MARATÓN VALENCIA TRINIDAD ALFONSO15.11.2015

Jaume86 moltes felicitats per la teva marato, a BCN'16 ja saps que has de fer

M'assome des d'un univers paral·lel per agrair-vos les mostres de suport cap a mí  . Vertaderament, m'ajuden molt a relativitzar el drama.

Perdoneu que ho faça en sentit ample i un tant impresonal, però cadascú dels que vinguéreu a València, incloses els vostres acompanyants, quedeu als records i a la meua memòria. Igualment, als que sense coneixer-me heu dit la vostra i m'ho animat amb consells i reforç positiu. Gràcies amics  :love:

He anat a la físio, i sembla que tot està al seu lloc, cosa que m'imaginava. Així que estos dies vaig a entrenar per a valorar si, definitivament, vaig a Castelló.

Sé que tinc pendent la crònica de la marató interruptus, no es lliurareu (ni jo tampoc, de tornar a rememorar-la)  :'( .

Metafòrum correcat: Danili, a cau d'orella, ens avançà a uns quants que havia comprovat que el fil xutava entre els primers de la història. I crec que cal valorar-ho molt. En el meu cas, així ho faig, que no us tinc tan a prop físicament com molts de vosaltres que soleu vore's més. Així, el fòrum esdevé un complement magnífic de motivació, ajuda i col·laboració correril (i també d'amistats que es forgen de forma increïble).

Amunt!

M'assome des d'un univers paral·lel per agrair-vos les mostres de suport cap a mí  . Vertaderament, m'ajuden molt a relativitzar el drama.

Perdoneu que ho faça en sentit ample i un tant impresonal, però cadascú dels que vinguéreu a València, incloses els vostres acompanyants, quedeu als records i a la meua memòria. Igualment, als que sense coneixer-me heu dit la vostra i m'ho animat amb consells i reforç positiu. Gràcies amics  :love:

He anat a la físio, i sembla que tot està al seu lloc, cosa que m'imaginava. Així que estos dies vaig a entrenar per a valorar si, definitivament, vaig a Castelló.

Sé que tinc pendent la crònica de la marató interruptus, no es lliurareu (ni jo tampoc, de tornar a rememorar-la)  :'( .

Metafòrum correcat: Danili, a cau d'orella, ens avançà a uns quants que havia comprovat que el fil xutava entre els primers de la història. I crec que cal valorar-ho molt. En el meu cas, així ho faig, que no us tinc tan a prop físicament com molts de vosaltres que soleu vore's més. Així, el fòrum esdevé un complement magnífic de motivació, ajuda i col·laboració correril (i també d'amistats que es forgen de forma increïble).

Amunt!

Amunt Toni! I a per Castello!  :yes:

Toni VLC  :love: :love:

Va ser un plaer coneixer-te I de la millor manera córrent poca estona junts uns quants quilomètres t'aconsellor que fagís la marató de Castelló jo ja he fet l'inscripció per la marató de Sevilla  anims I cuidat crak 
Amunt València 

M'assome des d'un univers paral·lel per agrair-vos les mostres de suport cap a mí  . Vertaderament, m'ajuden molt a relativitzar el drama.

Perdoneu que ho faça en sentit ample i un tant impresonal, però cadascú dels que vinguéreu a València, incloses els vostres acompanyants, quedeu als records i a la meua memòria. Igualment, als que sense coneixer-me heu dit la vostra i m'ho animat amb consells i reforç positiu. Gràcies amics  :love:

He anat a la físio, i sembla que tot està al seu lloc, cosa que m'imaginava. Així que estos dies vaig a entrenar per a valorar si, definitivament, vaig a Castelló.

Sé que tinc pendent la crònica de la marató interruptus, no es lliurareu (ni jo tampoc, de tornar a rememorar-la)  :'( .

Metafòrum correcat: Danili, a cau d'orella, ens avançà a uns quants que havia comprovat que el fil xutava entre els primers de la història. I crec que cal valorar-ho molt. En el meu cas, així ho faig, que no us tinc tan a prop físicament com molts de vosaltres que soleu vore's més. Així, el fòrum esdevé un complement magnífic de motivació, ajuda i col·laboració correril (i també d'amistats que es forgen de forma increïble).

