cotxes, és “Live free or die” (viu lliure o mor), la qualcosa indica cóm s'ha forjat la història d'aquestes terres.
Va ser fundat en el 1629 amb el nom del comtat anglès de “Hampshire”, i va ser una de les primeres colònies nord-americanes en proclamar la seva independència, en el 1776.
Una particularitat destacable de New Hampshire és que no existeix l'impost sobre el consum.

La Mitja Marató d'aquest estat triada per la meva col·lecció de Mitges d'USA és la de Portsmouth, ciutat aquesta que és la tercera més antiga de l'estat (1623), i única costanera (Atlàntic), amb una gran tradició naval. L'únic criteri per triar la Mitja Marató de Portsmouth, i no un altre, ha estat el de les dates, intentat trobar una Mitja Marató que es celebrés just el cap de setmana posterior al cap de setmana de la marató de Boston.

El diumenge 22 d'abril es desperta espectacular, solejat, 43ºF (6ºC), cap núvol i vent molt suau. Ideal per córrer. Res a veure amb el dilluns passat a Boston, quan les condicions que vàrem haver de suportar per córrer la marató van ser de 35ºF (1,5ºC), intensa pluja durant tota la cursa amb estones de calamarsa, i vent intens de cara.

La cursa comença a les 8h en el gran parking exterior de la cadena Lowe's (una cadena de material “do it yourself” tipus Bauhauss), i acaba a un altre lloc, a uns quasi 1000 metres de distància, fent un circuït que primer volta per la localitat, i desprès va a buscar la veïna localitat de Newington, per tornar finalment a Portsmouth.

A les 7h apareixem per l a zona. La organització és molt bona, per ser una cursa “modesta”. Som prop d'uns 1000 corredors, i tothom ha vingut en cotxe (als Estats Units totes les áreas comercials són fora dels nuclis urbans i de les zones residencials, i el cotxe és “imprescindible”). Els voluntaris organitzen l'aparcament eficientment, i en unes petites carpes, instal·lades al costat de l'arc de sortida, s'entreguen el dorsals i les samarretes que et donen com a “obsequi” . A més, la organització ha posat dos autobusos (aquests de color groc, que posa “school”, i que utilitzen per portan i recollir els nanos a l'escola), per portar els acompanyants a la línia d'arribada un cop la cursa hagi començat, i per tornar els corredors i acompanyants al parking un cop la cursa hagi acabat.

Abans de començar faig un petit test de cames, donat que en els darrers 6 dies, des de Boston, no he corregut ni un minut. Tot sembla correcte, carregat de cames, però correcte. Comença la cursa, no abans d'escoltar i cantar l'”Star-Spangled Banner”, l'himne americà.
Del recorregut dir que majoritàriament és per una carretera secundària, asfaltada, mès aviat estreta, que va pel típic “countryside” de Nova Anglaterra, flanquejada per arbres, i amb freqüents bramuls de vaques com a rerefons. A destacar també els constants tobogans del terreny, que en quasi cap moment és pla.
No és una cursa solitària, Déu n'hi do la quantitat de corredors, i a més, al ser d'anada i tornada, et creues més d'una vegada amb els que van en sentit oposat. Punts quilomètrics indicats en milles (no en quilòmetres), més d'una milla molt mal mesurada. Avituallaments molt justets, gots petits a mig omplir d'aigua, i algun got esporàdic de beguda isotònica. La quantitat de gent animant es limita als pocs habitants de les cases en front de les quals passa la cursa, i a la línia d'arribada, aquí sí farcida de gent. L'organització, com a detall, posa un parells de fotògrafs a mitja cursa i a l'arribada per fer unes fotos que desprès els participants ens podrem descarregar per internet sense càrrec.

L'àrea d'arribada és el més complert de l'esdeveniment. Un “speaker” va cantant nom i procedència dels corredors quan creuem la línia de meta. Et pengen una medalla en el coll, et fan foto, i et trobes amb els parents i amics, passants tots plegats, corredors i no corredors, a poder gaudir de pizzes, cerveses, fruites, barretes, begudes energètiques i soft-drinks, iogurts, etc, etc, etc, i sense límits de quantitat o unitats.

En lo personal, la cursa m'ha anat bé, segons el previst, tenint present lo castigat que estava el cos desprès de Boston. Volia anar a uns 8'30”/milla, la qual cosa he aconseguit les 3 primeres milles, que estaven ben senyalitzades. Desprès, entre milles mal senyalitzades, tobogans que no s'acabaven mai, i cames pesades, la mitjana de 8'30” se n'ha anat a norris.

