MARATÓN VALENCIA TRINIDAD ALFONSO15.11.2015

Enohrabona Polgi, ets un exemple. Gracies per la cronica.

Polgi

moltes felicitats per la teva marató per el teu registre i per la teva guardiola  i la teva 9na sinfonia

Jcarpa

No ens vem veure ten raó però si em volts veure ahí al vespre em vaig inscruire a Sevilla 

Danabold

Ja ets maratonià crak moltes felicitats 

Danili

moltes gràcies per posar elvideo on sorto jo quina feina crak 

siusplau Grinta vull saber que has fet amb els gels por amor de dios

Vídeos d'arribada. En alguns he agafat el vídeo lateral perquè hi ha massa gent a l'arribada i no us trobo. Si me'n deixo digueu-m'ho...

On has trobat els videos laterals ?

La batalla de València!

Fa molts mesos que vaig prendre la decisió de tornar a la marató de València per tercer any consecutiu, no recordo quan va ser, tal vegada ja per rutina cap el maig després de passar per caixa a la Behobia. Són dos caps de setmana seguits que ja són tradició al meu calendari de curses i són realment poques les que he fet tants copa en 4 temporades que porto corren.

Enguany semblava que s’alineecin els astres a València. Hi tornaria a haver una altre gran representació correcat com el darrer any, on vaig gaudir tant a la berqueta del Capi! Fins i tot un bon grup de Vilanova organitzaria un autocar amb uns quants aspirants amb el meu mateix objectiu, com fa dos anys.

Però la marató és molta marató, fa de les seves i no et pots despistar ni un segon. Durant els molts mesos de preparació, em van sorgir problemes al quadriceps dret que encara persisteixen. Els bessons sembla que ja han deixat de molestar. La preparació ha estat llarga i dura, mai abans havia arribat als 800kms, que no és un gran volum. Tot i així, la mitja test em va sortir millor de l’esperat a l’aconseguir rebaixar 6 segons la marca i la tirada llarga la vaig fer força ràpid.

Les darreres setmanes vaig patir un encostipat emprenyador, que va durar 10 dies i va acabar amb antibiòtic de 3 dies. Per sort, la Grinta em va dir com acabar d’erradicar-lo sense minar més les meves forces i que no em passes factura el nostre gran dia. I durant aquests dies vaig fer pocs entrenaments amb la sensació que la feina ja estava feta.

Jo he estat de sort i la preparació s’ha reduit a molesties però malauradament, masses de vosaltres heu quedat pel camí. Una abraçada a tots!

Dissabte a les 7h del matí, acompanyat de l’estimada Júlia31, sortíem de Vilanova amb el bus del grup d’entrenament Evasion de Vilanova. Crec que de tot l’autobús només coneixia 3 persones però amb tots ells hem compartit hores i kms a les pistes de Vilanova (on comença i acaba la mitja de Vilanova, proper escrit que haig de fer!). I pocs minuts després de les 11h ja erem a València. Deixem les maletes al nostre hotel i anem a la fira del corredor. Allà parlem força estona amb la Grina i el DEL@. Inclús veiem el Sergi de la MLM, que maco que és! Tornem a l’hotel, ja tenim l’habitació bien! Surto a correr 20min, dutxa i cap al Corte Inglés.

Arribem tard però just en el moment d’entaular-nos. Coincim entre el Jord1 i la família de l’amic Rafa. Per davant tinc la G3mma i en Carles22. Ens sentim a gust tot el dinar, la Júlia diu que em vaig passar el dinar parlant i que vaig menjar poc. Estava nerviós i no era el menú més adequat pel meu estómac però especialment el Rafa em va calmar. Sempre em fa riure, ell i el Jorfer em cuiden molt. El trobo a faltar…

