Marató Vies Verdes Girona 21/2/2016

Bon dia;

Experiència inoblidable la marato de les vies verdes.

Anava "sola" a platja d'aro i em vaig sentir totalment acompanyada tota l'estona per l'Alba, l'Eva i la Laura.

Moltes gràcies a les 3 i a les vostres amigues per acollir-me com una més i fer de l'estada a Platja d'Aro un cap de setmana de "relax".

Gràcies, de veritat, emocionant veure com estaveu a línea d'arribada.

A Pluvinet li vaig veure la samarreta pero no la cara! Puc certificar que anava molt ràpid!!!

Un petonàs a les 3,
Silvia

Hola a tots,

SilviaAbello només faltaria! Som com una petita familiai si s' ha d' acollir i adoptar a algú, doncs cap problema!
Me n' alegro que acabessis! Has superat la prova de foc abans de la Marató.

Champi i company: mira que anar d' incògnit, ja us val! Vaig fer cas del vostre consell i m' ho vaig prendre amb calma.  Sou els únics correcats que vaig veure als 30km.

Personalment, contenta amb el meu temps en els 30km : 2:42:59 , que em va servir de test de cara a la Marató de Barcelona. 
Als màquines d' aquest grup us semblarà un temps de riure jeje, però era la primera vegada que feia aquesta distància, així que acabar i fer-ho per sota de les 3 hores, ja em sembla un què. Se'm van fer una mica pesats els 5-6km últims...com bé dieu, ja sigui la calor o les ganes d' arribar.

Grampy :arf:  20' perduts en 5 kms  Això sí es una pallissa 
Enhorabona per acabar al menys!!

ironxevi226, això és col.leccionisme pur i dur, oi?

Tonivet, llàstima, que encara que els kms 21-30 (crec) baixaven, recordó també que els últims kms no eren els més còmodes, oi?
Ànims, que no té rés a veure amb la edad. Potser una falta d'hidratació, i el calor!!

La propera millor segur!!

Si... ara ja és col·leccionisme pur i dur    Aquest any hem tingun una petita sorpresa a la baixada després de llagostera... hi havia un tram de potser cap a 2kms amb formigó, l'any passat encara era de terra, s'ha notat molt al ser en baixada, l'impacte era molt fort.

Ara estaba mirant el maratón vías verdes de castellon,el 10 d'abril,que es practicament tot baixada,desde 1000mts fins a 200....sembla fantastic oi? dons estic mirant moltisims comentaris de foros i blogs i tothom diu el mateix...... de fácil res de res al contrari al arribar als ultims 7-8 km la gent peta brutalment,es trecan,les pasan putes per continuar,besons i cuádriceps exploten.....mirant els temps dels primers son gaire be els mateixos que cualsevol altre marato mes o menos  :surprised:

Girona 8 del mati, 0ºC ni fred ni calor com deia el speaker. Baixem del cotxe, hem aparcat a escasos 80m de la sortida. Un grup d’homes amb xandall i cares allargasades s’enfila cap a les arcades de la plaça independencia de Girona i aquesta imatge m’evoca la plaça reial de Barcelona amb la fauna habitual de ciutat vella, sort que el mati clar i sense nuvols contrasta amb la resta de l’ambient.
Els seguim fins que entren a un bar i nosaltres al darrera, al carrer no s’hi pot estar. Prenent el café segueixo massa tranquil, i es que es respira poc ambient mataronia: dorsals a sobre del xandall, no fa olor de réflex, la gent xerra molt.
Despres d’anar al WC decideixo que portare guants de llana, manguitos de cotó i samarreta de maniga llarga de cotó que ja em treure mes endevant; les previsions es que la temperatura es vagi enfilant. Tot i aixi porto el xandall i la jaqueta a sobre, i amb tot aixo enfilo cap a la devesa a escalfar una mica, amb els seus majestuosos plataners i una sensació de pau que contrasta amb la fredor de la plaça. De tornada dono un parell de voltes a la petita plaça: hi ha un bar obert per cantonada i em creuo amb una dona vestida de Heidy amb dorsal.
Al tornar cap a la sortida i amb el xandall afora la sensacio es de menys fred i mes veient a en Francesc que va amb tirants i pantalo curt. Ha vingut a fer un rodatge per a preparar l’Ecotrail de Paris, de fet ell es mes de muntanya però ve de fer 1h10 a la mitja de Granollers, aixi que pel que he vist li comento que no veig difícil que arribi primer, com aixi será finalment.
A l’ultim moment  m’acabo de treure la samarreta de coto, el fred no es humit i amb l’escalfament ja em fa nosa. Em poso en segona o tercera fila ja que l’ambient com he dit  es de marato turística.
Un cop es dona la sortida recorrem una bona part de Girona, tota ella adormida encara i en xevifisio reconeix la meva samarreta i m’anima. Creuo unes paraules amb la primera noia i ens diem les nostres respectives previsions, per la qual cosa jo segueixo endevant i ella recula, que hi farem! A veure si trobem un company/companya de cursa.
Cartell de falten 40km’s:  vaig uns segons mes rapid del previst pero poca cosa, soposo que el fred ajuda, en aquest trm he vist un veterano de negre que em passava i portava bon ritme “aquest si no afluixa no el pescare” pensó. En aquest momento ens endinsem a la via verda
Cartell de falten 35 km’s ja vaig mes o menys a ritme, no hi ha manera de fer grupets, a mes que la zona es un pel toboganera pero el paissatge es agradable. Mitjana de 4’27”, tenin en compte el desnivell va be. Em prenc el primer gel amb una petita parada fins que trobo l’aigua de l’avituallament
D’aci a la mitja marato els parcials de cada 5km’s son de 4’26”, 4’20” i 4’24”, coincidint que em començo a engrescar amb el veterano de negre que poc a poc l’he anat agafant i un de verd, l’home de verd, que sembla de la meva edat. Durant aquest tram anem tots plegats fent la goma, sembla que cap de nosaltres esta a gust anant en grup.
Pel pas del cartell de falten 21km marco 1h33’30” i pensó que vaig al ritme que volia, despres m’adonare que tenia que treure-li 1 minut pels  195m de mes del principi i aixo ja es un pel rapid. L’home de verd em pregunta el temps de pas i li dic; ell es vol apropar a les tres hores diu ,aixi que en saber el temps tira endevant i el deixo anar pero el mantinc en la distancia.
Em torno a trovar amb els anims de la Julia i li passo els guants; es la única animacio junt a una altra dona amb la seva filla que anem trobant. A  aquestes alçades l’home de negre ha baixat bastant el ritme i finalment es queda enrera amb força esbufecs..
A falta de 15km’s veig que poc a poc vaig retallant a l’home de verd, les forces semblen intactes pero comprobo que el ritme es mes baix, aquests ultims 5 km’s a 4’40”. Finalment, aprofitant la baixada de Santa Cristina d’Aro em poso a la seva alçada una estona i despres apreto una mica. L’home de verd es queda a 20m i quan noto les seves petjades de la sorra mes aprop torno a apretar i marxo endevant, de momento aquesta batalla l’he guanyat, a mes tinc la sensacio que estic fent un progressiu.
S’ha acabat la baixada forta i porto un bon ritme, nous anims de la Julia, diu que vaig molt be . Li dono els manguitos que ja comença a fer calor i passo a 3-4 persones alguns de la marato i altres dels 30km’s que van xino xano,. El parcial a falta de 10km’s es de 4’30”.
Arribant a Platja d’Aro torno a tenir flato i apretant-me no marxa, paro un moment i camino una mica, no mes de 30 segons i sembla que marxa del tot. Torno a arrencar i el ritme ja no es el mateix les cames comencen a estar pesades. A falta de 5km’s marco 4’41” de nou he baixat el ritme.
Tinc que aguantar, penso. Em prenc l’ultim gel i no hi ha la resposta dels altres, les cames segueixen sense tirar, començo a tenir una sensacio d’atontament. Els reflexes son força lents,a l’entrar al casc urba de Platja d’Aro em costa seguir les indicacions de la policía. Comprobo que el meu ritme ha baixat ja 1’/km.
A falta de 2-3 km passem per un llac a Platja d’Aro que fa molta calor, em passen 2 corredors amb motxilles(¿) i un que havia passat jo a tota pastila a falta de 10km. Al fer un revolt veig que tinc a 2’ aprox a l’home de verd que va amb un altre del seu color pero ara es com si fos un espectador, no estic a la cursa i vaig veient els aconteixements sense poguer fer res. Pel passeig maritim falta 1 km i gairebe vaig caminant, el meu ritme es de 6’/km. Em passa un home amb roba de triatlo i ja començo a sentir al speaker.
Els ultims 400m vaig zombie del tot i passo l’arc d’arribada caminant despres d’intentar apretar els ultims 200m. No em tinc d’empeus i m’apoio en una taula despres de l’arribada. Despres d’un minut ja estic millor i passa pel darrera l’home de verd, resulta que no era de la meva categoría!. L’únic que em queda es l’orgull egoísta d’haver-lo guanyat a expenses d’arribar 5-7 minuts mes tard del temps previst, la meva marató amb pitjor temps.
Ha valgut la pena? Acabar una marató sempre, aquells 10km’s de gloria que vaig deixar darrera a l’home de verd potser tambe…

... es la única animacio junt a una altra dona amb la seva filla que anem trobant...

