Bé, doncs, com deia, i ja a casa, tot ha anat segons el previst. Acabada la meva 25ena marató, 16ena olímpica, gaudint de l'espectacle, i sense problemes físics. No puc demanar més. Amb aquesta ja "nomès" em falten 6+1 olimpiques (Montreal, México, Pekín,Seúl, Moscú y Atlanta) + Río.
La marató de Londres és el més semblant que he vist fins ara a la marató de Nova York,pel que fa referència a la quantitat de gent animant a plena veu des de la primera a l'última milla. Una altra semblança entre les 2 maratons, lamentablement, és el teatre *pre-Cursa" que té lloc les 2-3 hores abans del començament de la cursa, i que és més propi d'un camp de refugiats que d'una altra cosa.
Com ja sabeu, el de poder accedir a un dorsal per córrer la marató de Londres, si no ets britànic, està reservat a una elit a la qual no pertanyo, i el que et toqui en la loteria és poc menys que ciència ficció., per la qual cosa he hagut de passar per agència - l'única agència que vaig trobar que ho organitzava (no sé si té l'exclusiva per a Espanya...) - i que incloïa hotel 3 nits + dorsal, avió opcional, ja que el grup sortia des de Madrid.
No anem a tractar el tema dels preus, ja que com es diu popularment, "o ho prens, o ho deixes". D'altra banda, dir que només hem coincidit amb el grup en el trajecte de l'autocar que ens ha portat el dia de la carrera des de l'hotel a la sortida.
He vingut a aquesta marató amb el meu amic Víctor, amb el qual ja he compartit moltes experiències com a corredor. Arribem a Londres el divendres a primera hora de la tarda, passem per l'hotel, mengem pels voltants, i a la tarda anem a la Fira del corredor, en l'Excel London, una mica als afores del gran Londres, però de fàcil accés a través de la línia DLR del metro.. Fira ben organitzada, molta representació de Firmes comercials i de maratons internacionals (entre elles la de Barcelona). No obstant això no m'ha entusiasmat especialment. He aprofitat per agafar informació de la marató de Mèxic. Recollim dorsal i xip, i poca cosa més, ja que la samarreta no la lliuraran fins a la finalització de la cursa, com a finisher.
Sortint de l'Excel, tornem a agafar el "tube" londinenc per anar al QueenElizabeth Olympiuc Park, estadi olimpic escenari dels jocs del 2012. El fet és que està en fase de remodelaciò, donat que a partir d'ara serà l'estadi del West Ham, un dels equips de Londres que juga la Premier Ligue. Tot i aixi fa paxoca, i està al costat d'una zona comercial nova i molt gran.
El dissabte anem a corre uns 20 minuts per St.James Park, al costat de l'Hotel, i escenari de l'arribada de la marató. A l'hora que anem corrent pels voltants del park a un ritme suau, anem reconeixen els punts a tenir en conte demà, al acabar la maratò, punts de sortida, llocs de trobada, recollidar de bossa, etc... Es un dels molts parks que te Londres, tots ells magnifics per corre, gespa, arbres, ànecs, esquirols, ... una meravella. Ens van tallant alguns accesos perque coincideix que hi ha canvi de la guardia montada (horse guard), que deu anar des del Palau de Buckingham (a tocar d'on som) fins on està aquarterada la guardia a cavall. Igual que ahir divendres, avui dissabte està tot el cel cobert, a primera hora ha plogut una mica, i la humitat és extrema. La temperatura es bastant baixa, al voltant dels 10ªC. Fem uns progressius, i cap a l'hotel. A l'hotel ens han recomenat un restaurant italià a la zona de Regens street - La bella Itàlia - i cap allà anem a fer la càrrega d'hidrats. Bona quantitat d'spaguetti a la bolognesa, molt bons, i preu raonable, encara que el preu de la lliura i els preus de Londres fan que a la capital britànica tot sigui francament car. Una volta per Regens street fins a Picadilly, i metro fins a l'hotel per descansar a l'habitació fins demà, ja ens hem proveït de queviures pel sopar.
Malgrat la marató comença a les 10:10h per élit men i populars (abans surten cadires de rodes, i élit women), l'hora de sortida de l'autocar (no pas de la organització de la marató, sino que era faciilitat per l'agència) que ens durà des de l'hotel a la línia de sortida és a les 7:00. El menjador obre avui a les 6:00 pels molts corredors que ens allotgem a l'hotel. La part final que ha de recorre l'autocar sembla que coincideix amb el recorregut del començament de la cursa, i és per aixó - ens diuen els de l'agència - que si ha d'anar amb tant de temps. (com a Nova York). Plou, no massa, pero plou. Un dia lleig, encapotat, trist... A diferència de Nova York, Atenes, Los Angeles, que el viatge en autocar és sota la negra foscó de la matinada, en aquesta ocasió la claror és manifesta des de fa més d'una hora. Arribem encara no són les 8:00 i els autocars ens deixen una mica lluny, segueix plovent una mica i cap a l'entrada del camp de refugiats: el Greenwich Park.