Ja tenim tota la feina de dissabte feta, anem a l’hotel a descansar. La Júlia es troba malament i s’adorm, aprofito per anar a comprar plàtans i saber on està el restaurant de demà. El trobo, està tancat però caram, està super aprop. Només faltarà que sigui bo. Torno cap a l’hotel i em trobo a l’amic Rafa i l’Àlvar Polgi que han perdut les dones. S’havien posat al meu hotel en comptes del seu. La Júlia segueix dormint però finalment l’haig d’aixecar per anar a sopar, que no vol, però ha de menjar. Anem al restaurant de fa 2 anys, l’any passat el vaig intentar tancar per nosaltres però es van fer enrera, una llàstima doncs és molt bo. Està en un dels carrerons del centre, San Tomasso, un italià exquisit! Aviat tornem a ser a l’hotel i a dormir que demà…

Sòna l’alarma del mòbil i faig un bot. Tinc son, molta, però són les 6:30 tocades i haig d’esmorzar bé. La Júlia continua trobant-se malament i no vol esmorzar. Vaig tirant i menjo força, pa torrat amb pernil dolç, plàtans, cereals… passen les 7 i segueixo menjant, potser que pari! Torno a l’habitació i descanso al wc, m’ho prenc amb calma però res. Més nervis. Com hagi de parar a fer pix altra vegada…per no parlar d’altres necessitats! Correm a la foto correcat, som un munt i encara falta gent! Intento saludar al màxim de gent però molts se m’escapen. Llàstima, molta sort a totes i tots! Ha estat un gran camí fins aquí! I cap al calaix.
Em poso a buscar la barqueta vilanova sub3h, sé que l’entrenador els acompanyarà tant com pugui si el bessó tocat que té li permet, i aixó és garantia de fiabilitat màxima. Per sort els localitzo ràpidament doncs estan escalfant dins el calaix. Em situo amb ells i els saludo tot i que no els conec. En aquell moment em piquen l’esquena: Hola sóc en jcarpa! Quina il·lusió!! Pere, em vas enganxar en un moment que estava una mica incòmode, allà acoplat totalment i els altres 6 de la barqueta que em miraven una mica de reull com preguntant-se “este qué hace aquí?”. No recordo ni si et vaig desitjar sort… Mil disculpes! Passen uns minuts i trobo la Júlia que ja m’ha trobat i està a la reixa de darrera, just a la corba on estem. Li faig un petó i torno amb la barqueta, que no se m’escapin!! I arriba el bo de l’angelman, amb la seva alegria! I malauradament també un refredat. Em diu que no les té totes, que ha passat una mala nit. Li comento que per allà hi ha en TOCIBDN, que l’he saludat fa poc, i que també hi hauria d’haver en danili aprop, però que no l’he vist. Aprofito per fer l’últim riuet.

Anuncien per megafonia el minut de silenci. Gallina de piel. Chapeau per l’organització. Recordo l’amic que tenim a Paris el qual vaig poder parlar amb ell ahir. Respiro afectat. El cap em vola al 11-S, al meu treball de recerca, al 11M, el 7J… Com hem arribat fins aquí? I el pitjor, com sortirem d’aquesta?

Els de l’evasion s’abracen entre ells i em retornen a la sortida de la marató de València. A mi no m’abraça ningú així que li vaig a fer el darrer petó a la Júlia que és molt millor! I tot es precipita, sortim!

L’únic que tinc al cap és no perdre el David, ell va de rosa i els 6 restants van de blau (bé, un també va de rosa, sempre al darrera, ens acabarem fent coneguts i tot!). Desconec les possibilitats reals de tots ells però sé que a la mitja del Mediterrani, a la barqueta de 4’/km forces d’ells hi eren, per tant, com a mínim, tenen les mateixes opcions que jo. És un bon grup. Em poso l’últim i em dedico a seguir-los. Passem el primer km ràpid, a 4:30. No es prou ràpid però hi ha molts gent i hem perdut molt poc. Recordo l’any passat que havíem perdut potser uns 30 segons o més i com tiraven en Joan33 i el TociBDN mentre que el Jorfer els frenava. Aiiii si fos aquí!! Recordo les seves paraules, la marató és llarga, hi ha molt temps per recuperar… però aquesta gent va a saco. L’escalfament ha durat 3-4kms i ja anem per sota de 4:15.

