La marató en genèric

La marató en genèric

09 Mar 2007 21:57 #21 per JRR (Visitant)
Gràcies per tot Pucu, només com a curiositat he de dir que a la pàgina 82 de la Runners del mes de Març anomenen a la que imagino que és la teva filla. Només era un apunt.

PD: Al acabar la marató diumenge passat vaig generar 14 litres de dopamina, la serotonina i endorfina, quina felicitat...

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

11 Mar 2007 15:23 #22 per Pucurull (Visitant)

¿Algun psicòleg pot confirmar si és del tot cert el que es diu sobre les simpaties que se susciten entre els individus que comparteixen una mateixa afició?

Ho dic perquè l’actual president dels Estats Units també ha corregut la marató.
:smile:



L’any 1993, quan tenia 46 anys, George Bush va fer la marató de Houston amb un temps de  3h 44’ 52”

Pucu


Please Entra or Crear compte to join the conversation.

11 Mar 2007 15:27 #23 per Ricardinho (Visitant)
ja ja ja ja, cert cert em sembla que no és o hi ha molts excepcions, d'aquestes simpaties que parles jo no en tinc cap ni una, Pucurull

Ricardinho

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

13 Mar 2007 14:44 - 25 Des 2008 13:08 #24 per Pucurull (Visitant)

Una història colpidora relacionada amb la marató.

A un jove canadenc, de nom Terry Fox, li van diagnosticar un càncer d’ossos a l’edat de 18 anys, i li van tenir d’amputar per damunt del genoll. Estant a l’hospital, va decidir fer una acció altruista per ajudar a la investigació de la malaltia: córrer, encara que fos amb la cama ortopèdica, de banda a banda del seu país!
8)
La gesta consistiria en córrer a través del Canadà, de costa a costa, a raó de 42 quilòmetres cada dia – és a dir, una marató diària – demanant un dòlar a tothom que volgués contribuir als estudis de recerca.

Al sortir de l’hospital, i abans de començar la seva fita el noi va entrenar-se durant quinze mesos, i  el dia 12 de abril de 1980 va iniciar el seu periple.

Durant 143 dies va córrer més de cinc mil quilòmetres - l’equivalent a una marató diaria - , i l’1 de setembre de 1980, quan havia recorregut més de la meitat del seu objectiu, es va veure obligat a parar. El càncer se li havia escampat per tot el cos i li havia arribat als pulmons. Terry Fox va morir al cap de nou mesos, a l’edat de 22 anys.

El seu esforç no va ser, però, de bades: havia sensibilitzat a 24 milions de canadencs i recaptat 24 milions de dòlars, i havia endegat un moviment en la lluita contra el càncer mitjançant el córrer, d’una magnitud inimaginable: a tot el món se celebren curses “Terry Fox Run” per reunir diners per a la investigació contra la malaltia.
8)
I ha fins i tot una fundació que porta el seu nom: http://www.terryfoxrun.org/english/home/default.asp?s=1

En alguns llocs de parla castellana, les curses s’anomenen “Maratón de la Esperanza” – curiosament a Espanya no se celebra, que jo sàpiga - tot recordant l’eslògan que en Terry Fox utilitzava en la seva epopeia per recaptar fons: “Si vostè ens ajuda amb un dòlar, vostè formarà part de la Marató de l’Esperança”


Terry Fox

:great:

Pucu

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

15 Mar 2007 14:17 - 15 Mar 2007 14:19 #25 per Pucurull (Visitant)

Als que tenim una edat, els amics ens complauen – i ho agraïm – felicitant-nos per acabar una marató.
:smile:

Què dir, però, de casos com aquests:

El grec Dimitrion Yordanidis, el maratonià de mes edat que se sàpiga que ha corregut una marató, va finalitzar la d’Atenes de l’any 1976 en 7 hores 33 minuts, a l’edat de 98 anys.
:oh: 

La nord-americana Mavis Lindgren, la dona més gran que ha finalitzat una marató, va acabar la de Porland de 1997 en 8 hores 53 minuts, quan en tenia 90.
:oh: 

Pucu

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

15 Mar 2007 14:22 #26 per gorka (Associat/da)
Ja saps, pucurull, a pel record del grec!


MP
1000 m.l. (1): 3.53 (Barcelona 2018)
5 Km (3): 22.31 (El Masnou 2017)
10.000 m.l. (2): 39.59 (Barcelona 2009)
10 Km (102): 38.20 (Girona 2007)
Mitja Marató (88): 1.27.38 (Granollers 2007)
Marató (34): 3.18.27 (Sant Sebastià 2007)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

16 Mar 2007 14:56 - 16 Mar 2007 16:45 #27 per Pucurull (Visitant)

Encara que avui ens sembli increïble, no fa gaire que les dones participen en les maratons.

