Nova marató al sac, aquest cop la que fa 79, i al costat de la parella, la Cati, que corria la seva 3a.. que més es pot demanar..
La veritat és que després de 2 participacions al Medoc, anavem a fer la de Beaujolais pensant que al comparar-les, sortiria més malparada...
Tot i els 10.000 participants, només 2.000 corriem la marató (al Medoc 8.500), i 4.000 ho feien a la mitja i altres 4.000 als 12kms. Divendres arribaven a Villafranche sur Saone, i ens dirigiem al palau de Exposicions a recollir els dorsals, en una fira on la recollida era molt fluida, i amb stands de varies maratons, i d'altres, com no podia ser d'una altra forma, del vi novell, el Beaujolais Noveau, que acabava de sortir com cada any el dijous (3r dijous de novembre). Aquí comemcaven els tastets de vi, que no ens deixarien en tot el cap de setmana.. A continuació, la Pasta Party, una veritable festa, amb ball final amb un conjunt, que tot i que els maratonians vam haver de marxar més d'hora, la resta de participants van gaudir durant molta estona.
El dissabte, després d'esmorzar aviat, anavem amb cotxe al palau d'exposicions, situat a un kms, on els autocars, entre 7h15' i 8h15' ens portaven cap a Fleurie, poble on estava la sortida. Sense esperar gaire, doncs els autocars eren molts i molts, feiem el trajecte de mitja hora, amb un gran ambient, doncs el compartiem amb un grup de prop de 15 "tortugues ninja" que també corrien la marató.
A l'arribar a Fleurie, voluntaris amb les banderes de tots els paisos participants, i el president de la marató en persona que ens donava la ma als participants i ens desitjava sort.. i ja abans d'entrar al pavelló, primer tastet de vi. Dins el recinte, per esperar fins les 10h., avituallament tant solid, com liquid.. aigua, cafè, infusions... i més vi.
La sortida, molt fluida comparada amb el Medoc, i amb la majoria de participants disfressats, ens marcava l'inici del trajecte que ens havia de portar cap a l'arribada...I la gran sorpresa, molts i molts avituallaments, cada 2/3 kilòmetres, alguns de oficials, i altres de improvitzant als pobles... i com no, al voltant de 20 tastets de vi, dels que no ens vam perdre cap, durant el camí. Aquí no cal portar cap barreta ni gel, de fet, crec que vam acabar amb més pes que a la sortida.. formatge, llangonissa, pa, xoriço en un avituallent, sucre, platans, taronges, xuxes en un altre avituallament, patates... en fi, que si no tenies pressa per fer cap marca, acabaves gaudint de cada avituallament, i a diferència del Medoc, on les esperes per agafar aigua o vi, o alguna cosa per menjar, son eternes, en aquesta marató perdies només el temps d'agafar el got i veure, o agafar el menjar i menjar-ho...
Tot i no haver entrenat la Cati més de 5kms aquests dos últims mesos, a un ritme tranquil, trotant, caminant als avituallaments, anavem avançant, amb la esperança inclús de baixar les 6h15 fetes al Medoc.
Al km 28 ens ajuntavem amb la gran masa de la mitja, que sortien a les 13h., i una mica més tard passavem pel punt on els corredors dels 12 esperaven la sortida (15h), d'aquests cap ens va agafar. Durant uns kms corriem envoltats de molts corredors de la mitja.
El final de la marató, al centre de Villefranche, també era espectacular... amb un últim km (i com al Tour, amb bandera vermella per marcar els últims 1.000 metres) ple de gent animant. Al creuar la línia d'arribada, la Speaker, en català, felicitava als atletes de Girona... que més es pot demanar!!! Ampolla de vi, com no, i medalla molt original al finalitzar, i un gran avituallament a l'¡nterior de un parking... però veniem tan tips que ja casi no vam poder menjar.
Uns autocars ens tornavem cap al palau, a recollir el cotxe per poder tornar a l'hotel. I al vespre, la nit de la marató al pavelló, un sopar més de "gala", on també hi havia col.laboradors i patrocinadors, amb molta alegría, discurs del president de la marató, un homenatge als maratonians amb més de 100 maratons a les seves cames (n'hi havia uns quants) dalt del entarimat, on també feien pujar als debutants en marató... Per finalitzar, un camió feia la entrada dins el pavelló, portant a sobre a la orquestra, que començava a tocar.. a partir d'aquí, el deliri de tots els assistents, amb música i ball
En definitiva, una organització no de 10.. sino d'11, i en general, amb la sensació de que ens ha agradat molt més aquesta marató que no la del Medoc, tot i ser totes dues de un caire molt festiu i similar.. tenim claríssim que hi tornarem...
Tot i no ser el més important, el temps final va ser de 5h41'19"...la Cati rebaixava en més de 30' la seva marca (i de fet ja es planteja córrer la de Barcelona...)...
Ja sabeu, si tenieu algun dubte per properes edicions... no us ho penseu, i cap allà