Hola a tothom i moltes gracis per ses felicitacions! :^^:
Primer de tot, vull felicitar molt intensament a na
Socanna, en
Lucius, en
estanis13 i en
rathven! Sa meua més sincera enhorabona!

:yes: i també m'agradaria disculpar-me per tardar tant en escriure sa crònica que fa tants de dies que us vaig prometre… he tengut molta feina aquesta setmana, que se'm va acumular després des cap de setmana a París i he anat força de bòlit :beurk: disculpes…
Bé, no sabia com aniria això de fer 2 maratons en un mes, Barcelona es 15 de març i París es 12 d'abril, però era una idea que ja feia anys que rondava es meu cap i enguany tocava. Després d'uns mesos molt bons i d'una molt bona marató de Barcelona, sa veritat és que em sentia molt bé i en plenitud de condicions, físiques i mentals, per córrer sa marató de París. Ses 4 setmanes entre ses dues maratons me les vaig prendre de sa millor manera, combinant recuperació de Barcelona, descans i reenlairament cap a París, amb sa mitja marató de Madrid exactament enmig com a tirada llarga de qualitat entre ses dues proves. Sa jugada me va sortir bé aquesta vegada, així que estic molt content.
Vam anar sa meua mare i jo a París es divendres per la tarda i vam tenir bon viatge i tot molt bé, mai havia estat a París i sa ciutat em va encantar. Dissabte vam anar a sa fira des corredor a recollir es dorsal, i espectacular també. Es dissabte ja començava a tenir nervis de cara a s'endemà, però tot dins lo normal de tenir una marató per davant as dia següent. Molt il·lusionat. Molt il·lusionat de córrer sa meua primera marató a l'estranger, de fer-ho a París i sobretot, de tenir a ma mare amb jo que m'acompanyés. Això últim ho convertia en enormement especial per jo. Fa 2 anys, també va ser-hi a s'arribada de sa meua primera marató, a Barcelona. Estava en un núvol. Molt content i molt il·lusionat.
Diumenge. Partim de s'hotel pes matí, però quan ja n'havíem sortit, vaig haver de tornar enrera perquè em va venir un últim "apretó" que hauria acabat amb sa meua marató ja de primeres, i vaig fer bé de tornar enrera i assegurar-me bé. Amb això, ja no hi era a temps d'arribar a sa foto correcat a les 8:15 tal i com havíem quedat… una llàstima… em va saber molt de mal :arf: Vam anar cap a Arc de triomphe amb es metro, i estava ple de maratonianes i maratonians, era realment emocionant s'ambient, sense paraules. Vaig coincidir amb altres corredors catalans també, va ser un bon moment, sempre t'agrada trobar-te amb gent que parla sa teua llengua pel món. En arribar allà, em vaig dirigir cap as champs elysées, a sa sortida, on s'entrada as calaixos de sortida estava perfectament controlada. Un 10 per s'organització, perfecta, ni una errada. Lo dolent, potser, era que es calaixos de sortida estaven molt separats en es temps en quant a hora de sortida (a mi em tocava a les 10:05, i això que jo anava as calaix de 4h30), però bé cal tenir en compte que erem més de 54.000 corredors i dins es mateixos calaixos hi havia totes ses facilitats possibles per qui necessités acabar de fer ses necessitats fisiològiques. Vaig esperar aproximadament 1 hora dins es meu calaix de sortida, però tampoc es va fer desagradable perquè sa temperatura era força bona, perfecta per córrer, igual que a Barcelona un mes abans. Vaig tenir temps de fixar-me en sa gent que compartia calaix amb jo, n'hi havia de totes ses bandes del món, impressionant.
Bé idò, quan em va tocar, vaig prendre sa sortida, i vaig seguir fil per randa s'estratègia que tenia pensada des de feia temps: per molt bé que em trobés, passés lo que passés, mai baixaria es ritme per sota de 6'00"/km… per bé anés, venir de fer una marató a màxim rendiment tan sols 4 setmanes abans; almenys fins a s'últim terç de sa prova, llavors ja veuríem. En es millor des casos, ja tenia assumit, que, en un món idealíssim, podria aspirar a mantenir aquet ritme d'una manera més o menys constant. Si em veia sense forces, adonar-me'n de seguida, ser tot lo realista que pogués, i regular de sa millor manera possible i que més em convengués. Així vaig fer-ho, partim i a 6'00"/km i a disfrutar des periple per sa ciutat de ses llums. En quant a avituallament vaig seguir sa mateixa estratègia que a Barcelona: només aigua i isotònic (aquí només hi havia aigua, isotònic tan sols un de isostar, que estava dolentíssim as km.30 crec recordar), i res de sòlid; que a Barcelona em va anar beníssim. Tot molt bé, i vaig anar fent, i es recorregut preciós. As km. 15 em vaig trobar amb una al·lota catalana, vaig saber-ho perquè portava sa samarreta de sa marató de Barcelona del 2014 i com as dorsal posava sa nostra nacionalitat, i posava ESP i li vaig preguntar i me va dir que sí, i vam córrer junts uns km, però finalment vaig tirar una mica més i ens vam separar :arf: Tot bé pes moment, es recorregut molt xulu des km.10 as 20 pes boscos de París, i es públic que hi havia i tota s'animació (bandes, batucades, etc.) fantàstics tots, de veres, era emocionantíssim. Inclús no podia parar de tornar es ànims a sa gent i cridar i aixecar es braços… bua subidón! I molta gent quan me veia amb sa samarreta correcat i sa senyera, inclús sentia crits afrancesats de "Visca Catalunya…", em quedava sense paraules, va ser una passada. Quan vaig passar sa mitja marató, em vaig veure molt i molt bé de forces, i vaig pujar es ritme fins a 5'30"/km, i vaig disfrutar com un boix petit, estava volant a París i em sentia beníssim, no sé, no puc explicar-ho amb paraules. Córrer per devora es riu Sena amb sa gent animant as costats i a dalt des ponts era genial. I justament abans des tros des túnels, que és molt xulo també, a dalt d'un pont hi havia ma mare que em va cridar amb força i es subidón que me va donar, em va ajudar a arribar sencer fins es final. Molt molt emocionant, no ho oblidaré mai. Plorant. Finalment, vam passar per devora Nôtre-Dame, per sa torre Eiffel, es camps de Roland-Garros, eren es últims 14km, s'últim terç i anava molt i molt bé, ritme de 5'30"/km, fins es km.36-37 on ses forces em van començar a fallar. Suposc que veure que fins aquell km. anava inclús per marca, i rebaixar es temps que havia fet a Barcelona em va fer tirar, però as final vaig haver de fer un exercici de realisme i intentar acabar dignament, cosa que vaig assolir

