La marató en genèric

La marató en genèric

11 Gen 2007 18:38 #1 per Pucurull (Visitant)

Tenint en compte que està previst el tancament de la web 10 de 1000, i en el seu fòrum hi ha fils oberts per qui subscriu, que creu – disculpeu la pretensió - que poden ser interessants que existeixin també en aquest, m’ha semblat adient obrir el que segueix.

Es tracta d’un fil que pretén que es parli de tot el que té a veure amb LA MARATÒ, i en el qual, com una mena de tema enciclopèdic, tothom hi pugui anar aportant coses: història, anècdotes, estadístiques, curiositats, fets rellevants d’arreu, i tot l’etcètera que vulguem sobre la “gran prova”.

És possible que algunes de les intervencions expliquin coses ja conegudes pels maratonians, però també és molt probable que algun dels internautes que entren i que no hagi fet mai una marató, puguin servir-li de coneixement sobre la mítica cursa i, qui sap si l’estimulin a fer la primera.

Si és així, ja podríem estar contents.  I en qualsevol cas, pot ser que per a alguns - tant de bo - pugui ser una mica interessant el que anirem penjant.

Començo copiant i enganxant el primer que hi ha sobre el tema en el 10 de 1000, i aniré fent el mateix en els altres que consideri més interessants - òbviament, els únics que aniré penjant són únicament els meus – de manera successiva en propers dies. Reitero la invitació a que tothom que vulgui hi aporti la seva per enriquir el fil.

Pucu

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

11 Gen 2007 18:41 - 04 Mai 2008 13:46 #2 per Pucurull (Visitant)

La controvertida distància de la marató

En l'any 490 abans de Crist, un emissari - de nom Filípides - va córrer des de Marató fins a Atenes a la recerca de reforços per a una batalla on s’enfrontaven atenesos i perses. En arribar, i després que la seva gesta permetés que els soldats grecs guanyessin la guerra, l'home, exhaust pel cansament, va morir. Havia corregut una mica menys de 40 quilòmetres.

En homenatge al mític missatger, es va organitzar en els Jocs d'Atenes de 1896 – els primers de l’era moderna - la primera marató olímpica. La prova, que van disputar vint-i-cinc atletes, va ser guanyada per un pastor grec anomenat Spiridon Louis, i el recorregut va ser de 40 quilòmetres.

Tant en la segona edició, el 1900 a París, com en la tercera, el 1904 a Saint Louis (EUA), la marató es va fer sobre 41 quilòmetres, i no va ser fins a la quarta edició, el 1908 a Londres, que tot va canviar a causa de la monarquia britànica.

Als Jocs de Londres, la prova anava a disputar-se sobre 38 quilòmetres, però a última hora, el Príncep de Gal·les va exigir que la sortida es prengués des del Castell de Windsor, que distava exactament 42,195 quilòmetres de l'estadi on es va situar la meta, per evitar que la Reina Alexandra que tenia de donar la sortida hagués d'anar-hi, i es mullés per la pluja que queia aquell dia.

I la distància va quedar establerta.
:wink2:

Pucu

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

12 Gen 2007 13:36 #3 per Pucurull (Visitant)
Fins fa poc, els nens petits corrien maratons als Estats Units

Quina bestiesa! Els metges recomanen no fer la marató fins al menys tenir 18 anys d’edat. Als Estats Units, però, això no ha estat sempre així, i especialment als anys 70 i 80, molts pares inscrivien als seus fills petits per fer-les, aspirant, segurament, a la més que dubtosa glòria que els hi devia suposar el que les acabessin.
:'(
Afortunadament, l'any 1990 la “American Academy of Pediatrics” va recomanar seriosament que els nens i nenes no participessin en les maratons de 42 quilòmetres, però vegem el que diuen les dades del que va succeir fins llavors: El nen Bucky Cox l'any 1978, i la nena Jennifer Amyx el 1975, van fer una marató a l’edat de cinc anys!

Ostenten així el malaguanyat rècord de marató dels més joves, el rànking del qual és el següent:

Rècords del món de menors de 18 anys

Masculí

05 anys: 5:25:09-- Bucky Cox (USA),
06 anys: 4:07:27-- Bucky Cox (USA)
07 anys: 3:50:55-- Eric Huss (USA)
08 anys: 3:00:39-- Wesley Paul (USA)
09 anys: 2:56:57-- Wesley Paul (USA)
10 anys: 2:55:31-- Wesley Paul (USA)
11 anys: 2:47:17-- Wesley Paul (USA)
12 anys: 2:46:42-- Wesley Paul (USA)
13 anys: 2:43:02-- Tom Ansberry (USA)
14 anys: 2:37:05-- James Drews (USA)
15 anys: 2:29:11-- Mitch Kingery (USA)
16 anys: 2:15:07-- Zhu-hong Li (CHN)
17 anys: 2:10:46-- Zhu-hong Li (CHN)

