De tornada de terres escoceses deixo la meva crónica de la marató.
Ja estava avisat.Sabia que era una cursa trencacames ,amb molts tobogans i que cap al final hi havia unes pujades que podien fer mal,molt de mal.Peró a vegades hi ha curses que corres més amb els sentiments que amb el cap i aquesta marató del llac Ness a passat a ser una d´elles.
D´entrada tot perfecta.Una cinquantena d´autocars ens esperent a Inverness per a portar-nos a tots els corredors a fer una ruta turística per el llac Ness i les seves muntanyes.La sortida no és ni més ni menys que en un lloc solitari de les muntanyes on hi ha unes vistes magnifiques.Fa fred,molt de fred,tots ens esperem fins a l´últim moment per a aquipar-nos per a correr i deixar la motxilla a n´els camions.Unes gaites alegren el fred matí d´aquest diumenge.Son quasi les deu,hora de sortida ,quan quatre gotes mal comptades fan que es desperti un magestuós Arc de Sant Martí!
No hi han calaixos.Jo em poso , com sempre,en el cartell que posa 3 h 30¨.Ja és la costum.Som prop de 4000 corredors.
Hem trobo molt bé,i a més de baixada faig els primers kms ràpits,massa ràpits!
Unes passes curtes i escandaloses em segueixen tota l´estona.Veig que és una anglesa baixeta i primeta i d´una certa edat....bé més o menys com la meva.No ens confongem ¡.En anglés crec que em diu que si podem anar junts,i tal dit tal fet,van passant els kms i formem un bon tàndem ¡
El que em fa anar una mica de bólit és el tema dels habituallaments,doncs al anar amb milles em descontrola una mica a l´hora de pendrem els gels .
Pujades i baixades contínues ,i com tira la paia ¡.El paisatje fabulós,i al anar ben acompanyat no m´he n´adono que aquest no és el ritme que hauria de portar per aquesta marató.
Passem per la mitja en 1 h 43 ´.Tot normal si fos una marató normal.
Hem trobo amb tres corredors del club atletisme de Baza.Els únics espanyols o catalans que he trobat en tota la carrera.A l´esquerra durant bona part de la marató el magestuós llac Ness.”Beautiful “!Al no passar per cap lloc habitat no hi ha animació.
Milla 19,primera pujada sostinguda i que no s´acaba.Jo ja li dic a la Sarah (l´anglesa ) que segueixi sola que les cames em fallen;i la pujada segueix amb la milla 20.Jo ja vaig afluixant perqué les cames no em responen i em fan mal alguns muscles que mai me n´havien fet.
Les darreres sis milles sobre 6´30´´ el km,em passa tothom,fins i tot la meva hombra.No m´en ser avenir,vull pero no puc!Una sensació molt extranya que mai m´havia passat.
Les darreres dues milles,ja dins Inverness,ja hi ha molta gent animant.:.Ja veig l´arc d´arribada;desplego l´estelada i som-hi!!!Els darrers metres maquíssims,la gent aplaudint i animant i jo ...intentant donar unar mica d´espectacle.
Ja he arribat!!! 3 h 50 ¨.La segona marató d´asfalt amb pitxor temps de totes les vint i vuit que porto.
L´Esther ja començava a estar preocupada per la meva tardança.
De totes maneres de la marató del llac Ness em quedo amb totes les coses bones que n´hi han hagut moltes,ja que és una marató excelent en tots els aspectes i que la recomano a tothom, peró que s´ha de saber correr i....avui jo no n´he sapigut!