Passem la barqueta de 3h15’ que va fletxada, no entenc res. Això dels pràctics no ho veig gens pràctic. I a més retalla tant com pot, com els de la meva barqueta… Aprofito per parlar amb el Pardo, a veure quines sensacions i intencions té. Em comenta que de moment va bé, que intentará acompanyar-los fins el final i que li agradaria passar la mitja marató en 01:28:30. M’espanto una mica, no ho pagaré més tard? Recordo les paraules d’en danili, del Jorfer i del meu entrenador que em deien que millor que anés acompanyat encara que fos anant un pél més ràpid. Així que exactament és la situació.

Tracto de fer kms sense pensar massa en la marató, ja arribaran els moments difícils més endavant, segur. Però al km5 m’agafa flato! Ostres que estrany. Al km12 em prenc un gel i em fot un cop de puny a l’estómac ben maco, miro el garmin i anem a 4, vull pensar que és perquè anem ràpid doncs aquest gel fa 4 maratons que m’acompanya i mai he tingut problema.

Continuem i a bon ritme. Ara ja hem recuperat els segons perduts a l’inici i m’entretinc fent de Jorfer. A mi em costa molt més i mira que anar sumant 4:15 no té la complicació de 4:27, per exemple… Els vaig cantant els segons que anem guanyant de marge a la barqueta. Em continuent ignorant força però jo a la meva, vaig parlant amb el de rosa, em comenta que fa un any a Castelló va fer 2h55’!! Juer, de tots els que són allà és del que menys ho hagués dit!! I fa estona que el sento respirar força sonorament, no sé pas si va molt bé, li pregunto i em diu que no.

Encara l’avinguda dels kms16-17, allà hi ha de ser la Júlia. M’enrecordo que l’any passat també hi eren els meus pares que enguany no han pogut venir. Hem quedat a la dreta perquè després ho tingui més fàcil per anar al centre. La barqueta va per l’esquerra i jo em descmarco menjant-me tot el sol. Per fi la trobo, som petitonets i no destaquem precisament! Però ens trobem ràpid! Li vull agraïr que estigui allà un any més, que s’hagi aixecat del llit tot i que no es trobi gens bé per seguir-me amunt i avall. Així que em paro i li faig un petó, un més! Es sorpren i segueixo, que se m’escapen!!

Passem la mitja amb poc més d’un minut sobre el temps que tenia previst, em preocupa haver anat massa ràpid però penso que si em surt una bona marató i aguanto, em porten a per marca. No obstant, les sensacions no són les millors. Penso en Barcelona, fa 8 mesos. A la Meridiana anava força cómode però era tota una incógnita. Pg de Gràcia m’havia fet patir i l’arribada al Princesa Sofia la vaig fer a tot drap després de parar a fer el primer pipi. No anava tampoc fresc allà però crec que avui vaig pitjor. Què collons, tu tira. Em giro i el de rosa s’està quedant, em sap greu així que l’intento animar. Em diu que tiri i li dic que queda molt, que té temps de recuperar-se, que ja ho hem parlat que la marató és molt llarga i pot ser un inconvenient però també una virtut.

Amb tot això la barqueta s’ha escapat uns 10 metres que se’m fan feixucs de recuperar. Ja només queden 4 blaus, el Pardo que encapçala i jo que tanco el grup. Tenim davant la mega barqueta de 3h, anem a 4:10 i no aconseguim reduir els pocs metres que ens separen. Els pràctics…

