Hola,
quan el despertador sona a les 4:30h significa que toca gaudir i disfrutar al mateix temps durant tota una jornada. És la tercera vegada que em disposo a fer la UltraCatllaràs, on la calor en els dos anys anteriors van ser protagonistes.
Posar-se en línia de sortida en aquetes curses és molt especial, gairebé no escalfes, no intentes posar-te al davant, tothom va super equipat. Saludo a Dennis i a Barceruel i ens fem una foto allà mateix.
Els primers km són de pujada (com la meitat de la cursa), es tracta de trotar una mica, comprovar les sensacions del cos i intentar arribar al primer avituallament sense gairebé suar. A Sant Julià de Cerdanyola m'espera la dona i la filla, estic una mica amb elles. Paso en 2h, cosa que vol dir 15 min més lent que l'any passat que vaig acabar en 8h 55min la cursa, però ara per ara el temps no és important, en una cursa de muntanya el més important és aribar a meta, sempre. Paso per davant de casa i pico a la persiana del meu fill que dorm, el crido, però el gamberro per la tarda em comenta que no va sentir res (com dorm la canalla).
Comencem la segona pujada, el Mal Pas cap a Malenyeu, és una zona que em conec i les sensacions són bones. La baixada és lenta i delicada, d'aquí el nom de Mal Pas. En el segünet avituallament a Malanyeu vec, menjo platans i sento que algú diu que les olives són bonísimmes pel seu contingut en sal. Menjo una quantes i em senten molt bé.
Continuem cap a La nou del Berguedà, aquí la pujada és més exigent, però es posa a ploure tot i que al principi ens mullem poc. Ningú es posa el xubasquero. En aquella pujada, sota els arbres, sentint la pluja i respirant aire pur penso que val molt la pena aquesta tipus de curses. Necessito un tipus de curses com aqeusta cada estiu per a dir-me que he fet vacances. La baixada és per còrrer, em poso darrera d'un corredor que apreta i fem una baixada espectacular per corriols i camins i al arribar a la Nou ens felicitem mutuament pels últims quilòmetres.
A la Nou toca menjar una mica més. A la bossa de vida tinc de tot i em canvio de mitjons i pantalons (la sensació de mitjons secs és genial). Just abans de sortir veig al Dennis i tior enrerra per saludar-lo, fa bona cara. I ara toca el Sobrepuny, ja mel conec i m'ho prenc amb calma. Només m'adelanta un corredor que al final va fer 10 min meny que jo a meta. No se'm fa molt pesat, penso que la temperatura és ideal avui. Amb calor aquesta pujada és mortal. Arribo a dalt però no hi ha paissatge, està tot núvol, una llàstima. Començo a baioxa i les cames responen, en aquell moment se que arribaré a meta si no rellico o caig.
ültim avituallament, km38, recordo que l'any passat allà anava destrossat i deshidratat. Ara en canvi estic bé, sempre arribo amb líquid a sobre als avituallaments, he menjat un sobre energètic just abans de cada cim i l'esómac ho està assimilant tot molt bé. Continuo portant uns 15min de desaventatge respecte l'any passat, però no estic segur i no ho entenc gaire, ja que aquest any l'es sensacions eren millor, pèro després de 6h de cursa el cervell no sap ni sumar, així que igual m'estic equivocant.
Afronto l'últim cim, camino pujant i al cim, estem a més de 1700m i vull reservar per baixar. Començo a baixar, em trobo bé, em deixo caure molt ràpid, m'encanten les baixades, per això corro per muntanya. Sento un helicòpter, mala senyal. Al cap de poc passo per un corriol pel de pedres on una noia està al terra amb una camilla rodejada amb molta gent de creu roja, bombers i organització. Ahir vaig saber que la noia està bé i que un altre corredor va patir un bon trau al caure. La baixada era super perillosa, per allà havia passat la curta, la trail i ara nosaltres. Un peu mal posat i anaves a terra. Són conscient del perill, però estic adelantant algun corredor més precavit que jo.
Ja veig el poble, els últims km esmbla que estigui en una cursa d'asfalt. Entro a meta super content, 8h 29min. Mitja hora meny que l'any passat i en la posició 90 (17 de la meva categoria). L'any passat la posició va ser la 91, és a dir, si fa no fa igual. Crec que tothom ha anat més ràpid aqeust any, la climatologia és important.
En trobo al poliesportiu al Dennis, també content. Comentem la cursa. No sabem res de Barceruel, però al dia seguent veig que ha arribat a meta, això és el més important, felicitats.
Són curses molt dures, però et deixen un record inborrable. L'any vinent repetim.
Salutacions.
Rafa