FerRun

 

Tindràs moltes anècdotes al llarg de les teves curses. N'hi ha alguna que ens vulguis explicar?

Sincerament, recordo poques anècdotes...

- La primera que em ve al cap és de la primera marató que vaig fer l’any 1980. Estava en un dels pavellons de la Fira de Barcelona canviant-me, i recordo que tenia al costat al doctor Pere Pujol, uns dels impulsors de la marató de Barcelona. Recordo que s’estava posant una mena de crema a les cuixes, aixelles....i em va estranyar molt. Però malauradament per a mi, uns 25 kms després vaig saber que allò era vaselina i que mai més hauria d’anar a una cursa sense un bon tub. El meu entrecuix va estar més d’una setmana ben fotut.

- Una altra anècdota més recent, que no em va passar a mi directament, és la que es va succeir a la sortida de la Marató de Nova York del 2010. Al meu calaix hi érem uns quants correcats: en Xavi Miquel, l’Orzo, la Socanna i en Miquel Jardí, i jo mateix. Portàvem molta estona tancats en el calaix, i els nois més o menys podien solucionar el tema de la pixera amb alguna ampolla buida, però per a les dones era un problema greu. I aquell dia l’Anna Cos - Socanna - s’estava pixant de mala manera. Però, per sort, allà estava el Miquel Jardí que portava una manta per protegir-se del fred d’aquell matí. Va tenir la genial idea de proposar-li de saltar la tanca i anar a un arbre proper, i amb la manta li va fer una pantalla per protegir-la de milers de mirades indiscretes. Però quina va ser la nostra sorpresa que al cap de no res, desenes de dones en veure la solució als seus problemes, van fer el mateix que l’Anna, i ja tenim aquí al Miquel Jardí fent de guardian paladín de l’honor d’un bon grapat d’atletes femenines. Es va formar una cua mooolt llarga. I ens vam fotre un bon fart de riure.

anna cos nys

- L’any 2013, mentre preparava la Cavalls del Vent d’aquell any, vaig poder fer un entrenament a Bejar amb el Miguel Heras un dels millors trail runners del món.

Van coincidir unes setmanes abans a la Ultra Trail de Catllaràs i en saber que jo estiuejava a Salamanca em va convidar a fer un entrenament a La Covatilla. No cal dir que va ser una experiència personal increïble i que demostra que la gent del trail estan fets d’una altra pasta: són molt més accessibles.

amb heras 2013s

 

Comentaris