Femení

05 anys: 4:56:36-- Jennifer Amyx (USA)
06 anys: 4:00:36-- Jennifer Amyx (USA)
07 anys: 3:51:54-- Jennifer Amyx (USA)
08 anys: 3:13:24-- Tabitha Francks (USA)
09 anys: 3:11:01-- Julie Mullin (USA)
10 anys: 2:58:01-- Julie Mullin (USA)
11 anys: 3:02:47-- Julie Mullin (USA)
12 anys: 2:54:03-- Manuela Zipse (Veith) (GER)
13 anys: 2:44:03 -- Kyung-Hee Kim (KOR)
14 anys: 2:33:08-- Xin Wei (CHN)
15 anys: 2:29:41-- Mei-yu Shen (CHN)
16 anys: 2:31:51-- Li-nan Wang (CHN)
17 anys: 2:23:37-- Min Liu (CHN)

Està vist: Per tal de poder sortir per la tele o aparèixer al Guinnes, hi ha gent – en aquest cas alguns pares de nens petits - que fan el que faci falta. Pobrets!
:erf:

Pucu

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

12 Gen 2007 17:32 #4 per Alex (Visitant)
:surprised:  :surprised:  :surprised:

Mare meva, les marques Sub-3h i Sub-15 anys em semblen de jutjat de guàrdia pels pares. M'agradaria saber que se n'ha fet d'aquests nens amb el temps...

Sr.Pucurull no sé si a 10de1000 se n'havia parlat mai, però tinc entés que hi ha un debat bastant confús al voltant de si Spiridon Louis va ser un just guanyador o no de la primera olimpíada. En saps del cert com va anar?

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

13 Gen 2007 13:08 #5 per crica (Visitant)
jo tinc un fill que farà 5 anys en breu, i sols de pensar en fer-li fer una marató...

Has  trobat què se n'ha fet d'aquests nens a hores d'ara?. Els de 5 anys, ara en deuen tenir 33 aproximadament

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

14 Gen 2007 16:39 #6 per Pucurull (Visitant)

Pucurull no sé si a 10de1000 se n'havia parlat mai, però tinc entés que hi ha un debat bastant confús al voltant de si Spiridon Louis va ser un just guanyador o no de la primera olimpíada. En saps del cert com va anar?


Alex,

No sé si hi va haver dubtes. Sempre he llegit que el guanyador va ser Spiridon Louis.

Pucu

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

14 Gen 2007 16:41 #7 per Pucurull (Visitant)

jo tinc un fill que farà 5 anys en breu, i sols de pensar en fer-li fer una marató...

Has  trobat què se n'ha fet d'aquests nens a hores d'ara?. Els de 5 anys, ara en deuen tenir 33 aproximadament


No, crica, no sé que se'n ha fet d'aquests nens.

Pucu

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

14 Gen 2007 17:04 #8 per Dani (Associat/da)
He trovat aquest article d'una pàgina cubana. Pel que he pogut contrastar, més o menys tothom explica la mateixa història, us la poso...





A propósito de XX Aniversario de la carrera popular Marabana-2006 parece oportuno recordar algunos antecedentes relacionados con la agotadora prueba, corrida a la distancia de 41.195 metros.


Cuentan los historiadores de la Antigüedad, que en el año 490 a.n.e., Dario, rey de Persia, ordenó a Hipias conquistar dicha ciudad-estado y a la vecina Eretria.

Hipias desembarcó en la llanura Maratón, distante unos 42 kilómetros del objetivo propuesto, y los atenienses enviaron al soldado Feidipides a solicitar ayuda a Esparta.

Según la tradición, el mensajero corrió, cruzó ríos a nado, subió y bajó montañas por espacio de varios días seguidos sin detenerse a descansar hasta persuadir a los espartanos.

Mientras los persas trataron de tomar Atenas con un ataque naval, los hombres comandados por el general Milcíades descendieron de las montañas y lograron expulsarlos del territorio.

Después de la victoria, a pesar del cansancio por el viaje a Esparta y la participación en la contienda bélica, Feidipides regresó a Atenas con la noticia y proclamó: "Regocijaos, hemos vencido…" y cayó muerto.

Hasta aquí la leyenda, descrita por el historiador Herodoto, siglo V a.n.e., al exponer lo sucedido en la batalla de Maratón

El simbólico capítulo de gloria y esfuerzo fue contado al francés Pierre de Freddy, cuarto barón de Coubertin, en 1894, por su amigo y compatriota, el lingüista e historiador Michel Bréal y expresaba en síntesis el espíritu restaurador de los Juegos Olímpicos.

