Ramon_B
Hola, companys!
Sóc en Ramon Beltrà Ordax. Tinc 62 anys i sóc de Barcelona.
Estic casat amb la Isabel i tinc un fill -en David- de 33 anys.
Vaig treballar com a enginyer en diverses àrees del departament de recerca i desenvolupament d’una multinacional fins el 2008, quan van tancar la fàbrica d‘Esplugues. Des de llavors estic jubilat i m’he pogut dedicar més a la meva afició, que de sempre ha estat l'atletisme.
M’agraden els ordinadors, i des de el 2008 tinc el meu bloc, on penjo les cròniques de les meves curses i d'altres activitats esportives.
També m’agrada caminar, i durant els anys 2013 a 2015 vaig fer per etapes el Camí de Sant Jaume Francès, des de Saint Jean Pied de Port fins a Santiago de Compostela: 776 Qm.
M’agrada també molt viatjar amb la meva dona i gaudir de la natura. Soc campista des de fa molts anys i actualment tinc una caravana on passo part de la primavera i l’estiu. Al càmping aprofito també per fer sortides amb BTT, tot i que el ciclisme no és el meu fort.
Amb el meu amic Joaquim (Marató Barcelona 2014).
Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista?
- Encara que soc un fan del Bruce Springsteen, anem a fer-la relaxada: Only time, de Enya.
Per què corres?
- Per ser feliç (com diu l’Arcadi Alibés al seu llibre).
Ja fa molts anys que vaig començar i, de mica en mica, em vaig anar engrescant a participar en curses, fins que a mitjans dels 90 em vaig enganxar de veritat.
Pots recordar quina va ser la teva primera cursa?
- I tant! Hi tinc una entrada específica al meu bloc... Va ser la Jean Bouin del 1972. Vaig fer la prova de debutants amb 2200 m per l'exigent traçat de Montjuïc. Van acabar 54 i jo en el lloc 48. Em van regalar una esponja que encara conservo com a record.
- El teu somni com a corredor potser ja l'has aconseguit; tot i així te'n queda algun pendent?
- Amb mes de quaranta anys corrent he fet moltes coses. Recordo acabar la meva primera Cursa de l’Amistat al 97 i la meva primera Mitja al 2003. No fa gaire, vaig aconseguir jo diria que el més gran: acabar la meva primera marató de Barcelona amb 60 anys.
Pendent... potser seria un clàssic de molts: córrer la marató de Nova York, encara que ho veig poc probable.
- Quina frase motivadora t’acompanya en els moments difícils
- Rendir-se no es una opció.
- Tots tenim les nostres manies; ens agradaria saber quines son les teves, relacionades amb el córrer.
- Moltes (massa).
- Preparar tota l’equipació que em cal la tarda abans d’una cursa.
- Preparar el ritme de cursa durant la setmana, consultant recorregut , entrenaments i edicions anteriors si ja l’ha he fet.
- Cordar- me molt bé les sabatilles, etc.
No segueixo, no us vull avorrir.
Sovint, tot això no serveix de res...
- Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?
- Satisfacció personal, i si no ho assoleixo, voluntat de intentar millorar a la propera ocasió.
