Hola:
Ha estat una Tramun molt dura, semblant a la mítica del 2008 (l’ infern de fang, li diuen alguns). Les trialeres, els senders, corriols, camins, pedres i arrels estaven ben lliscants. Vaig caure 4 cops, dos d’ells caminant ¡¡¡. La pluja ens va respectar, només va ploure una mitja hora, però no ens vam ni mullar, dons anaves tan dintre el bosc que senties el soroll de la pluja, sense mullar-te.
Per culpa d’un problema en el canvi d’un company vam arribar tard al control de l’Hostal del Fang, i ens van fer retallar un tros perquè era massa tard. La primera reacció va ser d’emprenyament, però després em vaig alegrar, perquè us asseguro que era ben forta aquesta pedalada.
A més, la vaig haver de fer amb la Decarton del meu nano. El dia abans, a les 10 de la nit, quant muntava la bici al cotxe, vaig fer l’últim control, i quina sorpresa quant vaig comprovar que la forquilla estava bloquejada. Que ningú digui que amb una bici del Decarton no es pot fer una Tramun ¡¡¡
Vaig patir molt, més mentalment que físicament, dons no vaig tindre cap tram de relax. Amb la Stumpjumper, a les baixades, amb la doble suspensió de 120 mm et pots deixar anar, no cal que estiguis tan en tensió. Ahir, total la estona en la guàrdia alta . A més la roda del darrera molt gastada. En alguns girs feies contravolant ¡¡¡.
Un ambient d’allò més canyero, un ambient de companys, de boixos del BTT en estat pur, de boixos de les animalades més grans, una alegria d’acabar que ni us imagineu.
Pels que us agraden les pedalades tècniques, ni ho dubteu: la Tramunbike es la mare de totes les pedalades ¡¡¡
Una abraçada,
Jaume
Tramunbike 2011 pseudo-Finisher
powered by Decarton