Bréal también le propuso crear una carrera pedestre a la distancia de 40 kilómetros y se ofreció entregar una copa de plata al ganador, como digno émulo del inolvidable Feidipides.

Durante los primeros contactos con las autoridades griegas, entre ellas el heredero príncipe Constantino, presentó todo el proyecto, incluida la iniciativa apuntada.

Motivados por la trascendental importancia, los futuros anfitriones aceptaron de inmediato y Georgios Averoff, principal financista del certamen, agregó una vasija antigua al premio.

En lo adelante, la carrera de maratón fue consideraba la prueba más importante y los organizadores celebraron dos rondas, a manera de práctica, desde el puente de Maratón hasta el estadio Panatenaico.

La primera, celebrada el martes 10 de marzo, la ganó Charilaos Vasilakos (3h18:00 horas), escoltado por Spiridon Belokas y Demetrios Deligannis.

La segunda, 24 del propio mes, carrera fue designada oficialmente como una prueba clasificatoria para los Juegos y fue corrida por 38 participantes.

El triunfador ahora resultó Ioannis Lavrentis (3h11:27). En quinto lugar llegó un joven pastor de ovejas, 24 años de edad, procedente del pueblo Amarousion, llamado Spiridon Louis.

En la tarde del jueves 9 de abril, 17 corredores fueron llevados desde Atenas hasta un hospedaje cercano al punto de largada de la carrera, en Maratón.

Entre ellos figuraban cuatro extranjeros, incluyendo a los primeros tres finalistas en los 1.500 metros: Edwin Flack, contador australiano, que había ganado los 800 metros unas horas antes, el estadounidense Arthur Blake, el francés Albin Lermusiaux y el húngaro Gyuka Kellner.

La siguiente tarde, los 17 participantes se reunieron en el Puente de Maratón y tras el discurso preliminar del alcalde Papadiamantopoulos, el propio orador disparó la pistola para comenzar la carrera.

Existió mucho entusiasmo entre la población griega, y durante el recorrido los participantes fueron ovacionados por curiosos y eufóricos campesinos.

De los extranjeros, solamente Kellner, conocía tal distancia, pues clasificó para el viaje en una prueba de 40 kilómetros celebrada en Budapest.

Los otros tres arrancaron relativamente rápido y pagaron por su inexperiencia. Lermusiaux fijó tempranamente el ritmo y pronto obtuvo una gran ventaja, que mantuvo pasada la mitad de la carrera.

En el pueblo de Palini (Kharvati), los habitantes locales habían construido un arco triunfal y cuando Lermusiaux arribo en primer lugar, los pobladores lo coronaron con una guirnalda de flores.

Poco después de Palini, había una pendiente, y Lermusiaux empezó a tambalearse exhausto. Un francés, que lo acompañaba en bicicleta, revivió a su compatriota frotándolo con alcohol, pero esta demora le permitió a Flack pasarlo y tomar la delantera.

Lermusiaux continuó durante cierta distancia, pero finalmente abandonó. Flack, quien nunca antes había corrido más de 10 millas, realizó un esfuerzo muy grande en su intento por alcanzar a Lermusiaux, y él también comenzó a zigzaguear y a tambalearse a cuatro kilómetros del estadio.

El acompañante de Flack, que era el mayordomo del embajador de Inglaterra, le pidió a un griego que estaba cerca que mantuviera al australiano en pie mientras él buscaba una bebida.

Flack, que para entonces ya deliraba, pensó que estaba siendo atacado y le pegó al amable griego con su puño, derribándolo al suelo.

A continuación lo subieron a un carruaje para llevarlo al vestuario del estadio, donde fue atendido por el Príncipe Nicolás en persona, y revivido con una bebida a base de huevo y brandy.

A medida que la carrera avanzaba, mensajeros eran mandados al estadio en caballos y bicicletas para comunicar la identidad de los líderes.

La última noticia que los 100 mil espectadores que había dentro y en los alrededores del estadio escucharon, era que Flack estaba liderando, y la decepción generalizada era grande.

El alcalde Papadiamantopoulos entró a caballo al estadio y se acomodó en la tribuna real, donde el rey, la reina y el resto de la familia real esperaban ansiosos las últimas noticias.

El rumor corrió "como la velocidad de la luz", de acuerdo al Reporte Oficial de los Juegos. Gritos de "Helénico! Helénico!" ("Un Griego! Un Griego!) anunciaban la feliz noticia de que un griego estaba en la punta.

Después el Comisionado de la Policía apareció y formalmente comunicó lo que el gran griterío de la multitud en las calles ya anunciaba: el ganador estaba llegando.