Aquestes van ser les 2 hores pitjors de tot el viatge, Quasi 40.000 persones i unes poques carpes que no donaven ni per cubrir una quarta part de la gent. Clarament pitjor que Nova York. Malgrat arribem 2 hores abans, les carpes ja estàn plenes, plenes, plenes. Deixa de ploure, pero la temperatura es molt fresca, 100% d'humitat, i fa vent, i aixi durant minuts, minuts, i minuts. No paro de tremolar durant una bona estona, malgrat m'ho he posat tot el que porto al damunt, inclòs tota la muda que deixarem a l bossa en els camions perque ens ho portint a la meta. Afortunadament, no hem de deixar la bossa fins a uns 20 minuts abans del tret de sortida. Tenim la sort de poder entrar en una de les carpes mitja hora abans de corre, i aixó ens permet recuperar una mica les sensacions, donat que la temperatura dins la carpa és força millor.
I arriba el moment. Sortim de la carpa, bossa al camió, escalfar 5 minutets, darrer riu, i cap el calaix. No tenim clar com ens han distribuït, el Victor i jo portem zona blava calaix 4. Hi ha 3 zones de sortida (vermella, verda i blava). Els corredors que surten des de les zones verda i blava es junten a la primera milla, i els de la zona vermella ho fan quasi a l'arribar a la tercera milla. Veig una mica mès endavant un globus de 4:00h. Ens coloquem just darrera un altre parella de catalans, un d'ells un paio que coneixia el Victor pero que no veia des de feia un grapat d'anys, el que són les casualitats. I comencem a corre...
La veritat, la primera part del circuït, a millorar. Massa cabal de gent per l'amplada de les vies, els primers kilòmetres has de frenar en alguns trams on la via s'estreta has de literalment posar-te a "trotar". Una llàstima perque quasi tota la resta és espectacular. Des del primer moment la quantitat de gent i la cridòria és infinita, una passada, electritzant, motivador, esperonador, ... Nomès a Nova York he viscut unes sensacions semblants. I aquesta vegada si, aquesta vegada vaig mentalitzat de que he de disfrutar d'aquesta cursa, d'aquest ambient, que haig de poder contagiar-me de la catarsi colectiva que m'envolta, que no haig de patir com moltes altres vegades la qualcosa m'ha privat de disfrutar de tot plegat. Corro per sensacions, i controlant els meus punts febles, no vull que res m'esguerri aquest dia: molta hidratació, molta, fa molta humitat i l'excés de suor i no beure prou m'ha matat en el darrer tram d'algunes curses. I el cap, haig de treballar el cap, donat que en els darrers kilòmetres de la maratò a vegades em flaqueja.
Les milles están indicades majestuosament amb arcs que creuen la via, els kilòmetres nomès de 5km en 5m amb cartells ben grans (i també d'un en un, pero amb cartells molt petits que quasi ni es veuen). Al km 2 arribo al globus de 4h i el passo sense massa problemes. Vaig a un ritme còmode pero viu. La cridoria constant de la gent i veure que molta gent porta tambe un ritme semblant al meu fa que em resulti "fàcil". Aixi arribo a agafar a una de les llebres del 3h45' quan portem uns 8 km de cursa, i em quedo sorprès. O aquell grup va lent, o jo vaig mès ràpid del que haig d'anar. El cas és que sense perdre contacte visual amb el grup d'aquesta llebre, no marxen més enllá d'uns 50 metres, vaig amb ells fins la mitja marató, mès o menys, sabedor de que aquest no és el meu ritme, que no he entrenat per mantenir aquest ritme durant 42 km, i que hauré d'afluixar, especialment perque no vull patir, i vull disfrutar.
Just abans de la Mitja, en el kilòmetre 20, bé un dels moments màgics de la cursa, quan creues el Tàmesis per damunt del Tower Bridge, el Pont de la Torre de Londres, amb gent a petar ambdos costats de la via. Pell de gallina. Durant molts moments de la cursa em venen pensaments i records. Que meravellòs és poder corre. La tardor passada vaig haber de corre 2 maratons amb fascitis, i no vaig disfrutar de les curses i nomès pendent del dolor de la fascia. Avui em sento viu. Soc un afortunat. Penso amb els companys i amics que voldrien corre i no poden. Una forta abraçada per tots ells. Et venen al cap pensaments mès intims, els ulls plorosos, queda mitja cursa...