Finalment 1h52'45”, a 8'36”/milla, posició 147 de 627 acabats, i 6é de 33 dins la meva categoria M55-59. El guanyador 1h14'18” i la guanyadora 1h25'13”.

I el que m'ha deixat més al·lucinat és l'estadística de la cursa pel que fa a participants:

791 inscripcions, de les quals 282 homes (35,65%) i 509 dones (64,35%) -->> NO M'HE EQUIVOCAT
627 acabats
Mitja edat: 37 anys
TOTS els participants provinents de diferents estats d'USA, excepte una corredora anglesa, i un corredor CATALÀ!!!

En resum, un altre Mitja dins el sac de les Mitges d'USA, ja en tenim 6, i només ens en falten 44...

Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' Moscow Marathon (24-09-2017)' en el fòrum. fa 4 anys

Era l'assignatura pendent de l'any passat. I és la primera vegada que haig de fer 2 intents per córrer una marató.
( www.corredors.cat/forum/38-marato/939670...-marathon-25-09-2016 )

Finalment 30ª marató i 20ª del repte olímpic (ja només queden Montreal, Beijing, i Rio)

El cas és que en aquesta ocasió la carrosseria estava en bones condicions per plantar-nos a la línia de sortida, encara que vistos els resultats, la preparació d'aquesta marató durant 14 setmanes ha estat massa conservadora.

14 setmanes de preparació, amb 3 sessions setmanals de running i una sessió setmanal d'el·líptica (aquesta vegada he canviat, cada setmana, una sessió de running per una d'el·líptica, i aixi protegir bessons i articulacions). Un total de 560km de running i unes 20 hores d'el·líptica exigent. De les 42 sessions de running, 14 són de qualitat (una per setmana), amb sèries.

Com dic, l'experiment no ha estat positiu, donat que m'he trobat amb una falta de ritme brutal, anant durant la cursa clarament de més a menys, sortint ja cansat i pràcticament a 6'/km. Se m'ha fet etern, els darrers km's amb cames moooooolt carregades, i corrent ja només amb el cap. Tot i aixi, no he necessitat caminar.



Bib 3296
Morera
Josep M.
58
Spain
Барселона
corredors.cat
Net time 4:32:48

posició 5431 de 7680 finishers (global)
posició 4820 de 6478 finishers (men)
posició 136 de 176 finishers (categoria 55-59)
1ª mitja: 2h07'54''
2ª mitja: 2h24'54''

La sortida i arribada són en el mateix lloc, al costat de l'estadi Luzhniki, l'estadi dels JJ.OO. de Moscú 1980. Es una sortida/arribada lletja, sense glamour, en una avinguda llarga i ample.

El recorregut és bastant planer, malgrat hi ha uns segments de pendent constant i llarga. Grans avingudes, tant llargues com amples. Per tant pots córrer en tot moment al teu ritme, sense atropellaments ni necessitat de sortejar altres corredors.
La temperatura aquesta vegada ha estat massa alta, força Sol, i bastant humitat.

Públic més aviat escàs, poca animació. Avituallaments correctes, tant líquids com sòlids, menys a l'arribada, on la bossa ha estat insuficient en quan a contingut. Medalla finisher molt xula.

Hem estat en un hotel-apartament just al costat de la sortida-arribada, la qual cosa ha estat moooolt valuosa a l'arribada, doncs anava extenuat.

Com ja vaig dir l'any passat, Moscow/Russia és econòmic, i per tant no cal un gran pressupost per anar a córrer aquesta marató. Moscow és una ciutat força maca i atractiva, i no te l'acabes.

L'any passat vaig fer el vol amb escala. Aquest any he triat vol directe. Més car, però val la pena.
La Inscripció a la marató força econòmica (2000 rubles, a 68-70 rubles per euro). Demanen certificat mèdic, la qual cosa significa prova d'esforç un màxim de 6 mesos abans de la marató.

Propera cita: cinquena Major... Boston 2018

Llegeix més...

Josep80 creat un nou tema ' 34ena edició Mitja Marató Sant Cugat' en el fòrum. fa 4 anys

anava a inscriure'm a la Mitja de Sant Cugat, buscant curses per córrer el mes d'Octubre, i no trobo l'edició de 2017.
És possible que l'hagin passat a l'hivern de 2018, i canviant el citcuit?

Llegeix més...