Quan em vaig plantejar fer la marató de Roma va ser per una banda per la atracció que em desperta la ciutat, que s’ha convertit en parada obligada en les meves visites a la família “italiana” :love: :love: :love: i d’altra, per la historia maratoniana d’en Bikila a les Olimpiades del 1960. :surprised: :surprised: :surprised:
Imaginar-me corrent pels carrers d’una de les capitals de la historia sempre m’ha produït un sentiment de felicitat, així que tenia l’objectiu clar i només faltava que arribés el moment.
Amb els amics del
JB Team (gràcies amics, sou uns sols :love: :love: :love:), vam parlar de fer-la el 2016, però ja no em podia resistir i vaig caure de quatre potes per fer-la aquest 2015.
El cap de setmana comença divendres, amb sol i calor, però ja totes les previsions apunten a pluja... Divendres recollida del dorsal i bossa del corredor al Palau de Congressos de Roma. Fira correcte, jo crec que similar a la de Barcelona però a la italiana, o sigui digue’m que cambiem les estovalles de disseny per unes de quadres vermells. La bossa del corredor té com a atractiu principal una samarreta tècnica de “veritat” i una motxila, tot patrocinat per NB. L’ambient que es respira: 100% maratonià. :yes: :yes: :yes:
Diumenge al matí em desperto i només treure el cap per la finestra veig que plou amb ganes així que ja sé que tindré una marató passada per aigua. :grrrrrr: :grrrrrr: :grrrrrr: Tinc la sort de trobar un taxi a la porta de l’hotel i li dic que em porti a la “Piazza Venezia”. Gran cagada. :grrrrrr: :grrrrrr: :grrrrrr: L’entrada a la zona de la marató no es pot fer per la zona de l’arc sortida i m’obliga a fer una patejada important de gairebé 30 minuts. Evidentment em foto de mala llet, per lo burro que he estat en no llegir la zona d’accés i guiar-me per l’arc de sortida.
Un cop canviat deixo la bossa del corredor en els ja coneguts camions de les maratons italianes. Tardo 5 segons. Perfecte.
L’accés al calaix també perfecte.
De totes maneres jo vaig amb temps, i crec que la gent que va una mica justa es deuen haver format unes bones cues. Té pinta que aquí ningú pot posar-se a un calaix que no sigui el seu. :yes: :yes: :yes:
Al calaix, intercanvio paraules amb un sabadellenc i un tortosí, els dos van a buscar marca i se’ls nota nerviosos. La marató és molt puta. 3 mesos d’entreno per anar a buscar marca i el dia t’ho fot enlaire. Jo per la meva part, estic de mala llet però tranquil, la meva motivació és per sortir i passar-ho bé i l’objectiu marcat és passar per la mitja en 1:44 i baixar del les 3h30.
La sortida és trista, poca gent, un speaker que parla de la historia de Roma però sense cap gracia. La gent surt a sac, a lo gasosa power
, i la meva única preocupació és no prendre mal. Al km 3 sento un “Visca Catalunya” que em revitalitza i em dona un cop de moral però que s’esvaeix ràpidament quan veig clarament que la ciutat no va amb la marató. :grrrrrr: :grrrrrr: :grrrrrr:
Suposo que el dia ho condiciona tot: pluja i vent en trams, cosa que no ajuda gens a animar, però crec que en els primers 10 kms els únics crits que sento són els de 2 conductors discutint amb policies perquè no poden creuar els carrers
. Paradeta per fer un riu i intentant petar la xarradeta amb un d’aquí i un d’enllà. Per cert, molts espanyols i pocs catalans. Intento mantenir un ritme al fore de 4:51-4:54, sé que pararé diverses vegades i l’objectiu ha d’estar en el sub3h30.
Al km 17 un dels millors moments de la marató quan vas per la Via Conziliazione de cara a Sant Pere :surprised: :surprised: :surprised:, en aquest tram del barri de Prati hi ha una mica d’animació sobretot de les famílies d’estrangers que corren. Els acompanyants espanyols, els que més animen.
Al km 19 primera paradeta per saludar a la família que avui és legió i realment ells si que m’animen. Perdó uns 45 segons però sé que els tinc de coixí. Passo la mitja en 1:44:01 i els carrer ja van cap a les afores. Zona encara més trista ja que hi ha un bon tram compartit amb cotxes per altres carrils. Van passant els km i l’únic pensament és arribar i anar a dinar, que això segur que no em defraudarà. :mdr: :mdr: :mdr: Vaig xop, tinc fred i hi ha algun tram que fa força vent.
Al 35 tot cambia, de cop para de ploure i es veu força animació i de pas és el lloc on he quedat un altre cop amb la familia i els tornaré a veure un altre cop al km 38 i al km 41. Han sigut uns seguidors fidels i els haig d’agrair l’ajuda quan el coco no va fi :love: :love: :love: Paro en totes les trobades i aprofito per beure aigua i comentar els següents punts a veure’ns.
El tram del 35 al final si que hi ha ambient, de totes maneres contrasta veure trams amb molta gent, uns de compres o de passeig i d’altres animant la marató. El pas per la Plaça Navona és espectacular.
Finalment 3h27 i els últims 6 o 7 km han valgut la pena. :yes: :yes: :yes:
Evidentment la pluja m’ha condicionat tota la marató i l'estat d'ànim
però val la pena dir que la organització és perfecte :yes: :yes: :yes:. Els km perfectament senyalitzats amb banderoles, els avituallaments a una banda però llargs i amb indicacions clares de aigua, isotòniques, sals, fruita, etc, el guardarroba ràpid(camions), l’accés els calaixos. Res a recriminar a l’organització.
El problema és que jo tenia al cap una ciutat volcada amb la marató i és totalment el contrari. Una ciutat per una banda i la marató per una altra. El circuit una mica puja i baixa i amb l’afegit del adoquins. A mi no m’han passat factura, però suposo que si vas a per marca és un fort inconvenient.
Continuem (Polgi
)