Marató d´Atenes 8-11-2015

Josep molta força per demà crack!!

Algú sap com els ha anat la marató als companys jospon i cargol?

Algú sap com els ha anat la marató als companys jospon i cargol?

Bona nit.

Tot just ahir per la nit vaig arribar d´Atenes.

L´aventura d´Atenes em va anar molt bé.

Sabia que el recorregut era dur amb uns primer 30 kms amb un pilo de tobogans i amb un clar ascens constan i amb els dotze darrers amb clara baixada.Tot i aixó vaig disfrutar molt de tot el traçat i vaig arribar a l´estadi de Paratinaikos super motivat.

La meva idea era fer tres hores quaranta minuts i al final es va quedar en 3:37:18.

L´arribada de pelicula amb estelada inclosa.

La cronica ja la faré més endevant.I les aventures que vam passar amb el company Cargol !!!

Felicitats una més i la reina d les Maratons,  aquesta serà la meva última.

Felicitats Josep!!!
Qué xulo haber fet aquesta mítica Marató!
Esperem la crònica!

enhorabona Josep!

Estas fet tot un crack!

Enhorabona jospon 

enhorabona Josep, un alter al sac

Quan corres molt lluny de casa i la gent t´anima dient el nom de Catalunya és que alguna cosa a nivell internacional  està canviant!

Anem per bon camí !

Molt bé Josep, Grande !!! 

No se si us passa a vosaltres peró cada vegada que corro una marató em sembla com si fos la primera i necessito tenir-ho tot a punt avans d´anar a dormir(sabatilles,xip,dorsal,pulsometre,gels,pantalons,mitxons,semarreta...)Em puc patejar el dia avans tota la ciutat caminant  peró tinc que tindre el  temps suficient  per preparar-ho tot amb calma.

L´endemà ,el dia de la marató,ja és una altre história.

Son les cinc del matí quan sona el despertador.A Atenes tot i anar una hora avançada encara es negra nit.A equipar-se i cap a esmorçar en els menjadors de l´hotel Stratos Vasilikos,tot som corredors  de diferentes nacionalitats.Hi ha molt de silenci,tothom va per feina  doncs hem d´anar caminant a buscar l´autocar que ens portarà fins la ciutat de Maratón,exactament a 42 kms d´Atenes...quina coincidencia oi?

Hi han quatre punts de sortida d´autocars per Atenes.El que ens queda més aprop és el de l´estació de metro Evangelismos.Jo i dos companys  de Castelló hi anem.La moguda és impresionant.Cues per pujar  als autocars i es que vaig veure ahir a la fira del corredor que hi havien fins a 18.000 dorsals!!!

La ruta dels autocars és bastant semblant a la ruta que haurem de fer nosaltres corrents  i podem comprobar que de plana no en te res de res.

7 h 30´ ja som a la ciutat de  Marató .Arrivem a un petit estadi  de les afores.M´impresiona l´allau humana que tot just baixar de l´autocar  va cap els camps i els boscos d´allà aprop a fer les seves necessitats.

Tenia algun dupte sobre l´organització dels grecs peró vaig veure que la cosa s´ho prenien molt en serio i que l´organització era implacable.

Aquella mica de fredor que feia per la matinada ja s´ha esvait ,fa un dia esplendit...encara no han pintat cap nuvol al cel!!!Son les nou del matí,tret de sortida,som molts peró la carretera es prou ample i encara es pot correr prou be.

El paisatge per on passem  es més aviat lletxot i l´animació musical  pràcticament nula,peró la gent que anem trobant pel cami i posa molt de la seva part ,sobretot els nens  que et posen les mans en restellera perqué els hi xoquis.Molts habituallaments(cada dos km i mig),encara que jo només agafo cada 5 km..

Comença a fer una mica de calor,peró suportable.A la mitja veig a n´en Cargol  i a n ´Joan(el seu company de Lleida).Aquí comencen les pujades més fortes,jo u noto amb el ritme que d´anar a 4:50 passo ha anar  a 5:20  5:30.Vaig be,molt bé.

