Zurich Marató de Barcelona (11-03-2018)

squash va escriure:

ManoloM va escriure: Km 5-10 25’11” 50’33 Posición 4454
Llegamos al punto mas alto de la Maratón y empezamos a bajar para ir recuperando tiempo, todo contolado

En aquest tram vas tenir el detall d'anunciar-me que anaves expicar un acudit de números i lletres i doctors... amb temps per cercar el cotó que duia a la butxaca i tapar-me les orelles.

La resta va ser un brunzit acústic constant.


Espectacular com vau quadrar el temps. Enhorabona !!!



Fins ara.

Jordi

ES verdad Jordi , menos mal que te conozco y te avisé y no lo he mencionado...acabé sin voz , sería por el frio no?

ManoloM va escriure: Por Bac de Roda/Gran vía veo a mi mujer Mary , mi hijo JesúsM y luego las veré otra vez en la diagonal un par de veces…subidón de moral:party: .

Quina decepció ManoloM... confiava en tu.
Ara sí que em sento sol...

Dennis Teuling va escriure:

ManoloM va escriure: Por Bac de Roda/Gran vía veo a mi mujer Mary , mi hijo JesúsM y luego las veré otra vez en la diagonal un par de veces…subidón de moral:party: .

Quina decepció ManoloM... confiava en tu.
Ara sí que em sento sol...

Heyy dennis no te equivoques, era hora de bajar al perrito y mi mujer aprovechó y mi hijo venía de jugar a waterpolo

Hola

Dennis, no és que et sentis sol, és que ets únic.



Fins ara.

Jordi

OK, vale.... ja sé que esta enorme casualidad no volverá a pasar...

Gràcies squash

Bé, diuen que mai es tard, oi? doncs, 10 dies després de la marató, aquí va la meva crònica

El vaixell que volia navegar.

El capità Oisacín portava temps planejant una travessia fantàstica que li dugués al port de destí al qual ja havia arribat quatre vegades. Buscava la cinquena arribada.
Malgrat que ja ho havia fet 4 cops abans, per ell, cada cop no només era diferent, sino que era com tornar-ho a fer per primer cop, perque ell havia crescut, havia evolucionat i el camí tampoc era exactament el mateix, l'ambient podria ser diferent, la climatologia podria variar, fer més o menys vent, calor, temperatura, pressió, humitat, etc... i els companys de tripulació ser uns altres o els mateixos però també evolucionats... tot ho veia diferent, per això pensava que tornava a ser el primer cop.
"Mai hi ha una segona vegada, en tot cas, una primera vegada viscuda o percebuda de manera diferent", pensava.
Quan obres la teva ment a noves possibilitats, cada moment, cada segon i cada instant és realment nou... en definitiva, es tracta de tornar a ser com un nen que malgrat que li has fet una ganyota que li ha fet riure's molt, et demana que li tornis a fer per tornar-se a riure igual o més que l'anterior cop, perque per ell, no es la mateixa ganyota, sino una nova ganyota feta per la mateixa persona que li ha fet sentir tant bé.
En la preparació d'aquest nou trajecte, el capità va preparar el seu vaixell amb totes les eines que creia necessàries dissenyant tot un calendari per anar-ho posant a punt i perque arribés en les millors condicions possibles al moment de la sortida.
El va repintar de color taronja, el color habitual d'aquell vaixell, però just quan anava a iniciar tot el procés de preparació, es va apropar una tempesta que va descarregar amb tota la seva força just al port on volia prendre la sortida.
A més, les previsions eren del tot incertes, ja que els mapes del temps li informàven que la climatologia havia signat un contracte a temps indefinit amb la tempesta... i sense clàusula de rescissió ni res que si li semblés. Només semblava tenir dret a unes vacances un dia a la setmana, i gràcies.
Va haver de redissenyar-ho tot i aprofitant al màxim aquelles vacances que eren com un oasi dins el desert, fins que va arribar el dia de la sortida.
La preparació havia sigut molt curta, però suficient per prendre la sortida i arribar, encara que no fos com ell havia dissenyat inicialment... "quan trobis dificultats per cumplir un objectiu, no abandonis l'objectiu, cerca una nova manera d'arribar a ell".
El mar tenia onades desde l'inici, però no gaire grans i les va anar superant sense gaires dificultats.
A meitat de travessia ja es notava cansat, però altres vaixells que li acompanyàven li donaven els ànims i les forces necessàries per no defallir en el seu intent.
Així fins tres quarts de travessia, quan el vent i amb ell, les onades anaven creixent a la mateixa velocitat que les forces anaven disminuint.
Va haver d'ajustar les veles gairebé a cada moment, per anar-se adaptant a les condicions cada cop més dures.
El port de destí ja gairebé no el veia, gairebé seguia endevant per intuició pura, com endevinant el camí que ja tenia al cap de les altres 4 ocasions en que ho havia fet.
Malgrat tot, no perdia el somriure, pensava que no hi havien dificultats, sino circumstàncies a resoldre que celebrava cada cop que superava, i així una darrera l'altre.
Fins i tot llampecs que queien molt a prop d'un vaixell que per moments semblava anar a la deriva.
Va haver-hi un moment en que li va semblar veure un llum a una certa distància... seria el port de destí??
Ja no hi havia temps per pensar la resposta, havia de seguir aquella llum, una llum que cada vegada s'anava fent més clara malgrat la tempesta.
Finalment, va veure el port i va trobar el canal final que feia línia recta... només eren uns pocs metres, quan ja sabia que la travessia estava finalitzada i que només li calia gaudir aquell canal final. En aquells moments va recordar totes les tempestes que havia superat durant la preparació, la tempesta d'aquell mateix dia i que, efectivament, cada travessia, malgrat que el recorregut semblés el mateix, suposava fer-ho per primer cop.
Si, ja van cinc, però cinc travesies diferents... i pensant ja en la sisena.

