12a Cursa de Sant Quirze - Cursa de 10km asfalt de CorRReDoRS.CaT

Segona vegada que vaig a Sant Quirze, primera que ho visc des de dins. L'altra vegada, fa dos anys, veia molts paios vestits de pastanaga, que eren "aquells de corredors.cat". Aquest cop el què hi havia eren companys que no conec, i molts d'altres que sí, amb uns quants ja he compartit kms, cerveses, algun dinar, i un sopar.

També primera vegada que faig de llebre oficial. I m'ha agradat molt l'experiència, tot i que m'ha quedat una mica de sensació agredolça per no haver pogut quadrar les dues voltes... la primera m'ha sortit perfecta, però a la segona no he recuperat prou les pujades i quan ho he vist, ja no hi havia temps de rectificar prou sense posar la gent que em quedava a un ritme gens adient. M'hagués agradat fer-ho bé les dues voltes, però prometo intentar-ho encara més el proper cop. Molt agrait per poder-ho fer!
De tota manera els dos que em quedàven cap al km 7, m'ha semblat que estaven prou contents, m'han agrait la feina, i ens hem felicitat mutuament en acabar.

Aprofito per felicitar tots els qui heu participat en l'organització de la cursa, voluntaris, avituallaments... tot perfecte, dóna gust!

L'any passat me la vaig perdre i aquest any no volia que passés i així va ser tot i que fins a última hora no vaig saber si podria fer aquesta cursa que tant m'agrada: aprop de casa, emotiva i amb un munt de Correcats per tot arreu.

La meva idea era sortir amb els primers de 10k i si podia acabar apretant una mica.... i així ha estat formant-se un grup molt maco amb el Joan3 i el Marc78 (d'entre altres) passant els kms a 3'20 i pocs. Al 3k he mirat si hi havia algú del 5k al grupillu i he vist que tots eren del 10k. Ja tranquil per la posició he apretat el 4k entrant a meta uns 10s abans que el grupillu: 17'12". Content per les sensacions de control en tota la cursa i de, tot i sé ritmes alts, tenir la confiança d'està allà al davant. Mol bon "entreno" kanyeru!!

Espero que la continueu fent perquè val molt la pena aquesta cursa!! A més, diumenge va debutar el meu fill gran, el Nil, fent els 150 metres dels Mussolets i ben content que estava. I jo més!!!

Apa, fins ara companys.

Andreu

La cursa de Sant Quirze és un regal extraordinari que els correcats ens fem a nosaltres mateixos i a tothom qui li ve de gust, un diumenge de maig. Perquè la majoria tenim vides més o menys atrafegades, preocupacions i maldecaps. Però arribem a Sant Quirze i trobem que hi ha una energia positiva que sobrevola l’ambient. I tot flueix.

A Sant Quirze hi ha una comissió organitzadora que treballa des de mesos abans, però és el Natxo qui personalment té cura de la majoria de detalls. Hi pateix i hi dedica hores i esforços amb il·lusió, entusiasme i absoluta minuciositat. I per això, el dia de la cursa, tothom acaba satisfet. Perquè els voluntaris estan organitzats i treballen contents per deixar-ho tot a punt. Perquè els corredors troben que, per un preu irrisori, tenen una cursa amb serveis immillorables: recorregut ben marcat i mesurat; llebres correcats; dutxes i WC suficients i en bon estat; un record sempre bonic i especial; esmorzar copiós i de qualitat; pàrquing a tocar la sortida, curses infantils... I, en general, tracte proper, agradable, especial per a tots els que hi som.

És una cursa que s’organitza amb sensibilitat i que irradia bons sentiments. Perquè el motiu que la inspira és el record del David, un àngel que va volar d’aquest món fa 12 anys; i serveix per mantenir ben present la seva memòria i fer una abraçada col·lectiva al Natxo, l’Anni i l’Anna, la seva família.

Un dels motius que em fa sentir orgullós de ser correcat és que organitzem aquesta cursa. Tant de bo que sigui per molts anys.

...

I no és el més important. Perquè en aquesta cursa crec que el que cal és ser-hi, i fer pinya. Però em va fer molta il·lusió: aquest any vaig guanyar. Òbviament això sempre té un mèrit relatiu. Depèn del nivell que hi hagi. Una multitud de corredors més ràpids eren en altres curses. Però a SQV, diumenge, vaig entrar jo el primer. I vaig viure un dels moments més emocionants de la meva vida atlètica.

