No era la intenció fer-me esperar...
però finalment he acabat la crònica! :yipi:
Des de que vaig fer la meva primera Marató que pensava que Dinamarca havia de ser un bon lloc per córrer, bàsicament perquè a qualsevol Marató que vagis, sempre hi veus una afició de danesos animant als seus corredors. I quan fa 2 anys l’Anna, la germana petita, va anar a viure a Dinamarca, que li vaig posar l’ull a la de Copenhague.
Com que aquest any he fet les vacances al gener, vaig veure que era la Marató ideal, ja que podria entrenar bé els 3 mesos abans. La meva sorpresa va ser, quan al novembre, parlant amb en Jordi Mas em va dir que ja estava apuntat a aquesta Marató! Vaig pensar que anava tard i que m’hi havia d’inscriure, i així ho vaig fer! Vaig obrir el fil a veure si hi havia més correcats que s’animaven, i així va ser! 10 correcats animats! Em va fer molta il.lusió veure com el grup anava creixent!
El cap de setmana em feia molta il.lusió, no només per la Marató, que és sempre un moment emocionant, sinó també perquè amb l’excusa de la Marató, (tot i que en realitat ja sé que era per veure el meu nebodet Rasmus que va néixer al novembre) una bona part de la família va decidir que vindria a Copenhague aquell cap de setmana.
Per fi arriba el cap de setmana de la Marató. Ma germana havia llogat un apartament a Islands Bygge, al costat de la sortida i l’arribada de la Marató, i al capdevall, com que el centre de Copenhague és petiet, a prop de la majoria de llocs bonics per visitar, i just davant d’un parc ideal per anar a trotar una micona els dies abans. Arribar-hi des de l’aeroport només són 20 minutets, hi ha el metro que t’hi porta, i és molt fàcil. L’apartament on estem era molt típic danès, amb grans finestres sense cortines, tot molt fashion, net i minimalista, menys el bany, que era cutre a més no poder, petit, i la dutxa no està separada de la resta del bany... així ens podem integrar més en la societat danish!
Divendres al matí, abans que arribi la resta de la família, aprofito amb l’Anna i en Rasums per anar a la Fira del Corredor. La Fira està més lluny, al costat de l’estadi, a l’Sparta Hallen. Només entrar em donen el dorsal, el 150! Com si fos èlit! Després la samarreta me la donen d’una manera curiosa, la senyora que les donava es va negar a donar-me la talla S de dona fins que no me l’emprovés davant seu... Em diu (en danès, sort que anava amb ma germana) que hi ha molts models diferents, que si no me l’emprovo, no me la dona, que me l’emprovi abans d’agafar-la perquè després ja no me la podrà canviar... Curiós... hi ha samarretes que no cal emprovar-se per saber quina va millor, doncs els diferents models volia dir home o dona, i les diferents talles, però perquè la senyora estigui més segura de donar-me la samarreta correcta, me l’emprovo davant seu.
La fira del corredor no era enorme, però estava prou bé, amb venta de roba, bambes, rellotges, suplements alimenticis i xocolata! i molts estands d’altres Maratons, entre elles, la de Barcelona! A la fira ens trobem amb en Poul, un corredor de RunAar, una associació de corredors d’Aarhus que vaig coneixer al febrer i anem a dinar al costat dels llacs artificials per on passa la Marató per comentar una mica les expectatives de diumenge.
Dissabte ens trobem l’equip correcat al restaurant Rocca (amb el qual vaig tenir un bon malentès el dia abans...). La Cristina ens porta adhesius de l’estelada perquè ens els posem al dorsal, doncs resulta que ens hi han posat la bandera espanyola, i a cap de nosaltres ens feia especial il.lusió córrer amb aquesta bandera al dorsal... Aquests dinars maratonians sempre estan bé, compartir amb els companys les hores abans de la Marató i poder comentar les sensacions, els objectius per l’endemà, on ens esperaran les animadores (en aquest cas eren gairebé totes animadores!) i saludar a alguns que encara no coneixia en persona, em va encantar!
I arriba el Gran Dia!!! Diumenge 22 de maig! Quedem per fer-nos la foto a les 8:45, tot i que en Jordi Mas no pot arribar. Com que l’apartament era just al costat, no necessito fer servir el guardarroba, tot i així portava un xandall vell per posar-me el temps d’espera fins a començar a córrer, però surto de casa en tirants, estem a 20º... Els meus temors sobre aquest dia era la velocitat en què podia bufar el vent, o la quantitat d’aigua que podia caure, i resulta que no hi ha ni un núvol i fa una calorada bastant bèstia.... el vent però sí que va fer acte de presència.