No va ser fins a les olimpíades de Los Angeles de l’any 1984, on es va introduir per primera vegada la marató femenina.
:oh:

I una altra: la marató de Boston – la més antiga de quantes es corren al món - va acceptar només homes a la prova fins l’any 1968.
:oh:
L’any anterior, una dona anomenada Kathrine Switzer, va tenir l’audàcia d’inscriure’s com a home sota el nom de “ K. Switzer ”.

Camuflada com va poder i tapant-se el cap i la cara amb la caputxa d’un xandall, va començar la cursa, i en arribar al quilòmetre vuit se la va treure.

Al descobrir-se que era una dona, un control de seguretat va tractar de fer-la sortir de la carrera abalançant-se sobre d’ella.

Sort en va tenir de que un atleta llançador de martell i company seu, que corria al seu costat ho impedís, i la Switzer va poder acabar la cursa, convertint-se així en pionera de les maratonianes en el món.



Pucu

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

16 Mar 2007 20:13 #28 per gorka (Associat/da)
A proposit d' això últim que expliques, és lloable el que ha avançat la civilització en algunes coses.
Jo, que encara no em considero un vell, ja havia nascut quan a Boston les dones eren perseguides i estomacades per córrer una cursa de fons... :mad:
Afortunadament ara ja no cal tenir un amic o company llençador de martell per poder córrer tranquilament :biggrin:


MP
1000 m.l. (1): 3.53 (Barcelona 2018)
5 Km (3): 22.31 (El Masnou 2017)
10.000 m.l. (2): 39.59 (Barcelona 2009)
10 Km (102): 38.20 (Girona 2007)
Mitja Marató (88): 1.27.38 (Granollers 2007)
Marató (34): 3.18.27 (Sant Sebastià 2007)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

17 Mar 2007 19:36 - 05 Ago 2007 20:36 #29 per (Visitant)
Fa una estona he passat pel carrer Sepúlveda, i he mirat al terra...
encara hi és la ratlla blava, i encara em provoca una certa emoció.

Després he mirat cap al Paral·lel...
encara hi és la pujada, i em tornen els records de l'esforç final de la marató.

Després he tornat a mirar cap al terra, les meves sabatilles...
encara hi sagna una ungla.

Tot això se sembla massa a les aventures del muntanyencs pirats pel repte del més alt: els conqueridors de l'inútil, com va dir Lionel Terray.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

24 Mar 2007 18:29 - 24 Mar 2007 18:34 #30 per Pucurull (Visitant)

Diuen que les teories només serveixen per trobar-ne d’altres que desmenteixin les anteriors, i així anar avançant.
:smile:
Ho dic perquè amb això del córrer, i especialment amb el córrer una marató, hi ha contínuament noves conjectures.

Abans es deia que durant la prova (i el dia abans) s’havia de veure aigua, com més millor. Ara es diu: tingueu cura perquè un excés de líquids pot ser perjudicial...
:smile:

I com aquesta n’hi ha varies.

Per exemple, la d’utilitzar o no les esponges amb aigua que ens lliuren durant la marató.

Sembla ser que no ténen la utilitat i la importància que li donem.
:oh:

Ja ho deia fa anys el doctor Pere Pujol, un autèntic guru d'aquests assumptes:

“En un estudi publicat per Med.Sci.Sports.Exercice, es fa esment a que els investigadors no han pogut trobar cap reducció de la temperatura corporal per l’ús de dutxes i esponges durant proves en atletes que corregueren dues hores a una temperatura de 29 graus i humitats relatives de 33% i 66%, és a dir , en clima sec i en clima humit, concloent que no serveixen per res,"

:oh: :oh:

Pucu

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

24 Mar 2007 18:43 #31 per JRR (Visitant)
Home,
Suposo que un sempre es pot rentar la cara, és qüestió de sensacions, com els ànims que et poden donar la gent suposo. :yipi:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

26 Mar 2007 20:48 #32 per (Visitant)

“En un estudi publicat per Med.Sci.Sports.Exercice, es fa esment a que els investigadors no han pogut trobar cap reducció de la temperatura corporal per l’ús de dutxes i esponges durant proves en atletes que corregueren dues hores a una temperatura de 29 graus i humitats relatives de 33% i 66%, és a dir , en clima sec i en clima humit, concloent que no serveixen per res,"


I no van comparar la pèrdua de pes per suor en ambdós casos...?
LLàstima! Van perdre el temps.

