Marató Internacional de Castelló 6-12-15 a les 9h

Comencen les cròniques, i les dos primeres parlen de la cara dura i amarga de la marató, que la fa tan màgica. Sou molt grans  :yes:

Esquimal, lluitar en competició contra una lessió és com fer-ho contra gegants i, a sobre, és demostrar una gran determinació. Tu ho feres, i crec que la medalla que penja al teu coll anticipa grans triomfs i satisfaccions.
Quan et vam vore al km38 estirant vaig recordar el missatge al fòrum on anunciaves la dolenta notícia. Queda't amb eixa nova marató i una mossa més a la motxilla de l'experiència.
Encantat de conèixer-te en eixos minuts previs on els nervis i sensacions afloren tant   .

Carsobe, no hi ha medalla sense entrenament, i el teu ha sigut genial. Després, el dia de la competició les circumstàncies agafen un camí o altre. En el teu cas, clarament, ha tret una part molt important que duus i que parla molt bé d'un maratonià: la tenacitat i força de voluntat. Seguix amb el pla de córrer Barcelona sense pressió, la gaudiràs molt.
Tant Carmen com jo ens alegràrem molt de vore't un any després. Amunt Carles!  :yipi:

Enhorabona a tots per aquestes grans maratoons que heu fet i que alguns de vosaltres ja esteu explicant amb tot un  repertori de detalls, emocions, sentiments, sufriments,..., que grans que sou 

Moltes felicitats ¡¡¡ 

Ja estàs trigant en obrir el nou fil de la propera comanda.
Ho pot fer qualsevol persona associada  :yes: :yes: :wink2:

Fet: Comanda 26 (equipaciones CoRReCaT) més d'un això no ho té clar 


Salut!
Jordi

PD: El link del diploma de la marató no hem funciona

Bona tarda gent! Explico 4 coses ja que no sé expressar massa bé en paraules una marató. Arribava pràcticament perfecte al dia clau ( sempre hi ha cosetes, dolors d'última hora...), havia fet una preparació "bona" per mi, amb molts kms i amb molt bones sensacions, a sobre la ocasió es prestava  a anar amb el crack  Koldo i ser llebrejat una estona per la bèstia esrafiki. Així doncs tot i ser la meva 2º Marató jo de caps! Tot i que tenia clar que no aguantaria el ritme fins al final però em serviria de referència.

Sortim i tot perfecte, clavem els kms a 4:07, segon amunt, segon avall, regulem un pelet a la pujada i ens deixem caure un pelet a la baixada, tot perfecte. Al km 16 se'ns ajunta l'esrafiki ( un megacrack d'atleta i de persona, moltissimes gràcies per tot  :love:) i anem fent passant la mitja un pèl per sota de 1:27. A partir d'aquí la tornada del Grao i començo a no anar tant bé, tot i que els moments en els que ens animen la claca GPT i la meva parella fan anar seguint igual, jo em veia una petada monumental doncs vaig anar molt alt de pulsacions tota la cursa i encara no entenc perquè doncs les sensacions van ser bones. En el km 27 o així la grinta ens acompanya un trosset petit i també anima molt i un pèl més tard avancem a en DEL@ que anava amb dolors ( ole els teus collons d'aguantar tot i que em vas dir en aquell punt que t'ho plantejaves i de fet anaves fos). Aquí jo ja volia deixar anar a la barqueta però casualment va ser la barqueta que em va abandonar a mi  :rofl: :rofl: van apretar doncs en koldo es veia fort i ben fet que va fer!! d'aquí fins al final puja baixa emocional constant, moments bons, moments dolents i moments horrorosos, però patint per no deixar escapar masses segons, al km 35 la meva parella, un t'estimo molt amb un alè de força i a seguir!. El circuit no ajudava doncs era lleig i regirat, a sobre calor i algunes pujades... però va ser arribar al 40 i tot i el patiment sabia que ho tenia, calculava que podia baixar de 2H57 i vaig apretar, al passar pel 41 última vegada de pas per la claca GPT i primera alliberació d'emocions, ja ho tenia, uns crits i pell de gallina! encarar la recta d'arribada va ser bestial ( a mes fa baixada  :mdr: ) Ja era sub3!! i nomes passar veure a en koldo i l'esrafiki allà ja va ser el summum! abraçades, llagrimes i felicitat per tot arreu. Temps final 2:56:45, 8 minuts a la meva marca!

Aquesta foto m'encanta, me la va fer la meva parella


Video d'arribada arribo cap als 10 últims segons
www.corriendovoy.com/atletismo/153410/maraton-castellon-2015

Després vam esperar a en Gàltix, a en Chute, a en Hansi( llàstima però a la pròxima) i a recollir medalla, tovallola i abraçada a la meva parella entre llàgrimes altre cop, un gran moment per recordar tota la vida

Moltes gràcies a tothom que va estar allà sou immensos tots però ho sento i he de destacar a en koldo i l'esrafiki per la ajuda i per ser com sou. A partir d'ara un dels motius del meu entrenament serà per poder arribar al nivell per poder ajudar-los en alguna marató ( en una part clar, tota ho deixaré per una altra vida com no baixin de nivell :he: )

En Jordi Mas va molt per davant de la llebre de 3h30' genial!!! Acaba de passar pel km27

volies dir el gorka oi?  :wink2:

Hola 

Abans de fer la crònica:

Moltíssimes gràcies a tots pel seguiment, pels ànims i pel patiment per cadascú de nosaltres. Sou genials  :yes: :yes:

La claca gasosa, "gallina de piel". Érem gairebé 40, us podeu imaginar el "subidón" cada cop que me'ls creuava.  :love:

Estanis13, moltíssimes gràcies per la companyia i per la xuleta  Molt poca gent ha baixat de 3h a la segona marató. Tens qualitat garrotxina  :wink2:

gàltix, enhorabona per la MMP. Dues maratons disputades fortes els darrers 6 anys i dues MMP sub3h. La mateixa qualitat garrotxina. Me n'alegro molt per tu  :yes: :yes:

Chute, el més Gran sempre serà el més Gran. El referent. No havies entrenat com t'hagués agradat però ho vas lluitar de valent. Un sub3h més.  :yes:

Hansi, me n'alegro com ho has assumit, millor que jo i tot  Marcassa brutal  :yipi:  :yipi:

Roland, diversos problemes de salut, i tortícolis el dia abans, però vas fer una cursa excepcional. Portaves al gran maratonià amb tu, garantia d'èxit. No tornis a trigar 5 anys en fer una marató, que no se't dóna malament, bandarra.

Meep, quina cursa et vas marcar, cheapeu. Segona MMP, i tampoc ho has tingut fàcil per entrenar 

Danigoal, ja tocava, collons 

del@, ànims. No vaig voler-te dir res quan et vaig avançar perquè sé que no serveix de res. Enhorabona per acabar perquè sé que no és fàcil.

sherpa, molt ben lluitada. Suposo que els gels ja els havies provat abans oi?

ToniVLC, enhorabona per treure't l'espineta. No sé si em vas sentir el primer cop que ens vam creuar: "Aquest cop sí, barbut!"


carsobe i esquimal, sé com us vau sentir, enhorabona per acabar i no rendir-vos.

JRDi69, gran crònica. Ja t'ho ha dit el Jorfer, el turisme, l'endemà. Jo em vaig passar tota la tarda estirat al llit, mentre els companys anaven a voltar per la fira. I si el dilluns no tenim vacances, doncs un altre cop serà  :arf: Fer turisme el dia anterior hipoteca la cursa. Respecte a les millores de marca, no vulguis córrer massa. Jo vaig debutar amb 3:13, 6 mesos i 3:06, 8 mesos i 2:56, però he hagut d'esperar 5 anys per baixar menys d'un minut.

gorka, per fi una marató que quedes satisfet

NACHOSBOYS, enhorabona, MMP oi?  :yipi:

guissona, Grinta, Barceruel grans llebres. Una part del seu èxit també es vostre  :yes:

esrafiki, qualsevol cosa que et digui serà menys del que et mereixes. Gràcies  :love:

Encara no tinc la crònica, tinc que païr-ho tot.

Vaig començar a entrenar amb el planning de 3h30" de la Marató de Barcelona. El vaig fer tot genial (menys dos dies per malàltia).

Vaig sortir conservador (encara que tothom em deia que podia fer millor temps). Tenia com a millor marca 4h08' (dos vegades a Barcelona) i patint molt, i aquesta vegada no volia patir.

Vaig sortir a 5'25", però el perfil, les amistats que vaig fer pel camí, i els punts on tenia la familia, van provocar que m'animés, i així va sorgir el temps final 3h46'16". MMP baixant 23' 

Encantat de conèixer a nous correcats (carsobe, ToniVLC, esquimal, ...) i d'altres que ja coneixia (JRDi69).

Ara a recuperar les cames i escriure les sensacions viscudes, que no han estat poques.

Això si, amb un somriure que no m'entra a la cara  :mdr: :mdr:

Enhorabona a tots!! Als que vau (vam) fer marca, com tots els que vau arribar. Com diuen a la marató guanya tothom que arriba, i no només els primers. Per tant, tots som campions

Adeu,

Xavi

Sherpa, no recordava si ens havíem vist alguna vegada a València. Ara, al guardarroba tinguèrrm ocasió de xerrar sobre com havia anat. Trobe que quedar-se amb allò positiu és el millor. En poc temps una prova dura de muntanya, Tarragona i altres reptes... Lluitares molt eixos quilòmetres del final, i això també compta  .

JRDi69, menys mal que et donares a conèixer! Ja saps, la propera amb samarreta correcat. Crònica per a llegir fetingudament, especialment, qui vullga combinar marató i turisme per Castelló. Com dius, en l'eixida duràrem juns fins que passàrem l'arc on ens desitjàrem sort per què el grupet va implosionar ràpidament cadascú acoplant-se al seu ritme.
A la mitja, que em vas reconèixer tu et vaig vore bé i crec que fou bona opció seguir resguardat en el grupet on anaves.
Ara, et toca assimilar l'experiència per aprofitar-la en la propera.

esquimal bona crónica, reflecteix la cara dura de la marató. Et veia molt concentrat quan ens creuavem

Carsobe mala sort, tenies ritme de sobres per l'objectiu. No vam arribar a  coincidir a la sortida, si et vaig veure en un moment fugaç a la cursa, una llàstima doncs havia seguit els teus entrenaments per aquí i per strava i em feia gràcia saludar-te

JRDi69 molt detallada la crónica, no esperava menys de tu  Vas gestionar bastant bé la cursa, guardant al principi, felicitats per controlar-te i per la MMP! sabia que si no et presentaves era impossible saber qui eres doncs ja sabia que anaves d'incognit. No va ser

ToniVLC va ser un plaer veure't!! desprens carinyo i simpatia per tot arreu, ets un gran! :love: :love:  ( i la carmen igual, donali les gràcies pels ànims!)

Felicitats a tots! espero cròniques!