Moltes Felicitats a tots els maratonians !!!
Tant els que heu aconseguit MMP, com els que simplement teniu previst acabar-la, com els que el tingut que abandonar, per cert, tal com ja ha dit un company el "Fracas" es del que davant l'incertesa d'aconseguir l'objectiu no prent la sortida.
Hem va agradar molt donar-vos el meu suport a l'avituallament correcat.

Després d'uns dies de la Marató de BCN, i d'haver llegit les cròniques vostres, només em queda felicitar-vos a tots els que la vàreu gaudir, la vàreu patir, la vàreu guanyar, la vàreu derrotar, i també a tots aquells que no vàreu poder assolir el vostre objectiu. De maratons hi han moltes, i possibilitats de tornar-la a fer, també.

Enhorabona a tots. I com sempre acostumo a dir, pit, cames i cap per la següent.

Quina crónica més divertida Joan, m'agradat molt ?

Enhorabona Joan per la teva crónica. La imaginació al poder !!!!

Serà la primera crònica que faig des del darrera de les barreres: però que gran és aquesta Marató¡¡¡¡

Vaig poder saludar a molts de vosaltres

Mai m'hagués imaginat que arribaria a casa quasi amb les mateixes sensacions que quan l'he acabat, això si una miqueta més en forma.

Primer de tot donar-li les gràcies al JoandeGràcia per deixar-me compartir la seva travessa durant els primers kms..
És un molt bon capità. Us heu adonat que no n´hi ha ni una cifra en la seva crònica, perdó si : que espera la seva 6ea Travessa.

Desprès agrair-vos a tots les vostres aportacions, m'han ajudat a suportar el no poder estar a la línia de sortida. Encara no m'he pogut llegir totes les cròniques però, però em sembla que haurem de canviar el nom del club. Això ja comença a tenir més nivell que l'Ateneu de Barcelona. Encara no entèn com us podeu enrecordar dels mínims detalls. Per exemple , ¿com feu al km 38 quan el cap ja no és el teu cap i no sap si el que corres ets tu, si estàs a BCN, si vas en contra direcció?

I per últim enhorabona a tots i tots inclou a tots els que veu tenir la valentia de empendre un altre cop aquesta aventura, prescindit del final, si és que n'hi ha final. Continuem.

Rafa.

Us deixo el link a la meva cronica.

No és una cronica normal, perquè per mi no ha estat només 42195 metres, ha estat 128 dies.

Espero que us agradi. I aviso no és curta.

http://losmartesfsxj.blogspot.com.es/

Felicidades NACHOSBOYS, por la cronica, la marató y la aportacion que has conseguido para el reto solidario.

En plan deportivo:

A principios de Diciembre, desempolvo mi plan de entrenamiento para 3h30’. La intención es bajar de una vez de las 4h en Barcelona.

es algo que no entiendo muy bien, osea te planteas hacer 3h 30' para bajar de 4h? ¿Piensas que le faltaba algo al plan que has seguido, o simplemente no tienes la confianza que puedes conseguir el que te propone el plan: bajar de las 3h 30?

aurelian va escriure: Felicidades NACHOSBOYS, por la cronica, la marató y la aportacion que has conseguido para el reto solidario.

En plan deportivo:

A principios de Diciembre, desempolvo mi plan de entrenamiento para 3h30’. La intención es bajar de una vez de las 4h en Barcelona.

es algo que no entiendo muy bien, osea te planteas hacer 3h 30' para bajar de 4h? ¿Piensas que le faltaba algo al plan que has seguido, o simplemente no tienes la confianza que puedes conseguir el que te propone el plan: bajar de las 3h 30?

Prefereixo entrenar una mica més fort, i després no patir en la Marató. El cap encara no està entrenat per aquesta cursa. Baixar de 3h30' o apropar-me no em sembla, ara per ara, possible. A lo millor un dia cau, però per ara no.

I gràcies

Nachosboys,

Quina crònica... quina història

Mai havia llegit ni vist una crònica de 55 pàgines... Segur que t'haurà costat tant com fer la marató!!
Però déu n'hi do el resultat: 5.823 € per la bona causa

Moltes gràcies per tot!!

Impresionant Xavi!!

Moltes gràcies per com t'ho has currat, som nosaltres qui t'ho hem d'agraïr a tu!! Quin goig llegir-te

Gràcies nois!

Tot costa o no, depenen amb les ganes que ho fas.

Jo estic orgullos de tot el fet.

I la crònica, vull el premi pastanaga de l'any vinent

Llegida amb calma i carinyo i menys se'n val que al final he tingut el premi en forma de menció a la teva crónica jajajajaja

Ara en serio, moltes fel.licitats Xavi per que t'ho has currat. T'ho mereixes pel positivisme i bon rotllo que generes i per que sempre que et demanem ajuda estàs allà per donar un cop de mà.

Ara a descansar i tornar el temps a la familia que l'has robat durant aquests 128 dies...i per descomptat que tindràs un vot positiu a la crónica del 2018

Felicitats NACHOSBOYS, una passada de crònica i d'objectius

El dia que t'ho proposis em superes fàcil en el temps de marató , però jo ni posant-m'hi crec que arribi a fer mai una crònica així


Salut!
Jordi

JRDi69 va escriure: Felicitats NACHOSBOYS, una passada de crònica i d'objectius

El dia que t'ho proposis em superes fàcil en el temps de marató , però jo ni posant-m'hi crec que arribi a fer mai una crònica així


Salut!
Jordi

Gràcies company! Tot és posar-se