Massa tard... La meva crónica, com la meva marató... Pero en una segona pensada mai es tard si la fita es bona.
Aquesta marató em va vindre regalada i sapiguent que el meu estat de forma no era l'adient doncs m'ho vaig pendré de forma relaxada... Volia ajudar a algú, a l'alba en concret, que prometia un gran marca i jo volia aportar "mi granito de arena"... Com a pupes oficial de corredors, amb el permís d'en Solteron, doncs em va tindré que pasar de tot. La meva marató de principis d'any tenía que ser Sevilla, pero per temes de salud vaig descartar fer-la no ja a tope, sino sencera... De fet Sevilla va ser un ful per un constipat que mes semblava bronquitis... Penso llavors que potser en Barcelona estic més per a fer quelcom amb més cara i ulls... Si, em noto una mica millor amb el pas de les setmanes pero potser una mica masa de prudencia em fa no entrenar gaire...
I això ho pago com mai a la marató... L'Alba i jo comencem perfecte... A un ritme collonut per acabar en 3h45... Passem la mitja perfectisimament... Pero al 25 ja em començo a notar una mica les cames "pasadas de vuelta"... L'Alba ja esta un bon grapat de metres per davant meu quant comencem a pujar Diagonal... I la distancia va cada cop a mes ja que les cames em comencen a fer mal sobre el 25. Al 27 ja tinc que parar per fer uns estiraments... Puc tornar a correr pero ni al ritme inicial ni tanta estona com em gustaria... Al 30 decideixo començar a fer CaCo per que vull acabar la cursa, només podia pensar que i una merda deixo un altra marató a mitjes... Vaig fent poc a poc, Corrents fins que les cames fan masa mal i caminant un minut o dos... Em trobo molts de correcats, ara ja no recordo tots el noms, pero em feu molt de be, tiro amb alguns una miqueta... I després caminar de nou. Quant arribo a Arc del Triomf tinc a la meva noia aja, preocupada, ja sabia que em pasaba per que m'havia portat el móvil i li anava comentant a ella i a uns quants amics preocupats... Paso per Catalunya i allà el dolor ja es omnipresent, les rajoles de porta del àngel no ajuden... Lo que si que ajuda i m'anima es veure tants correcats a l'avituallament... Em dona moltissima força per acabar els 4 kilòmetres que queden... Caminant moltíssim, pero corrent quant acumulaba una mica de forces...
Lo que queda es una dolorosa travesía pel desert, pero ja me la conec i a tossuderia es difícil que em guanyi ningú... Així que estrenyo les mans i enfilo cap a meta, com va captar en David a la seva foto...
https://lh3.googleusercontent.com/tFbxHOiTk3OIz8xTOYBHDVnd1RpEPkXxmvo4bkV3m-Oq97McdST8AhLopKTroPaCQCrxfONPPQCkju3ZhsYIgXSvCPXh2idzRrcGaaUF_1FXp5G9Z0UycwJ2rIiy4UpByo0jUHINXlfODShWcmo-AuK87W4fBQ2AJd4_JQlA6vj1XqrAnI40zSjCYeUyV_pkVVv5JiWF1hYKuTC14sK_-hXxJZBDWJT1D18Ll_SGIF3crqaWhTbTBN7wRPI_5l-zwCpZJqKiqPv5-_h_mCcFkeufJ-tYdi-wgAk80CICFvTXXiZYGt1XA5KnHF4bTOqgZvVfkQ4R_LXWojbxrV97Tktg9meTzt52t616EVDxGm9wIDCQvZ1JTtursWRCX5ntoofuyanxqVStq8b6KcD7mixdWMawY2LhxyVFF29kkNHT5eEpPuKo6RYLxLZWapdfW3kpJAesR5WLpt5P-MCwmSd6-izY-wyELb36J0J7ALmDLi7U0qaZEGz9VA9gBDOuo7t0z2mOutkdBZ2d9W88PgGDcQHavb3BPSP5D-bVkrJiyevCyAiKQeUyOBVRlwIMsIdfww=w1367-h911-no