Por fin, un pequeño y polvoriento corredor, Spiridon Louis (2h58:50), apareció en la entrada de mármol al estadio. El príncipe Jorge y el heredero Constantino se acercaron para recibirlo y, uno a cada lado, corrieron con él el resto del trayecto hasta la línea de llegada, donde Louis reunió suficiente fuerza para inclinarse ante un encantado Rey Jorge.

Louis fue besado, abrazado y llevado en andas por sus admiradores hasta el vestuario, mientras un éxtasis colectivo se expandía desde el estadio hacia la ciudad.

Siete minutos más tarde, un segundo griego, Charilaos Vasilakos (3h06:03), cruzó la meta para ser seguido poco después por un tercer griego, Spiridon Belokas.

Sin embargo, el cuarto finalista, Gyula Kellner (3h09:35), levantó una protesta sobre que Belokas recorrió parte del trayecto en un carruaje.

Belokas admitió la trampa y fue despojado de su premio, así como de su remera y moralmente condenado.

La historia de Spiridon Louis es una de esas que se convierten en leyendas. De hecho, tantas leyendas surgieron sobre Louis que es difícil dilucidar la verdad.

¿Era un pobre pastor, un pudiente granjero, un soldado, un mensajero del correo? Probablemente fue un pastor que sirvió al ejército y se convirtió en mensajero.

Humildemente apareció en el estadio al día siguiente de la carrera para recibir el premio, pero retornó rápidamente a su pueblo, permitiendo a los periodistas inventar cualquier detalle que pareciera encajar con su persona.

Uno de los rumores que circuló era que participó de la competencia con la esperanza de convencer al rey para que le otorgara clemencia a su hermano preso – una historia romántica que fue desestimada, cuando se conoció que Louis ni siquiera tenía un hermano.

Es verdad que comerciantes de todo Atenas trataron de inundarlo de regalos, incluyendo relojes, joyas, vino, cortes de pelo gratis, ropa gratis de por vida, comidas gratis, café gratis por un año, remuneraciones mensuales, una escopeta y una máquina de coser Singer.

Louis graciosamente rechazó todos los ofrecimientos, excepto un caballo y un carro, que necesitaba para ayudar a transportar agua a su pueblo.

Sorprendentemente, Spiridon Louis consiguió volver a una vida relativamente normal. Sin embargo, en 1936 fue redescubierto por miembros del Comité Organizador Olímpico de Alemania, quienes lo llevaron a Berlín.

Allí obsequió una corona de la sagrada arboleda de Olímpia a Adolfo Hitler. Louis murió el 27 de marzo de 1940. Su nombre entro en el idioma griego en la expresión "egine Louis": "conviértete en Louis" o, "corre rápido".

Mucho más que en cualquier otro evento individual, la victoria de Spiridon Louis sirvió como inspiración para mantener los Juegos Olímpicos a través de los tiempos difíciles que el movimiento olímpico tuvo que enfrentar durante los siguientes 12 años.

RESULTADOS

1. Spiridon Louis (GRE) 2h58:50

2. Charilaos Vasilakpos (GRE) 3h06:03

3. Gyula Kellner (HUN) 3h09:35

4. Ioannis Vrettos (GRE) S/T

5. Elevtherios Papasimeon (GRE) S/T

6. Demetrios Deligannis (GRE) S/T

7. Evangelos Gerakakis (GRE) S/T

8. Stamatios Massouris (GRE) S/T

NOTA DEL REDACTOR: La distancia aproximada entre Maratón y Atenas era de 40 kilómetros y así fueron celebradas las tres primeras pruebas olímpicas, Atenas, París y San Luis. El aumento del recorrido hasta 42 195, en Londres, Inglaterra (1908), se produjo para que la línea de meta quedara frente por frente al palco presidencia del Shepherds Bush Stadium.

10km . 38'29" St.Antoni 2011  Any 2018 38'55" Sant Antoni
Mitja.  1h23'22" Barcelona 2018
Marató. 2h58'01" Castelló 2012 Propera Barcelona 2018

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

14 Gen 2007 17:05 #9 per Pucurull (Visitant)
Rècords del Món de la marató categoria Masters

Com a contrapunt del post de més amunt que conté els rècords de marató dels menors de 18 anys -i la bestiesa de fins i tot els dels nens de cinc anys que els hi feien córrer-  val la pena donar una ullada als rècords del món de marató actuals en cada categoria dels “super veterans”, els anomenats “Masters”, a partir dels 60 anys.

