Zaldibia

"Hola, sóc la Maite Zaldibia!

Tinc 40 anys i visc a Cerdanyola del Vallès amb la meva parella.

Vaig néixer a Saragossa, tot i que al cap de pocs dies ja vaig venir cap a Catalunya. Tinc una barreja de sang interessant, basca per part del pare, i "maña" per part de mare... tot i que jo em considero catalana 100%.

Sóc Economista. Des de fa 18 anys treballo al sector de la Banca, on també som forces Correcats!! Alguns els tinc ben a prop!!!

M'agrada practicar qualsevol esport, però també sóc una enamorada dels vins i dels viatges, com molts ja en sabeu. 
Altres aficions? Fotografia, llegir, música, gastronomia..."

 

 

Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista? 

- Et podria dir que m'agrada de tot...inclús quan corro sempre vaig amb el meu Ipod i puc escoltar de tots gèneres. Però per aquest moment trio "SWAY", de Bic Runga, una cantant neozelandesa que té molt bona veu.

En Pau, el meu “fillastre“ de 17 anys em posa al dia de les noves generacions, i ja entenc conceptes com Dubstep, Trap, Chill House, etc. !

Per què corres?

- Vaig jugar a bàsquet des dels 6 anys fins als 23-24, en plan seriós. Després, per poder combinar feina i esport, anava al gimnàs i feia tot el que podia: spinning, body pump, peses, etc. però un dia em vaig donar compte que m'avorria i que necessitava esport a l'aire lliure una altra vegada.

Cap al 2011 vaig començar a provar jo sola i em vaiga donar de que de fons aguantava, així que vaig començar a entrenar pel meu compte i les distancies anaven pujant, i un dia em va entrar el "gusanillo" de fer una cursa : Mediterrani 2011 (recordo que vaig fer un sub 55 ) i a partir d'allà vaig entrar en contacte amb Corredors.cat.

Pots recordar quina va ser la teva primera cursa?

- Ostres!  Que recordi... la Cursa de Sant Antoni, quan tindria 8 o 9 anys. En aquells anys vivia a aquell barri, i la distància que vam córrer era de 2KM crec...

Després vaig fer les típiques maratons del Corte Inglés amb les companyes de l'equip de bàsquet. Imagineu si anàvem de patxanga, que pujàvem a casa del meus pares (al Paral·lel) i fèiem un avituallament. 

El teu somni com a corredora potser ja l'has aconseguit; tot i així te'n queda algun pendent? 

- No tinc un somni en especial. Quan vaig començar a córrer i just fent les primeres curses de 10 km, em vaig interessar per fer una mitja marató i somniava en fer la marató. Crec que el somni ha estat córrer una marató a casa amb l'ambient que tenim i poder acabar-la.

D'altres reptes o idees que tinc al cap: córrer una marató a l'estranger i fer una triatló algun dia. De moment, em conformo en recuperar-me bé de la fractura de tíbia que vaig patir el darrer any.

Quina frase motivadora t’acompanya en els moments difícils - Em repeteixo constantment: Aguanta, Maite!!!

Tots tenim les nostres manies; ens agradaria saber quines son les teves, relacionades amb el córrer. 

- No sóc massa maniàtica, tot i que sempre m'agrada córrer amb samarreta de tirants encara que faci molt de fred.

Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit? 

- Crec que, com tot a la vida, en assolir un objectiu reconeixem tot el treball previ que hem fet, i quan no l'assolim, mirem cap endavant i treballem per assolir el proper. Cal no  ser mai negatius. Tot i que les circumstàncies no siguin les òptimes o adients, cal ser positius i constants. 

 

 

Comentaris