Amunt!

Amunt Toni! I a per Castello!  :yes:

T'estimem Toni!!  :love: :love:

No ho pensis més i gaudeix de Castelló

He anat a la físio, i sembla que tot està al seu lloc, cosa que m'imaginava. Així que estos dies vaig a entrenar per a valorar si, definitivament, vaig a Castelló.

Toni VLC,
si necessites més temps per recuperar-te i no pots anar a Castelló, t'esperem el gener a Tarragona    :wink2:

Salut!

Amunt Toni VLC ! Cop de volant i cap a Castelló!

He anat a la físio, i sembla que tot està al seu lloc, cosa que m'imaginava. Així que estos dies vaig a entrenar per a valorar si, definitivament, vaig a Castelló.

Toni VLC,
si necessites més temps per recuperar-te i no pots anar a Castelló, t'esperem el gener a Tarragona     :wink2:

Salut!

Crec que té moltes ganes de fer-la així que no li diguis dues vegades 

No pensava escriure crònica , però  com no vull ser l’únic en no fer-la, explicaré l’experiència.
Vaig inscriure’m per combinar la marató amb una visita amb família que tinc a València, i inicialment al tenir fama de ràpida volia intentar fer una bona marca.  A mitjans d’agost vaig acabar les vacances i vaig començar a entrenar bastant fort, segurament massa perquè al setembre tenia molèsties al peu esquerre. No eren molt grans aquestes molèsties, però no vaig voler arriscar-me  i vaig abandonar la preparació.
Al fòrum tothom anava explicant els entrenaments i em feia por presentar-me a la marató amb tan poca preparació, però em feia il·lusió fer-la,  de manera que vaig acabar anant-hi amb  una única tirada de 21 km i la participació a la punk trail de Monistrol  (allà també vaig patir).
De totes maneres,  estava convençut que seria finisher en aquest magnífic final de la Ciutat de les Arts que jo encara no coneixia.  Vaig arribar en Bus a les 14:00 hores del dissabte , amb el temps just per poder gaudir d’un dinar correcat que va resultar molt agradable.
El matí de la marató no va començar gaire bé, vaig  agafar el metro fins l’estació d’Alameda amb la intenció d’agafar un bus fins la ciutat de les Arts, però  un panell indicava que trigaria 38 minuts. No vaig voler esperar i vaig caminar uns 15-20 minuts fins la sortida.  A les 8:15 vaig estar buscant els companys per fer la foto per la zona de la sortida però tampoc vaig tenir sort. Malgrat les adversitats,  l’ambient de la sortida d’una marató sempre és fantàstic, amb la incertesa del que passarà en una distància tan llarga.
Vaig sortir a ritme de 5:40 , per intentar baixar de 4 hores i suposo que per  l’emoció del moment els primers quilòmetres van ser bastant fàcils. La gent animava moltíssim i estava  gaudint a tope.  Un familiar m’esperava a l’avinguda Blasco Ibañez per on vam passar dues vegades , i el fet de veure’l sempre és un  “subidón”.
Fins el quilòmetre 30 vaig trobar-me bé, amb alguns trams estrets  amb els espectadors molt a prop que recordaven les imatges del tour de França. A partir d’aquí , la cosa ja es va fer més dura, i a més la temperatura era força alta, però vaig intentar continuar sense afluixar gaire el ritme.
A l’alçada del km 40 estava ja molt cansat i segurament no hauria aconseguit baixar de les 4 hores sense l’aparició de la
No Surrender que va ser una alegria, i vaig decidir intentar seguir-la aprofitant la pujada de moral.
Total que amb la No Surrender, amb  l’últim gel  que era del tipus “Tonic”  i al veure proper el final,  em vaig refer  en aquest últim tram , acabant en 3:59:43, amb un marge de 17 segons respecte l’objectiu.