Marató Homes
Edat ...Marca......... Nom.................. País- Dia- i lloc

60-64: 2:38:15- Luciano Acquarone (ITA)- 28 Jul 1991 Turku
65-69: 2:41:57- Derek Turnbull (NZL)- 12 Abr 1992 Londres
70-74: 2:54:48- Ed Whitlock (CAN)- 26 Set 2004 Toronto
75-79: 3:08:34- Ed Whitlock (CAN)- 24 Set 2006  Toronto 
80-84: 3:43:27- Ed Benham (USA)- 11 Oct 1987 St Paul
85-89: 4:47:50- Josef Galia (GER)- 06 Oct 1984 Rodenbach
90-94: 5:40:04- Fauja Singh (ENG)- 26 Set 2003 Toronto

Marató Dones
Edat ...Marca......... Nom.................. País- Dia- i lloc

60-64: 3:11:57- Barbara Miller (USA)- 17 Abr 2000 Boston
65-69: 3:28:10- Lieselotte Schultz (GER)- 29 Set 1985 Berlín
70-74: 3:46:03- Ginette Bedard (USA)- 26 Mar 2006  Nova York
75-79: 4:08:54- Betty Jean McHugh (CAN)- 12 Oct 2003 Victoria
80-84: 4:31:42- Helen Klein (USA)- 08 Dec 2002 Sacramento
85-89: 6:53:50- Ida Mintz (USA)- 28 Oct 1990 Chicago
90-94: 8:53:08- Mavis Lindgren -(USA)- 28 Oct 1997

Per treure’s el barret unes quantes vegades...
:great:

Pucu

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

15 Gen 2007 13:15 #10 per Pucurull (Visitant)

Sabeu que en deien de la marató alguns especialistes en “Cuestiones de Higiene” a principis del segle passat?

“Estas pruebas, las maratones, son muy peligrosas y malas para los corredores.

En la carretera, el suelo es duro y se pueden correr algunos kilómetros sobre la punta de los pies, más después, necesariamente, hay que poner primero el talón, si no el pie plano...”


L’autor: Alberto Maluquer; el llibre: “Carreras a pie”, l'editorial: Ediciones de la Imprenta Clarasó de Barcelona.

Corria l’any 1916.
:happy: 

Pucu

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

20 Gen 2007 14:16 #11 per Pucurull (Visitant)
Les maratons són una font inesgotable d’històries plenes de proeses, alguna de les quals, com la que segueix, tot i que no està relacionada amb la prova però si amb un maratonià,  demostra fins a quin punt alguns dels seus practicants en són d’herois.

No es gaire conegut el fet de que un dels atletes que varen participar l’any 1896 en la primera marató olímpica, d’Atenes, el grec Sócrates Lagoudaki, ha passat a la posteritat, no per haver-la guanyada, sinó per haver contribuït a la Ciència al cap de poc temps, d’una forma que esborrona per cert.

Poc després d’haver corregut aquella marató, l’atleta, que era metge de professió, va perdre la seva dona i els seus fills en un accident automobilístic. Científic com era, mai se sabrà si aquesta desgraciada circumstància el va portar a prendre la decisió de realitzar un experiment tan esfereïdor com el d’inocular-se el virus de la lepra per a comprovar, en si mateix, l’avanç de la malaltia. Ho va fer  fins a produir-li la mort, a l’edat de 30 anys.

L’obra d’investigació d’aquest metge maratonià va servir així, decisivament, per a que la Medecina utilitzes posteriorment les seves experiències i mètodes per a aturar una malaltia com la lepra, que a les primeries del segle passat causava enormes estralls a la humanitat.

Pucu

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

21 Gen 2007 19:43 #12 per Pucurull (Visitant)
Fa uns dies, un equip de matemàtics de la universitat holandesa de Tilburg liderats pel professor Einmahl, que sembla ser gaudeix d'enorme prestigi en el seu país, han desenvolupat un curiós i detallat estudi en el qual asseguren donar amb la resposta a la gran incògnita de “fins a on podrà arribar l'ésser humà en quant a les marques atlètiques”

S'atreveixen a vaticinar  sobre el futur de catorze disciplines atlètiques a les quals han posat el definitiu ‘punt i final’. Ho han fet sense poder predir, òbviament, el moment (any) d’aquest límit, però després d'això, segons l’estudi,  ja no hi haurà possibilitat de millora de cap rècord. Un immens buit després, repeteixo, segons el seu estudi.

La base de l’estudi parteix de les millors marques de 1.546 atletes masculins i 1.024 femenines – tots ells, d’èlit – de cadascuna de les disciplines estudiades, i estima fins on es poden convertir  aquestes marques en condicions com les actuals.

Pel que fa a la marató, diu que la marca actual dels homes (Paul Tergat, 2h:04.55) només pot millorar en 49 segons (2h:04.06).