Això passa sovint a moltes investigacions: es prenen una gran feinada per obtenir les dades i, un cop les tenen, treuen malament les conclusions.

El cos humà, com el de molts mamífers homeoterms, regula la temperatura interna amb força independència de la temperatura exterior, modificant el nivell del metabolisme i/o suant.

Si la temperatura exterior és alta, suem més. Quan es més alta la humitat relativa és fa més difícil l'evaporació de la suor, i es fa menys eficaç el seu efecte refrigerant. L'efecte és el mateix: suem més. Per això es parla de "temperatura de xafogor.

Quan puja la temperatura interna, tenim tendència a suar.
Si durant un exercici intens que ens obliga a suar ens mullem la pell (esponges...), estalviem suor (aigua), però el cos manté la mateixa temperatura que sense aport extern d'aigua.

Clar que... tots tenim experiència de com refresca remullar-se a l'estiu. Ja m'agradaria a mi tenir a l'abast una font o una dutxa cada 2000 m quan corro a l'agost. Una esponja cada 5000 m no ajuda gaire.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

27 Mar 2007 17:26 #33 per Pucurull (Visitant)

Malauradament, els tramposos en la marató no paren.
:smile: :'(

El passat diumenge 4 de març – el mateix dia de la marató de Barcelona – se’n va celebrar una en la localitat mexicana de Gomez Palacio (Durango): la 19 Maratón Internacional Lala.

La maratoniana Brenda Chavez va arribar en un temps de 3h 23’31”, i s’hagués endut un premi de 24.000 pesos mexicans per haver estat la primera corredora local, però va ser denunciada per part d’altres atletes. Una fotografía mostrava que la seva germana, Daniela Chavez, havia corregut part de la prova amb la mateixa samarreta i número de dorsal que la Brenda.

Com que la samarreta en qüestió portava el número de dorsal i el chip imprès en la roba, se l’havien intercanviat durant el recorregut.
:smile: :'(

Pucu

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

31 Mar 2007 09:29 #34 per amidrine (Visitant)
www.elmundo.es/elmundo/2007/03/30/cienci...896cc9f&t=1175325833

una noticia d'aquestes que agraden tant als diaris

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

31 Mar 2007 11:34 #35 per BurningSun (Associat/da)

www.elmundo.es/elmundo/2007/03/30/cienci...896cc9f&t=1175325833

una noticia d'aquestes que agraden tant als diaris


Esperaré inpaciente los resultados de este "experimento" dadas las condiciones especiales en las que se desarrolla.

km's

l'Experiencia Taronja Continua

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

31 Mar 2007 13:52 #36 per Pucurull (Visitant)

www.elmundo.es/elmundo/2007/03/30/cienci...896cc9f&t=1175325833

una noticia d'aquestes que agraden tant als diaris


En efecte. És - ahir ho deiem en un altre fil d'aquesta web - una notícia insólita.
:yes:

Pucu

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

04 Abr 2007 21:17 #37 per Ra (Visitant)
Hola Pucurull!

Volia agrair-te aquesta tasca que estàs fent de recull de noticies relacionades amb la marató i el món del córrer....

Fa rés que a les dones no ens deixaven córrer, (peró jo ni ho sabia)  i encara ens extranya que ara hi hagin poques a les curses... :oops:

Peró jo crec que poc a poc, això no pot fer altre cosa que canviar    8)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

04 Abr 2007 21:32 #38 per Pucurull (Visitant)


Gràcies a tu, Ra, per llegir-me i intervenir.

En efecte, les dones encara sou minoria en les curses de llarga distància, però des de fa un temps - no gaire - observo que està creixent espectacularment el percentatge. Per exemple, a la darrera Cursa de Bombers éreu un 17%, la qual cosa - segueixo per raons familiars l'evolució de la dona dins l'atletisme de fons amb especial interès - era impensable fa uns anys.

Pucu

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

15 Mai 2007 21:43 - 15 Mai 2007 21:47 #39 per Pucurull (Visitant)

Aigua si, aigua no

Circula per internet  - a la Llista d’Atletisme Català, ara, i a diversos fòrums i blogs d’atletisme des de fa uns mesos– una entrevista feta a un reconegut cirurgià cardiovascular de la clínica Ruber, el doctor Juan José Rufilanchas Sànchez, sobre la quantitat d’aigua que s’ha de beure per  viure.

El metge opina que s’ha estès la costum de beure molta aigua, estimulada per interessades campanyes de marketing segons diu, i en un punt de l’entrevista s’endinsa en la qüestió del perill que suposa el beure-la  en excés quan es  corre una marató.

