Bones companys!
Doncs va, com no pot ser d’una altra manera, ja que faig MMP, us foto el tostón... com que sé que hi ha qui gaudeix de reviure els moments, el foto llarg, i a qui no li agradi, farà Next! igualment tingui 30 línies com 3000 jejeje
PRE-MARATÓ
Com ja sabeu, soc un muntanyero pre-asfaltià que volia tornar a provar i així experimentar què aporta una cosa a l’altra. D’entrada, no he tingut ni agulletes ni mals articulars (gràcies en part tbé, a les Hoka q em va passar el
Danistal ); m’havia passat tot l’estiu fins a octubre amb una fascitis plantar que em va tenir amb zero kms tot aquest temps :grrrrrr:, i després de rodar per muntanya i fer la marató del montseny, i de la selecció del relleu correcat de les 24h (allà va començar tot), vaig decidir provar-me aprofitant el repte amb el Pablo. Mai abans havia fet sèries que no fossin de 1k els dies previs a un 10k, ni havia seguit cap plà, i el màxim de kms setmanals q havia fet en una setmana havia estat de 70k. O sigui q era tot un repte... Les meves maratons d’asfalt sempre havien acabat amb unes rampes de la òstia i perdent força, degut a la meva anarquia i falta de kms...
tot i això, amb 3 per setmana havia aconseguit 2h56 al 2009, a BCN on tenia la meva MMP fins diumenge.
EL PABLO
M’ha encantat l’entrenament proposat, ideal per corredors poc dièsel com jo, ja que era força kanyero i a més en Pablo havia introduït un plà de 4 sessions/setmana, o sigui que endavant. Jo crec que el secret és que hi confiïs, i jo me’l vaig creure. Tots els entrenos durs havien sortit bé, i els entrenos de “bulto”, els vaig anar fent per muntanya. Vaig poder reafirmar un sub35 a Nassos, una MMP a la mitja Bcn (1h16), i una maratest en 2 parts al què se’m demanava (2h).
A més, amb els companys de repte les coses sortien molt + fàcils, entrenant plegats sèries i tirades amb
Danistal, Esrafiki, Ivanko, Del@, Xavi-NAD, river, Yaas...). En resum, excepte les dues últimes setmanes que no vaig acomplir gens per una grip (tappering de 10 dies...), vaig complir el pla de 4/5 sessions amb una mitjana de 70k en 15 setmanes. Ja havia fet 20k de promig més de quan justejava el Sub3h. L’únic punt negatiu, que tot i el planning, no he acomplert deixar de fumar :winktongue:, aquest és el proper repte q vindrà ara jejeje Dies abans, però, injecció de moral, sembla que els amics
Del@ i
Adalpu em llebrejaran! Guai!!!
AL LÍO
Arribo doncs, ben descansat (massa i tot) i el Pablo em diu que potser millor reservar, ja q el meu objectiu inicial era fer 2:49:59. Els companys del repte m’animen a no fer-li putu cas
, i q estava per sortir a sub4’/k i així ho vaig fer. Foto correcat (quin goig tanta gent!), cap al guardarroba (oju si plou q et canvies a la intempèrie!), i cap al calaix. 10’ per la sortida, ja ho tenim aquí... moments màgics en els que sembla que anem a l’escorxador. Fem pinya al calaix amb tota la colla i allà ja em trobo el
Wallaby, possible company de viatge, però ja sé que ell s’estima més sortir a ritme, i jo soc més d’escoltar als savis de la casa (paraules del
cachirulo em venen al cap... “esta carrera es para quien sabe leerla”). Estem tots nerviosos com nens, excepte el mamón del
David77 (quanta qualitat té el tio), que sembla que s’hagi fotut 3 litres de til·la previs i em contagia l’esperit.
Últims desitjos, ànims del
Joan3 que veu els toros des de la barrera i som-hi, Freddy&Caballé!