Una gran marató que estic content d’haver fet malgrat no haver-la preparat adequadament. 

jordi mas gracies i felicitats pel canvi d'objectiu i d'una marató "de passeig" exemplar  :^^:
T'ha pogut la pressió de grup, per escriure la crònica  :rofl:  :rofl:


Salut!
Jordi

Abans de res felicitar-vos a tots per la Marató i per la cursa de 10 km a València. Als que heu fet marca i als que no.  Personalment penso que estar a la línia de sortida ja és tot un repte i ser valent de debò.

Als que us vàreu haver de retirar, molts i molts ànims i mirant cap endavant.

Gràcies als que heu fet un seguiment de tots nosaltres  durant la cursa, fa molta gràcia veure-ho després, és un plus d’acompanyament moral important.
Jo vaig arribar a l’hotel, vaig seure a una cadira i, sense dutxar-me ni res, vaig estar llegint el que havíeu dit. Molt guai!

Pel que fa a mi, dir-vos que fa just un any que corro una mica més seriosament, des del 23 de Novembre de l’any passat, quan vaig començar a preparar el Repte de la Marató de Barcelona 2015.
Mai hagués pensat en poder córrer una Marató, no m’ho havia ni plantejat i quan vaig acabar Barcelona’15 i vaig pair que l’havia acabada i estava  sencera, volia repetir. I vaig triar València.

El que també tenia clar és que necessitava seguir amb un planning, que volia seguir corrent, però amb garanties.

Pel que fa a la Marató de València:

Arribava a la Marató constipada i amb angines (em va passar el mateix a la Marató de Barcelona) i anímicament estava cagada de por, però tenia moltes ganes de córre.

El Mister em va posar en contacte amb una altra noia que volia a fer el meu temps, la Dina, que anava amb un grupet de gent que l’ajudarien a fer la marca. Quina sorpresa la meva que també hi anava la No Surrender, que jo no la coneixia personalment i vaig quedar “prendada” de la seva proximitat, del seu tracte  i com va afrontar la marató sense haver-la preparat gaire. Impressionant Helena!.

En el meu cas volia sortir a fer sub. 4h. La idea era mantenir ritme a 5:40 tota l’estona.
Vam sortir bé.  Vam passar el km 5, el 10,  la mitja sense problema.  Jo tenia el tema dels gels,  de l’aigua i dels isotònics controlats (a Barcelona no ho vaig fer bé i vaig tenir problemes d’estómac).

Els kms anaven caient i jo em sentia còmoda. Vam passar el km 25 i vam arribar al 30 bé.
En el km 32 vaig perdre força i em vaig desenganxar una mica del grup, que anava marxant i jo no els podia seguir. Em vaig quedar sola al km 33-34.

Vaig començar a notar la calor i a posar-me nerviosa, perquè no els podia atrapar. Llavors vaig començar a afluixar ritme. Vaig arribar al 35 força tocada anímicament i cansada. Del 35 al 38 vaig aguantar com vaig poder, veient que el sub 4h se m’escapava segur i patint per no fer pitjor marca que a Barcelona.

Penso que vaig perdre la noció del temps que podia fer. Vaig quedar bloquejada per no poder fer sub 4h,  perquè no podia pensar que hi hagués un altre objectiu que aquest.

Sobre el km 38, vaig veure les llebres de 4:15 darrere meu, força lluny. Les havia passades al començament de la cursa i va ser aleshores quan vaig reaccionar i vaig pensar que encara podria baixar de les 4:17 que havia fet a Barcelona; que no ho tenia tot perdut, que havia de lluitar per fer mmp com fos.

Aleshores vaig mantenir un ritme constant, més lent però constant per arribar a meta. La gent, els ànims, l’últim gel que em quedava i les ganes d’arribar, van fer que entrés a meta a 4:10:12, 7’ menys que a Barcelona 2015.

A l’entrar a meta em van venir ganes de plorar, perquè en aquell moment vaig estar molt i molt contenta d’haver fet mmp i valorar allò que havia aconseguit.

Fins la propera  :love:

Persecucions a València. El darrer paga el sopar

Este vídeo es privado.   

Resolt! 

