Aquí va la meva crònica i perdoneu pel totxo : :ouch:
Tot va començar a l’últim sopar correcat: Baixant les escales per anar al saló del sopar la
Peti i jo ens vam trobar
amb l’
aurelian. Havíem coincidit a la marató de València i vam comentar que la marató de Munic
era molt atractiva al ser el dia 11 d’octubre i permetre un dia de descans addicional.
No va tardar gens l’
aurelian en apuntar-se i obrir el fil corresponent amb tota la informació disponible.
De fet, el mes de març ja estava inscrit! També amb això és més ràpid! Jo em vaig apuntar al juny abans
d’una pujada de preu.
La meva preocupació era com encarar els entrenaments tenint tot l’estiu pel mig. Recordava arribar a València
al novembre una mica just, o sigui que l’estiu m’hi tenia que posar sí o sí! El que he fet és no parar del tot en
cap moment, a diferència d’altres estius que descansava 3 o 4 setmanes. He fet menys km dels que tocaven
però sense aturades. Així recordo entrenaments a Cantabria, Andorra, França, Itàlia, Londres i ..a la platja de
Gavá.
Finalment vaig fer dos curses de 10 km: Poble Nou i Correbarri baixant de 45’ i amb bones sensacions.
No he fet cap mitja i en canvi, sí dues tirades llargues de 24 i 27 km, per un total d’uns 400 km.
Després de viatjar el mateix dissabte amb la
Peti i
Lluis95 ens plantem a l’expo per recollir el
dorsal. La fira estava instal•lada a l’Olimpiahalle al costat de l’estadi olímpic i de la sortida. Em va agradar tot i
estar una mica desordenada i amb un munt de gent comprant tota mena de productes. La samarreta oficial no
em va agradar, era massa blanca pel meu gust
i a més costava 35 euros!
Hi havia la pasta party també plena…
Diumenge havíem quedat amb l’
aurelian a la parada Olimpiapark West…i casualment va pujar al tram
dues parades abans amb un cafè a les mans i súper relaxat. Vam anar plegats fins a l’estadi on ens vam fer
unes fotos i ens vam acomiadar ja que l’
aurelian tenia que passar pel guarda bosses.
La temperatura era d’uns 8 graus amb un ambient boirós i una mica humit.
Curiosament la primera sortida constava d’un sol calaix amb tots els corredors que volien baixar de 3h30.
Les diferents llebres estaven situades seguint l’ordre lògic. Vaig decidir posar-me al davant de les llebres
de 3h30 i va ser una sort! Em va venir a saludar un company (Enric) que em va dir que era amic d’en
Dani75.
També volia baixar de 3h 30 però em va dir que havia fet la marató de Londres (per sorteig i a la primera!)
en 3h 10 o sigui, que poc després de la sortida ja no el vaig veure més! :yipi:
Fem la sortida i va ser un pèl caòtica amb gent una mica lenta al mig i el camí encerclat de tanques massa
estret. Fins i tot un moment ens vam frenar del tot. Al pas pel km. 2 portava 10’20 i aquí vaig començar a
accelerar (potser massa…) i vaig arribar al km 5 amb 24’47.
En el km.6 primera trobada amb la family: Els hi dono el buff i els guants i em donen la primera ampolla
d’isotònic. S’ha d’explicar que tots els avituallaments eren amb gots de plàstic que dificulten una mica beure
en quantitat que és el que a mi em va bé. A partir d’aquest punt ens internem en el Englischer Gärten,
el gran parc de Munic. Coincideixo amb uns corredors valencians per una estona però després es queden
enrere. Paso el km.10 en un parcial de 24’39.
Ja es pot córrer amb més comoditat i intento buscar algun corredor que em serveixi de referència. M’avança
un corredor amb una samarreta estampada amb totes les maratons que porta i em fixo que les tres primeres
són a Barcelona..El segueixo un parell de km. fins que s’atura en un avituallament i jo segueixo. De cop,
començo a tenir males sensacions i em preocupa per ser tan al principi. Per fi, m’he fixat des de fa una estona
que tinc una corredora menuda i amb molt bon estil uns 20 metres davant meu i ja tinc referència!
