Veig que això està molt parat, farem la 1ª crónica i a veure si la gent s'anima
Crónica de la meva primera marató París 2015
Com i perquè hi arribo
El dia 11 d'Octubre de 2014, després de mesos sense córrer i 5 mesos després de deixar el tabac ( més de 20 cigarretes diaries) em torno a posar les bambes ( les úniques bambes de córrer que havia tingut mai, tot i que casi sempre he jugat a bàsquet fins la temporada anterior). Com que tenia temps i estava a casa familiar de la meva parella ( sant andreu de la barca), doncs em vaig proposar anar seguint el Llobregat fins a Sant Boi i tornar, mala idea :he: :he: vaig acabar caminant i casi ni caminar, arrossegant-me per poder arribar, però van sortir més de 20kms corrent. Sóc bastant inquiet i sempre havia tingut la cosa de voler fer una marató ( com molta gent) però no pensava que mai es tornaria realitat, però dos dies després crescut, em vaig dir si sense entrenar passo de 20kms entrenant ni que sigui arrossegantme acabo una marató :beurk: :beurk: Doncs el dia 13 d'octubre parlo amb un amic i ens apuntem, objectiu acabar, calaix 4:15 ( per posar alguna cosa)
A partir d'aquí tot canvia, em compro un pulsometre, bambes noves, roba, entro a foros, pàgines vàries i començo a fer un entrenament autodidacte ja que el que m'oferia el meu pulsometre no m'agradava. Cada cop m'agrada més i quedo totalment enganxat.
Començo a competir, primer la Jean Bouin amb un mes i mig escaç d'entrenament, 10k en 42:05, un xic més d'un mes després els Nassos en 39:29, 11 dies després Sitges MM en 1:28:10 primer contacte amb els correcats sobretot amb gran record d'en Jorfer i en Jaume86. A partir d'aquí 2 mitges més casi idèntiques en temps Granollers ( 1:26:28) i Montornès ( un segon menys) amb els 30k de les vies verdes pel mig ( 2:08:38). La progressió fa que vagi canviant el calaix de sortida a Paris, preveient una millora en el temps.
París!
Em presento a París amb uns entrenaments mitjos de 55-60kms setmanals, amb una punta de 90 kms a 3 setmanes del final que vaig pagar en forma de molèsties en el taper, per sort van quedar solucionades i amb repós, fisio i acupuntor em presentava amb bones sensacions.
Després de tot estava totalment emocionat, tot era màgic, arribar per fi a París, la fira del corredor, la gent... fins el gran dia.
Em desperto, nerviós com en altres curses i els nervis cap a l'estomac, lavabo i més lavabo, però com en altres curses una buidada just abans de la sortida m'ho soluciona. Em dirigeixo al punt de trobada amb els correcats però comencen els dubtes de on poder anar al lavabo, no sabia on era la sortida i també anava just, total, que decideixo anar al calaix i aprofitar els lavabos d'allà per assegurar, GRAN ERROR :'( :'( només 2 lavabos per tot el calaix, els minuts avançaven molt més ràpidament que la cua i tot i que em vaig posar a la cua amb 35 minuts de marge no va donar temps i la gent es va col.locar per la sortida i encara quedaven 4 persones, total nervis, dubtes... Al final em col.loco per sortir sense lavabo. Doncs tota la cursa amb "apretons" descumunals, però vaig poder aguantar tot i que en algun video de la cursa ( especialment km 30) se'm veu totalment desencaixat perquè just era un dels pitjors moments, pensava que em cagaria a sobre just davant la torre eiffel amb tota la gent que hi havia... En tot cas va ser la única part negativa tota la resta perfecte
Vaig sortir totalment a pulsacions i sensacions, sabia que volia aguantar les 155 pulsacions i sorprenentment em van donar un ritme un pel més alt del que pensava, anava clavant els 4:15-4:17 min/km amb facilitat, cap al km 3 vaig adelantar l'unic correcat que vaig veure, squash crec, que el vaig saludar ( jo anava amb una samarreta de la ANC groga per si em llegeixes i ho recordes). Aixi vaig anar seguint, havia quedat amb la Silvia, la meva parella al km 19 i en veure-la em va venir una pujada increible d'ànims, em va fer passar la mitja en 1:29:52 però en cap moment vaig pensar en les 3 hores, sabia que era impossible mantenir el ritme i menys amb els "apretons" que pensava que em farien parar. Vaig tornar a veure la Silvia al 30, tot i que justament estava en mal moment i a sobre no ens vam veure fins que ja pràcticament la havia sobrepassat :'( A partir del 30k el ritme va caure, de caixa anava sobrat però les cames ja no responien igual. A sobre era la zona més dura per mi del recorregut, però em vaig posar entre cella i cella baixar de 3:05 que ho tenia a l'abast, vaig haver d'apretar les dents, no podria ni descriure els últims kms només pensava en arribar i en arribar al 42 i veure que ho aconseguia, vaig decidir disfrutar el final, somriure i agrair a París el que m'havia donat, va ser un dels millors moments de la meva vida, just en entrar em vaig deixar anar i casi caic en fallar-me les cames, però ho havia aconseguit, era maratonià i a més a París! em vaig emocionar, vaig entrat en un estat màgic, recollir la samarreta, la medalla, amb un somriure enorme a la cara i llàgrimes als ulls... tot seguit buscar la Silvia, en veure-la, per mi va ser un dels moments més emocionants de la meva vida em vaig desfer i em vaig posar a plorar i vaig haver de seure, espectacular. Moltes gràcies per tot :love: :love: :love:
Final 3:04:40 parcials
5 km
00:21:14
10 km
00:42:40
15 km
01:04:03
20 km
01:25:12
21,1 km
01:29:52
25 km
01:46:39
30 km
02:08:58
35 km
02:31:43
40 km
02:54:41
Totalment satisfet, res a dir. Ara a descansar i a preparar Can Mercader aviat. Com a gran objectiu ja tinc al cap Donosti, on estic inscrit i ja em poso pressió, aquest cop si vaig a pel sub3!! :beurk: :beurk:
Gràcies per llegir-me i felicitats a tots els que van disfrutar del dia :yes: :yes: