merce008
Hola a tothom!
Sóc Mercè Rueda, 54 anys, acompanyada.
Anna (24) i Lluís (23) són els meus fills, bona gent.
Mestra, afortunada de gaudir i aprendre cada dia a la feina
a un Institut públic de Ciutat Vella.
Aficions... moooltes!
Cursa Companys. Estadi Olimpic Lluís Companys. Anava recordant els moments viscuts allà mateix:
voluntària als europeus d'atletisme 2010, al mundial Júnior, als XGames...
Penso que forma part de la meva història personal.
Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista?
- Podria ser gairebé qualsevol peça. Estimo la música. És part de mi. Avui, perquè sí, escullo una de la BSO de la pel∙lícula In the mood for love: Yumeji's theme.
Per què corres?
- Córrer el que es diu córrer... les meves transaminasses no em deixen. Ho faig perquè m’agraden les sensacions que tinc.
Tot i que fa molt temps que corres, pots recordar quina va ser la teva primera cursa?
- Si, la clàssica de totes les curses: la marató del Corte Inglés.
Tindràs moltes anècdotes al llarg de les teves curses; N'hi ha alguna que ens vulguis explicar?
- Matinar molt per anar a Santa Coloma de Queralt, a fer la cursa de 15 km, i, al km dos, caure en pla, semblar un cromo i acabar...
- Arribar molt aviat al Papiol, perdre’m, i al refer el camí trobarme al mig del circuit i el municipal em deixa aparcar a vint metres de la sortida...
- Aturar-me a fer fotos i anar xerrant no compta, oi? Ho faig molt.
- Participant en una cursa al nord de Dinamarca, on hi havia les tres distàncies, marató, 1⁄2 i 1⁄4, veig que el control del trànsit en una carretera comarcal l’estaven fent els militars: ningú dels cotxes es queixava. Brutal.
- A una cursa solidària, a Anglaterra, quan vaig preguntar pel control de temps, em van dir: "Mira't el teu rellotge". Sembla lógic, si es tracta d'aconseguir la màxima recaptació...
- El teu somni com a corredora potser ja l'has aconseguit; tot i així te'n queda algun pendent?
- Anar fent més quilòmetres, perdre la por a les baixades i als corriols...
- Quina frase motivadora t’acompanya en els moments difícils
- Depèn. Potser: “si has acabat una marató, aquesta també la pots acabar”.
- Tota persona te les seves manies; ens agradaria saber quines son les teves, relacionades amb el córrer.
- Preparar tot el que necessito per a la cursa la nit abans. A la porta de casa, quan vaig a sortir, preguntar-me: Porto el xip i el dorsal?
- Participar sempre amb una ampolla d’aigua.
Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?
- Sensacions... només quan no surt com esperava: m’enfado i no tinc ganes de parlar un parell de minuts.