Passo la Mitja a 1:54:16, i les següents 2 milles, sempre corrent per sensacions (encara que mirant i controlant els temps) ja comencen a sortir més lentes. Aixó em fa decidir a baixar entre 20' i 25' el ritme per kilòmetro per tal de assolir el meu principal objectiu: disfrutar. I així és com faig les darreres 11 milles de la cursa, parant atenció a la gent, a l'ambient, als llocs per on passem, a les bandes musicals: tambors, gaites, guardia escocesa, ... campanes de les esglèsies que sonen quan passem, i la gent que crida, que crida, que crida,... La pujada d'adrenalina es total, pero em concentro: hidratació, ritme sense risc, i anar fent. S'em acosta una corredora per darrera, la Marta, és catalana, em diu que li fa molta il·lusió veure'm amb l'estelada, s'emociona, correm uns moments junts, i ens separem, sort Marta. Són bastants els corredors que durant la cursa, al passar pel meu costat, no es queden indiferents al veure la meva samarreta estelada, on es pot llegir: "Josep80, I come from Catalonia", i em donen crits d'ànim. Gràcies nois.
Faltant ja poc més de 10km em començo a notar la fascia dreta, una altre vegada la fascia dreta. No és dolor, no és ni tant sols molèstia, pero la noto. Noto que no m'he posat prou vaselina en els peus, un dit em comença a molestar. Concentració. Al cap d'una estona també em començo a notar que els 2 isquios comencen a tirar. Collons, només faltaria ara una malaida rampa. Concentració. Falten 2 kilómetres per l'arribada i entrem en el rovell de l'ou del centre de Londres. Houses of Parlament, abadia de Wensmister, Big Ben, una passada, ho contemplo tot, ara si, saludo i somric, les fotos en son testimoni, les campanes toquen les 14:00, estic arribant, St. James Park, revolt tocant al Palau de Buckingham, i arribada a The Mall, la magnifica avinguda. L'arribada bastant ben organitzada, tipus Central park de Nova York, pero aqui és St. Jame's Park. El camió de la meva bossa està quasi bé al final, peró és un cami que haig de fer en qualsevol cas per arribar a la sortida. Em poso roba seca, menjo, bec preparat de proteïnes, i enfilo camí cap a l'hotel. Noto que em be el baixon, algu m'atura per preguntar-me si em trobo bé. Torno a tremolar, fa fred, i el cami al hotel, encara que és a prop, es fa llarg, donat que s'ha de passar per on han habilitat des de la organització. Arribo a l'habitació 1 hora justa desprès d'haver creuat la linia d'arribada. Allà està en Victor parlant amb la famìlia, content, ens abracem, bona feina.
Em trobo cansat, força cansat, sé que tenim 2 entrades pel Arsenal-Chelsea, que comença tot just d'aqui 1 hora, en l'Emirates Stadium, peró li dic al Víctor que jo no em trobo amb forces per anar-hi. I em quedo a l'hotel, recuperant-me, mentres ell, molt més fresc que jo, s'escapa a l'estadi a veure el partit en directe...
Numeros i comentari final respecte de la marató de Londres de 2015:
-37540 finishers, 62% homes, 38% dones
- la meva posició absoluta: 13060 de 37540 (35%)
- la meva posició homes: 10210 de 23187 (44%)
- la meva posició categoria: 346 de 964 (36%)
- Temps final net: 3:57:26
- Temps Mitja: 1:54:16
- als darrers 7,2 km jo he passat a 381 corredors i 420 corredors m'han passat a mi
Bona organització, en cap moment he tingut la sensació de que erem quasi be 40000 corredors. Molt be els abituallaments, amb l'aigua i la beguda isotònica en ampolles, i no en gots. Gels, gominoles, potser faltava una mica mès de sòlids durant la cursa. Dutxes en punts del circuït. Molt bé els voluntaris, no s'acaben mai. Animació bestial. Recorregut molt planer. Encara que hi ha troços més macos que d'altres, peró tot el recorregut es fa espectacular. La part final la millor, és clar.A millorar especialment la zona de sortida, a Greenwich. La zona d'arribada te l'inconvenient que si vas especialment cap el Sud és lent per sortir.
Propera parada, Nova York
