SkyRace Comapedrosa (Arinsal, 30 de juliol de 2017)

Les World Series de la International Skyrunning Federation han escollit novament aquest any la SkyRace Comapedrosa (21Km | D+2300m / D-2300m) com a cursa de la modalitat Sky Classic. El cap de setmana inclou també divendres la SkyRace Arinsal (17Km |D+1415m/D-1415m) que és Campionat del Món junior així com el Km Vertical.
Serà a Arinsal (Andorra) el divendres 28 i diumenge 30 de juliol.
Si tot va bé seré una altra vegada a la línia de sortida (i espero que a la d'arribada) d'una cursa de la copa del món, més que res per fer una mica de "bulto". A veure si s'hi anima algú més, a córrer o a gaudir de l'espectacle.
Skyrace Comapedrosa

Veig que ningú s'anima

Aquest dissabte com a test vaig córrer la Mieja Maraton Montpius. Aquí teniu el track:
track

Observareu que la pujada inicial no és de broma (un quilòmetre vertical llarg en uns 6000m de recorregut), que hi ha un tram prou llarg (més o menys 4000m) carenant per sobre dels 2000m enllaçant tres cims principals (Montcorbison, 2172m; Letassí, 2177m i Montpius, 2258m). Després ve una baixada tècnica, no molt aèria, curta i uns 3000m llargs de forta baixada per prat alpí (els que us hi heu enfrontat alguna vegada sabreu el mèrit que té no haver anat cap vegada de cul al terra!). Continua amb trams corribles en els que encara que ja no tenia gaires cames vaig anar avançant corredors i acaba amb una baixada important per sobre d'una pista encimentada. Aquí veureu que vaig haver de fer una última parada (les altres són els avituallaments i controls, on prenc els parcials) per una forta contractura a l'abductor, perdent totes les posicions que havia anat guanyant.
En resum 3h51', clarament en la primera meitat de la classificació i un bon darrer test d'alçada de cara a la Skyrace Comapedrosa, on estaran els millors i serà molt difícil no estar al darrer terç de la classificació.

És una llàstima que coincideixi cada any amb Catllaràs, a la que aniré a fer l'Ultra, que si no anava de carrer. Encara que conec a alguna pro (la Fernanda Maciel fa dos anys) que és capaç de guanyar aquí al Catllaràs i al dia següent anar allà a fer doblet.

Salut

Deu n'hi do Gorka quines patejades et casques pels montes!!

Molt bé Gorka. Aquesta és de les fortes

Una insensatesa és, hyuste.

Doncs aquí teniu la crònica de SkyRace Comapedrosa. És llargueta, espero que no us avorreixi.


Feia dos estius que després de fer Giir di Mont havíem decidit amb un amic fer la Dolomite SkyRace. La poca traça a l’hora de fer les inscripcions ens van deixar sense pitrall. No recordo qui dels dos va proposar la cursa andorrana com a alternativa. Tenia tots els ingredients que buscàvem: ambient (Copa del Món i Campionat del Món Junior), un perfil que ens posés a prova, una certa llegenda (l’edició del 2015 no va poder acabar-se per culpa d’una tempesta) i es feia a Arinsal, un lloc fàcilment accessible.

En ràtio de metres de desnivell per quilòmetre, la cursa superava tot el que havia fet abans: 4560m en només 21.7 Km (210m/Km). Calia doncs prendre-s’ho seriosament.

Durant les setmanes anteriors havia pogut fer uns quants rodatges amb desnivell i en alçada (entre 1800m i 2300m) la qual cosa em donava una millor adaptació a les condicions d’alçada que en cap de les curses d’alta muntanya en que havia pres part anteriorment. Quinze dies abans al test que vaig fer a la Mieja Maraton Montpius (Vielha), sobre la mateixa distància però amb “només” 3200m de desnivell, les coses havien anat satisfactòriament.

