I LA L MARATÓ
20/11/2016
VALÈNCIA
03:19:25 (1:38:48/1:40:37)
“LA L”
Buff!!!
Doncs si, miro la cama dreta i l’esquerra i, si, estan contentes, després de cinquanta maratons en vint-i-tres anys. Quants records, quantes ciutats, quants amics, quants entrenaments,...però si, ha valgut la pena i amb ganes de continuar lluitant per a millorar com atleta i com a persona.
Per una banda tinc alegria pel camí recorregut i per altre, tinc por de que aquest “suma i sigue” algun dia s’acabi, però mentre la il·lusió per a entrenar continua viva i les lesions em respectin, les maratons continuaran al meu calendari particular.
I darrera de tot això està la Glòria i la meva família, patint les meves absències, des de la fredor del llit quan m’aixeco d’hora per a anar a entrenar, fins els diumenges pels matins on estic desaparegut entrenant amb dorsal o llebrejant, o quan els dijous vaig a entrenar i a prendre braves&birres amb els amics del grup d’entrenament de Jordi Ballesteros. Gràcies família, us estimo per permetre’m la meva afició.
Per errades de càlcul, estava convençut i volia que coincideix la L amb la marató de Barcelona, però la suma de maratons em va fer errar i la del març va ser la IL, així que la de tardor, al territori de l’estimat amic Toni VLC ha tingut la sort de ser la cinquantena marató.
I com a acompanyants de viatge de la marató he tingut quatre dels meus millors amics de l’associació:
ManoloM (la meva parella atlètica des de 10de1000 i amb el que he compartit la majoria de les seves maratons);
Dennis Teuling, el tulipà simpàtic d’Amsterdam un cames llargues que quan els astres es posin en línia i el seu cap volgui baixarà de les 3h en un plis-plas;
Jaume86, el meu fillol atlètic que ja és tot un sub3. Quan controli els nervis baixarà molt d’aquesta marca; i
FMorilla, amic meu i company de professió des de 1995 i que l’he enredat per a debutar a la marató i, s’ha enganxat amb tanta força que repetirà a BCN ‘17.
Doncs amb aquesta companyia de luxe ens vam apropar a la ciutat del Túria disposats a gaudir d’una nova marató, en aquest cas, una marató rodona, amb un grau de patiment i exigència però controlat concordant amb el meu estat de forma el sub 3h20.
El trobar-me tant bé acompanyat, em va donar un plus de tranquil·litat, com ho demostra els meus roncs durant tota la nit que traspassava l'envà de l’habitació i em va permetre dormir d’una tirada llarga.
La tranquil·litat va perdurà durant tota la marató, doncs el fet de sentir-te arropat, mimat, estimat per dues llebres de confiança i amigues com Manolo&Jaume em va fer córrer sense cap tensió. La concentració va ser màxima i el silenci per part meva bastant abundant doncs era conscient que arribava curt de quilòmetres (750) quan quasi sempre arribo o m’apropo molt als 1000.
En quan als parcials els podem consultar a la fitxa adjunta, el que si us puc dir que en Manolo i jo, vam passar una estona discutint sobre el ritme dels cinc mils doncs jo els volia fer a 23:35 i ell a 23:20, així que em vaig dedicar a anar darrera de la barqueta i frenar una mica, a excepció del 25 al 30 on Manolo va passar una crisi amb els seus famosos sorollets i em vaig dedicar a animar-lo i a tapar el vent.
Sobre el 33 va ser curiós que ens vam ajuntar tota la barqueta teòrica i el convidat Dennis. Per davant vam agafar en Per, que ja ens acompanyaria fins el final i, com una moto per darrera arribava l’Esquimal que va fer una marató de traca i mocador. Més o menys al 35, la benzina donava a donar senyals d’esgotament i, a poc a poc, segon a segon, el ritme mitjà dels quilòmetres va baixar fins els 05:05 del 41. En aquesta fase els ànims reclamats pel Jaume i el Manolo’s del Manolo (córrer d’esquena) em van ajudar a no defallir i salvar els 200 minuts amb dignitat.
L’entrada va ser aposeòtica i per a recordar, tots tres agafats de la mà i fundint-nos en una abraçada plena d’emoció per la fita assolida. Després a poc a poc, ens vam anar trobant els correcats d’aquells ritmes i, amb un què al cor, tirem cap a l’hotel doncs Manolo està molt coix però amb el cap pensant en el meu amic Fran que estava debutant en la seva primera marató i per la meva insistència. Al final decidim anar a l’hotel i tornar a buscar en Fran per a felicitar-lo i, malauradament no el trobem fins que tornem a l’habitació.
Per a rematar la marató una paella típica valenciana amb tots els ingredients habituals acompanyat dels quatre amics del viatge, en Jrdi69 (bravo campió per la teva millora impressionant) i els amfitrions de luxe de les successives expedicions correcats la Carme i en Toni VLC. A tots, moltes gràcies per aquest cap de setmana inoblidable.