El parcial al pas pel km.15 es de 24’29
Nova trobada amb la família i nova ampolla que sembla que em dona l’energia que havia perdut. Sortim del parc
després de quasi 10 km. a dins. M’agraden molt els parcs urbans però aquest se m’ha fet pesat. M’acosto a la
corredora de referència i em fa gràcia perquè porta els cabells com si acabés de sortir de la perruqueria! Com
que coneix a mig Munic m’assabento que es diu Sabrina. Estem en una zona una mica perifèrica però amb el seu
encant. Paso el km.20 en 24’23
El pas per la mitja marató el faig en 1h43’38. Les sensacions son les millors fins ara. Per moments vaig amb un
corredor italià molt alt i finalment atrapo a la Sabrina el que em dóna molta moral. Nou parcial al 25 de 24’20
A partir d’aquest punt enfilem cap al centre de Munic on hi molta més animació, encara que la gent és súper
moderada! Accelero el pas i alguns moments avanço a la Sabrina. Al pas pel km.30 faig un nou parcial de 24’09
i per primer cop en tota la marató faig números i veig que porto 3 minuts d’avantatge per fer les 3h30.
Nova trobada amb la família al 31 a prop de MarienPlatz. Darrera ampolla d’isotònic . Entre l’aturada i anar
bevent se m’escapa la Sabrina i ja em costa tornar a acostar-m’hi. Paso per una zona universitària d’anada i
tornada bastant concorreguda. Començo a restar km. per animar-me. Al 35 (només falten 7!) passo en 24’53
Aquests quilòmetres se’m fan moooolt llargs. Sento un cansament general, però noto que vaig avançant
corredors…no estamos tan mal!
Al km.38 faig números i veig que el meu objectiu inconfessable és molt probable. Volia fer 3h28 per afegir a
la meva col•lecció de marques: tinc un 3h27, un 3h29, un 3h30 i un 3h31 i amb un 3h 28 “tancaria el gap”.
Per moments penso, i ric jo sol, en arribar a l’estadi i esperar uns segons per fer 3h 28: una autèntica freakada! :rofl:
Arribo al 40 amb parcial de 24’48.
Ara ja tiro amb el cap! La Sabrina se’n va, encara que la segueixo veient…M’adono que puc fer MMP. M’acosto
a l’estadi i puja l’emoció. Entro pel túnel i travessem una zona “discotequera” amb música i llums: no val a badar!
Faig la volta a l’estadi i veig a la darrera corba a la
Peti i al
Lluis95 aixecats i aplaudint-me: moment gallina de piel!
Encaro la recta final intentant esprintar i arribo en 3h 29’26, només 9 segons menys que a Barcelona!
M’emociono del tot..una dona vestida de bavaresa em posa la medalla i em diu unes paraules. No l’entenc però
li agraeixo molt…Em dóna un subidón de gana i set: arraso tot el que trobo: donen uns gots de plàstic dur de
mig litre. Primer bec un sencer d’aigua, després passo a la cervesa. La primer cau en pocs segons.
Després ve un de cervesa fosca. Vaig cap els brètzels i n’agafo 2: començo a menjar compulsivament: uns
pastelets, plàtans,… i finalment prenc un altra cervesa per compartir amb la família.
Pujo la rampa que han instal•lat per sortir de l’estadi (durilla) Em passa com a l’
Alfons 99: un home em diu
que no puc sortir amb el got…Faig unes passes enrere i me la bec tota.…i li dono el got buit.
Just en aquest moment veig a la Sabrina sortint i penso en dir-li: You’ve been my inspiration!
Recupero el seny i li faig un somriure (suposo que hagués pensat: aquest paio està sonat!) :rofl:
Ara en fred, vull agrair tot el suport i paciència de la meva família i també de tots els companys que
ens han animat en la distància, especialment aquells que esteu preparant maratons com València i
Castelló.
La propera marató serà BCN 2016 on espero formar part d’una barqueta de 3h 25
Això és tot: ara a recuperar forces i començar a pensar en la propera marató de tardor... :yes:
Com a resum:
El millor: Recorregut molt pla, Bona temperatura, Bona organització,
El pitjor: Sortida estreta, Públic fred (però molt correcte!)