No hi ha calaixos, però si que des de ben aviat les llebres, que n’hi ha cada 10’ ja estan a la sortida, i la gent es va col.locant allà on considera. Estic molt contenta de veure que hi ha llebres de 3h20’, que és just el temps que m’agradaria fer, així que ja sé quin és el meu lloc.
9:30 en punt donen la sortida, som-hi!!! Surto darrera d’unes 10 llebres, al cap d’1km la meitat de les llebres surten del traçat, les trobarem al km21, on faran el relleu a les llebres que ara continuen corrent. Trobo que és encert, les llebres fan només mitja Marató, així s’asseguren que marquen sempre el ritme constant.
Vaig seguint bé el grup de 3h20’, i tot i no notar-me forçada, al cap de poc els peus ja em bullen com em sol passar a partir del km30 (però no hem arribat ni al 10!). Sento que fa massa calor i vaig esperant els habituallaments d’aigua, que són cada 4km. Mai no prenc gels, sinó fruits secs, porto uns dàtils que amb la set se’m fan una pasta horrorosa a la boca i decideixo no prendre’n més. De fet, em passo la Marató contant els km de 4 en 4 per arribar al següent habituallament i beure aigua. Una cosa que no m’ha agrdat, com ja han dit la resta de l’expedició, és que els habituallaments eren curts, només a un costat, i en gots. Al km25 a més començo a notar el ventet i faig una recapacitació, i tot i que en un principi em costa acceptar-ho, no em sento amb força per seguir les llebres de 3h20’, canvio a l’objectiu B: acabar-la!
A partir d’aquí, continuo esperant els habituallaments amb ànsies, però a ritme més tranquil. M’avança un noi de Madrid, que en veure’m la samarreta correcat m’acompanya una estona per donar-me ànims. Al km34 veig una família amb tot d’ampolles d’aigua, i els en demano una; poc després hi ha un habituallament popular del públic, i poc després un habituallament oficial, i després de tot això m’entra flato, ara he begut massa...
Les animacions correcats són fantàstiques, portem un equip de grupis espectacular! Entre el que porto de família, i l’Esther, l’Anna, la Cristina i la Fiona el recorregut queda ben cobert! La veritat és que amb aquesta calorada, m’ha ajudat moltíssim!
Aconsegueixo arribar en 3h31’43’’ contentíssima d’haver acabat!!! Mai en una cursa havia vist tanta gent estirada a terra, i penso que haver pogut arribar a meta és una gran victòria. En entrar a meta em donen una rosa, agafo 3 ampolles d’aigua, i evidentment, una cervezeta que donen en una carpa de Mikkeller, boníssima, gran rehidratació! Lliçó apresa, haig de portar un cinturó amb una ampolleta d'aigua, tot i que en aquest cas la set ha estat exagerada, no és la primera Marató que noto que vull beure abans dels habituallaments, està clar que sempre hi ha coses per aprendre!
Havia quedat amb la família, que com que tenim l’apartament al costat de l’arribada, ens trobaríem directament a casa a l’acabar, però resulta que havia quedat l’interfon mal col.locat, així que pico i pico, i ningú no em sent. Faig unes voltes a la illa de cases, diuen que va bé caminar desrpés d’una Marató, doncs això m’anirà genial! I aprofito per anar al parc del davant a fer uns quants estiraments fins que, al cap d’1h i mitja després de la meva suposada hora d’arribada a casa, baixen a veure si m’ha passat alguna cosa.
A la tarda ens trobem amb en Jospon i en Jordi Mas per anar a fer unes cervezetes al Mikkeller, una cerveceria típica de Copenhague (l’any passat en van obrir una a Barcelona!) i comentar la calorada que hem passat!
Estic molt contenta del cap de setmana, i amb moltes ganes de fer una propera Marató! Em rondava pel cap Atenes al novembre, però a l’avió de tornada parlant amb en
Jramon em diu que també vol fer-la, però que el 2016 no pot, així que potser pel 2017?! I sent realistes, amb la temporada de feina que m’espera aquest any és poc realista preparar una Marató pel novembre... Així que m’espero a l’any vinent, i acompanyaré en
Josep80 a Seoul el 2017, aquest serà el proper objectiu!