Gracies koldo  :^^:

NACHOSBOYS després de pair-ho toca sub3h45 a Barcelona?  Ansiós per la crónica 

Toni VLC el que ja he començat a assimilar es que jo (pel meu caràcter de turista inquiet) no ser anar a un lloc que no conegui ha fer una marató, per tant a la propera que faci fora faré de turista després amb el plus de gaudir més per haver de caminar més a poc a poc  :rofl:

estanis13 per no saber expressar en paraules una marató te n'has sortit prou bé  :^^:
Amb els successius vídeos (perquè mira que esteu estona ocupant plano  )  es veu exactament que és una marató, moltes felicitats per la MMP i per aquests grans companys que t'han fet una bona feina, però al final t'ho has guanyat tu  :yes:
Sent la segona convençut que encara tens molt marge de millora i superaràs/igualaràs a aquests cracks 
A la pròxima serà, et tinc controlat 



Salut!
Jordi

PD: El diploma ja funciona, però surt el temps de marcador  :frown:

Qué gran estanis13, una de les alegries especials del dia. Eixa fotaca reflexa no sols una bona marató, sinó tot un seguit de dies entrenant a un gran nivell. Felicita a la fotógrafa de la nostra part, no era fàcil fer-la des de darrera de tanta tanca i llunyania i, a sobre, amb eixa goseta tan bonica. Des que em vaig passar per este fil he escoltat amb molta estima cada consell i ànim.
Així que en llegir a la teua crònica que va anar tot bé, inclús patint en algun moment (sinó no seria una marató), l'alegria encara és major.
Em va resultar molt graciós que em reconegueres a l’eixida, ja et passaré la foto que ens férem un minut abans d'entrar al calaix, i ja saps que a València també tenim una marató ben xula  

Koldo, que si et vaig sentir? Et vaig escoltar jo, que em vas traure un somriure que necessitava en eixe tram cara la Universitat, i també t'escoltaren tots els del meu voltant, que es preguntaven:" qui és eixe que tota l'èlit el saluda i coneix". Gràcies!  Un darrera l'altre, tots amb un gest o un crit saludàveu. No sabeu el que això suposa als que anem més lents, és gasolina súper  :yes:
Inclús a Hansi vaig reconèixer (i ens hem tornat a quedar sense una bona abraçada)  

Estanis13 i Sherpa


cróniques lleigides felicitats craks 

Estanis13 m'ha donat especial alegria el teu  èxit a Castelló. Recordo fa dos o tres anys que crec que debutaves a la Mitja de Sitges i ja veus quina progressió més bestial portes. Si continues treballant amb perseverança tens molt marge de millora. Has corregut al costat de dos grans mestres de la marató (Koldo&Esrafiki) dels quals segur que hauràs après trucs i consells que t'ajudaran a millorar encara més de cara al futur. Ara toca recuperar-se i gaudir de l'èxit bestial.  :yes: :yipi:

Koldo, un maratonià que no ha tirat la tovallola i a base d'insistir i entrenar amb fundament ha assolit la millora. M'alegro molt Koldo, ja et tocava millorar. Tu mereixes campió.  :yes: :yes:

Nachoboys una gran millora si senyor. Ara toca confirmar-la i millorar-la. Felicitats 

Estanis13 m'ha donat especial alegria el teu  èxit a Castelló. Recordo fa dos o tres anys que crec que debutaves a la Mitja de Sitges i ja veus quina progressió més bestial portes. Si continues treballant amb perseverança tens molt marge de millora. Has corregut al costat de dos grans mestres de la marató (Koldo&Esrafiki) dels quals segur que hauràs après trucs i consells que t'ajudaran a millorar encara més de cara al futur. Ara toca recuperar-se i gaudir de l'èxit bestial.  :yes: :yipi:

Moltes gràcies per les paraules Jorfer, tot un orgull venint d'un mestre maratonià. Et rectifico la dada, el meu debut va ser a Sitges com bé recordes, però va ser aquest 2015, fa 11 mesos. Salut!


Gràcies Miguel SBD, un altre expert maratonià

Diumenge vaig participar una estona de 32kms a la marató de Castelló.

Vaig viure en primera persona un seguit d'emocions que tardaré molt temps a oblidar.

Els protagonistes són els maratonians, ho sé, però volia compartir la meva vivència desde dins i desde fora.

Un agraïment molt especial a la claca que va estar impressionant. Crits, ànims, ajuda, de tot, durant tota la marató. Potser els vam trobar a 7 llocs diferents. Un 10 de gent, un 11, collons.

Els CoRReCaTS portàvam una nodrida expedició però em perdonareu que em centri en la família gasosa que és la que vaig viure i la que us en puc donar detalls:

koldo, la marató és consagrada però no és tant hijaputa com diu el cachirulo. Algun dia et torna en glòria tota la merda que t'ha pogut tirar damunt. I el dia que passa ho oblides tot i l'estimes com mai. Me n'alegro molt per tu perquè he viscut aquesta excursió teva durant 5 anys pel desert i ha sigut molt dur.
  Aquí hi he d'afegir la figura del rafiki. Llebre, amic, solidari, capaç de tot. Vas estar a l'alçada com mai, com sempre. Ets grandiós.

gàltix, amic, que bo que ets. Flamant plusmarquista maratonià dels GPT vas fer una marató excepcional. Un paio com tu que ho toca tot, demostra que només que s'apliqui una miqueta en l'asfalt és capaç de fer coses molt grans. Imagina't el dia que et tanquis al despatx de l'asfalt i només preparis LA MARATÖ. Ho vull veure.

