Bona tarda! ja estem a dimecres i ningú ha escrit encara la crónica!! :grrrrrr: :grrrrrr:
Doncs ja a Olot, intentaré explicar una miqueta com va anar la meva 3ª marató
La prèvia al viatge no cal que la expliqui, si algú té interés que llegeixi el fil
en resum crec que arribava bé a la cita, potser voldria haver fet una mica més d'entrenament però el meu cos i la feina no em van permetre més, així que com diuen qui fa el que pot no està obligat a més.
Vam arribar el divendres amb la meva parella, la Silvia, embarassada de 6 mesos i mig, cosa que m'havia fet patir una mica desde les reserves per la incertesa de si estaria en condicions de fer el viatge arribat el moment. No hi ha hagut cap problema i els dos s'han trobat d'allò més bé per terres escandinaves :love: vam fer una mica de turisme i ens vam instalar a l'apartament que haviem agafat relativament a prop de la sortida/meta. El dissabte vam anar al matí a buscar el dorsal, no tinc massa experiència en fires, però em va semblar una fira bastant senzilleta, després haviem quedat amb la major part de la expedició correcat per dinar en un restaurant italià que ens havia recomanat en
curat. A la tarda no vaig descansar tan com hagués volgut però tampoc em puc queixar i molt d'hora ja em vaig adormir.
Em desperto aviat, molt aviat, normal entre els nervis i que a partir de les 4 ja clareja en aquelles latituts i que les persianes encara no s'han expandit en aquest món globalitzat, esmorzo el meu tipic entrepà de nutella, un platan i algunes coses més, em dutxo i em vesteixo per la cursa ( el tema dutxa és una altra costum de les maratons, més que res que no sé què fer amb el temps que em sobra :rofl: :rofl: ) i em dirigeixo al punt de trobada per la foto correcat 45 minuts abans de la sortida
Ja es nota que no fa gens de fresca, la temperatura mínima del dia van ser 16-17 graus segons la web, feia sol i una miqueta de brisa. En aquell moment tinc la primera sorpresa, parlant amb uns i altres i animant-nos en
Joan3 diu que no està massa fi i que es planteja sortir a 4' que més o menys és el ritme que vull anar, però que farà sobre la marxa per sensacions. Total que ens dirigim a la sortida en Mario, en Joan i jo ( en aquest moment els hi ensenyo la sorpresa final de la marató :mdr: ), com que el món és molt petit i la equipació correcat molt espectacular, a la sortida parlem amb 2 catalans que fan de llebres sub3, una noia catalana que anava amb objectiu 2h54 ( va acabar en 2h57) i un noi que em reconeix d'haver-me vist de llebre. Semblava una sortida d'una cursa catalana :rofl:
Es dóna la sortida, penso que anar amb en Joan és bona idea si ell va als ritmes als que jo tenia pensats anar. Així és, sortim junts i anem fent, cada dos per tres li dic que no pensi en mi que ha de fer la seva sense cap tipus de compromís, però a mi em fa molt content anar amb un corredor com ell, amb el seu historial, la seva categoria atlètica i humana.
Anar fent passem el primer 5k en 20:19 ( segons organització) amb bones sensacions a partir de llavors ens posem a 4 pelats. Un detall que no em va agradar gens és que els avituallaments eren cada 4k llargs i eren en vas de plàstic, mai m'havia avituallat en vasos de plàstic i a més, les maratons que havia fet eren amb aigua cada 2,5. Lògicament vaig intentar beure a tots els avituallaments però segurament no tan com el dia requeria. Al km 17 i 24 ens esperarien les nostres respectives parelles a més de molta part de la claca correcat :love: :love: :love:
Enmig vam passar pel km 20 on vaig cantar un parcial de 39:59 en l'ultim 10k i vam passar la mitja en 1:24:40 ( objectiu era potser un pèl més proper al 1h25 però molt bé), en aquest punt en Joan em diu si seguim igual 2:49, pots? i jo dic, vaig bé però no prou per seguir fins al final. Just després d'això veig que en Joan vol més, va mirant enrere i es va neguitejant, jo li insisteixo que marxi que és el millor pels dos, a tot això, feia molts kms que "comandavem" un grupet que ens anava a roda. A partir del 25 en Joan es separa definitivament i jo em quedo més o menys amb el grup del que devien quedar 5 o 6 integrants. Tot i així em noto bé però de cop i sense notar res estrany, passo el 27 en 4:10 però sorprenentment amb les mateixes sensacions i integrat al grup :arf: :arf: penso amb la possibilitat d'un error però el 28 em confirma que hem baixat el ritme, però curiosament l'hem baixat tots, menys en Joan que poc a poc s'allunya fins que perdo de vista. Veig que tocarà patir i ja només intento seguir i seguir. Les sensacions van empitjorant i el ritme baixant( arribaran a caure fins a 4:30 en els últims kms), a sobre la sensació de vent i calor és cada vegada més patent i vaig totalment en solitari. Just en el pas del km36 veig a en Joan parat, ni el veig però em crida i m'emporto una sorpresa que em deixa ben desconcertat, no només això, en el punt de patiment més àlgid veig al 41 en Mario també parat i animant-me :surprised: :aww:
En aquest punt es puja a un pont que acaba en una baixada que gira 270 graus per tornar a passar per sota el pont i s'encara la recta final, que es va fer molt recta i molt llarga :rofl: :rofl: veig el crono de lluny i la motivació era baixar de 2:55 que ho veia fet i a poder ser baixar de 2:54:45 per baixar en més de 2 minuts la meva anterior marca. Al final entro en 2:54:41 totalment desfet, però esperava la sorpresa final, abans d'entrar havia vist a la Silvia, estava just abans d'entrar a meta, em giro pràcticament desde sobre la catifa i la crido, arriba fins a mi passant per les valles mentre jo avisava a uns fotografs, i quan està just amb mi poso un genoll al terra i trec un anell que duia a la butxaca dels pantalons, li dic si es vol casar amb mi, em diu que si i ens abracem :yipi: :yipi:
alguns voluntaris que s'han adonat de la escena ens feliciten, la deixen entrar a la zona de corredors i anem feliços cap a l'avituallament encara recuperant-me de tot plegat.
Com a resultat de la marató atlètica, esperava una mica més la veritat, però potser em vaig sobrevalorar i els 23-24 graus als que vam arribar més les parts una mica ventoses sobretot al final tampoc van ajudar a millorar el temps. Tot i així les posicions parcials em diuen que tot i perdre 5 minuts en la segona mitja no ho vaig fer tan malament. Passant el km 5 en pos 183, la mitja en 151 i la meta en la posició 80 i 16 de la meva categoria. També afegir que hi va haver 906 abandonaments amb uns 8400 arribats.
Felicitar a tots els que es van presentar a la sortida per lluitar contra els 42kms, felicitar als que van acabar i felicitar als que tornaran a Copenhagen a cobrar-se la seva victoria,
Joan3 i
Guissona sou tan grans que vau abandonar perquè així era la manera que acabés abans que vosaltres :love: :love:
Espero poder tornar a correr més maratons i mantinc inclús la esperança de poder millorar aquest temps algun dia, així que, com diu en
polgi continuem...