Copenhagen Marathon 22/5/2016

Estanis13, molt gran la teva marató i la teva crònica amb final romàntic total  :love: :love:
Sens dubte, més endavant milloraràs uns quants minuts més la teva marca, sobre tot, amb una climatologia ideal.
Endavant i molta sort atlètica i amb la família crack 

guissona gracies per la teva crónica. No ho creurás, pero se m'ha fet curta. Continuo veient que la marató es una distancia on pot passar de tot i aquesta no se que tenía que ens ha frenat a tots. Tinc ganes de la propera per treurem les sensacions d'aquesta.

Una abraçada Mario

guissona gracies per la teva crónica. No ho creurás, pero se m'ha fet curta.

+1

No tenia intenció de fer cap crònica d’una marató que per mi no ha sigut una marató. Però penso que abocar-ho tot m’ajudarà a passar pàgina i també ho vull fer en agraïment a tots vosaltres, que heu estat pendents durant tota la preparació i especialment el dia de la cursa. Us ho dec!

:love: :love: marató ha estat, el que no ha estat es marató amb arribada a meta o marató incompleta/no acabada  a la següent el nen tornarà a tenir sabates noves  :^^:

Al vespre, donada la proximitat del nostre hotel amb l’apartament de la família del Joan3, anem a sopar a casa seva. El Joan té la veu rovellada i està encaparradot. Tot i així sopem de conya i ens fem uns farts de riure amb els seus fills que són un encant.

Jo no repetiria els plats/ingredients del sopar per si de cas, resulta curiós 

Tornem cap a l’apartament dels tresos (la família Joan3). El Joan m’explica que ahir abans d’anar dormir s’estava rumiant de fer la marató o no. Vaig pensar, però no li vaig dir: “nano, si el dia abans no tens clar si corres o no, és una mala senyal de que no et trobes bé del tot”. Però també pensava que si hi ha algú conscient, llest i preparat, fred i calculador, gens temerari, aquest és el meu amic.

M'encanta anar ajuntant peces del puzle  :^^:

3 hores abans m’aixeco i esmorzo. Tinc molt clar des de fa dies quina serà l’estratègia de la cursa. Ritme 4’05, passar la mitja al voltant de l’1:26:00 i, com sempre he fet, anar sol de cara a barraca, sense voler seguir a ningú (ho dic per l’estanis13, que m’havia proposat sortir amb ell i tenia molt clar que no era la meva roda) perquè sempre he pensat que la marató es corre sol i és impossible trobar a ningú que porti el mateix ritme durant tants quilòmetres (és evident que un dels dos s’equivoca de ritme, per ràpid o per lent, si ambdós disputem la marató).

Jo encara idealitzo que hem pugui passar amb la llebre de 3h30, però crec que no et falta raó  :yes:

I arribo al km23,5. No se m’acut res més que dir-li a la Sílvia que: “no em trobo bé, no sé què fer”. I continuo corrent. Sóc un crack. Tinc el cos per plegar, no plego i a sobre deixo la meva dona preocupada dient-li que no em trobo bé a una ciutat estrangera on ves a saber que em pot passar més endavant.
Tot això em consumeix, més el 4’20 del km24 i el 4’21 del km25, i trepitjo catifa i plego. Sí, plego d’una marató. Em poso en un racó, al costat del recorregut i del canal, i començo a caminar en sentit contrari cap on eren les famílies a veure si encara les puc enxampar. El cap em diu que he fet bé però el cor em demana plorar (no em surt cap llàgrima però estic abatut). Havia plegat a València per una lesió (s’havia de plegar sí o sí) però avui he deixat de lluitar. Podia córrer a 5’ i acabar-la i no m’ha donat la gana. Però aquests pensaments me’ls vaig treure del cap de seguida. Estava espantat i no em trobava bé i amb la calor que feia i que encara em quedaven 17kms de calvari era el millor que podia fer.

Resum de sensacions, emocions i motius 


Quin cap de setmana de cròniques, moltes gracies 


Salut!
Jordi

Companys:

Joan3, Molt bona crònica, he sofert llegint-la i m'he sentit en l'asfalt. Bona decisió, ets molt gran.  :love:

Arcadi42 el llibre que no em perderé segur. Gran Arcadi.  :love:

Jordi Mas felicitats ni les birras han pogut amb tu.  :love:

jramon enhorabona mot bé crack.  :love:

Bonicas cròniques. Queda algú més no ? 