Chute, si ets el més gran és perquè ets el més gran. Aquest sub3h de diumenge val el seu pes en or. Com el vas lluitar, bandido. Saps que estic molt content per tu i restaré agraït per tot el que has fet per nosaltres. Una vegada una persona em va dir que en una marató, al quilòmetre 36 no hi ha el Mickey Mouse repartint aigua. Sàpiguis que a cada marató que faig, quan agafo l'aigua del qm35 per prendre'm el gel del 36 se m'apareix aquesta persona. Et veig a tu.

Hansi, la marató és tan maca i tan especial que el moment de glòria infinita que et reserva te'l va donant en petites dosis d'mmps a cada marató que fas. Tots sabem que vals sub3h, tots sabem que vas tenir un últim més molt malparit. Tots sabem que vas fer una marató brillant. Tots sabem que el gintònic i el tall de carn cauran a la propera. La constància personificada veurà el 2 al marcador d'arribada.

Roland, només et vul dir GRÀCIES. Em vas donar una lliçó i em vas demostrar que ets capaç de tot i més. Vas fer una marató de manual i jo ho vaig poder viure en primera persona. Quin saber estar i quina lluita hi vas posar. I m'agrada que aquest caparró complicat ja pensi en la propera. Jo també hi vull ser.

meep, kbró, gran kbró. Tros de marató la teva. Amb una preparació feta i deixada estar per culpa de lesions i inconvenients vas estar molt a prop de la teva millor marató. Un home amb aquest tarannà, tot optimisme, només fa que la gent vulgui estar al teu costat. Em trec el barret, presi.

Danigoal, rebaixar la marca més de deu minuts això només estar a l'abast de gent que treballa i s'ho treballa. Enhorabona a tu i al tros de llebre Warce que vas portar de principi fins al final.

ratadesants, sento amb tota l'ànima que haguessis de plegar. Vas fer ben fet però la decepció no te la treu ningú. Pensa que la marató encara et té guardada la recompensa i si diumenge haguessis volgut seguir hauries hipotecat el seu combrament.

   A la resta, perdoneu, no us conec, només puc felicitar-vos i animar-vos a seguir endavant.

Tres mencions: a l'estanis13, que va formar part de la nostra petita família i ens va oferir una marató descomunal.

Al Toni VLC i a la seva llebre Grinta. Ja tenim la nostra abraçada. Sou gent fantàstica. Collonuda.

enhorabona a tots per la feina feta, companys, és una bona manera d'acabar l'any I abans de "maltractar" el cos els propers dies amb tota clase d'excesos...

ratadesants, sento amb tota l'ànima que haguessis de plegar. Vas fer ben fet però la decepció no te la treu ningú. Pensa que la marató encara et té guardada la recompensa i si diumenge haguessis volgut seguir hauries hipotecat el seu combrament.

Havia oblidat comentar aquest detall a la meva crònica 

Arribant o passat el Km 30 vaig avançar en ratadesants i el vaig animar en veure la samarreta correcat, però em va dir que plegava al 31 que hi havia la família  :'(
Desconeixia i desconec per complet la preparació intencions i patiment en cursa, però jo no el veia tant tocat com per abandonar i em va saber greu  :frown: per sort em va dir que tindria la família a prop i això em va permetre oblidar-me i fe la meva; a per la propera ratadesants


Salut!
Jordi

Guissona gràcies pel resum gasosero que ens has fet, potser aquesta expedició és comparable a la de Donosti 2010 on van caure una gran pluja de MMP's i d'èxits.

Bravo gaososes i Rata ànims que amb constància segur que a la propera caurà l'objectiu desitjat.  :yes: :yes:

Segur que em deixo molta gent... però dels que vau córrer felicitar
Danigoal, Hansi, JRDi69 (amb aquesta xuleta qualsevol), koldo, NACHOSBOYS, ToniVLC i estanis13 que vau fer MP

donar l'enhorabona a
Chute i Sherpa per l'excel·lent cursa i registre

i menció especial per a
esquimal i carsobe per aguantar fins al final quan les coses es van posar difícils

Un agraïment a tota la claca, sense vosaltres tot hauria sigut més complicat. Gràcies!!!! (no vull posar noms perquè aquí segur que me'n deixo...)

Ara la meva crònica

Feia molt de temps que no aconseguia preparar una Marató com ho he fet amb la de Castelló: un pla estructurat de 14 setmanes, amb les curses de test situades on crec que han d’estar situades, sense altres competicions que alteressin la planificació i sense cap lesió, malaltia ni molèstia més greu de les habituals dels últims anys que em mantinguessin aturat. Els maldecaps que tinc per altres afers tampoc havien alterat la preparació, ans al contrari aquesta ha servit com a via d’escapament i de construcció en positiu.

Malgrat tot, s’ha de dir que les darreres dues setmanes havia tingut sensacions estranyes i contradictòries: una contractura post-entrenament en fred dues setmanes abans de la Marató, uns parell d’entrenaments amb males sensacions la mateixa setmana de la Marató i unes molèsties a la cama dreta dos dies abans de la cursa.

La Mitja Marató de test (Mediterrani) donava un temps probable de Marató de 3h35’ però des d’aquell moment (feia vuit setmanes) no havia deixat de sentir-me cada vegada millor i quatre setmanes abans de la cursa havia fet una tirada de 30 quilòmetres a 4.50 amb molt bones sensacions. No semblava doncs agosarat plantejar un ritme mitjà de 4.55.

Donada la meva manera de córrer aquestes curses, això significava sortir a 4.50 i mirar d’anar fent cada cinc quilòmetres en menys de 24’ mentre el cos aguantés i a partir d’aquí intentar regular.