Escalfem amb l’amic Marc78, el corredor amb la trajectòria més llarga de bons resultats atlètics de la nostra associació. Guanyador en altres edicions d’aquesta cursa, col·leccionista de podis, i alhora una persona sempre discreta i amable. Un exemple, un referent. Em comenta que no està al millor moment, però lògicament jo crec que avui estarà per davant, com és habitual. Tampoc sabem d’entrada si hi ha més corredors amb aspiracions de ser als primers llocs.

Sortim i formem ben aviat un grupet de 5-6 corredors, amb el Marc i també l’Andreurunner, que fa els 5 km. Un atleta jove ha sortit molt ràpid però de seguida veiem que es desinfla, i a la pujada del km 2 ja l’hem neutralitzat. El ritme no és suicida, anem còmodes i jo supero molt bé la primera llarga pujada fins al gir del km 2. A la baixada el Marc accelera una mica. Penso que potser ja tirarà endavant. Però ens reagrupem i ens mantenim tots junts. El grupet ara és de 5 atletes. Primer pas per casa el David, un petó a l’aire, per a ell i la família, i enfilem el tram del parc i la darrera pujada. L’Andreu tira una mica endavant per completar la seva victòria als 5 km (felicitats!) i per primer cop veig que el Marc pateix una mica a la pujada del km 4. Jo em sento còmode i el pas pel km 5 (17.19”), amb els crits del Debu i tota la gent, sempre un moment especial. Ja descomptem i queden forces.

Bevem aigua i sense canviar el ritme em trobo ja davant de tot. El Marc decididament avui pateix a les pujades. El grup es desfà. Un atleta i jo agafem uns primers metres d’avantatge. Ja estem descomptant, som a la segona volta i liderem la cursa. Jo estic flipant una mica. Mantinc bé el ritme ja a la segona pujada (l’entrenament i la marató de Boston feta fa un mes, amb moltes pujades, es nota ara!). Ja em quedo sol al davant. Giro al km 7 (va, només 3!) i apreto tot el que puc a la baixada, conscient que aquest és el terreny favorable pel Marc. Al carrer del David em giro i veig que ell ja és segon, a només 15-20 metres. No serà fàcil, però jo ho donaré tot. Emoció de nou en el pas sota la pancarta del David i ara ja queda el final. El parc i l’última pujada.

Igual que el Sergi42195 (una abraçada sincera, amic), he vingut cada any. He fet 24 voltes a aquest circuit. 120 km competint a Sant Quirze. Però aquests dos últims km d’aquest diumenge no els oblidaré. Vaig tan ràpid com puc i m’adono que sí, que puc guanyar. I finalment, recta final. El calfred que sento en travessar l’arribada costa d’explicar. Estic molt content.

Abraço el Marc quan arriba, i més tard abraçaré el Natxo, i em sento afortunat per haver pogut viure això.

Gràcies al Marc78 pels km compartits, per les teves paraules al final i per al teva amistat. Gràcies al Meep (merescut dorsal 1), i tota la gent que fa 12 anys va tenir la idea de crear aquesta cursa i hi ha treballat tant. Gràcies a la comissió actual, amb gent com el nostre presi Barceruel i l’incansable Albert de Sant Quirze.

I personalment voldria dedicar la cursa al Natxo. Una persona fora del comú a qui tinc la sort de tenir com un dels millors amics. Algú que ha tingut la capacitat de convertir el terrible cop que li va donar la vida en estimació i bons sentiments. Algú capaç d’escriure això, el dia que va fer 10 anys que va perdre el seu fill (extret del seu blog):

---

David: Avui que just fa 10 anys que vas morir, no penso turmentar-me pel fet que la data estigui marcada en vermell al calendari. Més aviat, voldria aprofitar la rellevància d’aquest dia per explicar-te coses que he anat incorporant en aquests 10 anys sense tu. Jo diria que ja he viscut prou moments de dolor i també prou moments alegres com per poder dir que començo a tenir clar de què va tot això.