Enhorabona gent per la cursa i per les cròniques per terres vikingues., per on hi seré el proper dissabte des de Estokholm.
Prometo també comentar-la.
Salut i milles.
Abel

L´any 2012  a la marató d´Estocolm, que s´esqueia més o menys per aquestes dades,vaig passar molt pero molt de fred,amb sensacions térmiques de sota cero.Aquest passat diumenge a Copenhague tot el contrari;al pic del migdia varem fregar els 25 º.

Els corredors estem molt pendents del temps que ha de fer i més si es tracta d´una marató,ja que aixó ens condiciona el rendiment de la cursa.

Sincerament no m´esperava un temps tan bo,potser inclús massa bo,el dia de la marató.
La samarreta que portava per llençar  ja l´hagués llençat  avans d´hora...no em feia pas falta en els moments previs a la sortida.

Ens trobem quasi tota la colla correcta per fer-nos una xulíssima i emotiva foto.Estem tots molt engrescats i il.lusionats.L´equip reporter de suport també està a punt..

Els tres craks(en Mario,l´Estanis i en Joan) van cap al capdavant de la cursa a posicionar-se.La Mariona s´emociona i tot quan veu que li han posta una llebre per ella?!?,la de 3:20.Jo em quedo una mica mes endarrera amb la de 3:30 i ´Arcadi ,en Marc i en Josep Ramon s´en van cap a les de les quatre hores.De l´Agusti,en Jordi i el seu company no en se res.

Son les nou i trenta minuts,aixó ja comença.Jo em poso a cinc el km,es la meva velocitat a la que afronto la majoria de maratóns.

Passen el temps i els kms i la cosa per ara va bé.M´acoplo a un grupet de Copenhague i vaig amb ells un bon grapat de kms;al passar per un pont ens tiren un munt de confetti.

Penso...mes ben dit no penso sino que corro.

Una,dues,tres i fins a quatre vegades m´he anat trobant a la claca  de  suporters:L´Esther,la Cristina,l´Anna,la Fiona i companyia ho fant molt  be!!!

Un grupet amb la bandera espanyola cada vegada que passo pel costat seu van cantant”yo soy español,español,español”....espero equivocar-me i no pensar  que jo els provocaba sl correr amb la semarreta estelada...!!!

En fi,cap a l´ecuador de la marató veig la primera cara coneguda en carrera,es l´Agustí d´Olot.Els dos ens comentem que haurem d´afluixar una mica encara que jo segueixo una bona estona més amb el grupet de Copenhague.

Els avituallaments no estan en els kms multlips de cinc i aixó em desconcerta una mica.

Al km 29 posso la tercera;redueixo ja que comença a fer calor i veig com davant meu  un noi  porta una marejada  impresionant.Prefereixo no patir tant i acabar amb un bon somrriure.Aquest darrers dotze kms ja els faig bastant per sobre de cinc.

Km 42,és el moment de treure l´estelada que porto cuidadosament doblegada a sota el pantaló i preparar-me per l´entrada  a meta,veig que vaig a sis peró no m´importa,estic a punt d´acabar la marató de Copenhague i aixó em fa molt feliç.

Dues cerveses Mikeler ben fresques a l´arribada arrodoneixen el grau  de felicitat ¡!!
Tres hores i trenta vuit minuts entrant en el lloc 1418 de 9383 arribats.

Josep, no sé s'on ho ha tret però he vist que l'Arcadi ha comptabilitzat 8474 acabats. Els 9383 van ser els que van començar, de manera que es van retirar uns 900 corredos.

Jramon :love:

un altre marató més a la saca 

Quasi tot el grup de corredors.cat  moments previs avans de la sortida.

Josep, no sé s'on ho ha tret però he vist que l'Arcadi ha comptabilitzat 8474 acabats. Els 9383 van ser els que van començar, de manera que es van retirar uns 900 corredos.

De la web. Posa el nombre de corredors que hi ha cada 5 km. Es pot observar els llocs on va abandonant la gent. Ja vam comentar pel grup de wahtsapp la curiositat que hi havia més gent a l'arribada que al km 40, cosa altament sospitosa de trampes.... En qualsevol cas, restant els sortits dels arribats surten més de 900 abandonaments, un 10 per cent del total de sortits!

Aquí va la meva crònica, diuen que val més tard que mai!

Feia mesos que m'havia inscrit en aquesta marató. Cada vegada m'agrada més això de viatjar amb l'excusa de la marató... Però aquesta per diferents motius, no l'havia pogut entrenar. Vaig fer Barcelona acompanyant una cadira de rodes amb la gent increïble de correambmi.org i després només vaig fer 3 mitjes i cap tirada de més de 21km...

