Fiber

Em dic Xavi Gracia, tot i que tot el mon em coneix com a Fiber.

Tinc gairebé 42 anys. Estic arrejuntat amb la meva fan número 1 i soc veí de Santa Coloma de Gramenet.

Treballo com a BOFH. En cristià: encarregat de sistemes informàtics.

A part de correr, soc un friki de les sèries de televisió i dels jocs de rol.

 

fiber2

 

Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista? 

Hey Eugene, de Pink Martini.

Per què corres? 

- Per la sensació de llibertat que em dona

Tot i que fa molt temps que corres, pots recordar quina va ser la teva primera cursa?

- Doncs ara dubto si va ser una “marató” del Corte Inglés o una cursa de la festa major de la meva ciutat a la que em vaig presentar vestit de carrer. Era bastant petit. Em volía inscriure i anar a casa a canviar-me, però no em va donar temps.

Tindràs moltes anècdotes al llarg de les teves curses. N'hi ha alguna que ens vulguis explicar?

- Com un dels gafes oficials de Corredors, en dura competencia amb en Solteron, potser lo de menjar-me una porta de cristall un día abans de córrer la Trailwalker, doncs crec que és la que es porta la palma.

El teu somni com a corredor potser ja l'has aconseguit; tot i així te'n queda algun pendent? 

- El meu somni de petit era córrer la marató, i ja ho vaig fer. Pero lo bó de córrer és que sempre et pots marcar un altre somni. En el meu cas va ser córrer 6 hores, i després 100 km. Ho vaig fer en un equip de la Trailwalker. I ara? Doncs espero poder arribar a córrer 100 km en solitari.

Quina frase motivadora t’acompanya en els moments difícils.

- En cursa soc més d’apretar les dents i patir... En el cas de lesions miro de pensar que tot anirà a millor.
 

Tots tenim les nostres manies. Ens agradaria saber quines son les teves, relacionades amb el córrer. 

- Doncs no soc gaire de manies. Potser que sempre porto el xip a les sabatilles, fins i tot entrenant.
 

Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?

- És una barreja d'alegría i incredulitat. Qui m'anava a mi a dir que arrivaria a córrer tant ràpid! Quan no assoleixo l'objectiu, la majoria de vegades és perquè no he fet un bon entrenament i tendeixo a fustigar-me tot solet, tot i que de vegades sento una mica de ràbia si no asoleixo l'objectiu per poc o per causes alienes a mi. 
 

Quina és la cursa més estranya que hagis fet mai?

- En el meu cas, la Marató de Medocq, que no vaig agafar una curda no sé ben bé per què...

 

Comentaris