Hi ha coses que abans em semblaven molt importants i ja no m’ho semblen. Ni l’èxit, ni el reconeixement, ni tampoc els diners (més enllà dels suficients que em permetin una vida digna i còmoda) em resulten motivadors ni em generen frustracions. Tampoc no tinc una mirada comprensiva o covard sobre tot allò que no m’agrada, i per això no m’importa proclamar que ja no suporto als cínics, als malparits, ni als que escampen maledicència. I molts menys a aquells que mai no en tenen prou i acumulen i acumulen a costa dels altres. No vull a prop aquells que es queixen per futileses o dels que es lamenten eternament sense intentar fer alguna cosa per canviar l’actitud o les circumstàncies.

Vull procurar que la por, quan apareix, no em freni gaire, i que la insatisfacció segueixi sent una desconeguda. No vull exagerar els problemes quotidians de la vida i busco recursos per afrontar-los en justa mesura. Establir preferències i no exigències, ni per mi ni pels que m’envolten. Vull tenir sota control a la ira i sobretot ja no descarregar-la mai en els altres, per no arruïnar els meus dies ni els seus. No vull ser condescendent, ni estar de tornada de tot, i seguir deixant-me sorprendre. I acceptar totes les diferents emocions, que no sempre un ha de sentir-se alegre i sol·lícit, que hi ha dies clars i dies foscos, i que forma part de la vida. I desitjar tenir prou forces per encaixar els moments difícils que puguin venir així com prou consciència per valorar els bons. He aconseguit fer les paus amb el passat i no obsessionar-me gaire amb el futur. No vull passar indiferent davant del dolor dels altres. I tampoc perdre l’esperança, ni deixar-me vèncer per l’escepticisme o la indolència i tenir coratge i esperit crític davant la injustícia.

I ara em conformo amb poca cosa per sentir-me bé. Encara que en realitat potser no és tan poc. M’agrada la tendresa i la companyia de la meva parella. I veure que l’Anna està per aquí, que va fent la seva vida i alhora està a prop meu; i que somriu sovint. Em relaxa saber que els pares, ja en l’ocàs, simplement han tingut un bon dia. I que hi ha bons amics amb qui passar agradables estones. M’agrada sortir a córrer i valorar que encara tinc el privilegi de tenir salut. I passejar pel bosc, i que la bellesa de flors i arbres no deixi d’admirar-me sempre. No vull que em falti una cançó que em faci emocionar o un vers que em mogui per dins. O una olor que em transporti a un moment entranyable. Vull seguir trobant-te a faltar, David, i ser conscient que un només pot enyorar perquè va tenir la sort de conèixer i estimar. Vull tenir sempre els teus dolços records. Sí, vull que tot aquest amor que sento pels meus, i que no se m’acaba, em segueixi omplint els dies de sentit.

Joan3, escric amb llàgrimes als ulls, m'has emocionat amb les teves paraules i les del Natxo.
Un cop més gràcies per formar part d'aquest gran grup humà que som i serem.

Enhorabona Joan3 pel teu èxit i, enhorabona Natxo, per tenir tant clar les coses importants de la vida, després del cop dur que us va fer passat amb la perdua del David i per a continuar mantenint viva aquesta Cursa.

No volia posar res... per no trencar aquest moment tan emocional!!

Totalment d'acord amb el Jorfer...

Joan3 i Natxo

Joan3 - Natxo sense paraules pel que heu escrit i he pogut llegir

Aquesta cursa és un torrent d'emocions . És molt molt especial. Després que el Joan3 i el Natxo ho hagin descrit amb tanta fidelitat , poques paraules adients podria trobar jo.

Estic content d'haver-hi sigut, d'haver-hi col·laborat com a voluntari i d'haver compartit estones amb tants i tantes correcats. Sobretot, d'haver contribuït amb un granet de sorra a fer que la família del David senti l'escalf de l'amistat en aquesta festa-memorial. Espero poder seguir participant tants anys com se celebri la cursa de [SQV].

Joan3 i Natxo, gràcies, i sense paraules.

Com a cloenda de l'edició d'aquest any, aquí us deixo el vídeo oficial de la Cursa.
Cursa amb el segell de corredors.cat
Gràcies a tots els que heu participat.
I fins l'any vinent

Natxo va escriure: Com a cloenda de l'edició d'aquest any, aquí us deixo el vídeo oficial de la Cursa.
Cursa amb el segell de corredors.cat
Gràcies a tots els que heu participat.
I fins l'any vinent

Brutal la feina! Felicitats cracks. Any 2020 allà hi som!!!