Un virus em va deixar 3 o 4 setmanes sense poder fer ni un quilòmetre i tot pintava que, o no la corria o la feia super conservador, per mirar d'acabar-la. I és el que vaig fer.

Després de caminar i visitar Copenhaguen tot divendres i tot dissabte, diumenge al matí ens trobem a la sortida amb els correcats Gran colla, molt bon ambient!

El dia ja apunta maneres: sol i gens de fred. Ens desitgem sort i amb l'Arcadi ens situem a prop de les llebres de 3:50. Qui m'ho deia a mi fa uns mesos, que pensava que jo anant tranquil podia fer 3:30h sense problemes!

Busquem el Jordi Mas, que havíem quedat a la foto, però no ens trobem.

9:30h Sortida! Anem fent conservadors amb l'Arcadi amb el primer objectiu al km3, on trobarem la Cris&co. Copenhaguen és bonic i agradable pe córrer, però el dia és molt assolellat i anormalment calorós, però anem fent al nostre ritme. La idea de l'Arcadi és baixar de 4 hores, la meva, acabar.

Ens trobem per casualitat amb un noi de Sabadell amb el que correm junts uns quilòmetres. Cap al km 14 o 15 ens avança un paio que ens diu "ni aquí podéis dejar de dar la nota?" la veritat és que ens quedem callats perquè val més ni contestar-lo...

Cap al 16-17 trobo la Marta amb les nenes, a prop del nostre hotel! Gràcies per ser-hi!

Finalment trobem en Jordi Mas que el veiem fort i va tirant al seu ritme.

Passem la mitja força bé, però cap al 28  o 29 li dic a l'Arcadi que vagi tirant. M'agradaria molt acabar-la  i vull afluixar per mantenir forces... Ell tira. Al cap de 2 o 3 quilòmetres me'l trobo caminant i em diu que s'ha quedat sense benzina. Jo ja vaig bastant trinxat i li dic que m'atraparà de seguida, amb el ritme que porto...

Vaig fent, corrent més amb el cap que amb les cames pensant com en som de privilegiats de poder córrer per aquesta ciutat tant maca, però les cames es queixen i tinc moltes ganes d'arribar.

Cap al quilòmetre 40, abans de creuar el pont, em trobo a la família que sense haver de dir res ja em veuen que vaig tocat. L'Aran em passa l'estelada i m'abraça i em dóna l'energia per poder fer l'últim quilòmetre amb força i moltes ganes. Al quilòmetre 42 alço l'estelada i corro orgullós fins a creuar la línia. He acabat, emoció, abraço el paio que tinc al costat que no conec de res, però ell també m'abraça. Medalla, aigua, aigua i més aigua. Busco l'Arcadi però m'empenyen a sortir de la zona d'arribada. I me'n vaig cap a buscar la família. Objectiu assolit!

Grans tots els que l'heu acabat i encara més grans el Joan3 i el Guissona ! La propera marató us espera...

Arribada de la marató de Copenhague.
Sempre he dit que val mes una imatge que mil paraules.
Dedico aquesta foto a tots els companys que van arribar i els que no.
Mario,Mariona,Arcadi,Marc,Joan,Jordi,Cristian;Estanis,Josep Ramon,Agusti.
Va per tots vosaltres!!!
Una estada a Copenhague autèntica,maravellosa,emotiva,per recordar!!!
Gràcies a tots i per tot!!!

Molt xula la foto!

Arcadi42, ja avisaràs quan sortirà el nou llibre.  :wink2: Felicitats per la nova marató a la butxaca i a les cames.

Jordi Mas, el turisme i la hidratació cervesera sempre després.  Felicitats maratonià.

Joan3, una retirada en una marató és una decisió difícil i, el teu cap i cor, et van dir que et tenies que aturar, doncs ja no li donis més voltes. Segur que tornaràs amb el Mario a cobrar-vos el que us deu Copenhagen tal com va fer Guissona amb València  :yes:. Endavant crack  :love:

Gracies cracks jospon i Sancli 


Salut!
Jordi

Arcadi42, ja avisaràs quan sortirà el nou llibre.  :wink2: Felicitats per la nova marató a la butxaca i a les cames.

Tot just l'estic escrivint. No sortirà fins al febrer del 2017, just abans de la Marató de Barcelona i Sant Jordi... L'editorial té més visió comercial que jo...

