kasumei
Explica'ns el teu nick: per què kasumei?
- Uisss... És una història llarga, llarga... Resumiré: Amb vint anys i escaig vaig viatjar a Senegal amb una mena d’ONG. Em va acollir una família diolà i vaig estar un mes vivint a casa seva. Com no parlaven ni francès, no entenia res de res. Cada dia, quan anava a tallar selva pel matí amb les meves germanes, la gent ens parava pel camí i ens deia: “Kasumei” - o quelcom que sonava semblant - i nosaltres havíem de contestar: “Kasumei Vale”. Llavors, ells responien: “Kasumei vale”, i nosaltres: “Kasumei”. I així fins l’infinit, i amb tothom que trobàvem. Tots ens volien saludar. Ens hi podíem estar hores... i la nostra mare sempre ens renyava per arribar tard a dinar.
Després dels teus èxits a l'asfalt, has fet incursions en triatló, i ara has passat a la muntanya. Explica'ns la teva experiència en tot aquest procés.
- He descobert que la bici et permet arribar molt i molt lluny, i veure llocs que mai hauria pensat poder arribar-hi per mi mateixa. La sensació de velocitat també em fascina. Per això agafo la bici quan puc, ja que es necessita molt de temps. Això sí, sempre en grupet i parant a fer esmorzar de forquilla, sense presses, com els ciclistes de club de tota la vida.
Durant l’últim any hem fet un grupet muntanyeru molt maco amb en Jaumet, Edu Rovira i Rutxi, i tot i que tinc molta por a les baixades, estic gaudint com mai de córrer. A corredors.cat hi ha una colla, cada cop més gran, muntanyera; amb una altra filosofia, menys competitiva i amb més Volls que cronos. Us convido a tots a venir i a provar-la!
Com motivaries a un corredor popular, que no és correcat, a que s'hi associï?
- Això ja ho he respost, no? He, he, he...!
Dani
- A aquesta foto, estic seguríssim que et diria: "Kasu, t'estas flipant set pobles". I tu fas cara de: "És baixada, Dani". Quines sortides més brutals recordo...! Com la de Nassos, a ritme sub35.
|