(tot i que patint una mica, no molt, però sí una mica… no podia esperar patir menys la veritat). S'arribada a Porte Dauphine… increïble… fantàstic… apostoflant… allí sí que galopava com un cabró, i fent un 5 amb es 5 dits de sa mà dreta… creuava sa línia d'arribada d'una marató per 5a vegada. Senzillament, no m'ho podia creure. Qui m'hauria dit fa tan sols poc més de 2 anys, que hauria completat 5 maratons… molt i molt content, i amb ganes de seguir, sa veritat. Sa dona que parlava pes micròfon a sa línia d'arribada, narrant i animant es corredors que anàvem arribant, juraria per s'accent que era catalana; quan em va vore arribar amb sa samarreta correcat amb sa senyera i es meu buf de sa senyera també em va començar a felicitar amb un català que era de casa, per ses 5 maratons que havia completat i per haver-ho fet a París… encara me'n record, deia "Sí senyor, cinc i a París… ja pots celebrar-ho ja"… :love: Un cop arribat, no m'ho pensava, però vaig rompre a plorar, no sabia que em passava, però no podia parar de plorar. Va venir una al·lota nordamericana molt molt simpàtica a consolar-me i a abraçar-me, i em va explicar que ella tampoc no s'ho creia i que havia vingut des d'Estats Units amb es seu marit i es seus pares per córrer-la, i me va explicar que s'endemà viatjaven tots a Barcelona a fer turisme, i vam acabar rient i jo explicant-li tot lo que havien de vore i lo molt que els hi agradaria sa ciutat més polida del món :^^: i ella em va convèncer, que algun dia, mos voríem a sa marató de Chicago a s'altre costat des xarco… qui sap, ho veig molt difícil ara, però algun dia… :yes: Abans entre llàgrimes, m'havien penjat sa medalla de finisher i me van donar sa samarreta també (me pareix molt bé aquet sistema de donar sa samarreta de "finisher" després de sa cursa per es que acaben)… i vaig seguir caminant per Porte Dauphine fins a Arc de Triomphe on em vaig retrobar de nou amb mare, que em va donar dos besades i em va donar l'enhorabona, en un moment que no oblidaré mai en ma vida. Ple de joia. :smile:
M'acab de donar conta que anava a pujar sa crònica sense haver posat es temps que vaig fer! :surprised: :rofl: Vaig acabar en un temps just de
4h20'00", pareix fet a posta la veritat, però ja us dic jo que no jeje

:wink2: Repassant es temps parcials he vist que vaig ser força regular i constant, més de lo que em pensava: vaig fer sa primera mitja en 2h10'12" i per tant, sa segona mitja en 2h09'48"… així que força bé, molt i molt content pes cap amb es que vaig saber córrer. Es parcial de 5km que me va sortir més ràpid va ser es km.25-30, 28'18". Sub4h30' per 2a vegada en marató, totes dues en s'últim mes, i 2a millor marca en sa distància. Molt content. :yipi:
Bé, moltes gracis a tots per llegir-ho i perdonau pes rollo que us he amollat i pes retard en compartir sa meua experiència i ses meues sensacions. Només vull dir que va ser una experiència meravellosa i que no ho oblidaré mai, i que va ser un orgull immens lluïr es color pastanaga de corredors.cat i es colors de sa senyera des nostro país aquell dia a París. Ser part d'aquesta família és un privil·legi, un plaer i un luxe. Moltes gracis a totes i tots, i sa meua més sincera enhorabona a na
Socanna, en
Lucius, en
estanis13 i en
rathven una vegada més perquè deunidoret tots 4 plegats… :yes: :yipi:
Salut i kms!!!!
PD: es km.38 de sa marató de París…
no té res a vore amb es km.38 de sa marató de Barcelona :wink2: