Una vegada més (i van ja cinc edicions) s’ha fet realitat una edició més de la MCD (Marató Costa Daurada) i, un cop ha passat un temps prudencial em disposo a opinar sobre la mateixa edició.
Començaré pel principi, una vegada feta la inscripció a un preu rebaixat (tot i que crec que de preu rebaixat res de res valorant “a posteriori” l’atenció rebuda al corredor i obsequis/bossa corredor), tocava recollir pitral i visitar la Fira del Corredor al tinglat 1 del Port de Tarragona. Pam!!!.. plantofada: bossa minsa, minsa (bé no hi havia bossa literalment) un sobre amb el pitral, quatre imperdibles, publicitat (que també donen en grans superfícies sense fer despeses) i la samarreta (molt normal, normal, això sí publicitada per Nike) i poca cosa més. O sigui “Fira del Corredor” inexistent totalment, només es tractava d’un lloc per recollir el pitral i veure el recorregut en un panell (amb greus errades de marcatge, a tall d’exemple no figuraven ni aparcaments ni...servei de dutxes...patètic). Tracte a l’acompanyant inexistent, no tenien “previst” que la promesa visita als monuments coincidia en horari amb la cursa per tant el pitral no podia ser utilitzat pels acompanyants en la visita (tan costava fer un altre pitral o fer un tiquet per visitar els monuments com ho fan a la cursa de l’Espluga o a la Marxa dels Castells del Gaià que caduquen al cap d’un temps, crec que Tarragona s’ho mereix). L’allotjament oficial, hotel SB Express, a l’altra costat de la ciutat, no es podia concertar amb altres allotjaments mes propers i fer autobusos llançadora per corredors i acompanyants (com a la marató de Madrid, a la mitja marató de Mataró o a la cursa de La Mina de Tarragona).
Dia de la marató, sortida caòtica i conjunta (10, 30 i marató) encara per la foto, per què es veiés força participació i gent. Recorregut mal, però malament del tot dissenyat i planificat, les dues passades per l’espigó no eren necessàries (però són quilòmetres que sumen, no?), no es passa pel centre de Tarragona, no es gaudeix del Patrimoni de la Humanitat ni de tot el gran atractiu de la ciutat. Les dues passades pel passeig de Rafael de Casanovas i Fortí de la Reina excessives, en fi, un zero radical pel circuit, tot i ser campionat de Catalunya. Potser pels corredors que s’inicien en les maratons sigui una cursa acceptable, però pel que porta algunes fetes ratificarà aquest escrit.
Sort del voluntaris del 2017 (xapó per tots ells, gran labor), encert dels patinadors en cursa, tot i no anaven visibles (una armilla o casc grog haguessin anat molt bé) esment a banda i encert total els desfibril•ladors mòbils. Avituallaments en cursa perfectes i abundants en líquids, es clar, ja que van mancar els gels promesos per l’organització), estupenda animació de tots el voluntaris als avituallaments donant ànims i escalf als corredors. Gràcies de tot cor per la vostra impagable i callada labor. Moltes i moltes gràcies voluntaris.
L’arribada impecable, ampla i amb visió dels familiars pels corredors molt correcta i també encert en la canalització del “finisher”, és a dir, arribada – medalla – avituallament (escàs, escassíssim) – guarda-roba – massatges (escassos, escassos) i sortida, et canalitzaven molt bé. Ara bé, una aigua, un Powerade i una pasta de full buida (?)...homeeee !!!.. Que només érem 1500 corredors entre les tres distàncies i esglaonats, tot i que de la marató únicament uns 600arribats. Atenció al corredor molt, molt deficient.
Espero i desitjo que a la 6a edició (ja prevista) es simplifiquin errades i es mirin d’una vegada per totes al corredor popular que es qui fa gran la marató, qui paga el pitral i qui espera rebre millors atencions, en fi qui fa la crítica i qui decideix si val la pena tornar o no en properes edicions amb la intenció de posar Tarragona el més alt possible amb la seva marató al capdavant que, amb ganes i voluntat es pot aconseguir l’elaboració i el part d’una marató important pel corredor popular, petita, casolana, però amb un bon regust pels familiars i corredors. Sé que és complicat i dificultós, però amb el suport que hi ha darrera (Runnersworld, Nike, Ajuntament, AEQT, REPSOL, Port de Tgna....) unit amb u grup de gent amb capacitat organitzativa de sobres contrastada es pot arribar a fer una gran marató i per definició jornada maratoniana amb curses de 10, 30 i marató amb molt de mèrit.
Manel ALCAIDE (Dropoman)
Pitral 245