Sortida més neta del què presumia, agafant ritmet i ja veig com se m’escapen gradualment el
David77 (obvi) i el
Wallaby, ja que crec que vol marcar la llebre d’aprop. Jo vaig fent, prudent a Numància, prudent al camp nou, i quan arribo a Diagonal intento recuperar moooolt a poc a poc els segons que m’he deixat. Aquí és on ja veig un grup maco on respirar una mica de tant reullar el Garmin. Hi ha una llebre q porta un parell de nois a pel 2h45-46. Genial. M’hi acomodo. Anem fàcils, queda un món. A més, pugem Pg de Gràcia com toca, a 4:05 per no passar-nos... a més, veterans. Ideal. Avui serà un gran dia. :intello:
Arribem a Meridiana, crec q aquest any un punt crític de pujada pel vent, però em veig bé i dono relleus a la llebre que està una mica més pel postureig fotogràfic que pel què toca. A més, tinc ganes de veure al
Zenon i tota la colla que sé que estaran allà per animar-me. Moments íntims de reflexió i lliçó d’humanitat i esperança. Gracias
Zenon! :love: A tot això, hem caçat a una noia d’elit d’Andorra que tbé va a pel 2h45 i porta llebre pròpia i entrenador en bici que ens va aconsellant fins i tot la traçada, la direcció del vent, i els mls de suor que hem de reposar amb isotònic (quin stress per la noia, penso...). Pas de mitja en 1:22:48, i s’incorpora el
Del@ que em llebrejarà fins al 32 aprox. Veig al cachirulo que em fot un crit, i penso que m’ha volgut transmetre que he estat un d’aquells que “ha sabido leer la carrera”, i això em dóna més força. Però sé que em queda el pitjor psicològicament, i recordo els meus episodis de rampes a cada marató. Per tant, queda molt. Calma. Paciència. I sals. Sento “Rutxi! Papa!” en una veueta de ja 4 anys i m’emociono. :'(
Seguim amb en
Del@ al grup, i ja quan arribem a Prim, veig que és el meu moment. K25. El grup s’ha reduït una mica i hi ha un parón. Ja ningú parla, ningú bromeja i senyors, s’ha de prendre una decisió ràpida. Jo tinc pota encara i tiro endavant. En
Del@ em pregunta si estic bé, que ens n’anem a l’aventura sols, que no hi ha cristu davant i que el grup potser s’espavila per darrera al veure’ns marxar. Havia pres ja la decisió, i era ferma. Ens hem d’aventurar. No tinc por :bad:. Si ens quedem, adéu 2h4X, hola 2:5X, ho veig clar.
Diagonal o el laberint del Minotaure. Tram dur psicològicament. Es presenta un special guest star, un tal Oscar (Rodriguez), una fiera que llebreja a un company i ens enfila a 3:52 de pujada. En
Del@ i jo anem a rebuf. Petarà al company, però a mi no. Les pujades m’agraden. Ens hi adaptem. Anem enxampant corredors, i això és bo, però és un pèl d’hora pq passi tot això, sinònim que anem massa forts. Injecció de moral per banda esquerra:
té nom i es diu
Adalpu. Patirem colze amb colze fins al final. Ens diu que quasi no arriba, i es posa a tirar. Tant ell com en
Del@, marquen el ritme. Metrònoms oficials correcats. Impressionants llebres que acompassen els seus 3:55 amb mirades de suport i avituallaments a la carta. Genials els dos :yes:. Arribem al punt crític per a molts, el Litoral. Un d’ells, potser, el
Wallaby, el tenim a 20 mts. L’atrapem, i en
Del@ ens deixa per ajudar-lo, pq anar sol aquí, et pot caure una de grossa. Com tots sabeu, està fet d'una pasta especial i aguanta superbé el cop i es manté poc darrera (gran! :yes:).
A partir d'aquest punt, com ja era previsible, i a l'alçada de la ciutadella, la pota comença a afluixar, però el tossut de
l'Adalpu sembla que no deixarà que m'enfonsi :love:, i supero aquest dur tram pels seus ànims constants. A ronda st pere, superat el subidón de la cridòria del públic, torno a trobar-me bé i apretem, i anem superant corredors (un d'ells en pau zamora :oh:), i cap avall a 3:30 per ple centre i tement l'avantsala d'un baixón posterior. Avituallament correcat espectacular, sense paraules gent!
I via laietana que sembla que pugi enlloc de baixar. Toca apretar les dents i ensumar el tourmalet. A paral.lel ja sabia que es patia, però fins a la gasolinera de mà dreta sé que és molt portable, i amb el suport de l'
adalpu que no para de dir-me que està flipant amb el què estem fent, m'anima a no defallir i acabar la pujadeta... Ell es retira a la zona de valles, no li puc agraïr en aquell moment, però ja sap que té unes birres pagades :mdr:, i em deixa sol davant de tantíssima gent que se t'eriça el pèl. Mai havia arribat tan sol en una marató, i la gent t'anima i et crida pel nom com si fóssis el castillejo
Enfilo l'última recta i em dedico a assaborir-la més que a sprintar (de què coi serveix esgarrapar 5" quan és un moment tan gloriós?)
Aixeco braços mentre veig un paio que es desploma davant meu, i passo sota l'arc en 2:45:47
ho he aconseguit!
Després retrobament amb els correcats del repte, alguns millor, alguns pitjor, però tots valorant la importància d'haver-la lluitat.
El kbró del
danistal supercontent pel meu resultat, i no per mi no... Pq no li he arrabassat la seva marca :rofl:
Un minivídeo amb el profe i tu, a regar-ho amb unes birretes que ens ho hem guanyat
Moltíssimes gràcies als fotògrafs, al tàndem
Del@-adalpu, als ànims de molts que avui no hi participàveu, al
zenon per ser-hi i el seu somriure, i moltes felicitats a tots els que heu fet mmp i als que no, per lluitar-la deixant el pavelló correcat cada cop més amunt! :yipi:
Au! Ens veiem per les muntanyes de nou, o potser algun 10k o una altra marató (corteinglés :he:)