FerRun

 foto con tensi4s

 

Explica'ns el teu nick. Per què FerRun?

- Inicialment el meu nick era fgalcera que responía bàsicament al nom d’usuari del meu correu electrònic professional. En aquell moment va ser el primer que se’m va acudir, tot i que no m’agradava gaire. Uns quants anys més tard, i arran de conèixer a la Teresa Farriol (3a), i després d’explicar-me l’origen del seu nick - “Tres-a” és la pronúncia de Teresa en català - em va fer molta gràcia i vaig pensar en canviar el meu fent algun joc de paraules semblant. Ara no recordo com va ser, però segurament fent plegats algun entrenament llarg per muntanya o alguna ultra de les que vam fer, la 3a em va ajudar a trobar el meu nick actual. Aquest va sorgir molt ràpid i la decisió també ho va ser. “Fer” de Ferran i “Run” de córrer, que juntant-los formaven la pronúncia de Ferran, sempre i quan es pronuncïi Run en anglès.


Abans corries en asfalt. Et vas passar a muntanya. Explica'ns les teves sensacions i convenç-nos del canvi.

- Jo sempre he estat un corredor més aviat “asfaltero” (i encara m’agrada) però suposo que per evolució natural un cop que vaig veure que era més difícil seguir millorant marques en asfalt vaig fer el canvi progressiu a la muntanya. També em va ajudar el cercle d’amics de l’Es-K-Mot Vallessà, els quals són, en la seva majoria, més de muntanya, amb els quals em vaig començar a endinsar en aquest món. De tota manera encara m’agrada entrenar en asfalt per la sensació de velocitat que et dona i perquè vull continuar treballant aspecte que també m’ajuda a les curses de muntanya. 
Però tot i així, a la muntanya he descobert noves sensacions, nous ambients i altres al·licients que m’omplen molt més que l’asfalt. Començant pels paisatges canviants i racons que sovint trobes, passant per la sensació de solitud que a vegades perceps quan entrenes tot sol per alguns llocs força aïllats o l’energia que t’omple cada racó del teu cos en aquells matins humits i emboirats de la tardor o l’hivern... A més córrer per la muntanya et fa anar a un altre ritme que et permet gaudir molt més de l’entorn i no està tant pendent del crono. 
En tot cas, això és com estimar a la mare i al pare, els estimes a tots dos i no hauries d’haver d’escollir. Tots dos entorns, asfalt i muntanya, són compatibles. Fins i tot, diria que complementaris. Tot és qüestió de trobar l’equilibri. 


Hem sabut de la teva nova activitat com a entrenador. Explica'ns una mica en què consisteix aquesta tasca.

- Doncs, des de gener del 2013, i arran de que el meu fill és llicenciat en Ciencies de l’Activitat Física i l’Esport a l’INEFC de Barcelona, tots dos varem pensar que podia ser una bona idea encetar un servei integral d’entrenaments online (i també presencials) per donar servei a tots aquells esportistes que volguessis iniciar-se en el món de l’esport, o bé preparar de forma acurada algun repte del tipus que fos: curses curtes, 10-mils, mitges maratons, maratons i curses de muntanya i ultratrail. També tenim o hem tingut entre els nostres esportistes a triatletes, ciclistes o fins i tot a un alpinista que volia preparar una expedició a l’Everest.
Aquest servei va néixer amb el nom de Run&Fit i en aquests dos anys i escaig hem crescut molt. Creiem que la raó de l’èxit és que, a banda de que els preus són molt competitius, ens agrada, i gaudim molt fem aquesta feina. Ens agrada estar molt a sobre de cada un dels nostres esportistes i els assessorem en tot allò que necessiten: material, nutrició, suplementació... Crec que tot això ho noten i ho valoren.
I a mi, en particular, m’ha permès canalitzar les meves inquietuds de saber cada cop més d’aquest món, i de transmetre tot el que he aprés al llarg de més de quatre dècades de corredor. Això m’ha obligat també a fer un esforç per titular-me com a entrenador personal i poder oferir un plus de rigor a tota l’experiència acumulada. Actualment, tant el meu fill com jo estem acabant un postgrau de farmacologia, nutrició i suplementació esportiva a la UB, amb l’objectiu de que la nostra formació sigui encara més integral.
A més, aquesta feina m’ajuda a no desconnectar del món de l’esport i de les curses, ja que, després d’un any d’inactivitat per lesió, fer aquesta tasca em permet viure les mateixes sensacions, o semblants, a través d’altres persones. Els seus èxits, en part, els visc també com a meus, i això també és molt bonic.


L'associació Corredors.cat t'ha ajudat en la teva activitat com a corredor? La recomanaries?

- I tant que m’ha ajudat Corredors.cat, i abans 10de1000. Han estat cabdals a la meva vida, tant a nivell estrictament esportiu com personal. A nivell esportiu, perquè considero que, gràcies a Corredors.cat, he aprés molt d’aquest esport. El fòrum de Corredors.cat ha estat i encara ho és un lloc on es pot aprendre moltíssim sobre com entrenar. Hi ha molta gent que sap molt i, gràcies a Corredors.cat, aquest coneixement s’ha anat transmeten entre tots els associats i seguidors. A més, Corredors.cat ha fet una gran tasca de divulgació i expansió d’aquest esport a tota Catalunya, i estic convençut que part del boom de l’esport popular i de curses que hem tingut ha estat en part gràcies a associacions com Corredors.cat. A nivell personal, crec que encara ha estat molt més important. Els amics i coneguts que he fet a través de 10de1000 i Corredors.cat són el millor de tot, i crec que puc dir, sense por a equivocar-me gaire, que el meu cercle actual d’amics més propers són tots o gairebé tots provinents de Corredors.cat. I amb això ho dic tot. És evident que recomanaria a tothom associar-se a Corredors.cat.

 

Comentaris