Què xungo ets!!!
Quina manera d'humiliar-me  :rofl:

Enhorabona G3mma,
Una millor marca és una millor marca. Explica'ns el tema dels auriculars!

Grinta,
Una mica més i m'enxampes!

Aleshores vaig mantenir un ritme constant, més lent però constant per arribar a meta. La gent, els ànims, l’últim gel que em quedava i les ganes d’arribar, van fer que entrés a meta a 4:10:12, 7’ menys que a Barcelona 2015.

A l’entrar a meta em van venir ganes de plorar, perquè en aquell moment vaig estar molt i molt contenta d’haver fet mmp i valorar allò que havia aconseguit.

Fins la propera  :love:

Felicitats !!  Molt bona marató.
A la propera baixaràs fàcil de les 4 hores.  La Mona recomana Copenague  :mdr:

Acabo ja, que ja em faig pesada a mi mateixa i tot 
Bé, com ja vau veure a la foto del Danili, com volíeu que no parés un cotxe i ens portés a la línia de sortida?
La Mona i jo, vam assaltar el primer cotxe amb corredors a dins que va parar al semàfor i cap a la sortida, que hi falta gent... Ens fem la foto correcat, anem al guardarroba i anem amb en ToniVLC cap al calaix. M'explica el tema dels pràctics ( en fi  :no:) i parlem amb uns italians que surten davant nostres. Oooohhh! M'he oblidat la polsera optimista: aquella que marcava un ritme de 4'56'' i em donava marge per a pixar  :surprised:
Veig poques dones i m'estranya, a Barcelona hi havia més  Més tard ho comprovo: tenia al cap un 25% i no era a la marató, sinó a la mitja. A la Marató de Barcelona van acabar un 15%  de dones respecte al total i a València 12%, tampoc és una diferència significativa, no? Déu ser que la barrera de les 3h30' és clau en les noies. Penseu que la meva posició general és la 149 de 1737 corredores. Per una novella com jo, a la seva tercer marató, no està gens malament  :yipi:
Fem el minut de silenci i li dic a en Toni que aprofiti per a baixar les pulsacions i fer una pausa introspectiva. Em vénen a la ment tots els conflictes que hi ha cada dia arreu (tinc amigues a Metges Sense Fronteres) i penso que només hi pensem quan ens toquen d'aprop, és una pena  :'(
Tret de sortida, Eva, espabila! Ui, això és molt estret. Sóc conscient que no podrem córrer els primers km, no ens posem nerviosos. Al Km2 passem al Diego i al David78, em diuen que em quedi amb ells, que així no patiré. Ni parlar-ne!!!  Avui, en Toni i jo farem sub 3h30' plegats.
Al km 3 sento "Eeeevaaaaaa!" i penso, a mi no em coneix ningú... Eeeevaaaa! És en MiguelSBD que ens comenta que ens acompanyarà fins al km10. Passen els km que ni m'entero, en Toni comenta que té les pulsacions altes, li dic que és la calor, que no es preocupi. Veiem un noi tirat per terra, paro? En Toni em diu que hi ha la Creu Roja, guai! Sempre penso que seria un rollo haver de parar a atendre algú a una marató. Mira, un 10Km, tira que te va! Però una marató... No Surrender, tu també hi penses??? O sóc jo la que m'emparanoio?
Al km7 hi ha el DEL@, tampoc reacciona, em veu tard. Em trobo amb els meus amors al km 16. Hem quedat a la dreta però els veig massa tard i no reacciono a temps. Ostres, deuen portar molta estona esperant per veure'm un segon, em sap molt greu per ells  :ouch: Al km27 estaré més atenta.
A la Mitja (1h44'53'') avaluem com anem i en Toni verbalitza el que em temia des de fa estona en notar-lo tan sèrio: que no té bones sensacions i que és un lastre per mi, que tiri. Li dic que ni parlar-ne, que a Barna vam fer la segona mitja més ràpida que la primera i que ho tornarem a fer! Que es desconnecti del cos i se centri en la gent i en l'ambient. Els valencians són tremendos, em dóna la sensació que animen més que a Barna...
Recordo les paraules del meu compi que s'ha quedat pel camí, en Xevifisio  :love:, "Eva, tu a 5' fins la Mitja i si et veus bé, apreta! Però poc a poc, eh?" Quants consells que em doneu entre tots, sort n'hi tinc, perquè sóc una mica animal de vegades.
Va, Toni, d'aquí a 300m en tornem a parlar! Però no, al km 22 m'abandona definitivament. Em poso a plorar, em cago amb tot, per què? No és just, amb l'entrenament que s'ha currat! I jo? Ara què faig? I la Mona? Ostres, la Mona, no m'esperava al 19? Estava tan preocupada pel Toni que no hi havia pensat...
Pànic!!! Estic sola, he de córrer 20km sola??? De veritat? Em ve un baixón considerable, però en un minut em recalculo. Una marató és com la vida, naixem sols i morim sols, ens acompanya gent en algun tram del camí, però estem sols. Així que, som-hi! He de ser capaç de fer-ho sola. Em centro en la gent, xoco mans de nens i penso que les meves filles m'esperen al km27. I sento una veu riallera per darrera, és la Mona que em diu "Ostres, xurri, em portes esprintant!"  :yipi: :yipi: :yipi: Penso que sóc afortunada, a la marató, com a la vida, he estat la major part del temps acompanyada i molt poquet sola  :love:

