Hola a tothom!
2 setmanes de calor intensa van ser l´avantsala de la Marató.
Però, Curitiba, que és una ciutat que pot tenir les 4 estacions en un sol dia, no ens va decebre i va passar de 32 graus a 22 graus després de pluges intenses les dues tardes anteriors.
Va fer un dia de sol i com que la Marató començava 7:15, fins el Km 15 la temperatura va ser agradable. De fet, els 11 primers el vaig córrer amb segona capa. Al km 11, la meva dona i les meves filles m´esperaven onejant l´estelada per fer el primer avituallament amb gel i animar-me
El recorregut, tal com us havia dit, dur. Cap bogeria, però molt serrat. Obligant al canvi de petjada continu, posicionament del tronc i balanceig de braços.
El Kenià Fred Chesondin va vèncer amn 2:22:19. En dones la Keniana Jackeline Rionoripo amb 2:49:12
Em vaig equivocar en fer el primer post. Si va ser multitudinària. Van venir molts més corredors que no m´esperava. De tot el Brasil.
L’organització va optar per un circuit per carrers centrals, la majoria amb grans arbres que feien molt agraït córrer. Aigua cada 3 i gatorade també cada 3 a partir del 21.
Animació de públic entre poc i gens. Seré sincer... gens.
Del km11 al km21, sense pena ni gloria. Kms a 4:50 i kms a 5:30 per causa dels desnivells. Barris residencials, cases baixes i silenci entre els corredors. Semblava més una tirada llarga que no pas una marató.
Al 21, gel i crit de guerra. Vaig veure 1:50 al garmin i vaig enfilar, ara ja si, amb 30 graus cap a el km32 on m´esperava de nou la meva família per donar-me suport en el mur. Del 26 al 32, sis interminables kms per una autovia sense ombra.
Al 32, puntualment, la meva família. La meva filla gran em va tirar 2 fotos ben professionals, la meva dona amb un somriure després de haver hagut d´enfrontar carrers tallats durant tot el matí i la petita animant-me.
Vaig continuar fort de moral. Al 33 uns amics Bascos amb el seu bebè de 4 mesos, que varen anar expressament a animar-me, em varen saludar.
Enfilant els 9 últims kms, em va agafar el mur i vaig patir d´algunes rampes que després d´un km van remetre. Això si, em van obligar a reduir la velocitat fins a 5:30 i fins arribar a la meta.
A partir d´aquest punt la quantitat de corredors que caminaven era alarmant. Vaig arribar, feliç com sempre.
Els Curitibans son pocs sorollosos, quasi no tenen carnaval i la samba no és el seu fort. A l´arribada i havien grades plenes, però no hi havia gaire caliu.
Perfectament organitzada, potser no és la més animada del món, però el carres verds i nets de Curitiba, els seus 3 o 4 edificis històrics i el fet d´haver estat la nostra ciutat d´acollida al Brasil durant quasi 3 anys, van fer com si estigues corrent a casa. Recomanable si esteu de pas cap a Argentina o Foz d´Iguaçú.
3:51:08 va ser el meu temps. Dins el previst. La propera, abans de tornar a Europa a viure... Montevideo o Rio.
Salut a tothom.