La última MMP abans de la marató
Perquè no val comptar si faig el 30k més ràpid de la meva vida a Tarragona...
Allò ha de ser un entrenament!
Diumenge 19 ens plantem a Sant Antoni amb un temps prou favorable envers les prediccions que teníem. Pluja minsa (a poc a poc desapareixent del tot) i vent molt inferior al pronosticat (encara que aquest es va animant amb el pas dels minuts). Hem vingut a apostar fort, no?
Com explicava al fil de la Marató de Barcelona, aquesta no ha estat una bona setmana (tot al contrari) i encara que confio en un cap que aquest any està més centrat que mai i la feina feta les setmanes prèvies, sempre hi ha un petit dubte de si el cansament s'imposarà. Per sort, encara tinc més confiança en la gent amb qui he de compartir barqueta. La
Miriam i el
Sofian sé que rondaran el rècord femení de la prova (34'14'') i el bon amic
rnou és una assegurança de vida en aquests darrers mesos.
Justament surto amb ell en 5a fila aproximadament i dediquem el primer km a sortir amb cap i enganxar el grup de les primeres dones. I és que amb la Miriam va una altra supercrack, la
Gema Barrachina (31'54'' en 2010 al 10k, 2h33m a la Marató de Valencia 2019) que ja sé que li donarà guerra... Són una inspiració, perquè veus com s'esforcen i són sempre amables amb tothom, després de tants anys competint en mil i una batalles.
Veig un company d'equip, el
Carlos Rojo un parell de metres per davant, i com que sé que el vent farà de les seves decideixo arriscar i posar-me a la seva alçada per ajudar-nos. Ell tirarà més en la segona part (ho tinc clar), però sento que si vull tenir alguna possibilitat de sub34 ha de ser aquí i ara. Crec que el Ramon ve amb mi, però quan deixem la Gran Via (passat el 3) me n'adono que no va amb nosaltres.
Com ha de ser el dia que vas a fer saltar la banca no vaig còmode, però abans del km 3 ja havia deixat anar la llebre a BDN i ara ja he passat del km 4. Ara bé, l'anar amb bèsties té els seus perills i tot i marcar el següent (el més ràpid de la cursa) a 3'18'', em quedo despenjat... Pas pel km 5 en 15'56'' i ara ve el més important de tot, saber batalla amb les corbes, petits desnivells que queden i el vent en solitari.
Un km més tard sento passes darrera meu. Un grup, puc estar salvat! Em giro i veig enfiladíssims els Ríos Running, el
Jose tirant fort de la Gema i un conegut del CN Olot intentant no perdre pistonada. Em mantinc bé, però al km 7 el Jose es gira i diu que no pot mantenir el ritme, així que ha arribat el moment de treballar's-ho. Cap amunt! Aviam si podem rellevar amb la Gema!
La lògica s'imposa i malgrat que m'anima, al final del Paral·lel veig que se'm va escapant poc a poc... Vinga que sols queden 2km em dic. Ja sé que el sub34 és impossible, però farem una bona mossegada a la marca. Gran Via endavant, no ens hem de deixar anar! Km 9, penúltima corba... Passes de nou, i penso amb alegria "Ja arriba el Ramon!".
Deixo passa els tres components del grup, però no, no hi va, després veuré que tampoc estava lluny, aquest paio és un crack! Recta de meta intentant no perdre ritme i de lluny veig el crono canviant a 34 i la Gema aixecant els braços.
34'17'' pel menda! Cansat, però feliç, això dóna energia, com és el veure a molts companys abans, durant i després de la cursa.
I ara, seny, 8 setmanes focalitzades a un dia (disfrutant el procés és clar) i veurem fins a quin punt podem fer suar les llebres
del 15M!