Vaig sortir amb Danigoal i esquimal per davant dels guies de 3h30’ amb el desig de no veure’ls fins passada la línia d’arribada. El pas del Km.5, com sempre ràpid (23.29). A l’eufòria inicial s’hi sumava el fet que el terreny era mínimament favorable. El recorregut de Castelló fa honor al nom de la ciutat i es pot considerar pla, encara que calgui baixar a El Grau i després pujar i que el darrer quilòmetre té un lleuger desnivell a la contra que fa que s’hi perdin alguns segons.

Com m’ha anat passant a les últimes Maratons (Munic i Anvers) abans del Km.15 he tingut algunes sensacions rares a la cama dreta, però aquesta vegada me’n vaig oblidar quan vaig començar a notar estrany el quàdriceps esquerra. El cas es que veure el rellotge al Km.20 marcant 1h35’ em va fer oblidar tots els mals. Havia baixat fins El Grau (on la vigília ens havíem menjat una amanida i un arròs amb popets impressionant), estava a punt d’arribar a meitat de trajecte i no tenia cap motiu per a queixar-me de veritat. 

La tornada cap a Castelló es fa avorrida i pica una mica cap amunt, potser això justifica una lleugera baixada de ritme entre el 20 i el Km.25 però una altra vegada arribant a la ciutat la claca de Corredors.Cat et dona ales (tinc gravada la imatge de la Grinta cridant com una boja  :love:)

A partir d’aquest punt el circuit és urbà, sent difícil saber en cada moment a quin lloc de la ciutat estàs de com d’entortolligat és. Crec que hi ha algun lloc per el que es passa fins a quatre vegades. Malgrat això no es fa avorrit. Ens acostem al lloc on sabem que ens podem trobar el temut mur però l’únic que noto és que cada vegada estic una mica més fatigat. Passo el Km.30 en 2h25’.

Cap al Km.33 tinc el primer avís una mica important: una rampa al bessó dret. Per sort la mitja compressiva me l’atura, tot i això em paro uns segons a esperar que tot torni a lloc. Són molt pocs segons, però suficients perquè ja costi agafar el ritme. A partir d’aquí caldrà utilitzar el cap tant com sigui possible. Sé que disposo de uns 3’ de marge per fer 3h30’ i cal administrar-los.

Aquesta administració al principi és fàcil però en el parcial entre el 35 i el Km.40 ja perdo 2’ del marge. Si segueixo així la cosa està magre de manera que busco les meves últimes energies pels 2 quilòmetres llargs que em queden. El primer d’aquests dos quilòmetres sóc conscient d’anar una mica més ràpid, però al pas pel Km.41 comença una lleugera pujada que em mata. Corredors que havia avançat feia una estona em passen i només penso en la recta final que tira una mica cap avall... seran només 200m però si no tinc cap rampa encara potser recuperaré els segons que estic perdent aquí.

Així arriba la recta final, lleugera baixada. Veig l’arc i no vull mirar el cronòmetre, no serveix de gaire perquè no sé quant he trigat en creuar la línia de sortida. Em concentro en córrer, córrer i córrer i sobretot evitar cap gest que pugui provocar-me una rampa. Ho faig i aturo tard el meu rellotge en 3h31’01”... caldrà esperar el temps oficial per veure com a prop de 3h30’ estic.

Finalment el temps real que em dona el cronometrador és de 3h30’46” una marca de la que estic francament content. :glasses:

S’ha de dir que la de Castelló és una excel•lent Marató, ben organitzada des del punt de vista del corredor, amb avituallaments cada 2,5 quilòmetres, en un circuit ràpid i aquest any amb un clima prou bo. La prova és que s’hi ha fet molt bones marques. Molt recomanable, vaja.

Per acabar, una dada sobre els darrers 7.200m de la meva cursa, que és on he perdut la possibilitat de tornar a baixar de 3h30’ per primera vegada des del 2.010:

Km 35-Km 40: mitjana 5’26”/Km
Km 40-Km 42.2: mitjana 5’04”/Km

Anar a la línia de sortida d’una marató m’encanta. Si el meu cos fos menys senyoret :he: i es recuperés més ràpid de les maratons, en faria un grapat cada any, en lloc de només una o dues. És la cursa que més m’agrada, la que m’envolta més amb la seva màgia, la que desperta més les emocions, per bé i per mal.

El meu objectiu de sortida era fer sub3h per primera vegada. Segon cop que ho intentava en la meva vida, després de Barcelona també aquest any, però allà veia clar que no ho aconseguiria per un problema de salut que havia tingut a dues setmanes de la cursa. En aquesta marató, tota la preparació, amb els seus entrenaments i curses, concordaven clarament amb un sub3h. No molt sobrat, però sí sub3h clar. L’únic punt de dubte provenia del meu desgast físic i emocional de les darreres setmanes per motiu luctuós familiar. De totes maneres, tenint de marca personal 3h02’33” i havent fet una preparació digna de sub3h, no semblava gaire oportú aplicar preceptes de prudència i sortir a fer sub3h02’ :he:, així que a córrer com si no hagués passat res estrany!

Aquella conya que sovint fem amb els plans A, B, C, D,...en els dies previs, jo l’havia desenvolupat exhaustivament:
- Pla A: no justejar per baixar de 3h, fent entre 2h58’ i 2h59’, passant la mitja en 1h29’ (cal tenir present que a Castelló, com jo sabia perquè ja l’havia corregut el 2012, la segona mitja té una o dues parts on es perden uns quants segons que s’han guanyat en la primera mitja).  
- Pla B: anar apurat fins l’últim metre per fer un sub3h mínim, ni que fos 2h59’59” :he:.
- Pla C: tot i no fer sub3h, rebaixar marca personal el màxim possible, encara que fos 3h00’00” :he:.
- Pla D (a partir d’aquí, començaven a no agradar-me tant): baixar de nou de 3h05’ (només ho havia aconseguit dos cops fins el moment).
- Pla E: baixar de 3h10’.
- Pla F: baixar de 3h15’.
- Pla G: baixar de 3h20’.
- Pla H: acabar (sense mirar la marca).
- Pla I: retirar-me sense risc per la meva salut si em trobava malament.
Au, mig abecedari ocupat amb plans a priori! :rofl:

Dies abans, vam decidir córrer junts de sortida el Simón (Chute), amic i conseller meu :love:, i jo, intentant fer el màxim de km junts, però que ni l’un ni l’altre perdéssim l’oportunitat de fer bona marca si el company no podia seguir el ritme. Tots dos opinem que l’atletisme és un esport individual i, encara que agraïm i gaudim molt la presència dels amics, no volem provocar mai que algú empitjori la seva marca per quedar-se amb nosaltres si no anem fins.

El primer km va ser desagradable, corrent en baixada molt comprimits amb gent a diferents ritmes. Corredors empenyent, donant cops de colze, posant en risc la verticalitat en qualsevol descuit. Em va donar mal rotllo i li vaig dir al Chute, que de seguida, amb el seu seny, em va recordar que havia promès que estalviaria energies i no em passaria la cursa parlant, com tinc per costum :mdr:.

El primer parcial de 5 km el vam fer a 4’15”/km, a ritme just de sub3h, a l’espera d’anar-nos escalfant i passar la primera pujada, suau però llarga, quan es torna a la recta de sortida. Aquí ja anàvem veient que les llebres de 3h (eren 4 o 5 que corrien junts encapçalant el grup) havien agafat un ritme més ràpid que el de sub3h exacte (4’15”/km). Aprofito per dir ara que el treball d’aquestes llebres va ser nefast, un autèntic manual de com no s’ha de fer de llebre si vols ajudar la gent. Jo no pretenia seguir-los, perquè justament odio córrer en aquests grans grups que es formen al voltant de les llebres oficials, però a causa de la manera com ells van portar a terme la seva tasca, m’hi vaig acabar veient obligat en bona part de la cursa.

Quan baixàvem la recta de sortida per segon cop, cap al km 8, el Chute em va dir que ell no es veia amb cor d’agafar les llebres, que ens devien portar uns 50 m, i que tirés jo endavant. Com que en baixada tinc una facilitat natural per anar ràpid sense esforç (serà per tenir les cames llargues, per la meva manera de fer la gambada... no sé per què), les vaig atrapar en menys de dos km. M’he preguntat si potser allò va ser un sobreesforç, però crec honestament que no, tot i que admeto que podria ser que sí i que jo no me n’adonés.

En aquell tros de baixada, vaig concentrar-me en els corredors que pujaven en sentit contrari a mi. No havia pogut conèixer en persona el gran Toni VLC, no m’ho podia creure que a Castelló tampoc ho haguéssim aconseguit (vaig arribar massa just a l’hora d’entrar als calaixos, avantatges/desavantatges de tenir l’hotel força a prop), però em vaig juramentar per veure’l i fotre-li un crit que almenys seria el nostre primer “diàleg” en viu :he:. Passaven corredors i més corredors, llebres de temps que jo pensava que podria ser el seu i no apareixia, i vaig començar a témer que finalment hagués refusat córrer. Però no! Allà va aparèixer una de les barbes correcats més maratonianes :happy:, i el crit que li vaig fotre i ell em va respondre :yipi: va constituir una espècie de baptisme de foc dialogant entre ell i jo (estil Neanderthal, per què negar-ho :he:). Toni, a la propera, esperem que pugui ser un diàleg més escaient als Homo sapiens! :wink2: Ja em van dir que t'havies tret l'espineta de València, i no saps com em vaig alegrar de saber-ho!

Al pas del km 10 vaig veure que havia fet els anteriors 5 km a 4’09”/km. Mitjana des de l’inici per fer sub2h58’, i anava enganxat a les llebres de sub3h :oh:. Alhora, analitzant les meves sensacions, em va sorgir espontàniament un pensament: “Encara no he començat a córrer”. És a dir, estava tan fresc com si no hagués corregut gens :happy:.  Això volia dir que el ritme de 2h58’ estava ajustat a les meves possibilitats maratonianes, em va alegrar molt.

A cada lloc on s’havia situat el grup d’amigues i amics correcats/gasoses, incloent-hi la meva dona (la Núria) :love:, era una festa veure aquelles cares d’alegria, aquelles veus d’ànim, cridant amb afecte els nostres noms, esperonant-nos tant com es pot fer i més. No tan sols en l’animació de la cursa, durant tot el cap de setmana, no es pot tenir millor companyia que la d’amigues i amics com vosaltres :love: :love:.

Entre poc abans del km 10 i el km 12, vaig anar encaixant-me en el grup de les llebres i em vaig agobiar molt amb el perill d’entrebancar-me. Als avituallaments, era difícil agafar beguda, calia demanar-li a algú que te’n donés de la seva (i ho sento, seré maniàtic, però amb desconeguts no em fascina fer-ho). Em vaig posar a córrer per davant del grup. Pensava que es quedarien, perquè al meu parer, ja tocava que alentissin, que ells buscaven sub3h raspat i jo buscava 2h58’. Però què va! Em trepitjaven els talons. Això em va provocar dubtes, perquè si confiava que ells estaven gestionant una cursa per 2h59’ alt, volia dir que jo anava massa lent per passar la mitja en 1h29’.

Aquí vaig cometre un error que sí que em va desgastar (una mica o molt) inútilment: com que l’Andreu (gàltix) anava en un grupet de 5 o 6 corredors una mica més endavant, els vaig agafar per veure si el seu ritme em convenia. L’Andreu anava a buscar al voltant de 2h57’, massa per mi, però sé que sovint corre de menys a més, i ho sap fer molt bé :love:, així que vaig pensar que tal vegada, durant uns km, el seu ritme seria bo per mi, fins que ell accelerés. El vaig saludar quan em vaig incorporar en el km 12, i al cap de poc  ja m’havia adonat que seguir-los em forçaria massa, així que al passar pel km 13 li vaig dir que aquell tampoc era el meu lloc a la cursa i em vaig deixar caure del seu grup, esperant que m’atrapessin de nou les llebres amb el seu ritme excessivament alt.

Cap al km 14, jo ja estava de nou amb el grup de les llebres, però em vaig posar amb 3 o 4 corredors que, incòmodes com jo amb l’aglomeració, anaven uns metres per davant. Jo seguia pensant que no havia de fer cas de com corrien les llebres, però igualment em generaven el dubte de si ells estaven corrent a ritme adequat per acabar en 2h59 llarg, cosa que significaria que jo estava anant massa lent.

Amb aquesta disposició de cursa, vam encarar l’anada cap al port. Abans del km 15 vaig tenir la sensació que el sol que em donava de ple m’escalfava massa. No va fer calor, però a l’ambient hi havia alguna cosa que donava mal cos. La humitat? Els carrers estaven literalment xops com si hagués plogut, de tanta condensació que s’havia produït. En fi, és igual, el que no penso fer és posar excuses meteorològiques corrent a 16ºC, que a priori sembla bona temperatura, per molta humitat que hi hagués. O no?

Al meu rotllo, jo seguia per davant de les llebres esperant que es despenjarien de mi progressivament, però els km anaven passant i res, al contrari. Pas pel km 15, el parcial dels darrers 5 km em va donar a 4’14”/km i les llebres m’anaven retallant distància :surprised:. Marca del km 17, els tinc a la meva esquena i escolto que un d’ells diu “En 4’10”, así vamos de puta madre” :surprised: :surprised: :surprised:. Aquí ja vaig comprendre que eren ells qui anaven massa ràpid per sub3h raspat, que no era jo qui anava lent per l’objectiu de 1h29’ a la mitja, que ells seguirien apretant d’aquella manera, i que si pretenia anar-me distanciant per davant seu, em rebentarien, així que era el moment de deixar-me absorbir. Ho vaig fer de molt mala gana i molt cabrejat, enyorant l’eficiència que mostren sempre les llebres de Corredors.cat, sabent que la incertesa que m’havien generat m’havia significat fer uns esforços que podia pagar cars.

Integrar-me al grup va ser molt desagradable novament. Cada poca estona, algú em tocava el taló des del darrere i, a més d’espantar-me, em canviava el pas. Colzes i mans donant també copets involuntaris. La sort és que al km 18 vaig veure que el Chute era allà :love:, i almenys la seva companyia, i compartir avituallaments amb ell, era un consol.

El parcial del km 15 al 20 va sortir a 4’13”/km, i el meu pas per mitja en 1h28’51”. Vaig sentir llavors veus de corredors del grup alarmats perquè el ritme era per sub2h58’, jo vaig pensar que a mi m’estava bé, perquè era el meu pla a priori, però que millor si ho hagués sabut des del principi, que no hauria gastat energies precioses avançant el grup tanta estona. Com que llavors ja estava fet i no tenia remei, vaig pensar en positiu, perquè encaràvem la tornada del port cap a Castelló, i eren 3 o 4 km en lleugera pujada i possible vent de cara, que fets en grup en quedaria minimitzat l’efecte.

En aquesta tornada, els km 22, 23, 24 van seguir sent massa ràpids, al meu parer. Comptava perdre 7-10”/km i les llebres els feien a 4’17-4’18”/km. Vaig començar a notar, cap al km 23-24, que el meu estat físic ja no era l’adequat per aquell punt de la cursa. Primers indicis negatius massa aviat. També em notava acalorat sota el sol. Estrany.

Em vaig oblidar de marcar lap en el km 25, i ho vaig fer al 26, de manera que el parcial km 20-26 em va sortir a 4’16”/km, cosa que indica que les llebres van tornar a posar-se a prop de 4’10”/km a partir dels voltants del km 24, on acabava la pujadeta tornant del port. Jo seguia amb el grup, pensant que si les llebres volien fer 2h58’ era el seu problema, però si jo aguantava amb ells, aquest era el meu objectiu i ja m’anava bé. Llàstima, llàstima, llàstima... que al km 26 començava a notar que no podria.

Improvisar en una marató el teu pas al pla B costa, però estava mentalitzat i encara era un pla atractiu. Fer sub 3h raspadíssim, encara que fos 2h59’59” :he:. Tenia un calaix de segons acumulats, massa pocs en cas de defalliment notori, però m’havia de concentrar a esforçar-me per no perdre’ls, i només em posava una fita: que el següent punt kilomètric em trobés enganxat a l’esquena del globus de 3h. Així van anar arribant el km 26, 27, 28, 29... El Chute anava ben a prop de les llebres, i sovint es girava a mirar on era jo, sempre darrere d’ells. Li deia “Aquí, amic” :love: i ell seguia tranquil mirant endavant, com el gran campió que és.

