Amb una mica de retard, però faig crònica de sa Collbatonina de dissabte passat
Una cursa preciosa, sens dubte. Dissabte des cap de setmana de la Mercè, per la tarda, a un lloc idíl·lic, un nombre ideal de participants (menys participació que l'any passat diria jo, però no he mirat números, em basc únicament en una impressió personal i subjectiva des moment) i tres distàncies (4,5; 10 i 15,5 km) a més de ses curses infantils. Un tracte espectacular as corredor i es nota que van molt, però que molt, sobrats d'il·lusió i ganes de fer-ho lo millor que puguin. Es resultat és molt més que excel·lent.
Personalment, era sa meua tercera participació a Collbató. Sa primer l'any 2013 a sa cursa de 10 km (en aquell moment només hi havia 5 i 10 km), i sa segona l'any passat ja a sa cursa de 15,5 km. Enguany vaig repetir en aquesta última distància. Una cursa força dura diria jo, almenys per as que no estam acostumats a córrer per sa muntanya (és a dir, es que som "asfalteros" de mena), però és una passada que mos fa sentir una mica transgressors traileros as que som puristes urbanites en això des córrer.
En quant a sa cursa en si mateixa, se'm va fer pesada sa primera meitat, pitjor que l'any passat. Se'm va fer evident i vaig confirmar algo que ja fa temps que sé i que és més que evident: fa ja força temps que estic bastant allunyat d'un bon moment de forma, per no parlar d'una forma òptima o es meu millor moment. En altres paraules, toca treballar, i treballar fort i dur. Posaré tota sa carn a sa graella en sa mesura que puga.
Finalment, vaig completar es 15,5 km (amb força desnivells positius) en un temps de 1h 33' 28". Tot i fer un temps sensiblement superior as de fa un any, vaig acabar força satisfet i bones sensacions, sobretot per acabar sa cursa bé, molt millor de lo que me pensava durant es primers quilòmetres, i per una bona part final de cursa.
Recomanc moltíssim aquesta cursa a tothom que li agradi córrer i, més encara, a tots es que els hi agradin ses curses més familiars i organitzades des des caliu de sa gent des poble en lloc de ses curses de participació massiva.
Per cert, una sorpresa i un plaer trobar-me i saludar en Grampy. No vaig trobar-te després de sa cursa, vaig suposar que ja feia moltíssim que havies acabat (es de sa cursa de 10 km, a més de fer 5,5 km menys i no fer sa incursió més per muntanya fins El Bruc - que era sa que tenia més desnivells i més pronunciat; també sortieu 15 min abans).
Bé, l'any que ve, si es pot, tornarem a ser-hi, sens dubte.
Salut i km!!