Hola a tothom!
Brasília. Quina ciutat tan impressionant i quina marató tan dura.
Les motivacions per fer una marató poden ser moltíssimes i les motivacions per fer-la a una o una altra ciutat, també. Gracies a la meva dona i filles per regalar-me aquest cap de setmana.
A mi sempre m´ha interessat fer turisme. Gastronomia, museus, arquitectura, urbanisme, cultura, etc.
Aquesta marató la vaig ¨colar¨ com a tirada llarga prèvia a la de Montevideo
Divendres nit, després d´una setmana de feina a la regió Amazònica, vaig arribar a Brasília. Directe de l´aeroport al llit a descansar.
Dissabte de bon matí em vaig llevar i vaig sortir a fer els 3-5 km previs al dia de la marató. Com que l´hotel quedava tant a prop de l´Eix Monumental vaig decidir córrer per allà. La Catedral, La Bilblioteca Nacional, El Teatre Nacional, El Museu Nacional, els ministeris, la explanada del ministeri, la Alameda dels tres poders, els palaus de Planalto i de Itamaraty. Amb l´iphone a la ma, vaig acabar fent 8km però vaig trigar quasi dues hores de tant que vaig parar a tirar fotos.
Esmorzar de fruita i cereals i cap a buscar el dorsal. Al llac de Paranoá, es troba la botiga-bar de surf Mormaii, amb unes vistes espectaculars del llac, ple de clubs de rem i perfecte per a practicar esport aquàtics. Fent cua, vaig conèixer un Maratonià professional que estava agafant el dorsal de la seva dona (que diumenge va guanyar la prova amb 3:08). També vaig parlar amb una noia super simpàtica que em va explicar com havia perdut 20 kilos i sortit d´una depressió gracies al vici de córrer.
Com que el sol era de justícia, vaig fer parada a un shopping per menjar un bon plat de pasta. Després de fer la siesta durant la inevitable pluja de la tarda, vaig anar de nou a l´Eix Monumental, aquesta vegada, per entrar als edificis, descobrir coses fantàstiques de la meravellosa arquitectura i tirar fotos.
Cinema, sopar amb vi, preparar totes les coses del dia següent i a dormir.
A les 5:30 sona el despertador, prenc dos plàtans i una barreta de cereals i em canvio. Taxi cap a la sortida.
A las 6h recullo el xip y començo a passejar per copsar l´ambient de cursa. Molt, molt tranquil.
Inscrites a la marató 220 persones. Els de 5k i 10 k començaven mitja hora mes tard, així que al donar el tret de sortida, encara no hi eren. Public? No hi havia.
Surto a 5:30min/km i abans d´acabar el km1 un Assessor Esportiu del Nord del Brasil em pregunta ritme i decidim anar junts. Petant la xerradeta fem fins el km18 i parlem de com és de dur estar a 28 graus, amb 30% d´humitat i sense una sola ombra en tot el circuit.
Tenim aigua cada 3 kms. Sense públic.
Tot el circuit és exuberant de arquitectura i natura.
Passem la Mitja en 1:56h , m´he n´adono que vaig sense cap marge per poder baixar de 4h i decideixo passar a ritme de 5:15, del km21 dins el km34 recupero força.
En aquesta alçada de la cursa, el coll, braços i cames ja se m´havien cremat del sol. La calor intensa em fa prendre, aturat, 2 gots de gatorade a cada avituallament, perdent un temps preciós.
Al mateix ritme de 5:15 arribo fins el km39 decidit a caminar 200 metres del km40 i 200 del km41. El cop de calor es angoixant.
Esprintada al 42 i temps final de 3:57h.
La vaig acabar per pebrots i per experiència.
El meu company fins el km21 va acabar patint i va arribar a 19 minuts.
Aprox. un 25% d’abandonaments.
Arribats? 150
La tornaria a fer? Sens dubte.
A les 48h ja vaig córrer amb bones sensacions.
Fins aviat.