Refeta del moment de pànic, intento no pensar en el Toni. The show must go on! I comença la festa 
He pres dues gominoles al km10 i al 18. Al 25 em pren un gel de la marca Cliff, totalment natural, sembla melmelada, mmm.
La Mona em dóna aigua i m'anima constantment, quina màquina de dona! Penso per dins (xurri, no m'he atrevita a dir-t'ho), com pot ser que aquest tros de dona continuï soltera???  Anima els corredors, aparta al públic, crida, fa broma... Un autèntic luxe córrer a la seva vora. La llebre ideal. I torno a pensar en tota la gent que tinc al voltant i a qui m'estimo. Començo a accelerar. Em trobo genial!
Km 27, els veig de lluny, m'aturo. Petonejo i abraço les meves princeses , se m'escapen unes llàgrimes, són tan boniques  :love: :love: L'Oriol corre uns metres al meu costat, li dic plorant que en Toni s'ha quedat. I ploro més fort. M'anima a seguir i em dóna el kit de supervivència: plàtan dessecat, orrellons, nabius i nous. Mmmm! Començo a endrapar, em senten bé a l'estómac. Res com els productes de la terra! Ja no prendré res més que aigua fins la meta. Sento que no ho necessito i estic aprenent a escoltar e meu cos  :yes:
Passem el km30 i crido "Comença la marató!!!" No parem d'avançar gent, la Mona em diu que a davant tenim la barqueta de 3h25', no pot ser... Miro el Garmin i penso que no van bé (no he mirat el Garmin des de la Mitja  :surprised:), corro per sensacions. L'Amic em diu que reguli i em quedi amb ells però estic tan eufòrica que no sóc capaç, tot i que seria el més assenyat, ho sé. Però no m'hauria de trobar amb el Mur??? I no m'entero de res, corro i corro. Cada vegada tinc més ganes de córrer, això no és normal. Què porten els nabius? per l'amor de Déu!

Cap al km 38 veiem en DEL@, la Mona i jo quedem al Museu de la Fallera quan acabi, em torna a dir que vaig genial, que faré marca i que molta sort. Li estic agraïda i em poso darrere en Roger per encara el final. No us ho creureu però no vull que s'acabi. Jaaaa? Tant entrenar i passa tan ràpid... Sóc conscient que em tocarà patir d'altres vegades però ara em toca gaudir. I gaudeixo a tope. No paro de passar gent i més gent. El Roger m'informa com si fos un GPS, ara girem a la dreta, 200m i ve la baixada, vigila amb l'adoquinat... Quina màquina d'home, per favor. I li dic "Roger, vine amb mi, vull que entrem junts" i em diu que no, que no el deixaran. I em sap greu però tot d'una desapareix sense dir-me res i encaro la catifa blava.
Ufffff, se'm posa la pell de gallina, m'emociono, em dic a mi mateixa "Eva, és el teu moment, grava'l!!!" i em recreo arribant a meta en 3h28'37''  :surprised:
Amb la sensació de tenir marge de millora, sense patir la calor, sense parar al wc i sense els Mule-bar  :rofl:
La marató perfecta. Envoltada de gent que m'estimo. Acompanyada, aconsellada... En resum, mimada per tots vosaltres al llarg d'aquests 4 mesos!  :yipi:
I com diu la G3mma, em torno a emocionar en veure el seguiment de l'Aurelian. Sou fantàstics, correcats  :love:

