Antirco

Em dic Josep, tinc 58 anys, nascut al 1959 a Sant Gervasi Barcelona, Català per part del pare i de la Ribera del Duero (Burgos) per part de la mare.

Estic casat amb Lourdes (1996). Des de llavors visc al barri de Sant Andreu i tenim tres fills: Pol, de 20 anys, Gerard, de 16, i Mireia, de 13.

Soc Tècnic Industrial en Màquines i Eines, que vaig estudiar a l'Escola Industrial, però els Spectrum, Amstrad, i Commodore 64 als anys 80 em van captivar i derivar cap a una incipient Informàtica. que posteriorment vaig ampliar amb estudis Multimèdia i Programació i que és actualment al que em dedico. 

Aficions he tingut moltes, que he practicat en diferents períodes de la meva vida i amb certa intensitat: futbol, basquet, Excursionisme i Escacs són les principals, però no he destacat massa en cap. Es pot dir que, com el córrer, o sigui, només com aficionat avançat i gràcies.

Soc...
Antirco

Foto portada Entrevistem a Antircos

Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista? 
- La meva musica preferida es el Reggae i en especial Bob Marley, però en aquesta ocasió posarem My life is going on, de Cecilia Krull.

Per què corres?
- Fa molts anys vaig veure un programa per TV d'un maratonià que explicava que per fer una marató es necessitava entrenar 10 km diaris. Jo al·lucinava. Allò ho veia com si fos un impossible, però que potser algun dia m'agradaria provar-ho, per què no?!. Així doncs, al principi va ser una mica de saber fins a on era capaç d'estar corrent sense parar. Vaig començar amb la del Corte Ingles i finalment vaig intentar completar una marató, al  1987. Desprès vaig entrar al terreny de la marquitis, però les marques cada vegada es fan mes difícils, així que ara ja corro per no perdre el costum. Em va bé física i psíquicament. A més a més, és pràctic: només cal unes sabatilles i poca cosa mes: flexibilitat d'horari. No depens de ningú per practicar-lo.

Pots recordar quina va ser la teva primera cursa?
- I tant! Com ja he explicat, i també com per molts de vosaltres, va ser la del Corte Inglés, concretament la II edició al 1980, la primera de 11 Km. Recordo que la I Cursa del Corte Inglés va ser de 9 Km. No la vaig correr. La vaig veure passar pels voltants del carrer Comerç. Jo estava per allà acompanyant al meu amic a buscar el petate (alguns pot ser no sabeu què és això),  perque a pocs dies marxava a la Mili (abans obligatòria). Em va sobtar veure a tanta gent amb dorsals, i vaig preguntar als que corrien què era allò. Em van dir que era una cursa popular, quina cosa mes estranya. Que xulo això, vaig pensar! I vaig decidir que a l'any següent la faria, i des de llavors no he parat de fer curses populars.

El teu somni com a corredor potser ja l'has aconseguit; tot i així te'n queda algun pendent?
- Segurament seria intentar un triatló, però ho veig difícil. De vegades penso que el tren se m'escapa, així que, de moment, amb mantenir-me i continuar fent curses ja em conformo.

Quina frase motivadora t'acompanya en els moments difícils?
- “¡Venga... tú puedes!”, “¡Aguanta!”, “¡Vamos...vamos!” Aquestes sons les meves favorites. I funcionen! Hi ha una altra que em va ensenyar en Jaume Leyva: “No corras por correr, corre para avanzar”, però no em funciona tant bé com les altres. De tant en tant la practico, però: cal fer-ne cas als mestres.

Tots tenim les nostres manies. Ens agradaria saber quines son les teves, relacionades amb el córrer.
- Tampoc en tinc gaires: poder arribar com a mínim una hora abans i, sobre tot, portar més d'un rellotge per si de cas. De fet, als entrenaments, si algun dia se me apaga el gps per falta de bateria, ja no me agrada.

Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit? 
- Dels assolits no exterioritzo massa els meus sentiments, però sí sento una pau i satisfacció interior que em pot durar setmanes. Dels no assolits, sempre trobo excuses ràpides, però duren poc temps, perquè al final trobes la raó: només hi ha una. De fet, fins i tot ho agraeixo, i en trec la part positiva, que en realitat és el motor que et fa tirar endavant i tenir motivació per les properes.

.

Final 24 hores en pista Can Dragos

Comentaris