Aquest any no he seguit gaire les curses preparatòries del Tour, així que no sé en quin estat de forma arriben els grans favorits, però coincideixo amb els noms que heu donat. També afegiria al francès Pinot, no per guanyar-lo però si amb possibilitats de fer podi i disputar la muntanya. L’any passat ja va fer tercer (gràcies als abandonaments) i va ser el primer jove.
El que si que estic una mica decebut és amb el recorregut, havia escoltat que hi havia molta muntanya i la veritat no hi ha per tant. Els Alps molt fluixos, amb tot el respecte semblen etapes per categories juvenils amb uns kms que fa uns anys haguessin fet riure (138 i 110 km.). És veritat que abans anaven com anaven, però ni tant ni tant poc. És veritat que l’etapa d’Alpe d’Huez l’han modificat per uns despreniments al Col du Galibier que els ha obligat a tornar a passar per la Croix de Fer (que fan l’etapa anterior).
Després amb més temps ja faré més comentaris, però he fet tots els ports pel que passen i em conec bé la zona, jo hagués fet un recorregut més dur. Els Pirineus també estan força desaprofitats (sobretot l’etapa del Tourmalet) que al final acaba amb un portet de no res. Per mi hi ha massa diferència entre ports i això et priva de gran part de l’espectacle en el ciclisme actual, on ja no hi ha atacs importants a 3-4 ports de meta (entre altres coses per que ja no hi ha aquests 3-4 ports).
Per la zona, l’any passat em va sorprendre gratament el Col du Grannon (no el Glandon) crec que un port molt dur i exigent i que només pot ser final d’etapa. No es puja des de fa molt i el darrer en guanyar va ser un espanyol. Dur de veritat, sense descans i amb asfalt del que agafa.