TXABI
Tindràs moltes anècdotes al llarg de les teves curses; N'hi ha alguna que ens vulguis explicar?
- No és ben bé d’una cursa... és d’una colada a la Mitja Marató de NY. Veuràs:
Veníem de Costa Rica l’agost de 2009 i vàrem fer escala a Nova York. L’últim dia em vaig llevar d’hora per tornar anar a córrer per Central Park. Però, en sortir de l’hotel, vaig trobar els carrers tallats i vaig començar a veure corredors per Broadway Street cap avall. Vaig preguntar-li a un guàrdia que què era el que passava i, perplexe, em va dir: “És la Mitja Marató de NY”!.
I què vaig fer jo? Doncs, sense pensar-m’ho gens ni mica, vaig saltar la tanca i em vaig incorporar a la cursa. I jo acabava de dir-li feia una estona a la meva dona: “...Ara vinc"!.
Va ser tot un espectacle. Però penseu-hi: anava sense mòbil, sense calers, sense identificació... i sense saber quin era el recorregut, així que no sabia si allò acabava de començar o ja s’estava acabant. Seria mooolt llarg d’explicar-ho... Millor ho llegiu, si voleu, al meu blog: "Corrent a la Mitja Marató de Nova York".
Per cert; aquest estiu se m’han esborrat toooootes les fotos d'aquest blog... amb més de vuit anys d’entrades, majoritàriament de curses i el seu entorn. Tinc, però, còpia de totes aquelles fotos i, des d’aquell mateix dia, tinc també un blog nou amb un nom que té data de caducitat: Running towards the sixties (corrent cap als seixanta), perquè aquest proper mes de març faig els seixanta i, per tant, el nom ja no s’ajustarà a la realitat; haurà de canviar a, potser, Running in my sixties.