Hola tonivet, aquestes persones que animaven eren la meva dona i la meva filla

Molt maca la crònica. Ho vas donar tot. Potser hi havia massa contrast de temperatura entre la sortida i l'arribada, en tant "poca" estona, de vegades això afecta el rendiment, oi?

Enhorabona a tots els altres corredors! 

Esperem que aquesta cursa no s'acabi massificant

He anat seguint aquest fil 

Us passo la meva crònica:

"Una altra marató?" em pregunten (i em pregunto) mentre decideixo inscriure'm a aquesta prova. Crec que fa molt poc de la participació a Tarragona, tampoc en faig col·lecció ni cerco cap marca personal, però tinc ganes de córrer i recordo amb satisfacció la darrera edició, quan vaig viure aquella intensa sensació de llibertat, de córrer i córrer sense fi, que em sembla que és al capdavall allò que cerquem molts corredors populars. Solament la idea d'anar a buscar el mar des de terra endins per mi és molt seductora. I tanmateix, sóc conscient que el fet de ser a la línia de sortida ja és tota una fita, que sovint oblidem, i que cal valorar en la seva justa mesura. Senzillament, començo a estar en forma, bé, començo a tenir la forma que ara m'agradaria aconseguir, doncs aquest "estat de forma" mai és el mateix ja que amb el pas dels anys les maratons, que bé podrien ser un índex de les nostres capacitats físiques, en part són similars però també diferents, com aquelles variacions musicals sobre un mateix tema. Allà on la il·lusió i ingenuïtat en la descoberta s'acaba fent fonedís, es va fent més i més notable en experiència i en el coneixement d'un mateix.

A primera hora el fred a Girona presagiava un bon dia per córrer, tot i que després a Platja d'Aro la temperatura càlida i el fort sol més aviat van ser els veritables protagonistes. Com sol succeir els minuts previs abans de la sortida, abunden els nervis i la expectació, però per contra a mi avui m'envaeix una certa serenitat que m'acompanyarà durant tot el periple. Decideixo de bon principi sortir a córrer amb el cor, simplement cercant un ritme còmode, amb el qual progressivament vaig passant corredors doncs he sortit des del final. D'aquesta manera, els kms van a la baixa sense gaire esforç (la senyalització d'aquests és d'ordre decreixent), deixant fluir el cos al llarg del camí, gaudint del circuit i les belles imatges que el paisatge ens va oferint.

Cap a la mitja marató en faig cas del meu estimat Casio i marca al voltant d'1h 44min. Poc després rebo el meu avituallament particular, que ha estat de vuit gominoles (algun dia faré una marató sencera només amb aigua), i una vegada travessat Llagostera, se salva l'últim desnivell important per encarar el definitiu descens cap a Platja d'Aro. Les sensacions no poden ser més bones però tampoc em vull exprimir així que intento no accelerar-me. Ara bé, amb l'impacte continuat en baixada, la planta del peu em comença a fer mal de debò per culpa de la neuràlgia i a 6 kms de l'arribada, més o menys una mitja hora, decideixo frenar-me. Està clar que hauré de tornar al podòleg perquè inconscientment canvio la petjada i el bessó se'n va ressentint. Aleshores passo a córrer amb el cap. Tinc molt clar que el que a la llarga vull que quedi d'avui és una bonica experiència i no pas els dígits d'un rellotge. De fet, cada vegada fa més calor i veig molts corredors que no ho estan passant gens bé. Al final, sense buscar-ho, la segona mitja m'acaba sortint més ràpida que la primera i no em puc estar de sentir-me ben orgullós. Travesso l'arc amb l'Alina (3h 27min) i continuo tenint aquella sensació de serenitat i harmonia, d'haver passat un matí en comunió amb mi mateix i sentint-me profundament corredor. Possiblement aquesta sigui (i així ho desitjo) la veritable empremta que avui quedi en el meu record.