Km 32 ja estem a la part més alta del recorregut ara ja només queda un deu mil i de baixada.Em prenc el tercer gel de cafeína pura i som-hi que no ha estat res!!!Els darrers cinc o sis kms ja son per dins Atenes,ja hi ha molta gent animant  i un grup de percusió que per cert ho fant molt bé.

Porto la samarreta de l´estelada i molta gent  sap d´on soc:”Catalunya” “Barcelona”  es el que m´he anat sentint durant els 42 km.He pogut comprobar que som un país petit  peró molt internacional.
I tornant a la carrera.L´olor a estadi Panatinaikos  em motivaba cada vegada més,era la meva vint-i-cinquena  i havia de fer una entrana sonada,sonrient emotiva,digne,...l´estelada a punt i a fer-la onejar.Ultima recta  i ja hi som:gent.crits,brogit,....un crit de l´Esther(Josep!!!) em va acabar d´encendre!Les cames anaven soles,el cor bategava de joia .Emoció, molta emoció.Vaig mirar al cel i encara no havien pintat cap nuvol ...vaig pensar que el pintor deuria estar participant  a la marató.


La celebració post marató  formidable:Dinar amb els companys de Lleida i l´endemà  una ballada de dances greges.

Enhorabona Josep per la teva vint-i-cinquena marató. Per cert moltes han estat a l´estranger oi?

Uaaauuu!!! Quina crònica més xula!!!!  :love: :love: :love:
Es desprèn un gaudiment total de l'experiència! Enhoraboníssima cambió!!!

Gran crònica jospon!!! 
M'ha agradat això que dius que el pintor segur que estava corrent la marató 
Enhorabona de nou!

bé, Josep, bé, sobretot lo de les dances gregues el dia següent ...
enhorabona company !!! 

Jospon

bona crónica crak felicitats de nou per la teva marató crak 

MARATHON DE ATENES  8/11/2015

Dins de l'oferta de maratons internacionals, aquesta ja feia temps que la tenía pendent i finalment aquest any en companyia de les meves 2 filles anem cap a la capital grega a correr la 33 edició i la meva 33 marató.

Divendres 6 de novembre
Pel matí ens trovem a El Prat amb el Jordi Molins, Joan Navarro i senyores, si be a l'avió ja trovem altres corredors. En 3 hores arribem a l'aeroport de Venizelos, a 20 kms. d'Atenes i inagurat al 2004 pels Jocs Olimpics, on atrasem els rellotges una hora.
Durant el trasllat a l'hotel, el taxista que ens espera ens explica que la ciutat té 40 kms de llarg, ja que es construeix sense gaira alçada, doncs està prohibit fer gratacels més alts que la colina de l'Acrópolis.
El país té 11.000.000 d'habitants, dels quals més de 4 vieuen a la capital i l'àrea metropolitana, a la segona ciutat Tesalónica son 2 millions.
Marató es un barri d'Atenes situat a 40 kms. del centre.

Ens acomodem a l'habitació de l'hotel i agafem un taxi per anar a la fira del corredor  i deixar enllestit el tema del dorsal. Està banstant lluny a prop del port de El Pireo en un pabelló olimpic del 2004. Molt justa i agobiant de gent amb pocs estands de maratons internacionals.
A la bossa, tenim a part del dorsal amb xip incorporat, la samarreta técnica Adidas (que es pagava apart), barretes, begudes energétiques, i un val per utilitzar tots els serveis públics durant 5 díes. 
Tornem cap el centre i sopem degustant les especialitats gregues i les cervesses de mig litre, tot a preus molt raoables i després a descansar a l'hotel.

