hyuste va escriure: Com t'ha anat Antirco?
Arribo el Brull d’hora, massa d’hora i és que malgrat agafar al darrer autocar encara en queden 2 hores i mitja per la meva sortida. Sort que trobo algun marxador conegut i l'estona es fa mes curta, de juny en saluden en David Uri i Juanito, tres correcats de la casa, David te la sortida a les 15:40 però espera a les 16:07 per sortir els tres plegats, en proposen sortir amb ells però jo m'espero a la meva sortida 16:26 no vui ser descalcificat.
La temperatura és bona i per fi toca el meu torn pràcticament dels darrers que quedem. Aprofito les baixadetes per trotar una mica i passat el control 2, cap al km 17 atrapo els tres Companys, com la meva idea era anar tranquil deixidexo anar amb ells, cosa en fa molta gracia anar en grup ja que sempre l'he feta en solitari.
Els kms pesen com l'aigua i cau la nit, mantenim el grup compacte i ens ho passem pipa, Ells tenen suport a els avituallaments, Xavier i la dona de Juanito estan a tots els avituallaments esperant-nos amb aigua fresca aquarios pasta i roba de recanvi, bueno portaven de tot, moltes gracies quina currada i donen ànims, uns cracks.
Adjunto foto del km 41 al Bar de Sant Llorens, prenem una cerveseta merescuda i una amanida de pasta amb ou dur fenomenal facilitada pels soporters, agafem forces pels 46 km que ens quedaven.
Juanito es comença a queixar dels isquios i d'una sabatilla que se li esta trencant, (Es passa tota la marxa demanant una sabateria, que caxondo el tio)
Arribant al proper avituallament Cami Moliner (Els donuts) David es queixa del genoll, estem al km 57 i queden 30, al final decideix abandonar, ha fet lo correcte.
Continuem els tres, a partir de aquí hi ha una desintegració però al final ens re ajuntem anem fen la goma, aquest tram es fa molt llarg i a estones ens plou, però per sort quatre gotes.
Finalment arribo jo primer a Vaquerisses km 75,5, allà en trobo amb la correcat Crisbd tota contenta, ens queda ja només la part final i això ens anima. Penso que el Uri i Juanito els tinc bastant enrere, feia molt que no els veia, però no, encara estava a l'avituallament i els veig arribar, Uri va molt tocat de peus, a mes a perdut la cartera amb els diners i el DNI, esta enfonsat i comenta que no creu que pugui arribar, Juanito de moment va aguantant a la seva ment esta arribar com sigui.
Es crea una mica de dubte de si continuar o no, llavors en diuen que tiri tot sol.
En trobo molt be de cames, momes una mica el beso contracturat però la crema voltaren de Uri fa miracles, continuo caminat i trotant a estones intentant esgarrapa alguns segons, la pujada a Monserrat la ataco de tiron, se en fa llarguíssima però arribo fort.
Al final crec que han estat 18:30 uns minuts mes dels previstos, poder per les estones una mica llargues que en fet els avituallaments, però que no ho canviaria, m´ho he passat molt be i eternament agraït companys