“ El perillós no és la deshidratació sinó la intoxicació per aigua. Els atletes que en les maratons es moren o es col·lapsen, sabem des de l'any 2002, que és per intoxicació per aigua. En la marató de Boston de l'any 2002, a 488 corredors se'ls va treure sang abans i després de córrer la marató, i es va veure que la major part dels corredors, tenien el sodi baix, és a dir, havien begut massa aigua, i que aquells que es col·lapsaven i els que arribaven a la meta i perdien el coneixement o estaven confusos, no sabien el que feien, tots ells tenien intoxicació per aigua. Cap dels que tenien una certa deshidratació, tenien cap problema de confusió ni de síncope, és a dir, que el que mata és la intoxicació per aigua i no la deshidratació.

(...) Fins que els ronyons comencen a filtrar l’excés d’aigua, les cèl·lules s'inflen transitòriament i també s'inflen les cèl·lules del cervell, que estan ficades en un cofre, que és el crani, que no es pot dilatar, per tant, les cèl·lules del cervell es troben empresonades, podent arribar a un trastorn nerviós, que duu al coma i a la mort. A causa de aquest mecanisme és pel qual es mor la gent que corre en les maratons, perquè entren en edema cerebral i al final poden morir per intoxicació d'aigua.



Quin seria el consum natural, acceptable, plausible d'aigua?

Hi ha dos punts. La persona que està fent una vida normal i l'atleta o persona que entrena molt. La persona que no fa cap tipus d'exercici físic important, ha de beure el que tingui set, ni una gota més ni una gota menys. Tenim el centre de la set, que per exemple si vostè es pren ara una anxova que conté molta sal, als cinc minuts necessita vostè beure, i el que li demana el seu cos beure és la quantitat d'aigua exacta que vostè necessita, per a dissoldre la sal que conté aquesta anxova. És un mecanisme tan fi que no ho pot duplicar ningú, i sobretot, no ho pot duplicar la televisió, on es veu un anunci que convida a prendre 2 o 3 litres d'aigua al dia. Això és publicitat enganyosa i algú haurà de posar mà en aquesta història, perquè això no indueix més que a que guanyi molts diners gent que ens està enganyant.

Els atletes és un altre problema, sempre s'ha dit als atletes “beu per endavant” i això a més s'ha transmès també al públic. Bé, doncs està clar que els atletes bons, els que guanyen les maratons, han begut molta menys aigua que el que arriba l'últim. L'últim és el que ha estat bevent tot el temps i al final té intoxicació per aigua. Bé, igual beu perquè no és bo i la seva cursa en comptes de 2 hores dura 6.hores Els atletes bons beuen poc, i en tot cas, estan una mica deshidratats, no sobrehidratats. Estar sobrehidratat no és gens bo”[/color]

He extret de l’entrevista el que m’ha semblat més rellevant per a nosaltres, però si la voleu llegir tota, aquí està:
http://corredoresoscenses.blogspot.com/2006/06/agua-agua-agua_05.html

I també, com a complement,  un article que es refereix a la investigació durant la marató de Boston.
http://www.clarin.com/diario/2005/04/15/sociedad/s-04601.htm

La polèmica està servida.
:smile:

Pucu

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

19 Mai 2007 21:44 #40 per Pucurull (Visitant)

He dir que no m’agraden les curses o travesses que se surten de l’ortodòxia  - el que podríem dir esperit atlètic -  i que semblen concebudes com esport aventura.

Si alguna vegada penjo alguna cosa referida a algun esdeveniment d’aquest tipus, o d’algun corredor que ha fet una proesa corrent, no vol dir que senti massa admiració pel que hagi aconseguit. Sovint em sembla més propi del Guinnes que de l’atletisme.

Com sigui, potser sigui interessant saber que un espanyol, de nom Salvador Calvo, de 44 anys,  ha guanyat la Vlll Marató de la Gran Muralla Xinesa

Sembla ser que aquesta marató, en la qual s’han de pujar i baixar 3.800 graons de la muralla, té molta dificultat. Tant és així, que el temps que va emprar: 3 hores, 23 minuts i 10 segons, es considera excel·lent pels especialistes, perquè ha batut el rècord de la prova al haver-la corregut en quinze minuts menys de la marca anterior establerta fa un any.

La foto del guanyador en un moment del recorregut ho diu tot sobre l’odissea, però cal preguntar-se si córrer amunt i avall de les escales és fer una marató



L’Abel Anton, que també hi va participar, va quedar el divuitè, amb un temps de 4h 25, una mica menys que la catalana Anna Agustí, que va quedar quarta en dones amb 4h 26.

Pucu

Please Entra or Crear compte to join the conversation.