Dissabte, 7 de novembre
Dediquem el día a fer de turistes i agafem el metro (construit al 1990 i que té 4 línees) en direcció al centre neuràlgic de la ciutat, la plaça Sintagma, als peus del parlament i on la guardia presidencial (evzones) vetllen permanentment la tumba al soldat desconegut.
Des d'allí pujem a l'Acrópolis, on es poden visitar varis edificis que ens transporten als nostres temps d'estudiants (els Propileus, majestuosa entrada al recinte, el gran teatre de l'Odeón d'Herodes Átic i encara actiu a l'estiu, el Temple t'Atenea Niké, per conmemonar la victoria dels grecs sobre els perses a la batalla de Salamina, l'Erecteión amb les seves columnes amb aspecte femení, anomenades cariátides i el Partenón, principal edifici i simbol de la ciutat i el país).
Baixant i acalorits (anem amb màniga curta i tenim 23 graus), arribem a l'Àgora antiga i al barri de Anafiotika ple d'empinats i estrets carrers.
Dinem pel centre i el Joan i Jordi s'en tornen a l'hotel per fer migdiada i surtir a estirar les cames corrent. Jo em quedo amb totes les dones a voltar per la zona de Monastiraki (el nom es degut a un petit monastir  situat a la mateixa plaça). Sopem tots plegats al barri de Plaka i anem a dormir d'hora, ja que demà em de matinar, no abans disfrutant de la vista nocturna iluminada de tot el complexe que hem visitat al matí.
A l'arribar a l'hotel (oficial de la marató) ens trovem a l'habitació una plata amb un suc, fruits secs, galetes i un plàtan.

Diumenge 8 de novembre
A les 5,30 ja ens obren el restaurant de l'hotel i anem a emplenar els diposits. A les 6 surtim cap a un del llocs de concentració dels 300 autocars que l'organització fleta en direcció a Marató. Durant el recorregut ja ens percatem que aixó no es pas pla. En 45' arribem a les rodalíes  de l'estadi des de on es donarà la sortida. Aprofitem per anar als lavabos, fer fotos i sentar-nos una estona al solet del matí. Bullici de gent per tot a reu, es nota que estem a una marató de les grans.
Suposadament, segons la versió de l'historiador Herodoto,  a l'any 490 a C, el soldat Filípides va surtir d'Atenes corrent fins a  Esparta fent un recoregut d'uns 246 kms. en 2 díes per a demanar ajuda per lluitar contra els perses.
El Jordi va al seu calaix i el Joan i jo surtirem junts més enrrera. Per donar la sortida a la megafonía sona el tema de “Zorba el greg” en versió màquina. Arranquem amb 15º molt lents i anem esquivant i adelant  gent. Sobre el km. 1 parem a orinar, ja que portavem molt temps aguantant-nos al calaix i tornem a fer eslalom. De moment som a una carretera sense gaira encant, fent un bucle al km. 5 on veiem passar el corredors de l'altra banda i on se supossa que està el momument a la batalla de Marató (però que no veiem), som molt a prop del mar, si be no el veurem.
De tant en tant veiem alguna esglesia ortodoxa i algún grup d'animació ballant sirtaki.
La poca gent que hi ha al circuit ens obsequia amb branques d'olivera. 
De moment al Joan li aguanta l'isquio i anem rodant per sota de 5'/km.
Per la carretera també veiem esglesies en miniatura amb flors per recordar als morts per accidents de trànsit, que ens van distraient.
Del km. 17 al 31 tot seràn pujades llargues. Hem surtit a nivell del mar i arribarem a una alçada de 250 m. Passem la mitja a 1h 46' i ja vaig forçat i em deixo anar del Joan, a partir d'ara regularé i em reservaré per la baixada. Aquí em supera el Josep.
M'aturo 2 o 3 vegades als avituallaments que son cada 2,5 kms per hidratarme be i agafar una esponja que porten serigrafiat a Bob, per tornar a trotar de nou.
Finalment arriba  la desitjada baixada que combinada amb planes ens portaràn ja per barris més animats fins a l'arribada que està a 100 m. d'alçada dins del cor d'Atenes.
Els darrers 10 kms. deixo de caminar i van caient els kms. ja pel centre de la ciutat, amb varis grups d'animació musical acostant-nos al majestuos estadi de Panatinaikos que datava del segle II i al mateix lloc es va construir al 1870 un de nou amb marbre blanc de Pentélic (el mateix utilitzat als temples de l'Acrópolis) i que tenía la distància d'un estadi (175 m). Te forma de U i en ell es van cel.ebrar els primers Jocs Olimpics moderns al 1896 i als del 2004 es van fer les competicions de tir amb arc.   
L'entrada a l'estadi es una sensació fantàstica i allí la meva filla petita Gemma em fa entrega de l'estelada que orgullós ondejo els darrers metres sobre el tartán negre que emula el de cendra que hi havía antigament.
Creuo la meta en 3h 54', molt content i bastant sencer i vaig a retrovar-me amb la resta del grup.

