Entrevistem... Kiske
Hola!
Em dic José Manuel Caballero, tinc 45 anys (UF!) i vaig neixer a Santako, però fa ja 20 anys que visc a Mollet del Vallès.
Treballo a una empresa d'Arts Gràfiques a Canovelles.
Tinc un fill de 13 anys que es diu José, com el pare, però es diu així pel seu iaio. Tot un homenatge cap a ell!
Les meves aficions? A part de correr, soc un malalt de la música en general i del Heavy Metal en particular. Darrerament li estic donant també a la lectura (misteri, enigmes, novel·la negra, etc.). El cinema, viatjar... digem-ne: lo típic. He he.
Soc...
Kiske
Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista?
- Helloween - Your Turn, amb Mr. Michael Kiske al capdavant. Un himne de la meva infantesa que significa moltíssim per mi. Va canviar gran part de la meva vida.
Per què corres?
- Doncs al principi ho feia per no engreixar-me massa, ja que començava a agafar pes i tenia que fer alguna cosa (la mala vida). Pero li vaig agafar el "puntillo", primer caminant i despres corrent. Vaig coneixer molta gent. Quedavem, ho passavem be, desconectava de tota la setmana i això m'agradava més que anar-me de festa dissabte a la nit. I em vaig quedar. He, he.
Pots recordar quina va ser la teva primera cursa?
- Ufff! No ho recordo be, perquè, com he dit al principi, no ho feia per afició. Recordo moltes del Corte Inglés. Així, que recordi ara, una marxa de muntanya que vaig fer cap al 1997 o així, que sortia de Plaça Mireia i acabava al Velodrom d'Horta: 15 kms en 3h 15', crec.
El teu somni com a corredor potser ja l'has aconseguit; tot i així te'n queda algun pendent?
- He aconseguit bastants: acabar una marató, fer mes de 100 kms a una cursa, fer el Camino de Santiago... Crec que em queden pocs, i potser ja no els aconseguiré, però m'agradaria fer alguna vegada la Ultra Trail del Montblanc, alguna cursa per etapes, com la Mongolia Race... no sé, alguna cosa quedarà més. Amb lo friki que soc, segur que alguna cosa hi trobare.
Quina frase motivadora t'acompanya en els moments difícils?
- Aquesta la tinc clara... Em dic a mi mateix : A l'arribada hi ha birra. Espavila! que, si no, s'escalfa.
Tots tenim les nostres manies. Ens agradaria saber quines son les teves, relacionades amb el córrer.
- Algunes en tinc: Xip al peu dret, rellotge a l'esquerra, quelcom al cap (cinta, gorra, etc.).
Si no em veieu amb alguna cosa d'aquestes, no em digueu ni hola.He, he.
Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?
- La veritat es que les curses que jo, al meu cap, considero importants, si aconsegueixo l'objectiu puc arribar fins i tot a plorar, com em va passar a la marató. I si no ho aconsegueixo, fugiu, perquè estaré molt emprenyat. A més, em vaig emprenyant de mica en mica, veient el rellotge o les sensacions. Bons exemples d'això els pot corroborar en David Calbet, que m'ha hagut d'aguantar les meves ximpleries en moltes ultres i marxes.