En canvi, la de les dones (Paula Radcliffe, 2h:15.25) podrà ser rebaixada, ni més ni menys que en 8 minuts i 50 segons! (2h:06.35).
:o

Veure  www.divulgamat.net/weborriak/Publicacion...paisNDet.asp?Id=1305

Pucu

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

21 Gen 2007 20:54 #13 per Josep M (Visitant)
Aquest estudi es basa fonamentalment en un analisi estadistic de fets passats , i no el considero relevant. No té en compte per exemple que poden apareixer nous sistemes d'entrenament, els etiopes i keniates poden alimentar-se millor de petits, etc, etc,,


Ademes, desconec si ha fet una simulacio, per exemple, amb la informació que es diposava a l'any 1980, aviam si els resultats serian coherents amb els actuals...No ho crec,

Hi ha una mica de marketing i molt de sensacionalisme.
(Que consti que m'he llegit l'article sencer!)

Salut
Josep M

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

21 Gen 2007 20:56 #14 per Alex (Visitant)
Respecte al tema del Spiridon Louis, jo ho deia pq tinc un llibre sobre la Marató de Londres que ara mateix és a la venda a anglaterra  (és un supervendes, encara que sembli impossible) que en el capitol introductori de la marató en genèric. parla d'aquesta primera marató olímpica moderna com una farsa total.  :mdr:

El que diu és més o menys com ho ha posat en Dani, però en canvi explica, que a unes poques milles de l'arribada, el tal Flack anava molt destacat, i que un company seu, per veure si aquest podia baixar el ritme i relaxar-se, es va enraderir amb bicicleta uns quants kms, no trobant ningú darrera d'en Flack. Poc temps després, de sobte, i tot just havent passat una mena de bosquet, el Spiridon va aparèixer "sorprenentment fresc", i a un ritme impossible de seguir. La història final ja la sabeu. En Flack va presentar denúncies posteriorment per possibles "ajudes" (com a l'altre que van desqualificar) al Spiridon, pero no van prosperar mai...  :666:

Sembla ser, a més, que els primers jocs olímpics de la història, cel.lebrats a Atenes, no van tenir ni una sola medalla grega, i que curiosament les úniques que van conseguir (1er i 2on), ho van ser a la prova que els clausurava tot i que cap dels grecs era ni tan sols favorit per pujar al podi... sembla ser que el tema s'havia convertit en una questió d'estat...  :rofl:

Algú havia sentit abans quelcom similar a això??

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

15 febrer 2007 17:59 - 15 febrer 2007 18:01 #15 per JRR (Visitant)
Estic d'acord amb el que diu en JosepM, la teoría dels valors extrems dóna informació com el seu nom diu, dels valors límit, en aquest cas, de la millor marca de marató. Diguem que informa sobre els valors que s'allunyen de la mitja, però sense haver estudiat aquesta teoria jo em faig una pregunta i si la mitja (Temps mitjà que tarda un professional en fer la marató) dintre d'uns anys no és la mateixa que ara? Hi haurà un nou valor extrem i per tant un nou temps mínim per una marató?

Per altra banda el simple fet de dir-se "teoria" implica que en el seu enunciat, o en el seu fonament, s'ha realitzat una hipòtesi que al meu entendre pot ser certa o no.

Finalment, tot això que he dit pot ser cert o no, però pels meus coneixements en matemàtiques puc dir que sempre que s'intenta representar algun fenòmen natural en forma matemàtica es comet algun error, ja que aquest és massa complex i per naturalesa, ignorància o impossibilitat tendim a fer simplificacions.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

15 febrer 2007 18:26 - 18 Ago 2009 18:37 #16 per Pucurull (Visitant)

Tramposos de ressò mundial a les maratons de Boston, Nova York, Brussel·les...

Rosie Ruiz, una administrativa novaiorquesa de 23 anys, va creuar com a primera dona la línia d'arribada de la Marató de Boston de l’any 1980. Havia aconseguit el tercer millor temps que cap dona havia fet mai fins aleshores: 2 h 31: 56.

Va pujar al pòdium a rebre el seu premi, i, curiosament, estava molt relaxada i com si no hagués fet l’esforç que exigeix una marató.

Curiosament també, ningú podia recordar haver-la vist durant la cursa; ni els voluntaris dels avituallaments, ni els encarregats dels controls en els punts estratègics (llavors no havia encara chips), ni els fotògrafs del recorregut, ni cap corredor o corredora. Ningú.

Finalment, uns quants espectadors es van presentar a l’arribada per dir que l’havien vist incorporar-se a la carrera quan faltava menys d’un quilòmetre per la meta, on va arribar a l’esprint.
:smile:
Varen revisar la pel·lícula de la prova i van concloure que efectivament, no havia fet la marató, per la qual cosa va ser desqualificada.

