Comencem :wink2:
I MARATÓ DE BARCELONA 1994
DADES:
13/03/1994
17 Marató de Barcelona (o Catalunya)
Temps: 03:30:14
Mitja: 04:59/KM
Dorsal:2751
Posició dins del palmarès: 30/49
Arribats: 2565
Posició: 1031
Percentatge: 40.19 %
Guanyador masculí: Benito Ojeda 02:15:14
Guanyadora femenina: Marina Ivanova: 02:40:30
Records i/o crònica
Vaig debutar en la distància maratoniana amb vint-i-nou anys, després de fer de públic durant molts anys. Sempre em va cridar l’atenció veure passar als maratonians i animar-los pels carrers propers a Montjuïc doncs he viscut les primeres dècades de la meva vida a la falda de la muntanya olímpica. L’esport i jo, sempre hem sigut amics. De fet quan es feien les 24 hores de motociclisme de Montjuïc em passava, menys les hores de dormir, al circuit veien com donaven voltes les Kawasaki's, Suzuki’s, Ducati’s i altres màquines de cremar benzina.
Des de ben petit pujava amb el meu pare al Parc del Cavall (crec que es diu de Sant Jordi) i feia voltes en bicicleta o jugava a tennis en un carreró.
Que me’n vaig. Doncs això, quan feia de públic admirava molt a aquella gent que passava davant meu corren unes quantes hores per a finalitzar les curses. Sempre em deia, algun any ho faràs tu Jordi. I ja veieu, ja porto quasi cinquanta.
Vaig debutar de forma totalment inconscient
i sense haver fet curses llargues. La experiència més llarga, fins el moment, era la Cursa per Collserola que organitzava el club Excursionista de Catalunya que sortia al Parc Cervantes i finalitzava a la Vall Hebron d’uns quinze quilòmetres aproximadament. El meu debut corrent va ser a la “marató del Corte Inglés” a l’any 1984, deu anys abans i em dedicava a fer la cursa de la Mercè, el cros de Sants i poca cosa més.
Els meus entrenaments consistien en jugar a futbol els dimarts, els dijous i els dissabtes i córrer per Montjuïc com molt mitja hora, però sempre a tota pastilla. :yes: :yes:
El recorregut d’aquesta primera marató va anar de Mataró a l’Estadi Olímpic, coincidint en bona part, amb el recorregut de la marató Olímpica de Barcelona 92, si no em falla la memòria.
De la cursa no tinc molts records, però si que tinc present que vaig anar eufòric i molt per sobre de les meves possibilitats aproximadament fins el quilòmetre 30 on el mur va aparèixer. Recordo que anava molt ràpid, potser a ritme de sub3 i també recordo que els darrers 12 quilòmetres es van fer eterns i vaig córrer i caminar. De la darrera part del recorregut no em recordo pràcticament de res doncs anava al límit. Tampoc recordo l’entrada a l’estadi.
El que si recordo que la nit després no vaig poder dormir del mal de cames. Cada cop que em movia em despertava. Vaig estar baixant escales a l’inreves durant una setmana del mal impressionant de quadríceps.
Annexos:
He trobat tres documents:
1- Trofeu commemoratiu: en aquella època no es donaven medalles i si petits trofeus no sé si de coure o bronze o ...no controlo de metalls. En aquest cas són unes vambes amb ales i tenim l’Arc de Triomf a la dreta.
2- Postal: també t’enviaven una postal amb una etiqueta amb el teu temps.
3- Diploma de la marató.
Fotos no tinc cap ni una.
Vaig a preparar la II