El meu parcial del km 26 al 30 va sortir a 4’15”/km, per tant encara a ritme de sub3h, sense perdre el petit coixí de segons acumulats en la primera mitja. Però com que ja he fet unes quantes maratons, el km 30 és un punt que em desvela què podré fer i què no, dintre d’uns marges. Allà jo ja sabia que no podria fer sub3h, però pensava lluitar amb totes les meves forces durant el màxim nombre de km. La Núria i els grans amics estaven en aquell punt, em començava a saber greu per ells que els seus ànims ja no em portarien a baixar de 3h. A la Núria li vaig dir que no ho podria fer, amb un somriure afectuós perquè no patís per mi. Jo estava fent la part difícil de la meva marató, el que a mi m’agrada, que és  esforçar-me a cada pas per fer rendir la bona preparació i les energies que quedin. Des que havia deixat d’anar còmode, kilòmetres abans, evocava el pensament d’una persona molt estimada de la família que està lluitant en un tractament contra el càncer, ella el vencerà segur. La seva imatge de campiona m’inspirava per bregar en aquest joc de nens sense veritable transcendència (tot i que li’n donem tanta) que és córrer uns km en un temps o un altre. La veritat és que m’ho estava passant bé, tot i patir una mica :mdr:.

Des de poc abans del km 30, el ritme marcat per les llebres havia decaigut lleugerament, sense motiu aparent. El parcial del km 30 al 35 va ser a 4’19”/km, cosa que em feia pensar que ja anirien així fins a meta, deixant perdre poc a poc el que havien guanyat en la primera meitat, per arribar en 2h59’ llarg. Vaig trobar que la tàctica era globalment absurda, però en aquell moment m’afavoria perquè així jo podia tenir l’incentiu de seguir-los (a 4’15”/km ja hauria perdut el grup estona abans). Però fins el km 35 va durar: just en l’avituallament corresponent a aquest punt, la llebre va augmentar de sobte la velocitat. Immediatament se’m va escapar, cosa que igualment jo esperava que passaria en un moment o altre per incapacitat meva de mantenir el ritme. Al km 36 ja em treia uns bons 20 o 30 m, i això que vaig fer el km 36 en 4’16”, fent molt esforç. Es devia posar de nou a 4'10"/km, no sé per què. El meu amic Chute seguia la llebre com un crack, així es va guanyar el seu sub3h .

Els immensos 6 km que em quedaven m’apartarien per ben poc (en el millor dels casos) del sub3h, però ja estava mig en mode pla C: a buscar marca personal, a baixar de 3h02’33” (sense abandonar del tot la quimèrica il·lusió del pla B, si per miracle succeïa). Les petites inclinacions de les pujades entre el km 35 i el 40 em van pesar moltíssim, estava molt cansat de cames (no de càrdio ni de respiració), i encara que treia tot el que podia als músculs, el parcial d’aquests 5 km va sortir-me a 4’26”/km. Recordo molt intensament els ànims de la claca, amb tants crits i tanta estimació :love:, el Rubens corrent un tros al meu costat dient-me que sí que podia :love:...La llebre s’allunyava, arrossegant el Chute i molt pocs integrants més (potser 4 o 5 persones) de la multitud que havia format part del pilot. Quan jo, endarrerit,  ja no tenia perspectiva en la distància per apreciar els ritmes de la llebre, els amics que la van veure diuen que va començar a afluixar ritme, suposo que per no entrar amb un sub3h tan folgat. Lamento molt haver de dir que, en la meva opinió, per fer aquesta feina així, és millor que no la facin.

Curiosament, al passar el km 40 portava un temps total que, si hagués estat capaç de fer el tros que quedava exactament a 4’15”/km (el ritme de sub3h que tinc tan entrenat), hauria entrat en 2h59’59”. Tan poca cosa aparentment, però tan inviable en les condicions que hi arribava. Ja feia molta estona que no podia córrer a 4’15”/km. Estava buit i l’únic que podia fer era evitar perdre molts segons, especialment en la petita pujada per arribar al parc Ribalta, que acabant una marató és inclinadíssima :he:. El pas pel km 41 va ser en 4’30”, i això significava que només baixaria de 3h si feia els darrers 1,195 km en pujada a 4’/km, absolutament inassolible. No vaig deixar-me anar perquè estava plenament en el pla C, i volia fer la millor marca possible, tot i que al quedar més a prop de 3h faria més “ràbia”. Vaig fer aquell trosset a 4’40-4’45”/km i au, marató acabada en 3h00’47”!

A meta vaig tenir el goig de veure la Núria a través de la tanca, compartir amb ella el molt èxit i el petit percentatge de decepció, i també els amics que havien corregut i em donaven les seves bones notícies (gàltix, estanis, Chute), i els amics i amigues que havien estat animant. Els que van arribar després també portaven bones notícies (Roland, meep, Danigowl i Barceruel, Gorka), i algunes no tan bones. L’abraçada més emotiva va ser la del Koldo :love:, que em repetia entristidíssim que li sabia greu que jo no hagués baixat de tres hores, concentrat en mi de tal manera que no va dir-me quin marcote personal havia fet ell, fins que li vaig insistir que m’ho digués i el vaig convèncer que ho celebréssim :happy:, que jo no estava trist, que havia fet marca per gairebé dos minuts i que cal acceptar esportivament tal com surten les coses, encara que no sigui al 100% com volem :smile:.

Després d’una marató, m’encanta pensar en la següent, que serà Barcelona 2016. Si tots els condicionants familiars em permeten arribar-hi preparat, i si la temperatura és una mica baixa, intentaré de nou baixar de 3 hores. Si no, espero poder-la córrer i completar-la en un temps superior, que també em faria disfrutar-la molt. Ja deixaria el següent intent de sub3h per la propera tardor... o per mai més, tampoc importa gaire.