Al 25 em torno a prendre el mateix gel que abans he citat i si abans m’ha sentat malament, aquesta vegada ha estat com una pallissa per la meva panxeta. Intento seguir el ritme que marca el Pardo però em costa horrors, com més forço, més mal em fa la panxa… Ara que hem començaven a passar aigua!! Intento aguantar fins el km27 on hi tornarà a ser la Júlia. Li donaré el cinturó porta gels i els 2 que queden em cauen pel terra. No vaig bé. Quan trobo la Júlia li dic, que no, que ufff, que res, que a casa no pateixin perque hauré d’afluixar. M’anima. M’anima molt. Continuo algún km més amb la barqueta evasion a pocs metres però l’esforç és descomunal, estic molt ofoscat, no sé què estic fent. Estic patint molt i l’objectiu sub3h no podrà ser. Em retiro. És absurd continuar. Per a què seguir si em queden 15kms per a no res?

Va Jaume, aguanta un km més. Estàs a València, portes 3 mesos i mig preparant aquesta cursa, que cony, aquesta marató! Tu xaval te les prometies molt felices, portes 4 maratons que les has fet rascante els ous i has repetit mil cops que no coneixes el mur. Doncs avui no has arribat ni al 30, campió! Però toca patir i l’acabaràs, perquè això, això sí que és la marató. Diuen que comencen al km30 i sempre has accelerat en comptes de frenar. Això no val, no tens experiència i avui toca aprendre. Tranquil i ves fent.

Em tapo el garmin amb el bufff i comença, per mi, la mascletà.

Alenteixo el ritme fins allà on el cos em demana, desconec a quan vaig, crec que m’estic arrastrant i no em paren d’avançar corredors. Crec que ben aviat em sobrepassarà en danili. Els kms semblen milles. O inclús maratons senceres! Quin patiment! Tinc ganes de parar i caminar però no m’atreveixo, crec que si paro no tornaré a córrer i no vull demorar-me hores.

Desconec quan porto, de temps i de kms. De cames vaig bé i de cardio tampoc no em noto al límit però la panxa no em deix apretar. De fet, fins i tot l’aigua dels avituallaments no m’acaba de sentar bé. Cada cop que bec me la noto pesada i plena de líquid. Doncs aniré fent glopets…fins que em cansi de l’ampolla! Algú em crida, és el vilanoví de rosa que s’ha despenjat a la mitja. Em passa a tot drap! Em diu que s’ha recuperat i continua a tota màquina. Me n’alegro per ell, semblava bon paio.

Aprofito la no tensió del temps per intentar recordar les cròniques d’en ToniVLC però ja serà el 3r cop que corro per aquest traçat i no em conec res! Algunes zones em sonen, com la gran rotonda o els 2 tombs de 180º. Definitivament no puc anar a fer turisme corren! Xoco totes les mans dels enanos que trobo. M’encanta fer-ho, almenys que aquesta estona serveixi per algú. Sento molts ànims però s’adrecen a un jaime que no sé qui és. Aquest darrer tram és més calorós en quant a animació, sens dubte. Al km39 m’espera la Júlia per darrera vegada. Crida esbojarrada i li demano calma, tinc moltes ganes d’acabar aquest calvari. Sap que pateixo i m’anima i li dic que estic bé, que queda poc i acabaré.

S’acosta el final, encaro la baixada i recordo els metres que vaig còrrer ahir per aquí. Per tant, ha de quedar poc. No trobo el km41 per enlloc, continua fent-se etern. Encaro la baixada, ahir vaig calcular uns 500 metres. Em trobo un vilanoví de la barqueta, l’animo a seguir-me però va més petat que jo.

Entro a la pasarel·la blava, em poso la mà a la butxaca i trec l’estelada. Estic pletòric doncs acabaré i aquesta marató em curtirà molt. Aixeco el cap i miro el marcador per curiositat. Ostres! 3 hores i 3 minuts! només he perdut 3 minuts i el minutet que portava de marge?? No m’ho crec, el cansament m’ha pujat al cap… Tant se val, jo ho celebro, estic molt feliç. Jorfer, va per tu.

