Córrer només en cinta (soli)?

Bones, des de fa ja més de dos anys, quan corro amb una miqueta de normalitat, a la que porto 25/30 min torno a recaure d’una lesió crònica del soli.

He provat canvi de sabatilles, dos podòlegs, factors de creixement i res de res... sembla que hi hagi una millora però en poc temps el soli peta.

He pensat de deixar de córrer definitivament, si no fos perquè quan corro en cinta al gimnàs, no tinc cap tipus de problema. Puc fer rodatges suaus de 1h, entrenaments de 45 min amb farleks (arribant a puntes de 3’45” el km), etc... i quan porto així per exemple dos mesos, sense la mínima molèstia, surto al carrer i en 25 min... zas! El soli a prendre pel sac. I així contínuament.

Us ha passat algo semblant? No sé, o “penjo” les bambes o només em dedico a la cinta, però és que ho trobo molt raro tot plegat. Moltes merces i salutacions,

La primera idea que em ve al cap, és que quan corres a la cinta canvies la biomecànica de la petjada i això et va bé. Si fos això es tractaria de fer un estudi de la petjada a la cinta i en ruta per veure la diferencia i a partir d'aquí treballar per canviar la petjada en ruta. De tota manera si has passat per 2 podolegs, segurament això ja ho han valorat i descartat.

Parlaré de la meva experiència com a corredor durant molts anys.
Jo he tingut molts més problemes de soli corrent sobre asfalt/terra (terreny natural pla) que no sobre cinta. Durant molts anys he fet la major part dels meus entrenaments sobre cinta i sempre que tenia algun problema de soli era durant o després d'entrenaments sobre terreny natural.
Sense ni ser expert ni haver fet cap estudi biomecànic, sempre ho he atribuït al fet que feia la passa diferent. Quan corria en cinta projectava menys les cames cap endavant que corrent sobre terreny natural amb la qual cosa el soli treballava diferent.