Mentre els organitzadors li retiraven la medalla de guanyadora i la corona de llorer tradicional, s’assabentaven, atònits, que la mateixa corredora també havia fet trampes en la marató de Nova York de mesos abans. Havia aconseguit la marca mínima per córrer a Boston havent fet una bona part de la cursa... en metro!!!
:smile:

Un altre:

El guanyador de la marató de Brussel·les de l’any 1991, l’algerià Abbes Tehami, va ser desposseït del seu títol quan l’organització, alertada pels espectadors, va comprovar que no havia corregut tota la cursa.

L’alerta la van donar els que havien vist el corredor a la sortida, amb el dorsal 62, posseïdor d’un imponent bigoti, i en canvi, en acabar, duia la cara afaitada.

Havia passat per cal barber? No. El que havia succeït era que la cursa l’havia començat el seu entrenador, de físic semblant però que duia bigoti, i li havia lliurat el dorsal d’amagat a en Tehami, que no en duia, més enllà del quilòmetre 12 , i havent-se’n estalviat dotze i com que era un corredor de cert nivell, va arribar primer.
:smile:

Pucu

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

15 febrer 2007 18:42 #17 per Markinho (Visitant)
Pucurull ets un crack de l'informació... :great: M'encanta lleguir aquesta mena d'articles sorprenents :oops:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

15 febrer 2007 19:35 #18 per putxi (Visitant)
Carai, de llestos n'hi ha a tots els pobles ...  ;) ... però és el que diuen, oi. .... s'agafa abans a un mentider q a un coix  :great:

pucu, un plaer llegir-te .... i un plaer conèixe't en persona a la previa de la mitja de bcn.

Salut,

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

09 Mar 2007 21:14 - 05 Des 2012 13:06 #19 per Pucurull (Visitant)
En l'últim exemplar de la Runner's World hi ha una entrevista a un dels psiquiatres més prestigiosos del món: Luis Rojas Marcos, ampliada en la web de la revista, de la qual n’extrec uns paràgrafs que em semblen molt interessants.

A veure si us agrada.

D’entrada, confessa: “sóc addicte a la marató”

I a la pregunta del periodista: “Doctor, estic preocupat. Surto a córrer cinc dies a la setmana. Els dies que no ho faig ho trobo a faltar, i mentre més distància corro, més feliç sóc. Creu vostè que això meu és greu?”,   contesta:

”No, per res, això és bo, fer esport regularment és molt positiu. Tots tenim un element d'addicció. Hi ha qui és addicte a internet, a les maquinetes, al tabac… Ens agrada ser depenents de l'esport, de córrer, això és positiu. Però si la nostra passió es converteix en una obsessió, anem per mal camí.

I què és una obsessió? De vegades no sé si el meu és una obsessió…

Doncs és fàcil saber-ho. Si córrer t'evita conèixer als altres, relacionar-te, si fa que arribis tarda al treball, si estàs insuportable amb els que t'envolten perquè no has pogut sortir a córrer perquè plou o per qualsevol motiu, si deixes de parlar als teus fills perquè has d'anar a córrer… És un problema si interfereix amb la teva vida, amb altres parcel·les satisfactòries, si no, és saludable.

Hi ha diferències en la ment d'un corredor de fons i una persona que no fa esport?

Hi ha estudis que comparen a maratonians amb gent del seu mateix nivell social, d’educació, i econòmic, però que no corre maratons, i hi ha moltes diferències. Els que correm maratons som més neuròtics que els que no les corren. Neuròtics en el sentit que tenim una personalitat més competitiva, tendim a exigir-nos més en tot el que fem. Som menys tranquils. La competitivitat pot tenir aspectes negatius, però els avantatges són enormes. I no només per córrer una marató. Fer esport és una activitat sana, és un antídot de la diabetis, de la hipertensió… Amb l'edat ajuda a desenvolupar artèries col·laterals del cor, redueix la probabilitat que et doni un infart, i moltíssimes coses més.

Està demostrat que l'exercici aeròbic estimula químicament el nostre cervell, el nostre estat d'ànim?

Si. L'exercici aeròbic estimula la dopamina, la serotonina (hormona del plaer)…que són hormones antidepressives del cervell, són preventives de la depressió. És el millor antídot de l'ansietat, però és un tractament que requereix molta disciplina, no tots els dies apeteix córrer. És una cosa que sempre s’agraeix, però s’agreix després, quan s'acaba de fer exercici.

Es parla molt també de les famoses endorfines. Existeix una base química que ens fa addictes a córrer?