El garmin hem diu que he acabat en 03:03:08, primera sorpresa. Aquesta bona. Saludo als components de la barqueta, hi ha algun de molt euforic! Veig arribar al Toci, tinc la impresió que ha arribat molt ràpid. Va a saludar a…el Carles? Dutxat? Ui! Vaig cap allà però el Toci se m’escapa. Parlo amb en Carles22 i em comenta que ho ha hagut de deixar, quin greu! Havia entrenat molt fort! La propera ho peta segur! Vaig a recollir la medalla, la donen en un plàstic petit, va home, jo me la penjo! Ui, quin mal! Què passa? Porto la samarreta plena de sang, els mugronets els tinc al rojo vivo! Em trec la samarreta i m’embolcallo amb la manta térmica. Veig sang darrera la samarreta, no sé d’on caram surt. També tinc sang a la munyeca del garmin? Sóc un pupes!

Busco la Júlia però encara no ha arribat, surto del recinte, no la veig, torno a entrar, em trobo al danili i parlem una estona. Està decebut, vol marxar a l’hotel així que no l’entretinc. Em giro i allà està la Julieta! Què dolceta que és! Anem a marcar la medalla però un segurata no em deix tornar a entrar. Però si abans ho he fet! Discuteixo amb ell i l’engego a dida. Torno a entrar per allà on ho havia fet abans, saludo al Genís! Pago la medalla i quan me l’estan a punt de marcar el de darrera meu li agafen rampes a les dues cames. Va al terra i em demana que l’estiri. Ho intento amb les mans però no tinc força així que em poso de genolls sobre les puntes dels seus peus. El meu pes sí que li serveix. Amb tot això s’espatlla la màquina en què estic. M’espero, pacient, tot sigui per ensenyar-li al segurata jeje

Anem cap a l’hotel, hem dutxo i a dinar. Aquest any va bé i la paella agrada a tothom. Estic content. A més, hem compartit dinar amb en danili, la Carmen i el ToniVLC. Ha anat molt bé i la Júlia s’ha distret força. Hem de marxar aviat i quan arribem al bus que ens ha de portar a Vilanova ens comenten que una noia està tornant de l’hospital, que al km38 ha caigut desplomada inconscient, però que está bé. La rebem amb un gran aplaudiment. Va a dutxar-se, explica als seus companys què recorda i tornem cap a casa. Ens espera la Fira de Vilanova. Arribem gairebé a les 10 però encara resten algunes botiguetes obertes així que aprofitem per comprar una coca de metro. Ara se pot permitir un gustassu! (que dirien el Nuñez i el Sandruscu).

Júlia, a Barcelona vull anar pel 2h55min, ja ho he mirat, et sembla bé? Estàs fatal!, em diu.

Vídeos d'arribada. En alguns he agafat el vídeo lateral perquè hi ha massa gent a l'arribada i no us trobo. Si me'n deixo digueu-m'ho...

On has trobat els videos laterals ?

A www.marathon-photos.com

Selecciones la prova, poses el teu número de dorsal, situes el cursor dins el rectangle del vídeo i et sortirà una pestanya de selecció: 'Before finish' i 'Finish'. El primer vídeo és el que jo he anomenat lateral. Amb un software estil 'DownloadHelper' me'l baixo en format flv. 

jaume86 crònica llegida esperant la narració del final conegut (ja havia vist el vídeo de l'arribada)  :^^: felicitats per la lluita i a per Barcelona  :yes:


Salut!
Jordi

Mireu quina conya ens envien ara!  M'he fet la comparativa amb els ratolins Jord1, Guiri i Grinta.

Persecucions a València. El darrer paga el sopar.

