II MARATÓ VIA VERDA “OJOS NEGROS” 10-04-2016
Aquesta marató serà recordada segurament per la tragedia i fatalitat.
Dissabte 9, a punt de surtir de Lleida, truca el pare de la Susana per comunicar-li la mort de la mare d'una cunyada. Canvi de plans, decideixo oblidar-me de la cursa i acompanyar-la a l'enterro que es a Barcelona a l'endemà, però no em deixa, ja que no la coneixía i la vida té que continuar, per tant començo sol el viatge.
A la tarda arribo al poble de Navajas, a la comarca castellonenca del Alto Palancia. Acudeixo al pabelló municipal on es fa l'entrega de dorsals. Agafo la bossa amb sudadera I altres detalls.
Continuo ruta fins al poble de Jérica que està al costat, ja que es on haviem reservat habitació. Visita cultural, sopar i a dormir d'hora.
Diumenge 10, esmorço a l'habitació i marxo cap a el polig. industrial de Navajas, on s'ha habilitat el parquing, el furgó de guardarroba i des de on a les 7,15 surten els autocars cap a la sortida.
Recorrem per autovía el trajecte i veiem que fa pujada.
Arribem al poble de Barracas a les 8 del matí, la temperatura es de 8º i fa sol. Mirem de passar l'hora que queda fins la sorida dins dels paradors que hi han a peu de carretera I on fem el darrer café.
A les 9 en punt, devant de l'Ajuntament es dona la sortida. Estem a 1.000 m. d'alçada a la serra de Javalambre i em de baixar fins a 400 m.
Després de donar uns tombs pel poble entrem de ple a la via verda que es la més llarga d'Espanya amb 180 kms.
A finals del segle XIX es crea un tren que surtía des de la mina de ferro de Ojos Negros a Terol i arribava fins al port de Sagunt, va paral.lela a l'actual vía férrea en us Saragossa-València.
El ferm es d'asfalt desgastat amb petites voreres de terra. Els primers kms. Son plans fins arribar a una zona amb molins de vent, passant pel costat i sentint el soroll ensordidor dels generadors eòlics, a partir d'aquí comença una lleugera baixada.
Passem al costat del pobles de Viver i Caudiel, a la vora de pinars i oliveres, gaudint de les olors de timó i romaní. En alguns trams la via passa per congostos de fins a 10 m d'alçada, guanyants a la roca.
Vaig un rato acompanyant a un corredor que va amb una bandera espanyola amb l'inscipció “MELILLA SIEMPRE ESPAÑOLA”, recordant els temps de la “mili” que vaig fer allí fa 35 anys.
Passo la mitja amb 1h 47' sense adonar-me i al km. 28 passsem el primer tunnel dels 15 que vaig comptar i que tenen de 100 a fins 600 m. de llargaria, ben il.luminats, també passem per varis viaductes.
Vaig a ritme com una vella locomotora, empassant quilòmetres que estàn marcats en sentit invers, es a dir que s'aprofiten per les curses de 10 kms i mitja marató.
Passem per l'interior del poble de Jèrica amb el marcador “faltan 10 kms” i una petita pujada fins tornar a agafar la via verda, anant baixant fins a la meta.
Aquí ja em paro als avituallaments i inclús camino algún tram.
Finalment ja es veu al fons el poble de Navajas i se sent la megafonía, arribada amb una forta baixada atravessant una llarga catifa vermella i varis arcs.
Temps final: 3h 47' 18'' en el lloc 163 de 429 arribats. Ha caigut la 34.
El guanyador masculí va ser Hugo Figueras amb 2h 35' i la primera dona Hannah Oldroyd (4ª absoluta) amb 2h 50'.
En total amb la marató, la mitja i els 10 kms es van aplegar uns 2.500 corredors.
No m'espero a veure classificacions ni entrega de trofeus, i sense dutxar-me, torno al parquing per recollir el cotxe, ja que tinc un dinar a Benicassim (a una hora de camí) amb varis companys que varem coincidir a Atenes fa uns mesos.
Una bona paella i tornada a casa on arribo a la nit, em conecto a internet per veure els resultats que encara no estàn penjats i quina sorpresa m'entero de que han mort 2 corredors de la marató (¿¿¿???), pel que s'ha suspés l'acte d'entrega de trofeus en senyal de dol.
La veritat es que jo no em vaig adonar de res.
Sembla que un corredor de 57 anys d'Alacant, Fco. Amat anava amb 2 companys més del club Corre Birres i a l'arribar a la mitja els va fer marxar i va afluixar, plegant-se al 23 (infart de cor fulminant), sense que els sanitaris puguesin fer res per la seva vida.
L'altra corredor era Joan Barros de 45 anys i de Vilafranca del Penedés que curiosament va entrar just (segons he vist a les classificacions) darrera meu. Una vegada ja a l'hotel a Segorbe i estirat al llit li van agafar convulsions. Tampoc van poder fer res per reanimar-lo.
Tots 2 eren maratonians experts.
Després de aquestes desgràcies, els mitjants de comunicació han comentat extensament la necesitat de controlar la salut dels participants. Com ja sabeu a Italia, França i altres països no et deixen inscriure si no aportes un certificat metge recent. Doncs penso que aquí acabarem igual.
Ja ho sabeu mireu de fer-vos una prova d'esforç a l'any.
En aquesta ocasió no acompanyo fotos, ja que no tenía a la reportera, però us deixo un link d'imatges de la via verda perque us feu una idea del paisatge, ponts, tunels, etc.:
www.google.es/search?q=via+verde+ojos+ne...OrBLcQ_AUIBigB&dpr=1
Salut, molta salut i milles.
Abel