Al final el meu amic va fallar a la cita de manera que em vaig plantar ben solet a Arinsal ja dijous a la tarda. Volia ser-hi tan aviat com fos possible per intentar aclimatar-me. Dijous mateix vaig sortir a rodar 6Km amb 600m de desnivell acumulat, partint de 1500m d’alçada. Divendres una bona caminada per sobre dels 2000m seguint el Campionat del Món Junior de Quilòmetre Vertical, primera prova del calendari del cap de setmana andorrà. Per cert que cal prendre nota d’alguns noms de jovenets: Jan Margarit (CAT), Roberto Delorenzi (SUI), Fátima de Gregorio (EUS), Clàudia Sabata (CAT) o les joveníssimes Jana Aguilar (CAT) o Giorgia Felicetti (ITA). I dissabte, la vigília de la cursa, una altra caminada de quatre horetes pujant des d’Arinsal fins al Pla de l’Estany per acabar d’adaptar el cos.

A la sortida hi trobo més participació de la que esperava. Potser som uns 300 però per alguna raó a mi em sembla més gent. Són les 8.30 del matí i després hi haurà encara dues sortides que aniran pel circuit curt: la cursa del Campionat del Món Junior i la SkyRace Arinsal. Ells faran el mateix recorregut que nosaltres fins al Pla de l’Estany, d’on baixaran directament cap a Arinsal pel recorregut que jo havia fet la vigília.

Sense gaire parafernàlia es dona la sortida i allò és una bogeria! 500m de baixada per carretera i un quilòmetre de pujada corrible també asfaltada. Allí s’entra al primer corriol i m’oblido de córrer per una bona estona. Pujo bé, en comboi, mentalitzat tota l’estona de que cal ser molt conservador. Per sort no hi ha gaires possibilitats de progressar i els de davant teu són els que marquen el ritme. Tinc al cap que pujem fins a 2500m i quan arribem a aquesta cota certament hem sortit del bosc i el pendent aminora, però comença un llarg carenat de 3 quilòmetres fins a la cota 2750. En aquest tram ens avança el cap de la cursa del mundial junior que ha sortit 30’ més tard. Com corren els animalets!

Passat el segon control i després del primer cim comença una baixada al principi tècnica i després prou agradable encara que no fàcil fins al Pla de l’Estany (Km. 10.5). Allí hi ha un control de pas que tanca a les 3h de cursa. El passo sobrat, amb 25’ de marge. M’hi trobo la Nuria i en massa que em donen un cop de ma a l’avituallament i molts d’ànims. A aquell punt, segons m’explicarien després, un bon nombre de corredors ja han decidit retirar-se i baixar pel circuit curt cap a Arinsal. Certament t’has de sentir bé i amb ganes per afrontar el que ve: l’ascens al Comapedrosa (amb el cim 1000m més amunt) per una tartera sense cap camí marcat. El pendent (50% de mitjana) és prou fort com per no permetre retrocedir a partir d’un cert punt. La Nuria m’acompanya els primers 100m de desnivell però allí es queda per baixar ja cap a Arinsal. Segueixo pujant en silenci absolut: només de tant en tant algun crit d’ànim que se sent venint de la vall i esbufecs dels corredors. Gairebé dues hores més tard arribo al cim del Comapedrosa (Km. 12.5), ratllant els 3000m. Allí immortalitzo el moment amb un parell de fotos. Val la pena aturar-se uns minuts i gaudir de l’espectacle de l’alta muntanya. El dia té núvols i clarianes i és força ventós.

Després del control d’avituallament, ple de gent positiva i amable, comença la llarga baixada. Primer amb alguns trams aeris i tècnics i a partir del quilòmetre 14 de cursa (cota 2500) més corrible, afortunadament. M’imagino que vaig justet per entrar dintre de les 6h de control d’arribada però en cap moment ho verifico. Miro de concentrar-me en baixar bé, evitar els nombrosos excursionistes que es troben cal camí (és un cim molt popular a Andorra i aquest és el camí natural per pujar i baixar) i no perdre gaire temps. És al control del Refugi Alt de Comapedrosa (Km. 16) que parlant amb un company de cursa sóc conscient que vaig just. Falten 45’ per tancar la cursa i queda encara un bon tros.

