Dani

Daniel Pons Pomareda, 41 anys. 

Amb parella, sense fills.

De Sants(Barcelona).

Treballo a una empresa de productes
reciclats i ecològics.

Aficions per ordre d'antiguitat: Llegir, Astronomia, córrer i geocaching.

 

152 s

 

1. Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista? 

Don't stop me now, de Queen. De fet, qualsevol de Queen aniria bé.

2. Per què corres? 

- Vaig començar a córrer perquè amb 30 anys no podia ni aguantar un partit de futbol. Després de 10 anys fumant com una xemeneia necessitava un canvi.


3. La teva primera cursa?

- El Corte Inglés del 2006, En cap cursa, ni en maratons, he acabat tant malament. Només dir que el dia següent no podia baixar escales i fins i tot vaig trucar a la feina dient que tenia febre, però realment no em podia moure.


4. Quines són les teves zones d’entrenament? Alguna anècdota? 

- Ara gairebé sempre a l'Escorxador. Com un hàmster, donant voltes. Altres llocs són Montjuïc i Diagonal.
Anècdota: Baixant de Montjuïc bastant ràpid i de nit no vaig veure una dona que passejava el seu petit gosset. Però el portava amb una corda extensible, i la corda estava de punta a punta del carrer. Jo no vaig veure res fins que noto la corda que es tensava, i no sé com, com un “tiraxines” va fer palanca i el gos va volar uns 20 metres i va anar a parar entre uns matolls. La imatge va ser impactant. El gos va sortir una mica marejat però sense cap ferida. El pitjor va ser un atac de riure histèric que em va donar... Tirat sobre un banc i la dona dient-me de tot. Un mal de panxa per tornar a casa... No podia treure'm del cap la imatge del gos volador. 

5. El teu somni com a corredor?

- El meu somni era baixar de les tres hores en marató i ho vaig aconseguir. Ara potser són petits reptes. L'últim que estic fent és intentar fer 50 sub 40' en 10,000 i 50 sub 1h30 en mitja. Un any va ser fer tots els 10,000 de primavera sub40. També pot ser fer marca personal en alguna distància. Potser més que somnis són motivacions... Perquè ser olímpic no compta, oi?

6. Quina frase motivacional t’acompanya en els moments difícils.
 - Fujo de l'auto-ajuda com de la pesta. En moments difícils, mirar endavant i cercar solucions. Les grans frases sense fets normalment són una cosa buida, sense sentit. 

7. Manies? 

- No arribar mai just a una cursa. M'estresso moltíssim si vaig cardat de temps. Sempre faig les curses amb els mateixos calçotets.

8. Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?

- Tant de l'assolit com del no assolit penso en un proper objectiu.

 

apocapocsopar28030902 s

 

Comentaris