Primer de tot, Felicitar a tota l'expedició de Rotterdam jcarpa, koldo, Aurelian i Carlos la nova medalla de Finisher. Però a koldo i Aurelian per la seva MMP. Aquestes coses tenen molta feina al darrera, i com diria el nostre amic Julio. y lo sabes....
La meva crònica
Després d'acabar la marató de Berlín al mes de setembre i un cop no havia entrat en el sorteig a London, vaig pensar en aquesta marató com la millor opció. Tothom parlava molt bé en quant a la animació i al recorregut planer que te.
Així que amb el meu amic Carlos que compartim maratons per Europa des de fa uns quants anys, vam triar Rotterdam com la marató de primavera.
Des de fa temps, el meu únic objectiu son les maratons i de fet es demostra quan el millor temps de mitges últimament ho tinc en el pas de les maratons.
La meva preparació es sempre la mateixa, vaig fent el que em ve de gust, i 9 setmanes abans de la marató es quan començo a fer uns entrenaments mes planificats.
Això si, sempre sense amb una carrega màxima de 90/100 quilòmetres en la millor de les setmanes ja que la feina, la família i el cos no em deixa fer més.
En la preparació específica vaig trobar-me molt bé, millor que a Berlín on vaig fer 2:54, però no tant com a Barcelona de fa uns quants any on vaig acabar amb 2:48. Així que em veia amb una marca propera a 2:52.
Penso que es la part mes important del maratonià. Conèixer els seus límits i saber quin pot ser el millor ritme de cursa. Dos segons mes ràpid pot suposar el conegut mur, i dos més lent acabar per sota de la marca que havies preparat.
Però com el camí no es fàcil, tres setmanes abans de la cursa vaig tenir una sobre-carrega amb punxada del quàdriceps, que va fer que no pogués entrenar amb continuïtat i qualitat. Això en la marató es complicat tot i que estas en la fase de baixada. En aquest moment vaig preferir recuperar-me bé del problema que seguir entrenant a tope i empitjorar.
Vaig arribar a Rotterdam bastant recuperat, amb ganes i sense sensació d'anar esgotat. La tàctica en el cap la tenia clara, sortiria a 4:05, però escoltant el cos i veient en cada moment si havia de canviar quelcom. Objectiu arribar fàcil al 30 sense un desgast excessiu.
El dia de la cursa com animal de costum faig el de sempre, amb la variant de no poder trobar-me amb el meu amic Carlos, i tampoc amb els altres companys jcarpa, koldo i Aurelian. De totes maneres, també soc el que pensa que cadascun ha de fer la seva cursa ja que en la marató vius tot tip de sensacions durant els 42,2 km.
Sortida una mica estreta amb algun problema tot i que sortia molt al davant. Això fa un primer quilòmetre irregular però res que no estigui controlat.
Poso velocitat creuer i comencen a caure els quilòmetres molt bé. La part complicada dels primers quilòmetres de la marató és trobar un grup de companyia amb un ritme semblant al teu. Per això moltes vegades t'has de despenjar o has d’apretar per agafar al que tens al davant.
Per sort, quan portava 5-6 quilòmetres ja anava ficat dins d’aquest grup sobre 4:06. Anava fàcil i ara l'única incògnita estava en veure com aguantaria els quilòmetres i sobre tot la sobre-carrega del quàdriceps.
10, 15, 20, mitja....molt be a nivell de cardi, però ja amb algun problema muscular, res que el cap no pugui controlar.
Passo la mitja en 1:26:30, una mica més lent que lo planificat, però és el ritme que el cos em marcava per anar amb garanties.
Ara el pròxim punt de control serà veure com reaccionen les cames al pas del pont Erasmus en el km 27. Mica en mica vaig arribant al pont i mica en mica el grup és més petit. Començo la pujada i em trobo molt bé i no ho trobo complicat. Res a veure amb un Passeig de Gracia.
Km 30, punt on comença una marató. El grup es un noi que em treu mig metre (d'alçada...) i jo. Anem en paral·lel fins que en el km 33 fa una explosió i és queda. En aquest moment penso que ja només em queden 9 quilòmetres i el cap comença a fer càlculs a una velocitat que ni el Deepblue.
Començo a avançar corredors que entren en barrena. Altres walking dead total. Vaig amb 4:10, 4:12, 4:18…ha començat la serie geomètrica, però sort que cada cop queden menys quilòmetres. Començo a anar tocat, però tampoc ningú m’avança....Al loro que no vamos tan mal!
Km 40, el cos entra en modo supervivència i el quàdriceps ja em fa molt mal, però ja se que podré arribar i complir el objectiu.
Recta d’arribada, acceleració final i entrada en meta en 2:54. Abraçada amb el company que he compartit els últims quilòmetres i a posar-me la meva medalla de finisher.
Resum de la marató -> 1:26:30 / 1:28:10
Altre marató en la butxaca i setè sub 3 de les 8 maratons disputades.
Ara a descansar una mica i planificar amb el meu amic Carlos quina serà la pròxima, però Frankfurt te moltes possibilitats!
Gràcies a tots pels ànims i la preocupació, però sobre tot, a la expedició tan bona que vam anar a Rotterdam que tot i que no ens vam trobar finalment (Si amb Aurelian. Gràcies) si vam compartir moltes coses junts.