El guanyador masculí va ser un greg amb 2h 21' i la primera dona una japonesa amb 2h 52, amb un total de11.860 arribats, si be l'any passat va guanyar un keniata amb 2h 10', sembla que l'organització no es podía permetre portar atlètes d'èlit degut a la crisis que pateix el pais.

Dutxa, un bon dinar grec per reposar forces i passetjada pel centre amb l'espectacular medalla penjada al coll amb la forma de l'estadi que testimonía orgullosos que som finishers.
A la nit sopem a Plaka i anem a dormir d'hora, ja que demà anem de creuer.

Dilluns 9 de novembre
Hem agafat tot el grup de Lleida mes el Josep i la seva dona i una parella de veterans de Castelló una excursió d'un día per unes illes properes a Atenes.
A bans de les 7 del matí ja ens passa a recollir un autocar que ens porta al port de El Pireo, on embarquem en un catamarà que ens durà pel golf Sarònic fins a Hydra, devant de la península del Peloponés, una encantadora illa plena de gats en la que dona la sensació que estem a la Mediterrànea de Port Aventura.
Embarquem de nou i dinem en plan bufet tot d'especialitzats gregues.
A la tarda arribem a l'illa de Aegina, on un autocar ens porta a recorrer-la, fent parada a una esglesia ortodoxa, anomenada la petita Santa Sofia, per la seva similitut amb el temple d'Istambul.
Tota l'illa està plena de pistatxos, ja que aquí es fa la major producció de Grècia.
De tornada ja de nit aprenem a ballar Sirtaki i arribem sobre les 8. Tornem a l'hotel i anem tots plegats a fer el darrer sopar a prop de l'hotel.

Dimarts, 10 de novembre
Una vegada preparat l'equipatge, surtim a fer les darreres visites i compres fins a la 1,30 en que ens passen a recollir per anar a l'aeroport, on dinem i agafem el vol que ens deixa a Barcelona. Arriba l'hora de les despedides i cada un cap a casa seva.

En resum, si be no es una marató recomanable per fer marca, l'ambient i l'arribada no tenen preu.
La gent, el menjar, les excursions i la bona companyia supleixen la resta.
Us deixo unes fotos de l'experiència.
Salut i milles helèniques.
Abel


picasaweb.google.com/1168386624860311324.../6217460732235080770

Bona crónica Abel.Has fet un relat històric-geogràfic d´Atenes i dels teus cinc dies d´estada a la capital i voltants.

Completament d´acord amb tu de  que el millor de la marató és l´entrada a l´estadi Panatinaikos.A mi realment em va emocionar!!

l´endemà  amb els salts que feiem de les dances gregues no semblava pas que el dia anterior haguessim corregut una marató!!!Ja,ja,ja!!!

Salut i a per una altre!!!

Bona crònica cargol!!!

Deunidó, ja portes 33 maratons. Quina és la propera? 

Curat, de ,moment a l'horitzó com a internacional tinc Estocolm al mes de juny, però abans caurà algun altra per la "cole" per les Espanyes.
Salut i milles.
Abel