Des del darrer avituallament fins a l’arribada hi ha un quilòmetre llarg per pista de baixada (faig una marrada de uns 100m per mala senyalització, l’única errada del matí), 500m per asfalt i quan s’entra al poble d’Arinsal es deixa la carretera per anar a donar un tomb pel perímetre del poble sense gaire sentit. Les cames estan prou trinxades com per fer aquestes bromes de mal gust perquè la variant no aporta res. És potser la única crítica seriosa que hauria de fer a una organització molt bona.

Dintre del poble i pràcticament enfilant l’arribada sento la campana de les 14.30, hora de tancament de la cursa. Això em fa entrar malhumorat doncs el cronòmetre d’arribada ja està aturat! He fet 6h00’04” de temps de cursa, però 5h59’56” de temps real de xip, la qual cosa a priori em deixa en l’honorable darrer lloc de la classificació oficial. Més tard perdria aquest honor doncs van decidir requalificar tots els arribats fins a les 7h.
No sé si aquesta és la cursa més bèstia que he corregut mai. Em costa comparar-la amb el Giir di Mont. Aquella és més llarga, amb menys desnivell per quilòmetre però hi vaig estar més estona i vaig arribar bastant més tocat. El que si que és cert és que estic molt content d’haver-la pogut acabar, perquè a mitja cursa un té la sensació de que ja ha fet tot el que havia de fer i encara li queda pujar el Comapedrosa!

Molt bona crónica Gorka i felicitats

L'any vinent si vols repetir una cosa semblant però més a prop pots fer l'Esquella de Pardines, 26,5 km i D+ 2 550, amb la dificultat afegida que pots acabar de nit, ya que la sortida és a les 16 hores (el dissabte).

He fet la versió curta, El Batall, 16,5 km i D+ 1450, que és la segona part de la cursa gran, passant pel Puig Estela i el Taga, també s'ha de pujar un tram de tartera. Una cursa la veritat molt poc corrible (al menys per mi... els dos primers de l'Esquella m'han passat cap al final i el tercer ha arribat tot just després!) però molt guapa i amb bon ambient, te la recomano!

Llástima no pot servir d'entrenament per fer la cursa del Comapedrosa perquè és el mateix cap de setmana, al menys aquest any coincidia.

Felicitats Gorka!! Per la crònica i la cursa....realment és de les duretes. Com diu en David, una llàstima que coincideixi amb Catllaràs....me fas molta enveja, jo no m'hi veuria amb cor!!!! Gràcies per compartir-ho, i llàstima que no tenguessis companyia, la veritat és que els nirvis del principi se passen millor si un te algun company de "fatigues"...a recuperar-se i a pensar en la propera!!!!
Sarcel, jo a l'Esquella també li tenne l'ull posat, però jo segur que acab de nit!!!, per cert...ets ben cara de veure!!

Gorka enhorabona crack!!!.
Gràcies per la crónica, gallina de pell!!!.

Sarcel i NoSurrender , poc que m'hi veig només em faltaria acabar de nit a l'Esquella de Pardines. Vaig córrer, fa uns anys ja, el Taga EVO 2040 i va ser una experiència molt gratificant, però això d'acabar a les fosques...
Encara que vagi a poc a poc, sóc més "corredor" que "ultra" i no estic gens acostumat a la idea de anar a les fosques per la muntanya.

Per cert que si voleu consultar el track, el teniu aquí
Skyrace Comapedrosa

Us deixo un video del meu entrenament per les Valls del Coma Pedrosa durant les meves últimes vacances