Tonivet 

Bona crónica...i sí !! Demà sabràs que que sí ha valgut la pena. Per l'home de verd, per l'home de negre, i fins i tot per l'home del  .
Si ha sigut la teva marató amb el pitjor temps...és que portes una mitjana molt bona :yipi:
Evidentment no ha anat com has volgut, però els teus entrenamants inicials tampoc van ser idonis, i ja saps que la marató no és matemàtica. (Lo extrany és que sempre t'ha anat tant bé...)

Luigi !!!!!! has tornat. A la marató, però també a escriure aquí 
Com ja et vaig dir, bona crònica i m'en alegro de la gran millora que estàs tenint.

Gràcies a tots dos!!

Enhorabona í gràcies per les vostres cròniques 

Moltes gracies Luigi, Dennis i aurelian
Luigi ha estat una cronica molt emotiva i es nota que has gaudit de la marató. La teva dona i filla m'animaven a cada pas i a mes va ser un plaer coneixe't en persona, et segueixo des de les teves croniques de 10 de 10000!

Aqui us poso als meus companys/contrincants de cursa:

Luigi i tonivet enhorabona per una Marató més!

Tonivet, segur que vas estar molt entretingut i distret amb el pique amb el parell de corredors. Una motivació per a no pensar i una forma més de plantejar-se una marató. Felicitats per la nova marató a la saca.  :yes: :yes:

Lugi, feia temps que no sabia de tu i m'alegra saber que continues donant guerra i corrent cada cop millor. Felicitats per la nova marató 

tonivet,
molt bona crònica  El començament és de novel·la 
Llàstima aquest final Walking Dead  :beurk:
Molt maca la foto fent-lis un raka als companys de cursa 

Per cert, quantes maratons portes ja?

luigi,

company, m'alegra molt llegir-te de nou per aquí.
Molt bona crònica, molt bona marató i gaudint del camí 
Em quedo amb aquesta part:
"Solament la idea d'anar a buscar el mar des de terra endins per mi és molt seductora. I tanmateix, sóc conscient que el fet de ser a la línia de sortida ja és tota una fita, que sovint oblidem, i que cal valorar en la seva justa mesura"

Salut!

unaltre que a falta de 5km m'he fotut una bona ostia amb aquet muro que es veu que si hi era alla.... :surprised:

despres de sortir molt conservador ja que no sabia si estaba recuperat de fa 2 semanes de las vías verdas de Madrid i he anat bastant be fins el fatidic ultim km 5 que de cop no hen deixaba correr mes de 200mts tot i trobarme senser,anaba a ritme de fer 4h30 i al final ha sigut 4h50 que per mi ja esta be despres de 2 maratons en 2 semanes.
Ara a per la 3º a BCN 

Que havia a falta de 5km? Algú fent la trabanqueta?  :wink2:
Enhorabona per la marató! 
Vinga, a per la 3a 

Gràcies per les vostres felicitacions  :glasses:

Simplement, aquests últims anys he fet poquetes curses. A reveure

tonivet,
molt bona crònica  El començament és de novel·la 
Llàstima aquest final Walking Dead  :beurk:
Molt maca la foto fent-lis un raka als companys de cursa 

Per cert, quantes maratons portes ja?

Doncs si acabo Barcelona seran13,  m'acaba de tocar un dorsal gratis en un sorteig!  :beurk:

Tonivet, segur que vas estar molt entretingut i distret amb el pique amb el parell de corredors. Una motivació per a no pensar i una forma més de plantejar-se una marató. Felicitats per la nova marató a la saca.  :yes: :yes:

Sí noi, en una marató amb tant poca gent  (vaig arribar el 25 de 400) es molt difícil portar el teu propi ritme. A Empuries Ho vaig aconseguir pero aquí em vaig deixar portar 

Ironxevi, Grampy, luigi, tonivet...

Enhorabona, nois, marato solitaria pero segur que molt maca 

Luigi i tonivet enhorabona per una Marató més!

Gràcies  sandmannn

Grampy l'enhorabona a tu tambe, que amb les maratons que portes tè molt de mèrit!

Ironxevi, Grampy, luigi, tonivet...

Enhorabona, nois, marato solitaria pero segur que molt maca 

Gràcies... maca al recórrer l'antiga via del tren, i ser un recorregut que he fet molts cops també amb la BTT i m'agrada