Aquest darrer diumenge he corregut la 10ena edició de la Georgia Marathon, a Atlanta, assolint la meva 17ena maratò olímpica (ja nomès falten Méxic, Seoul, Beijing, Moscu, Montreal i Rio), i la 27ena marató en total.
La marató d'Atlanta, com a tal, va tenir la seva darrera ediciò l'any 2013 (la primera l'any 1963). Durant aquets anys va anar canviant el seu recorregut vàries vegades, i també les dates (abans es corria el mes de Novembre). En quasi totes les seves edicions el recorregut començava en un punt, i acabava en un altre de diferent. Entre els anys 1997 i 2009 va tenir sempre el mateix recorregut, aquell que es va dissenyar per els JJ.OO de Atlanta 1996, acabant en un Estadi Olimpic que, desprès de ser remodelat, és avuí dia el Turner Field, estadi dels Atlanta Braves, equip local de baseball.
En paral·lel a les seves darreres edicions va nèixer la Georgia Marathon, que es feia el mes de Març, i també a Atlanta. Suposo que per una sèrie d'interessos, com sempre passa, una marató es va menjar a l'altre, i els mateixos promotors i impulsors de la marató d'Atlanta vàren adquirir els drets de la marató de Georgia, per acabar fent d'aquesta la única marató que es corre a Atlanta des de fa 3 anys, amb un circuït loop, començant i acabant la cursa en el mateix lloc, el Centenial Olympic Park, centre neuràlgic de les olimpíades del 1996, i avui dia un preciós parc al costat de dues de les icones de la ciutat: l'Aquarium i el Coca-Cola World
El circuït és un autèntic trenca-cames. L'area metropolitana d'Atlanta està farcida de pujades i baixades, no hi ha ni un sol carrer que sigui pla, i tota, pero absolutament tota la cursa, és un equilibri constant de treball de bessons+solis, i lluita enttre quàdriceps i isquios. Crec que és la marató més dura que he fet (incloent-hi Atenes), i l'aspecte mental ha estat decisiu.
La cursa ha començat de negre nit, a les 7:00, marató i mitja marató a la vegada.En total uns 10.000 participans, menys d'una cinquena part a la marató sencera.Aixi com a Georgia-Atlanta inclosa-el percentatge de gent de color és molt, pero que molt gran, a la cursa hi ha pocs corredors i corredores morenos.
Llebres oficials per uns temps molt modestos, comparant-ho amb a les que tenim a casa nostre.
Els primers kms m'enganxo a la llebre de 3:50h, i vaig amb aquest grupet fins la milla 5, força còmode. La temperatura és d'uns 3-4 graus, molt bona per córrer, amb malles i guants, samarreta estelada de màniga curta.
Passada la milla 5, tinc un incident que em va costar abandonar objectius més agoserats i em va menjar la moral una bona estona: el cinturó que portava amb tota la intendència (7 gels de tota mena+ bidó de Recuperati-on amb les sals corresponents) es trenca per una de les costures de la bossa, i bidó de recuperat-ion + 7 gels tots per terra.
Vaig perdre no sé quanta estona esquivant els corredors que venien darrera, a la vegada que intentant recollir del terra tot el que havia caigut per aquí i per allà.
I el que és encara més important, haver de córrer les 21 milles que quedaven de cursa (uns 34 kms) agafant amb les dues mans el bidó amb les salts i els 7 gels, que van anar reduïnt-se conforme avançava la cursa. En fi, tota una experiència.
Per no allargar-me, dir que recorregut molt vulgar, animaciò quasi nul·la, si excloim l'arrivada i els punts d'avituallament, en els que les pròpies voluntàries (la majoria noies) eren les animadores, els avituallaments correctes, i moooooooolt bo al final de la cursa, i nivell atlètic modest, vistós els resultats finals.
Però un cop més, pels runners amateurs americans és més important participar, que no pas el crono final.
Fira del corredor modesta, pero correcte, sense publicitat/representació d'altres maratons estatals i/o internacionals.
Acabo lluitant amb el crono per aconseguir fer sub-4h, després de passar uns darrers kms una mica "crítics", cada pujada era un esforç sobre tot mental molt important, pero la motivació era alta.
Al final 3h59'52", sense cap molèstia en cap part del cos, i amb una recuperació post-cursa molt bona, per la tarda voltant per la ciutat i a 60 bpm, i això és el millor, sens dubte.
Temps del guanyador 2h28'19", i temps de la guanyadora 3h03'22",
En el meu cas, 3h59'52", lloc 374 de 1381 finishers, i 15é de 58 en la meva categoria (55-59 anys).
El proper dissabte corro uina Mitja a Savannah (Georgia) per el repte de Mitges USA.
Propera estació olímpica: Méxic.