86jaume. Aprenent estàs molt. Corredor seràs gran i 55:2 faràs.

us deixo la meva cronica, publicada també al foro del JB

Diumenge, toca matinar i fer un bon esmorçar, no paro de hidatar-me per que se que fara calor, ja tinc la experiencia de la marató de Barcelona de fa dos anys i no vull que em tor-ni a passar.
Cami de la sortida em trobo a Anrol, Polgi, Pol, Jord1, Genis, Amic, AlbertLC, Danili, Gemma,Carles… vaja amb tothom. Vaig parlant amb David1978 del objectius i del ritme a portar. Tinc molts dubtes, desde Juliol que porto entrenant per aquesta cursa i mai he trobat un ritme comode, problemas fisics, dues mitjes acabades demanant l' hora, en fi que em presento a la linea de sortida nervios i confiat que al menys puc fer marca perque tinc marge.
Arranca la cursa, i els primers kms vaig molt lent, molta gent i em passo tota la estona passant corredors pero sense presses.
Al km 5 passo al costat de Gemma i No Surrender, i m adono que he sortit molt darrera del calaix i he perdut molt de temps pero no em preocupa perque al menys he reservat forces.
Apreto una mica i poc a poc vaig agafant el ritme que volia, entre 5:15 i 5:20.
Arribo a la mitja i marco 1:52,  de moment vaig be, a 5:21 de ritme mig i enfilo cap el km 24 on m' espera la familia.
Arribo el km 25 i noto ja la calor, bec molt als avituallaments i perdo temps pero se que es necessari, els ritmes començen a baixar 5:25 a 5:30 pero encara tinc marge i no em preocupa.
Al km 30 em prenc el gel de cafeina, la calor es fa notar i començo a estar cansat de les cames, em fan molt mal, i passo al pla B del mister, gambada curta i rapida.
Els kms cada vegada son mes llargs, mes eterns, aquí acaba la cursa i comença l ' epica, “un altre marato que em tocara patir” penso, els ritmes baixen 5:40 a 5:45.
Passo el km 35, i em prenc l ultim gel, de moment aguanto a 5:45 i encaro els 7 ultims patint moltissim, no puc aixecar les cames (fan un mal terrible ara)i practicament arrastro els peus, aixo fa que arribi al 37 marcant ja 6:00.
De sobte, com un miracle (efect gel?), les cames començen a respondre, puc aixecar genolls i marco el km 38 a 5:20 pero nomes es un espejisme, ja que el 39 torno a marcar a 6:00.
Penso mentalment en els kms que em queden, la cosa va molt justeta, si marco 5:30 encara podria fer marca, si ho faig a un rime mes lent no ho conseguire i m arrisco, em prenc un gel energetic de efecte rapid al km 39. Passo el km 40 en 3h40, justet, justet.
Pero el efecte del gel no es el destijat, el cos m ' ho rebutja i el estomac en fa un buit i tinc unes ganes terribles de vomitar, les cames em deixen de funcionar i paro a caminar, no puc mes, vaig caminant uns 200 o 300 metres, fins que em passa el mal de estomac. Arribo al km 41 i torno a correr, sembla que estic millor pero ja he perdut un minut i mig, casi dos, i se que no fare marca aixi que em deixo anar fins a meta disfrutant de l ambient tant increible que hi ha.
Al final 3:55, no estic decepcionat ja que ho he intentat, no era el dia pero al menys tinc un altre marato al sac i encara tinc Sevilla que m' espera.
Felicitar a tothom, tant els que heu fet marca com els que no, va ser una marato dura, i ha tingut molt de merit acabar. Mencio especial per Carles22, la marato es traidora i no et mereixies aquet final cruel pero s ha de ser fort mentalment, se que a la propera encara entrenaras millor i faras una marca increible, la marato esta en deute amb tu.

Persecucions a València. El darrer paga el sopar

Este vídeo es privado. 

robertgr68 quin patiment  :beurk: sort que et vas deixar anar al final per gaudir, felicitats  :^^:
Prenc nota del pla B "gambada curta i rapida" i destacar que m'has donat molt mal rollo  :'( crec que 5:20 serà el meu objectiu per Castellón i no vull haver de fer una crònica semblant  :eyes: :beurk:


Salut!
Jordi

Se m'acumula la feina! Tinc dues planes per llegir.
No em faig la interessant, de veritat. Els dimecres treballo 12h seguides sense connexió  :arf:
A veure si trobo una estona avui...