En tenia una mica endarrerida la pagina peró ja he pogut llegir totes les cróniques.

Ja en tinc ganes de que arribi Septembre I poder fer la germana petita (la mitja marató) e intentar reviure alguns moments que aneu escrivint per aqui ja que el recorregut es semblant

ALs que heu acabat, em trec el barret. Amb les condicions que pinteu I poder acavar es per treure el barret I fer-vos una ona. De l'Estanis...res a dir, el puto amo I amb "final feliç" com a les perruqueries xineses 

Em sap molt greu pel meu Deutschalà preferit, ja que es té que tinder molt de cap per fer lo que vares fer. Espero que Frankfurt et torni la que et deuen I ja et pasaré la llista de "llocs d'interés" I ves memoritzant aquesta paraula "Heffeweitßen Bier"  Lo mateix que el Joan3, es té q tinder molt de cap I coneixer-te'n molt bé per fer lo que vareu fer ja que la gran majoria haguesim optat per acabar com sigui I després pasen les noticies que llegim als medis.

Felicitats a tots I ja explicaré al fil que pertanyi les meves aventures per Copenhagen.

Desprès de llegir les vostres cròniques, he de dir que totes totes tenen el seu que, m'encanta reviure les vostres situacions, les que ens trobem la resta en proves que haguem corregut es veuen reflectides en les vostres vivències.

El cas de l'Estanis es de traca i mocador. Ja no cal dir res més. Oleee tu.


I una abraçada i felicitació especial a Mario i Joan3, vau saber fer el que aquest dia us va tocar fer, no ho vau elegir vosaltres, la marató i les circumstàncies us van portar a aquell punt, on encarà que fos difícil, estic segur, seguríssim que vau prendre la decisió correcta. No sou uns nounats en això de la marató, i si vau plegar, va ser pq tocava allò i punt.

Sancli, Mona, Arcadi, Jospon, Jordi Mas, jramon, molt lluitada marató la vostra, merit d'acabar i sobretot de no prendre mal, ja podeu estar orgullosos d'acabar-la i afluixant que va tocar.

Salut i Alegria,
                  Pere

Arribo tard a llegir-ho tot, però molts ànims als que no he pogut acabar i felicitar als que han finalitzat la marató.

M'ha encantat llegir els vostres escrits, malgrat alguns les notícies no són del tot el que un desitja.

Fins aviat,

Companys i amics, m'he llegit totes les vostres cròniques i així he viscut en miniatura els vostres neguits i alegries .

Clarament va ser un dia meteorològicament horrorós per fer una marató. La paraula "deshidratació", o conceptes semblants, apareixen en gairebé totes les cròniques. La Mona és molt gràfica descrivint amb quin neguit va engolir les ampolles d'aquella família :he:, i també ho esmenten el Jordi Mas (que igualment va assolir l'objectiu de baixar de 4 h, meritori!) i el jramon (quina gran dada aquesta que dónes d'avançar gent inclús havent baixat molt el ritme).

El Jospon i el Sancli descriuen una bona adaptació del seu pla de cursa per superar el seu mur, crec que molt lloables tots dos.

L'Arcadi diagnostica més falta d'entrenament que altres motius, i és prou expert per assegurar que encerta :wink2:, cosa que no treu que la calor també li devia passar factura...i la caiguda m'ha esglaiat per un moment, però sembla que no va ser res.

Estanis, màquina :surprised: :yipi:, el que et queda per rebaixar i rebaixar marques si t'hi pots dedicar mínimament, quina força de la natura :oh:...d'altra banda, m'has entendrit imaginant-vos en aquest final de conte de fades amb la Sílvia :love:. Immens!

Joan3, cada intervenció teva en aquest fòrum és com una conferència feta per un especialista. En atletisme, en filosofia i moral, en lògica...crack3 sempre i per sempre :love:. He trobat molt simpàtic el teu matí de dilluns completant els 6 km i escaig, un toc visceral en aquest amic racional que descriu el Mario et fa encara més gran.

I el Mario, el meu estimat guissona...també ens ha donat una lliçó de reflexió, cap fred en moments en què és dificilíssim mantenir-lo, ordre de prioritats ben posat, amb la família i la salut en el número 1...i també ben posats en té un parell de you-know-what-I-mean, perquè a Copenhague l'hi cobrarà ben cobrada. Magistralment definit: és el maratonià més dur de pelar que conec.

Enhorabona a tots/es per la vostra gestió de la cursa!