ToniVLC, queda pendent! L'espina ens la traiem aviat, eh?
Frase d'aquest any: "el 2016 no faré cap Marató!" S'obren apostes! Aguantaré? 
Espero no haver-vos avorrit gaire  :arf: No he sabut resumir-ho més...

Ufffff!!! Quina crònica!, i quina Marató!
Nena, m'has fer empassar saliva! Sap greu que amb la il.lusió que tenieu amb la barqueta que tenieu muntada des de fa temps, les coses no sortissin com pensàveu...però ja veus, s'havia de seguir i tirar com fos.
Perdona que t'ho digui però tu i na Mona feis un tàndem fantàstic i esper que vos pogueu ajudar mutuament a moltes curses.
D'altre banda, és un orgull tenir a l'Associació a dones com tu, que amb constància i esforç vos marcau una Marató que molts homes ja signarien ( amb tots els respectes pels companys masculins  :wink2:).

Moltes felicitats guapíssima, i gaudeix del teu núvol rosa de cotó de sucre on segurament estaràs pujada ara mateix, i no diguis que no faràs nosequé al 2016, que probablement ho acabaràs fent.
Una abraçada i un plaer haver-te conegut en persona.  :love:

Començo amb les vostres cròniques, per les campiones  :love:

G3mma ets una crack! Vas patir i ho vas aconseguir! No gaire gent pot dir que ha rebaixat la MMP 7 minuts de cop   No recordo que al dinar de dissabte et veies cagada de por ni encostipada, semblaves feliç i contenta!! Me n'alegro molt i molt de la teva fita i espero que en breu compartim repte  

Eva-Grinta, com el teu dorsal, diumenge vaig pensar que ets la dona que conec amb més potencial maratonià i que algun dia, si vols, aconseguiràs fer sub3h amb la tevva alegria que ens encandila a tots. No et mereixes cap piropo meu doncs ja saps que estic enfadat amb tu però l'ocasió ho mereix, vas fer una gran marató  :yipi: :yipi: Llàstima del ToniVLC, però segur que aviat el tornem a veure  :love: Jo, com tu, sí que correré maratons el 2016 però m'hauràs d'ensenyar aquest dóping nou que tant brillant resultat t'ha donat a VLC doncs em vull separar dels gels jo també. Mon tiet em va renyar ahir quan ho va saber   però dsp em va fer un plat de llenties  :clown: A tu també t'espero al proper repte  

G3mma  :love: , moltes felicitats per la MMP...i el sub4h ja arribarà, el tens a les cames i ho saps!!!
Encantada d'haver compartit molts km amb aquella barqueta tant divertida, és un alivi saber que a les pistes poses una mica d'ordre als JBteam, segur que ets la més assenyada!!!

T'animes a venir a fer la Marató de Donostia al 2016?, podem repetir barqueta!!!  

Gemma (G3mma), Eva (Grinta), sou fantàstiques, enhorabona campiones, I si us serveix d'alguna cosa, jo m'emociono cada vegada que creuo la linia d'arribada a la maratò.

Eva, jo quasi totes les maratons les he corregur sol, I entreno sol.
De fet crec al 100% amb allò de que el maratonià es un èsser solitari, I que aprofita els entraments I les curses per trobar-se amb si mateix. Pel que fa a que la Mariona és "un pedazo de tía", totalment d'acord...