Persecucions a València. El darrer paga el sopar

Este vídeo es privado.   

Resolt! 

:rofl: :rofl: :rofl: :rofl: 


Salut!
Jordi

He llegit unes quantes cròniques:
Guiri, gran MMP ben merescuda
jcarpa, incombustible. M'has fet patir amb els gasos...  :winktongue:
finorunner, MMP amb molt marge de millora  :yes:
TOCIBDN, 2a mitja més ràpida Això vol dir que pots sortir més ràpid d'inici 
No Surrender, campiona. Veig que volies llençar-te a l'aigua a l'arribada. Sort que et va salvar el bo de'n Jordi Mas  :wink2:
Trivix, molt bona marató la teva. Una mica més i no arribeu a la sortida  :he:
guissona, ets un animal maratonià  :yes: No deixis d'escriure cròniques 
AtletaVisible, Chapeau!!! Que fàcil ho has fet
MiguelSBD, et va la marxa company. Una més i les que queden per davant  :yes:
jaume86, aquesta vegada ha tocat curtir-se però te n'has sortit prou bé  :yes:
danalbod, molt lluitada i en molt bona companyia :smile:
polgi, bona simfonia, molt ben descrita 
robertgr68, bona crònica. La propera millor.  :yes:
Grinta, Ens tens pendents del següent fascicle  :sleep:


Més cròniques!!!!

carai !!  .. quines croniques mes guapes .. us felicito a tots  per voler compartir-les ..  :love:  encara que falta alguna 

Ostres Jaume86. He llegit la teva crònica i m'ha transportat a la meva de Barcelona de fa uns anys. Anava per sub3 i vaig fer 3h04, amb els mateixos pensaments de plegar i patiment. De fet, fins i tot vaig apretar l'Stop del garmin per entrar a una entrada de Metro. Tot i que al segon el tornava a engegar... El cap fa males passades. Doncs d'aquesta marató es de la que estic més orgullós. Per no deixar-me anar, que és molt, molt fàcil. Cada kilometre era una vida i per rematar el Paral.lel.

Jo estaria la mar de content Jaume. I amb el 1h23 del Mediterrani era lògic sortir a sub3. Simplement la marató no és una ciència exacte.... Aquesta és la gràcia i la desgràcia de la marató. Recordo aquest estiu que estaves molt rallat perquè no tiraves gens... Oi que haguéssis firmat 3h03 amb els ulls tancats ? Doncs au, aquí el tens.

Jaume86 Tenia moltes ganes de llegir la teva crónica, vas ser dur mentalment per gestionar la situació. Vas perdre molt poc pel que podria ser, felicitats! Ara a Barcelona!

Guissona no ens coneixem però et tinc molt respecte, ets una bèstia! ens veiem a Castelló!

AtletaVisible una passada que un tiu de 2m corri d'aquesta manera, després de varies decepcions maratonianes, has pogut disfrutar, felicitats!

Danili escrius increiblement bé, saps arribar als sentiments mitjançant les paraules, un altre mite correcat que em queda pendent de conèixer

Polgi molt bona crónica, Pol26 amb les sèries que fas, tens molt marge de millora en 10k, són espectaculars

Moltes felicitats a tothom i moltíssimes gràcies per compartir les cròniques, és un plaer llegir-les  :love: :love:

Polgi, m'ha encantat la teva 9ena simfonia. Ja portem molts kms junts i és d'admirar la teva forma d'entrenar i plantar-te a les maratons. Sempre saps el que toca en cada moment.  

Per cert Danili, tens tota la raó del món. Jo en cap moment vaig passar ni vaig veure la llebre de 3h15. Gràcies per la feinada que estàs fent amb el tema videos i altres. La presecució fantàstica  :yes: :yes: :yes:

Em toca seguir llegint que això és molt canyero, ja estic pensant si apuntar-me con en Danili a ...