TXABI

 Explicans el teu nick: Per què TXABI?

- Tot ve de quan vaig obrir el meu primer compte de Hotmail. El nom d’usuari XAVI estava ja pillat, el de XAVIER també, i el de XABIER, i el de XABI... així que vaig anar provant fins que vaig donar amb una combinació que guturalment sonava a “chavi”.... D’aquí el TXABI. I fins avui.

 

Tens algun projecte relacionat amb la marató per aquest 2017?

- La Marató, així li dic sempre, en femení, és “La Cursa”. Crec que, tard o d’hora, tot corredor popular hauria d’acabar fent-ne, almenys, una. Jo, aquest 2017, correré la de Barcelona sobre rodes”. No, no aniré amb patins: la correré al costat de la bona gent d’Egoísmo Positivo.

 

va1s


Des d’aquí us animo a tots a que, encara que sigui un cop, correu una cursa al seu costat: us canviarà la vida, com a persones i com a corredors!
 

Com et definiries como a corredor?

Dièsel, soc un corredor dièsel; ni ràpid ni lent: agafo un ritme constant de cursa i intento mantenir-lo fins a meta. No esprinto, no en sé... El que passa és que -amb els anys- aquest ritme dièsel -paradoxalment- és més ràpid. Diguem que, ara, soc un dièsel GTI al que, però, els desnivells i les pujades el maten. Així que, ja em podeu imaginar quan he corregut “La Cursa de l’Amistat” o qualsevol de les quatre “Behobia-Sant Sebastià” que he fet.

 

Però... entrenaras força per fer les maratons, oi?

- Jo?, entrenar jo...?. Ni de conya!. Jo competeixo més que corro. Per posar un exemple: l’any 2016 - entre curses de 5, 10 i mitges maratons - vaig competir 39 vegades, que no son poques per a les meves condicions. I, sincerament, no crec que entrenés més de 50 dies en tot l’any. La veritat és què entrenar m’avorreix molt; però els matins dels diumenges en que tinc cursa, em motiven molt: competir, retrobar-me amb un munt d’amics i coneguts, petar la xarrada, fer-nos fotos... 

I encara sort que, des de fa una mica més d’un any i mig, m’he hipotecat voluntàriament els dimecres per entrenar, i fer costat, a Domingo Catalán i al grup creat al seu entorn, el de LMSD (“Los miércoles son domingo") i que ara -des de fa unes setmanes- sovintejo amb el grup de AR (Adidas running Barcelona), com ja havia fet abans amb el grup d’ASICS, tot i que amb aquests últims, en 4 dels 5 cops que hi vaig anar, hi era només el pacer i jo. El fantàstic Juan Castillo convertia aquestes sessions en uns “personal training, by the face”

Recordeu allò de: “Si vols córrer molt, corre sol. Si vols arribar lluny, corre acompanyat”.

 

lmsd

 

Com és en Domingo Catalán?

En Domingo és una persona realment entranyable i irrepetible que malauradament, quan aquesta entrevista veurà la llum, pot ser hagi hagut de tancar la seva mítica botiga “Atleta’s” de la Carretera de la Bordeta, víctima de la voracitat de les vendes per Internet, de les grans superfícies comercials i les botigues pròpies de les marques esportives.

La botiga “Atleta’s” ha estat un “temple mític” i un lloc de referència -des de l’any 1984- per a centenars de corredors, populars i “pros”. Aquest tancament és una llàstima, una autèntica llàstima, que ens hauria de fer pensar a tots...

mingo22s

 

Tens marquitis?

No sabria què dir-te; i no estic defugint la pregunta. A veure com t’ho explico...

No entreno, ja t’ho he dit; i així és difícil fer marca. No hi veig sense les ulleres de prop i, per tant, mentre corro, no veig bé el temps que porto... Però el que sí faig és celebrar - i molt - cada cop que en acabar veig que he fet MMP.

Per cert: les meves millors marques en 5, 10, 15, 30 km i Mitja Marató son totes del 2016. Això vol dir que, o abans era molt dolent, o en Txabi “progressa adequadament”, tot i que els anys passen.

 

Comentaris