Absolutament. Hi ha una base química que influeix. Però també hi ha una base psicològica que influeix tant o més que la química. No tot és química. Jo no corro la marató per la serotonina. Aquest ‘resultat’ químic ho podria obtenir corrent pel parc. Perquè corro una marató o una altra carrera? Per l'element psicològic i el social de veure'm immers en alguna cosa “gran”, per això ens agraden les carreres organitzades, tant per poder competir amb altres corredors com per poder baixar les nostres marques. Encara que l'atletisme professional va per altres rumbs.

Ha aconsellat córrer a persones amb problemes o malalties mentals?

Sí, moltes vegades. Sobretot a persones que sofreixen ansietat, estrès o addiccions. Realment l'hi recomano a tot el qui m'envolta.

És una mica heroic córrer una marató?

És com una prova que un es posa a si mateix, que es pot aconseguir però que se sap que va a costar molt treball. Et sents un heroi per a tu mateix. És una de les millors proves que pot plantejar-se un ésser humà, perquè saps que pots triomfar, encara que costi moltíssim treball. Les pitjors proves, les quals ens frustren, són aquelles impossibles, com voler ser sempre joves, voler sempre millorar una marca…. Aquesta és una prova en la qual li demanes al teu cos més del que li demanes normalment. El cos està preparat per a córrer com a molt 20 km. Una marató és posar-te a tope de rendiment i, al mateix temps, participar en un grup.

Vostè té una teoria ‘socialitzadora’ sobre la marató de Nova York. Conti-me-la.

En certa manera és com les cofradies de Setmana Santa a Sevilla, salvant les distàncies. Estàs amb gent acompanyant-te, pensant i fent el mateix que tu. Amb música… És un festival, una experiència molt interessant des del punt de vista individual, perquè et poses a prova a tu mateix, una prova física de la teva resistència… Però el 70 per cent, o gairebé, és mental. Perquè el teu cap et diu en determinats moments “para ja, deixa de córrer, això no té cap sentit”, sobretot quan passes el mur, o passes prop de la teva casa. Comences a dubtar sobre si el que estàs fent té sentit. Per altra banda, és un acte social allí i, probablement, també ho sigui aquí, a Espanya.

Des del segle XIX molts intel·lectuals van veure la pràctica esportiva com una cosa ‘baixa’. Fins i tot encara hi ha qui creu que veure o fer esport és quelcom propi de les masses allunyades de la elite il·lustrada, com una cosa negativa. Què opina d'això?

Això es va donar a Europa perquè estem afectats pels filòsofs del XVI, XVII i XVIII, que eren persones pessimistes, derrotistes, que escrivien les seves teories basant-se no en l'experiència, si no en el que ells imaginaven que li passava a la gent. Ells veien la societat des de la butaca de la seva casa. Els pensadors no veien l'impacte real de l'esport. A Amèrica aquesta tendència no està tan acusada. Els científics van demostrar que l'esport és molt beneficiós en tots els àmbits, i des de sempre les elites han participat de l'esport de totes les formes possibles. Està demostrat que la gent aficionada a l'esport, a veure'l i a practicar-lo, està més satisfeta amb la vida. Per la simple il·lusió de pertànyer a un grup se supera l'adversitat millor que la gent que se sent aïllada. Si et sents part d'un grup religiós, social o esportiu et sents millor. Se supera molt millor qualsevol problema, com la mort d'un ésser benvolgut, o qualsevol altre revés vital. Cada dia es demostra més que l'exercici actiu i passiu són aficions molt saludables que estimulen l'entusiasme i la il·lusió de l'expectativa. El debat sobre l'esport i la filosofia no va estar bé enfocat. El filòsof de llavors estava en una butaca. Són teories superadíssimes.

Hi ha corredors de totes les condicions, professions, edats, nacionalitats, opinions, etc. Perquè en definitiva, el fet de córrer és una condició humana de la persona que, quan ho coneix, s'acaba convertint en un acte quotidià per sobre de tot, com el menjar o el vestir-se.


Que Luis Rojas Marcos, possiblement el psiquiatra amb major prestigi del món, sigui "un més dels nostres", dignifica encara més, si cap, l'hàbit de córrer. Perquè que a una eminència del món de la psiquiatria com ell, amb nou llibres a les seves esquenes sobre la matèria, president d'hospitals públics en Estats Units, encarregat de coordinar els serveis d'atenció als damnificats en els atemptats de les Torres Bessones de 2001...  li doni per córrer, és una cosa que ens omple d'orgull."

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

09 Mar 2007 21:56 #20 per Markinho (Visitant)
Una més de les tantes del nostre crack Pucu :yes:
Gràcies :great:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.